Tag Archives: Mitologia

Draco et dracones…et fabulae…et consueta…

“Una gruesa y alta serpiente con garras y alas es quizás la descripción más fiel del Dragón. Puede ser negro, pero conviene que también sea resplandeciente, asimismo suele exigirse que exhale bocanadas de fuego y de humo. Lo anterior se refiere a su imagen actual; los griegos parecen haber aplicado su nombre a cualquier serpiente considerable. Plinio refiere que en verano el Dragón apetece la sangre del elefante, que es notablemente fría(…) También leemos que los Dragones de Etiopía, en busca de mejores pastos, suelen atravesar el Mar Rojo y emigrar a Arabia. Para ejecuatar esa hazaña, cuatro o cinco Dragones se abrazan y forman una especie de embarcación, con las cabezas fuera del agua. Otro capítulo hay dedicado a los remedios que se derivan del Dragón. ahí se lee que sus ojos, secados y batidos con miel, forman un linimento eficaz contra las pesadillas…

En el libro undécimo de la Iliada se lee que en el escudo de Agamenón había un dragón azul y tricéfalo; siglos después los piratas escandinavos pintaban Dragones en sus escudos y esculpían cabezas de Dragones en las proas de las naves. Entre los romanos, el Dragón fue insignia de la cohorte, como el águila de la legión; tal es el origen de los actuales Regimiento de Dragones

En occidente , el Dragón siempre fue concebido como malvado. Una de las hazañas clásicas de los héroes ( HérculesSigurd, San Miguel, San Jorge) era vencerlo y matarlo…

El tiempo ha desgastado notablemente el prestigio de los Dragones. Creemos en el león como realidad y como símbolo; creemos en el minotauro como símbolo, ya que no como realidad; el Dragón es acaso el más conocido, pero también el menos afortunado de los animales fantásticos. Nos parece pueril y suele contaminar de puerilidad las històrias en que figura. Conviene no olvidar, sin embargo, que se trata de un prejuicio moderno, quizá provocado por le exceso de Dragones que hay en los cuentos de Hadas.”

JORGE LUIS BORGES, El libro  de los Seres Imaginarios,

Ed.Bruguera Alfaguara, Barcelona 1979, Pàg. 95-98

En 1678 , Athanasius Kircher publicava Mundus Subterraneus, en el qual hi havia dibuixats quatre dracs, entre ells el de Suïssa i el de Rodes.

El dia 23 d’abril hi celebrem la “Diada de Sant Jordi” , la lluita del Sant contra un Drac que pretenia menjar-se una jove princesa. És el dia els enamorats i les parelles  es regalen una rosa vermella, símbol de la sang del drac , i un llibre  perquè es commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.

És un festa popular i tradicional que omple de colors, de gresca i alegria els carrers de Catalunya. Un  dels documents més antics que  hi en tenim  és la ” Consueta de Sant Jordi”, del segle XIV i d’origen mallorqui. Es tracta d’una representació teatral on apareixen tres caçadors ( Antímaco, Andrònico i el tercer caçador ), el rei, l’algotzir, lo fadrinet , la filla i Sant Jordi. I diu així: ”

ANTÍMACO

Amichs de mi molt amats,

un poch vosvoldria dir

que anàssem a cassar

per nostra vida recrear

y aquella divertir.

(…)Are descobren lo drach.

ANTÍMACO

¿ Què és lo que veig venir

ab una ten gran furia?

ANDRÒNICO

¿ A on és, que descobrir

no u puch ab la vista mia?

TERCER CAÇADOR

¿ No veys an aquell endret

un drach, segons mon parer? (…)

Are van el rey, y diuen an el porter:

ANTÍMACO

Dieu-me, senyor porter:

¿poriem parlar ab lo rey? (…)

Are se dóna un colp el front, y diu lo rey:

REY

O male sort! ¿ Y què serà

de mi, si asó és ver?

Tot quan  és devorarà,

desminuint mon poder. (…)

Are fan la batalla y lo drach los desberate a tots

(…)Are escriuen los noms, y trauen un fadrinet, y

aporten-lo al drach (…) Are  i lígan an el pal, y lo drach ve a menjar-lo-

Y los cavallers, tornant an el cadefal, trauen la filla del rey a sort.

Y lo algutzir va devant lo rey, y diu (…)

Are aporten la filla an el pal, y anant anant

diu, “Plant”:

LA FILLA

O  cavallers de bondad !,

¿ quin desliber és aquest,

voler-me donar el drach

sabent que jo no u maresch? (…)

Are ve Sant Jordi a cavall ab un cavall blanch,

a la donzella, y diu a to de “Veni Creator”

Are ve lo drach envés la donzella, y diu en to “Vexilla”:

LA DONZELLA

Fugiu, fugiu, bon cavaller,

car lo drach me ve devorar.

Baste prou lo vostro voler:

salvau-vos, si us poreu salvar.(…)

Are sant Jordi pega la lansade an el drach,

y aprés devalle del cavall y desliga la donzella. (…)

Are sant Jordi arranque la spase y acaba de

matar lo drach. Y diu-li lo rey, en to “Almé”:

LO REY

En senyal de bona amor

vull prengau, vos ,cavaller,

ma filla ab mon tresor;

que sia vostra muller.

SANT JORDI

No vull muller, o bon rey,

ni or que puga robar;

mas, per fer a Déu servey,

quatre coses vull manar.

La  Sglésia honrereu,

venerau los capellans,

missa tots jorns oireu,

feu bé els pobres vergonyans (…)

are se’n va sant Jordi, i cavalca. Y lo rey fa fer una crida:

ALGUTZIR

Per contentar el gran Déu

façam-nos tots cristians.

Bateix-se tot hom arreu,

i cascú dó lo nom seu,

y viscam com a germans. (…)

Finis

A la mitologia grega tenim una història molt semblant a la de Sant Jordi. Us deixo unes imatges representatives de totes dues. Sabreu dir:

a) Quina imatge pertany a la llegenda de Sant Jordi i quina al mite grec?

b)  A quin mite fa referència?

A més a més, a la literatura llatina Fedre fa una faula titulada La guineu i el drac , i també explica això:   “Una guineu, mentre excavava el seu cau, va treure molta terra fent profundes galeries subterrànies. Així va arribar a la profundíssima cova d’un drac que custodiava uns tresors amagats. Quan el va veure, li va dir: (…)” Fedre acaba la faula criticant un vici humà que està representat pel drac. Feu una petita recerca i escriviu la resta de la faula, i després digueu a quin vici es refereix.

Un taller de ceràmica grega especial!!!

La ceràmica és una de les més riques fonts d’informació sobre la vida pública i privada de l’antiga Grècia. Els segles VI i V a. C. constitueixen el període més important de la seva producció. Corint i , sobretot , Atenes són les ciutats des d’on s’exportava la ceràmica a totes les zones que mantenien relacions comercials amb Grècia. 

El procès de fabricació es realitzava en dues etapes: En primer lloc , el fang era modelat pel terrasaire en un torn. Es formava primer el cos de la peça, després les anses  i el peu, si en tenia. Una vegada formada, s’assecava al sol o es feia una primera cocció on la ceràmica adquiria la duresa necessària que permitia la pintura o l’incisió.

A continuació  el pintor decorava el vas, utilitzant pinzells, burins , unes pintures especials i el vernís.

Finalment la peça era introduïda al fonr per a la cocció definitiva, a més de 100 graus de temperatura i després es feia l’envernissat final, ja cuita la peça.

Les diferents formes de fer servir el vernís, les pintures, si es feien o no incisions, distingueixen els dos tipus de la ceràmica àtica: LA CERÀMICA DE FIGURES NEGRES , sobre el fons ocre natural del fang es pintaven les figures en negre i , amb l’ajut d’un burí, s’hi feien les incisions per a marcar els plecs de la roba o la musculatura del cos, i LA DE FIGURES VERMELLES on,  pel contrari, es deixava el fons vermell del fang per a les figures  i es recobria la resta amb vernís negre; els detalls del cos i la roba es marcaven amb un pinzell molt prim.

La forma dels diferents vasos grecs estava lligada al seu ús.

El vídeo que veureu fa referència a la fabricació d’aquest tipus de ceràmica. És un taller realitzat l’agost passat on intentem  reproduir la tècnica dels terrasaires grecs. Les tres peces  les van comprar,  (a classe és podem fer de fang, tipus “churro”, fins donar forma  a la peça, deixar-la assecar més o menys una setmana, i després rascar amb un paper de vidre per eliminar les parts més rugoses ),   la resta  ja el veieu: calcar el dibuixos de temàtica mitològica ( una medusa, animals i diferents senefes) ,pintar amb pintures acríliques o betum de judea  i envernissar.  Va ser molt divertit i   un motiu més per fer família !!!!

Identifiqueu les peces?

 Quina era la seva funció?

Quines són de ” figures vermelles “?

Podeu explicar el fet mitològic del vas de” figures negres” ?

 

 

 

 

 

Oleum i Afrodita

Fa temps que volia fer un article sobre la pervivència clàssica, però no tenia correo electrònic. Ara em veig amb cor de fer-ho. Aquí us deixo la meva recerca. Són dos anuncis publicitaris:
El primer anunci és sobre el restaurant Olèum,, un restaurant nou, de cuina mediterrània, on enuncia la gran qualitat i bellesa , tant en l’aparença del restaurant com en la manera de fer dela seva cuina . Per demostrar-ho ha utilitzat el terme olèum , com a nom del restaurant, per dir-nos que és un restaurant de gran qualitat, que els seus àpats són bons i sans , perquè en llatí Oleum vol dir “oli ” , però el fet d’escriure’l en llatí li dona un gran valor. A més crec que també vol dir que és un restaurant autèntic, ja que geogràficament és una zona de grans cultius d’oliveres, per tant el millor oli.
El segon és un perfum que es diu
AFRODITA i segurament li han posat aquest nom perquè atregui els clients ,perquè fa referència i ens informa que aquest perfum és bell i de gran valor, perqué com ja sabem q la deessa Afrodita era deessa de l’amor i la bellesa femenina, i si els clients saben qui era aquesta deessa, s’hi interressaran i el compraran amb mès facilitat. Tambè si ens hi fixem en l’ampolla del perfum, veurem que té com una mena de cadera i aixó també fa referència la sensualitat femenina i és una atracció més!!!!!!!!!

Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec

Còmic mitològic

Aquesta imatge presenta una tira còmica que, a darrera de la part divertida, presenta un fons mitològic que val la pena esmentar: això fa referència al mite de Dèdal i al laberint del Minotaure. El personatge que insisteix a fer un laberint podria ser Dèdal, un famós i docte arquitecte de Grècia, i l’altre podria ser Minos, rei de Creta pel que treballava l’arquitecte. En el mite hi han moltes coses diferents, però sintetitzant, Minos encarrega a Dèdal fer un laberint per tancar el minotaure, una criatura fruit d’una relació de la seva dona Pasifae amb Zeus convertit en toro.

 
A Vilanova i la Geltrú, a la vora de la platja, he trobat aquesta escultura.

Quins altres personatges apareixen al mite?
Coneixes altres laberints?
Perquè Pasifae va sentir un amor passional per un brau?
Creus que l’escultura reflecteix plenament el mite de Pasifae?
Quins altres animals mitològics en coneixes?
Minos va donar nom a una civilització. Quina? Explica breument les seves característiques.
Ana Dierksheide Molina
1r Batx.

Les lliçons de Demèter

Hi havia una vegada un déu anomenat Hades que era el déu del reialme dels morts. Un dia Hades es va enamorar de Persèfone ,que més tard es va convertir en la deessa de la mort i la renovació . Hades volia reptar-la quan recollia  flors; quan la va veure i anava per agafar-la, es va adonar que era Demèter, la mare de Persèfone. Hades es va quedar paralitzat en veure que no era la jove. Demèter li va demanar el motiu de la seva visita i Hades  improvitzant va dir-li que volia aprendre tot el possible sobre el creixement de les plantes , ja que Demèter era la deessa de la fertilitat. Durant nou dies i nou nits Demèter li va explicar tots els seus coneixements sobre els vegetals . Aquest, cada dia estava més avorrit i més cansat de les llargues explicacions de Demèter, però no sabia com dir-li que no en volia saber res més sobre aquelles malaïdes plantes. Al final, al vuitè dia, quan Hades ja no podia més ,li va dir la veritat: que no li agradaven les plantes i que no l’interessaven per res tots aquells coneixements. En veure la primera reacció de Demèter, Hades es va espantar, però després Demèter va canviar radicalment la cara i li va dir que no es preocupès, que tingut molt  mèrit que aguantès tants dies d’explicació simplement per no ferir-li els sentiments,  i que li estava agraïda per haver-li dit la veritat. Hades , content de com havia acabat la història , va tornar ben content al món subterrani. Però quan hi va arribar, es va adonar que totes les plantes estaven mortes i que tot el seu reialme s’havia tornat un desert. Desesperat pel paissatge  descobert, de seguida va saber qui era la responsable, però com que estava tan enfadat, es va esperar a tranquil·litzar-se per planejar una bona venjança. Va rumiar i rumiar  durant uns quatre dies sense menjar, dormir i tancat a la seva habitació , i finalment tenia el pla perfecte. Reptaria la filla de Demèter (Persèfone), ja que per una mare el més important són els fills, li faria menjar aliments del món dels morts (un cop menjaves qualsevol aliment del món dels morts ja no podies surtir-ne) i la faria la seva esposa per tal que no poguès tornar al món dels vius. Així decidit a enfonsar Demèter , va tornar al món dels vius i va reptar a Persèfone, la va portar al món subterrani i va seguir el seu pla fil per randa.Persèfone ,innocent com un àngel, no se n’ adonava de res i va acabar convertint-se amb la seva esposa i per això tranformant-se en la deessa de la mort i de la renovació.

Demèter en adonar-se’n no sabia què fer ja que tenia prohibida l’entrada al món subterrani, i  l’únic que se li va acudir va ser anar a visitar a Zeus, explicar-li el que havia passat i que aquest l’ajudès , però l’únic que va treure de Zeus va ser: No reperteixis maldats,  si no vols rebre’n.

Demèter va viure escarmentada la resta de la seva vida i mai més va tornar a fer una cosa així.

Violeta Casadesús Cabral

 

4tB

Nous relats mitològics!!!!

Els alumnes de 4t d’Eso de llatí han començat una nova activitat: es tracta de fer un llibre de relats mitològics. Això està molt vist,veritat ?? , però és que ells en faran uns una mica diferents, mireu:  dels mites i fets ja estudiats, només mantindran els personatges, i  a partir  d’aquí en faran noves narracions, imaginaran noves situacions, canviaran
situacions, personatges d’un mite apareixeran en d’altres…de les seves narracions  en farem una audició ( serà com quan sentien el conte de la  Caputxeta Vermella de la veu de la nostra mare o la nostra àvia), però encara  hi ha més…de cada narració, en faran un dibuix que també publicarem…i si  tot va sobre rodes, per Sant Jordi sortirà al públic el nostre libre de relats. La portada, és clar, la faran entre la Gina, l’Elisabhet, la Judit i la
Cristina, que fan l’assignatura de Visual i Plàstica.

Ara us deixo el primer relat titulat PARIS, DAFNE i EROS: un triangle ambiciós

Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més cara,  que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena, Afrodita y Hera es van barallar  per disputar-se-la entre elles. Veient el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços,  Zeus va intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme  un mortal: Paris, heroi guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les revistes del cor ,  Paris, el fill del rei de Troia.Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la polsera.

París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant… aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada. Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar, va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep i la seva nova amada.

París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui, acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.

Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així que, quan Paris la perseguia pels  jardins del palau de Versailles , quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit roser.  Paris es desesperà i agafant  una llarga i dura espina ,se la clavà al cor: Allà mateix ell quedà  estés al terra,  mort. Els seus últims pensaments van ser  què hauria passat   si hagués escollit a Afrodita  i a la noia més bella del món.

Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
JUDICI DE PARIS (Nabil)