Monthly Archives: abril 2012

Draco et dracones…et fabulae…et consueta…

“Una gruesa y alta serpiente con garras y alas es quizás la descripción más fiel del Dragón. Puede ser negro, pero conviene que también sea resplandeciente, asimismo suele exigirse que exhale bocanadas de fuego y de humo. Lo anterior se refiere a su imagen actual; los griegos parecen haber aplicado su nombre a cualquier serpiente considerable. Plinio refiere que en verano el Dragón apetece la sangre del elefante, que es notablemente fría(…) También leemos que los Dragones de Etiopía, en busca de mejores pastos, suelen atravesar el Mar Rojo y emigrar a Arabia. Para ejecuatar esa hazaña, cuatro o cinco Dragones se abrazan y forman una especie de embarcación, con las cabezas fuera del agua. Otro capítulo hay dedicado a los remedios que se derivan del Dragón. ahí se lee que sus ojos, secados y batidos con miel, forman un linimento eficaz contra las pesadillas…

En el libro undécimo de la Iliada se lee que en el escudo de Agamenón había un dragón azul y tricéfalo; siglos después los piratas escandinavos pintaban Dragones en sus escudos y esculpían cabezas de Dragones en las proas de las naves. Entre los romanos, el Dragón fue insignia de la cohorte, como el águila de la legión; tal es el origen de los actuales Regimiento de Dragones

En occidente , el Dragón siempre fue concebido como malvado. Una de las hazañas clásicas de los héroes ( HérculesSigurd, San Miguel, San Jorge) era vencerlo y matarlo…

El tiempo ha desgastado notablemente el prestigio de los Dragones. Creemos en el león como realidad y como símbolo; creemos en el minotauro como símbolo, ya que no como realidad; el Dragón es acaso el más conocido, pero también el menos afortunado de los animales fantásticos. Nos parece pueril y suele contaminar de puerilidad las històrias en que figura. Conviene no olvidar, sin embargo, que se trata de un prejuicio moderno, quizá provocado por le exceso de Dragones que hay en los cuentos de Hadas.”

JORGE LUIS BORGES, El libro  de los Seres Imaginarios,

Ed.Bruguera Alfaguara, Barcelona 1979, Pàg. 95-98

En 1678 , Athanasius Kircher publicava Mundus Subterraneus, en el qual hi havia dibuixats quatre dracs, entre ells el de Suïssa i el de Rodes.

El dia 23 d’abril hi celebrem la “Diada de Sant Jordi” , la lluita del Sant contra un Drac que pretenia menjar-se una jove princesa. És el dia els enamorats i les parelles  es regalen una rosa vermella, símbol de la sang del drac , i un llibre  perquè es commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.

És un festa popular i tradicional que omple de colors, de gresca i alegria els carrers de Catalunya. Un  dels documents més antics que  hi en tenim  és la ” Consueta de Sant Jordi”, del segle XIV i d’origen mallorqui. Es tracta d’una representació teatral on apareixen tres caçadors ( Antímaco, Andrònico i el tercer caçador ), el rei, l’algotzir, lo fadrinet , la filla i Sant Jordi. I diu així: ”

ANTÍMACO

Amichs de mi molt amats,

un poch vosvoldria dir

que anàssem a cassar

per nostra vida recrear

y aquella divertir.

(…)Are descobren lo drach.

ANTÍMACO

¿ Què és lo que veig venir

ab una ten gran furia?

ANDRÒNICO

¿ A on és, que descobrir

no u puch ab la vista mia?

TERCER CAÇADOR

¿ No veys an aquell endret

un drach, segons mon parer? (…)

Are van el rey, y diuen an el porter:

ANTÍMACO

Dieu-me, senyor porter:

¿poriem parlar ab lo rey? (…)

Are se dóna un colp el front, y diu lo rey:

REY

O male sort! ¿ Y què serà

de mi, si asó és ver?

Tot quan  és devorarà,

desminuint mon poder. (…)

Are fan la batalla y lo drach los desberate a tots

(…)Are escriuen los noms, y trauen un fadrinet, y

aporten-lo al drach (…) Are  i lígan an el pal, y lo drach ve a menjar-lo-

Y los cavallers, tornant an el cadefal, trauen la filla del rey a sort.

Y lo algutzir va devant lo rey, y diu (…)

Are aporten la filla an el pal, y anant anant

diu, “Plant”:

LA FILLA

O  cavallers de bondad !,

¿ quin desliber és aquest,

voler-me donar el drach

sabent que jo no u maresch? (…)

Are ve Sant Jordi a cavall ab un cavall blanch,

a la donzella, y diu a to de “Veni Creator”

Are ve lo drach envés la donzella, y diu en to “Vexilla”:

LA DONZELLA

Fugiu, fugiu, bon cavaller,

car lo drach me ve devorar.

Baste prou lo vostro voler:

salvau-vos, si us poreu salvar.(…)

Are sant Jordi pega la lansade an el drach,

y aprés devalle del cavall y desliga la donzella. (…)

Are sant Jordi arranque la spase y acaba de

matar lo drach. Y diu-li lo rey, en to “Almé”:

LO REY

En senyal de bona amor

vull prengau, vos ,cavaller,

ma filla ab mon tresor;

que sia vostra muller.

SANT JORDI

No vull muller, o bon rey,

ni or que puga robar;

mas, per fer a Déu servey,

quatre coses vull manar.

La  Sglésia honrereu,

venerau los capellans,

missa tots jorns oireu,

feu bé els pobres vergonyans (…)

are se’n va sant Jordi, i cavalca. Y lo rey fa fer una crida:

ALGUTZIR

Per contentar el gran Déu

façam-nos tots cristians.

Bateix-se tot hom arreu,

i cascú dó lo nom seu,

y viscam com a germans. (…)

Finis

A la mitologia grega tenim una història molt semblant a la de Sant Jordi. Us deixo unes imatges representatives de totes dues. Sabreu dir:

a) Quina imatge pertany a la llegenda de Sant Jordi i quina al mite grec?

b)  A quin mite fa referència?

A més a més, a la literatura llatina Fedre fa una faula titulada La guineu i el drac , i també explica això:   “Una guineu, mentre excavava el seu cau, va treure molta terra fent profundes galeries subterrànies. Així va arribar a la profundíssima cova d’un drac que custodiava uns tresors amagats. Quan el va veure, li va dir: (…)” Fedre acaba la faula criticant un vici humà que està representat pel drac. Feu una petita recerca i escriviu la resta de la faula, i després digueu a quin vici es refereix.

El Naixement d’Afrodita : La Molla i els Obels

Les llegendes diuen i diuen,   expliquen, pinten i representen el mateix mite d’Afrodita. Però com molt bé  diuen, sempre hi ha un dia que tot canvia, doncs avui, el mite d’Afrodita està a punt de ser capgirat.

Gaia ,mare dels Titans, de les Titànides, dels Cíclops, dels Hecatonquirs i esposa d’Urà, creia que la seva vida no podia ser millor. Havia tingut molts i molts fills, havia satisfet al seu marit i no havia de fer esforços, ja que, quan necessitava ajuda, aplaudia dos cops i ja tenia al seu costat algun dels seus fills per fer-li suport. Però, per a Gaia el paradís va durar poc. Una nit, preocupada perquè el seu marit no tornava d’una visita al món dels humans, una d’aquelles visites programades per omplir l’agenda, va sortir a buscar-lo .  A l’hora de sortir,  va aplaudir, com era el seu costum, i a l’ instant  va tenir els seus fills   allà mateix; bé,  tots no, ràpidament es va adonar que faltava la gran de les Titànides, Febe, la necessitava, era la que havia anat més vegades al món dels vius i sense ella estava perduda. Va deixar els altres fills en un racó  envoltats de núvols nous, recent nascuts,  i la va anar a buscar.  Quan va entrar a la seva’habitació , l’infern va envair el seu paradís: la Titànida hi era, però no sola,  Urà també, estaven junts, l’enganyaven !!!  Gaia va embogir.

Gaia es va llençar a sobre d’Urà i li va arrencar els genitals per assegurar-se que no ho tornaria a fer mai més. Després, es va treure la vida, però abans va tirar els genitals al món dels vius per a què Urà no els pogués recuperar.  Els genitals van caure directament a la mar. A l’instant, la mar va començar a fer unes erupcions mai vistes, onades , remolins…Al cap de vuit dies la mar es va tranquil·litzar i en va sortir una dona preciosa. Aquella màgica sortida de l’aigua no la podran oblidar ni déus, ni semidéus, ni monstres, ni humans, ni ningú. Afrodita (nom de la bella dona) va sortir cavalcant d’una enorme Molla i envoltada de petitíssims Obels. Tot el món va parar per un instant. La MOLLA tenia ales de mosca, cos i cap de llagosta i les potes dels dos animals,  però el més impressionant  eren els petits ocellets que l’acompanyaven,  els OBELS. La Molla era bonica, impactant, però els Obels eren…màgics: tenien cos d’ocell i ales de libèl·lula, un animals fantàstics, de somni, de vol agradable, expressava tristesa i a la vegada tendresa, i el seu cant era preciós,hitnotitzador.

 

 Envoltaven a Afrodita i piulaven mentre la Molla avançava cap a la sorra; quan Afrodita hi va baixar , la va fer tornar mar endins i els Obels, amb un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer; després, tothom va reaccionar, déus, semidéus, monstres i humans van afanyar-se a buscar a Afrodita per fer-la seva.

Quan la deessa els va veure córrer cap a ella, es va espantar, no entenia què feia tota aquella gent, monstres, déus i semidéus , comportant-se d’aquella manera; al principi   es va quedar immòbil, el cervell no pensava, el cos no es movia, la boca no parlava, què estava passant? Al final ,va reaccionar i va cridar a la Molla mentre corria  cap a l’aigua. Aquesta va aparèixer i se la va endur mar endins per protegir-la d’aquella ramada.

 Afrodita no va tornar   a terra ferma i tots els que l’havien anar a buscar, s’hi  van quedar amb la seva mirada fixa a l’horitzó, esperant poder tornar a veure aquella bellesa. Mai més hi va sortir el Sol en aquell racó, mai més la mar va estar serena, i  aquell nombre infinit d’humans van morir de tristesa. 

Diuen que les nits de lluna plena es veuen unes llumetes com unes estrelles molt petites, al voltant de l’aigua,  i que la mar és pura nata, dolça i es torna riallera. Diuen que és Afrodita, que hi  baixa per fer el seu bany, i que les llumetes són les ales dels Obels que l’acompanyen…

Violeta Casadesús 4t d’ESO B, Llatí

INS Miquel Martí i Pol

CRYFLY, de fantàstic a mitològic

Cryfly és un animal fantàstic, el mires i veus un ocell curiós: té un cos de marieta amb ales i potes d’ocell, semblant a una àliga; diuen que aquest animal pot viure durant 150 anys, però després d’aquest 150 anys, Cryfly és capaç de seguir vivint ocupant el cos d’un humà recentment nascut; si l’animal no troba cap nadó, morirà juntament amb una dona embarassada perquè representa que l’ocell havia de ser el seu fill i, a causa d’això, la dona no podrà seguir vivint.
Per aquest motiu  és acompanyat per la gran deessa Ceres, en grec Demèter, ja que ella s’encarrega de la fecunditat i l’amor maternal, de manera que sempre li intenta aconseguir un nadól i així evitar qualsevol mort . Però , a més, quan Cryfly encara té vida ,pot canviar el pas del temps, pot aturar-lo o avançar-lo ; això ho fa amb un cop de bec i així pot controlar el naixement d’un nadó.
Un dels seus mites més famosos està relacionat amb el naixement del tot poderòs Zeus:
conten que Cryfly és un dels animals més extraordinaris que existeixen, ja que va tenir un paper fonamental en el naixement de Zeus; es creu que hi va haver una època on les relacions entre els humans i els déus eren molt dolentes.Els humans van deixar de creure en la seva existència. La situació era molt catastròfica i es va crear una baralla entre tots dos bàndols: déus i humans, sobretot amb Cronos i Rea,Rea i Cronos just en el moment que Rea estava embarassada. Els humans no els invocaven, no els feien ofrenes i de mica en mica hi van deixar de creure. Davant d’aquest fet ,Cronos i Rea havien d’actuar  per a que els homes poguessin continuar confiant en ells. La situació va arribar a tal extrem que Cronos i Rea van baixar a la terra, però just en el moment que Cronos feia un discurs des del podium , Rea es va posar de part trencant aigües. Passaven les hores i el part s’anava complicant molt perquè el nadó estava lligat amb el cordill umbilical, el més probable és que Zeus morís. Però just en aquest moment tan difícil, va aparèixer Cryfly , es va ficar a sobre de la panxa de Rea i de cop i volta, Zeus va néixer sense cap problema , l’animal va morir només amb una tancada d’ ulls i amb una gran tranquil·litat. Tots els humans es van quedar sense paraules , ben bocabadats. I així és com els homes van tornar a creure de nou en l’existència dels déus i van aprovar la seva continuïtat , i  també Cryfly es va convertir en un animal mitològic.

Montse Royo Serradell, 4t ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus

L’esclava de blau

“(…) -Me’ls regalà Tòcul – es justificà-. Sempre ha dit que gastar soles en esclaves és una despesa debades.

-Baiasca deixarà de ser esclava abans que es pongui el sol – li vaig replicar. I per algun misteriós mecanisme psicològic que renuncio a explorar, parlava amb un to d’orgull.

Des de la porta ens arribà la veu d’Alcímenes:

– És hora que marxem- ens recordà-. El pretor ens espera…”

pàg. 264-266

Heu de fer:
1) Llegiu el text que forma part de l’obra l‘Esclava de blau. Fixeu-vos en les paraules subratllades i busqueu informació  sobre elles (ha de ser una informació detallada ).
2) Aneu a Biblos( hi cliqueu) i deixeu el vostre comentari-opinió a l’article corresponent.
També aquí hi trobareu un ventall de preguntes i respostes que potser us ajudaran.

Una Curiositat!!!

No ho sabia pas, però he vist que els cotxes, que en teoria són uns invents nous, també tenen referències clàssiques.

Per exemple AUDI i VOLVO són marques de cotxes i els seus noms són en llati.

AUDI : del verb AUDIO, el seu infinitiu és AUDIRE i vol dir” escoltar, sentir” en llati. Sincerament no veig cap relació amb el cotxe, però és guai veure que un cotxe molt modern, el seu nom és en llatí i que aquesta llengua fa milions d’anys que fou parlada Potser un significat sigui que com que corre molt, no el sents, no fa soroll, i llavors és molt còmode i condueixes molt relaxat i segur.

VOLVO: vol dir “jo rodo “i  segons com ho he entés, crec que volen dir que que” jo sol, sense l’ ajuda d’una bèstia puc conduir un cotxe i puc arribar a on vulgui”.

Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec