Aprofitant aquest vídeo, una cortina de tela molt prima amb un dibuix d’una divinitat, dibuixat i pintat a mà amb pintures de “tela”, repasarem dues divinitats, Venus i Ceres, dues deesses importants dins de la mitologia. Heu de triar, una o l’altra, dient el perquè de la vostra elecció.
a més us ajunto un enllaç on podeu ampliar les fotografies del vídeo
i l’enllac del bloc on apreixen,el rincón de las poyato
Una altra manualitat del mateix bloc, representa a una altra divinitat: mireu-la i digueu qui és i el perquè:
1. Venus o Ceres:
És Ceres, deessa dels cereals, germana de Zeus, filla de Cronos i Rea. És Ceres, perquè es la deessa dels cereals i es la protectora de la terra i la fertilitat. El seu atribut es l’espiga de blat.
2.Imatge:
La imatge és d’ Àrtemis-Diana, germana bessona d’Apol·lo i verge com Atena. És la protectora de la caça i la castedat. Els seus atributs son l’arc les fletxes, el cérvol..
Pregunta 1:
Jo crec que és Ceres (Demèter), ja que els seus atributs són les espigues de blat i la falç i els símbols són l’agricultura i la fecunditat i amor maternal maternal.I en el video surten moltes plantes, arbres,flors. També surt una coloma que és un altre atribut de Ceres.
Per altra banda Venus (Afrodita) té els atributs de la petxina, la coloma i la poma, i en cap moment del video surten.
Pregunta 2:
Crec que la deessa de la segona imatge és Diana (Àrtemis),els seus símbols són la castedat i la caça i els seus atributs són l’arc bruc i la lluna creixent.També és veu que és ella perquè va vestida amb una mena d’armadura,porta el cérvol i l’arc de fletxes.
Alba, 4t-C
(1)
Jo crec que és Ceres, deessa olímpica filla de Cronos i Rea Venus és la deessa de l’amor i en aquest dibuix no apareix cap motiu d’amor n’hi de sensualitat, en canvi apareixen flors i fulles,també aguanta fulles de llaure amb les mans i aquest atributs descriuen a la deessa de l’agricultura i de l’amor maternal.Sempre està relacionada amb la seva filla Persèfone, que va tenir amb Zeus.
(2)
Crec que la segona imatge és de Diana, en grec Àrtemis, ja que es veu una noia amb un arc i un buirac, veiem també com va vestida, com una caçadora, que és l’identitat que s’ha li atribueix, també podem observar que l’acompanya un cérvol i una coloma, que també són atributs seus.Diana també és la deessa de la castedat, en la mitologia, tots els deus la rebutjaven, sempre era jove i verge. Era la filla de Zeus i de Letona, i era la germana bessona de Apol.lo.
Cristina Viladelbosch, 4tB, llatí.
1.- Jo crec que és la deessa Ceres( els seu nom grec és Demèter) amb la seva corona de flors,i el seu cabell ros estirat.Els seus atributs són espigues de blat i falç, deessa de l’agricultura, fecunditat i amor maternal. Ceres era filla de Saturn i Ops, esposa i germana de Júpiter, mare de Proserpina i germana de Juno, Vesta, Neptuno i Plutón.
2.- Aquesta és Artèmis ( el seu nom Llatí és Diana), els seus atributs són l’arc, buirac i Lluna creixent. Deessa de la caça i protectora dels animals i dels boscos, va nàixer dels amors de Zeus i Leto.
4t ESO
(1) VENUS O CERES?
Jo crec que la deessa que hi ha en aquest vídeo és Ceres ja que els seus atributs es relacionen molt amb el que hi ha el video. Els atributs de Ceres(nom en llatí) o Deméter(nom en grec) són les espigues de blat i la falç. Al video, es veu molta natura, herbes, flors… que la rodejen, cosa que m’ha fet veure que era Ceres ja que era la deessa de l’agricultura, la fecunditat i l’amor maternal. Ceres és filla de Cronos i Rea i germana gran de Zeus.
(2)
La deessa que està representada en aquesta foto jo crec que és Diana(nom en llatí) o Àrtemis(nom grec). Això ho he pensat ja que és deessa de la castedat i la caça i els seus atributs són l’arc, el buirac i la lluna creixent. I en aquesta imatge, la deessa Diana surt amb un arc, el buricac, un colom i el cèrvol que és l’animal més sagrat de Ceres. És la filla de Zeus i Leto i la germana bessona d’Apol·lo.
1) CERES O VENUS?
Jo crec que és Ceres ja que és la deessa de l’agricultura, de la fecunditat i de l’amor maternal i se la representa amb espigues de blat i amb una falç. En canvi Venus se la representa amb una petxina o bé amb una escuma (ja que va néixer d’ella), una coloma i una poma. Per això crec que és Ceres. Ja que en aquesta tela se la representa al mig de la naturalesa i té agafat a la mà espigues de blat. També hem fet algunes històries de la mitologia com per exemple el naixement de Venus on explica com va néixer i perquè se la representa amb aquests atributs i no coincideixen amb cap dels que hi ha pintats a la tela. En canvi quan vaig fer la història de Prosèrpina on també hi apareixia Ceres ja que és la seva mare i vaig haver de buscar informació sobre aquesta per poder fer la història amb més detall. En la seva mitologia, quan Hades la repta per convertir-la amb la seva esposa Ceres la busca arreu del món durant nou dies i nou nits i al final cansada de buscar-la va demanar-li ajuda a Zeus, aquest li explica el que ha passat i Ceres s’enfada tant que no permet que creixi cap planta i fa que es panseixin les que ja havien nascut al món dels humans. Zeus no podia permetre aquest desastre i li demana a Hades que retornés a Prosèrpina (la història continua però aquest tros és el rellevant per explicar perquè estic convençuda que és Ceres).
2) QUI ÉS I PER QUÈ?
El dibuix d’aquest coixí és Diana. Ho he sabut sobretot perquè he mirat els atributs de tots els deus i deesses importants i els que coincideixen amb la pintura d’aquest coixí són els de Diana. Es veu perfectament l’arc, el buirac la coloma i el cérvol. Diana és la deessa de la castedat i de la caça i rebutjava tots els homes. Els seus atributs són l’arc, el buirac, la lluna creixent, la coloma i la poma. L’arc i el buirac són perquè és la deessa de la caça i feia servir-los per caçar. La coloma perquè és un animal que sovint l’acompanya. El cérvol és l’animal que prefereix per caçar i la planta és perquè caçava al bosc. Ser aquesta informació sobre Diana ja que vam fer uns punts de llibre els quals explicàvem les mitologies d’alguns deus i vaig explicar la història d’Artemis (Diana) i Calisto. Aquesta història explica com Artemis mata a Calisto i per això vaig haver de busca informació sobre els seu atributs i tota la mitologia.
4t ESO
VÍDEO:
Jo crec que la divinitat del vídeo es Demèter (Llatí: Ceres) perquè un dels seus símbols es l’agricultura i en aquest vídeo surt representada com ara flors, arbres i altres elements de la natura. Els seus atributs son les espigues de blat, que en aquest vídeo Ceres surten representades a la mà i un altre dels seus símbols és la falç, tot i que en aquest vídeo no hi surt. Demèter és una de les filles de Cronos i Rea, també és la mare de Persefone juntament amb el seu pare Zeus.
IMATGE:
A la fotografia està representada Artemis (Llatí: Diana) els seus símbols son la castedat i la caça. Artemis també és defensora de les dones. Els atributs que la representen i que amb ells la pots identificar són l’arc, el buirac, el cérvol, la lluna creixent i un altre dels seus símbols (però que no surt sempre representat) és el colom. En l’imatge representada només hi ha Artemis amb el cérvol, el buirac, les fletxes , l’arc… Artemis és la filla de Leto i Zeus, germana de Apol.lo.
– La figura del vídeo, és Demèter (greg) o Ceres (llatí). Això ho se sap perquè en la imatge es veu una natura i moltes espigues de blat, que són els seus atributs. Fins i tot la dona representada porta una espiga en el cap i altres flors i arbres al fons. Aquesta deessa és la deessa de l’agricultora verda i jove , fecunditat, ha viscut el cicle de la mort i la vida de l’amor maternal, ja que està lligada amb culte i el mite de la seva filla Persefòne, que la va tenir de la unió amb Zeus. És filla de Cronos i Rea. Un resum breu del mite seria que tracta de que Persèfone s’enamorà el seu oncle Hades, que la raptà i se l’endugué als inferns. Demèter recorregué la terra cercant-la fins que s’assabentà de qui l’havia raptada. Abandonà l’Olimp i es dirigí a Eleusis. Arribada al palau dels reis Cèleos i Metanira, hi és acceptada com a serventa i li encomanen el seu fillet Demofont. Amb la intenció de fer-lo immortal de nit el posa a foc i l’ungeix amb ambrosia, però una nit la descobreix Metanira, que fa un crit, i el nen mor. Aleshores la deessa instal•lada en un temple, impedeix que germinin les llavors. Zeus, tement per la humanitat, ordena a Hades que torni Persèfone, per lligar-la al món subterrani, li dóna un gra de Magrana. Així, com que ha tastat el menjar dels inferns, Persèfone ha de restar durant un terç de l’any en el regne d’Hades, mentre que els altres dos terços els pot passar a l’Olimp amb la seva mare. Demèter institueix els misteris d’Eleusis, retorna la fertilitat als camps i del blat a Triptòlem, un altre fill de Metanira, que l’escampa per tota la terra des d’un carro tirat per dragons alats i dóna a conèixer l’agricultura.
– La segona imatge crec que és Àrtemis, en llatí Diana. Les seves Identitats i símbols són la cadastrat i la caça. I els seus atributs són l’arc, buirac, i la lluna creixent, tot i que en la imatge només surt l’arc i les fletxes, també surt un animal, que probablement és un cérvol. És filla de Zeus i Latona, i germana bessona d’Apol•lo. És la deessa de la cadestat perquè va ser sempre verge i jove. I era cruel. Un dels seus mites és el seu naixement: quan Hera va descobrir que Leto estava embarassada del seu marit Zeus, va prohibir que Leto donés a llum en qualsevol lloc on donés el sol. A més, la serp Pitó es va posar a perseguir Leto.
Però Zeus va enviar al vent Aquiló perquè recollís a Leto i la portés al costat de Posidó. Aquest la va portar a l’illa Ortigia (la qual havia estat esqueixada del fons marí per Zeus per poder eludir la prohibició de la gelosa Hera) i la va cobrir amb les seves ones. Allà Leto va donar a llum, agafant-se a una olivera, a Apol•lo i a Artemis. Més tard, l’illa d’Ortigia va ser cridada Delos i Apol•lo va matar Pitó per venjar els sofriments de la seva mare.
Segons explica una tradició, Artemisa va néixer abans que el seu germà i va ajudar la seva mare a donar a llum a Apol•lo. En altra, l’illa d’Ortigia és una illa diferent de Delos. A la primera va néixer Artemisa i en la segona, Apol•lo.
1. Jo crec que la primera deessa és Ceres (Demèter), la deessa de l’agricultura, la fecunditat i l’amor maternal. Els seus atributs són la corona de flors, l’espiga de blat i la falç. Està lligada amb Hades per part de la seva filla Persèfone, ja que Hades es va enamorar d’ella i li va demanar a Zeus la mà de Persèfone i es va planejar un pla, i mentre Persèfone estava collint flors, es va obrir la terra i va segrestar a Persèfone sense deixar cap rastre.
2. La segona deessa és Artemis (Diana), deessa de la castedat i de la caça, representada amb un buirac, un arc, un colom i un cérvol a prop. Alfeo, fill de Tetis, també va caure enamorat de Artemis, però la seva pasió no va ser castigada en absolut. Resulta que Alfeo, boig d’amor per la seva dama, la va seguir per tot el litoral mediterrani. El final, Artemis i les seves nimfes es va untar de fang les seves cares i l’enamorat va veure a davant seu vuitanta màscares de fang, entre les quals no va poder reconèixer la cara de la seva deessa. Totes les donzelles van riure’s del déu confós, el qui no va tenir cap més opció que tornar al seu lloc, amb la convicció que havia set ridiculitzat.
4tA ESO
Molt bé explicat , Ingrid !!!!
Montse, a la primera pregunta crec que t’has embolicat una mica . La segona activitat , molt bé.
Molt bé Elisabeth. Has anat a l gra.
Violeta, genial. Seràs una gran Humanista. Vigila les faltes d’ortografia.
Gràcies Anna. Només un apunt, crec que ha sigut un lapsus, el cèrvol és l’animal consagrat de Diana i no de Ceres.
Micaela, t’ha faltat ampliar una mica més els seus mites. A la segona imatge ‘t’has deixat atributis evidents que hi surten com el cèrvol, la colola …
Correcte, Cristina. Potser hauries d’haver explicat una mica més un mite relacionat amb les dues divinitas.
Correcte, Alba. potser havies d’ahver explicat una mica al´gun mite relacionat amb les dues divinitats.
Nabil, la primera activitat és correcte, però hauries d’haver explicat més alguna llegenda. rRespecte a la segona, has copiat els atributs que hi surten als apunts, però et falten els que realment surten a la imatge.
Vigila les faltes d’ortografia!!!!
FOTOGRAFIA 1: Venus: era una deesa romana molt important en la mitologia, era relacionada principalment en l’amor, la bellesa, i la fertilitat. Es representava de moltes maneres.
He triat Venus perquè m’agrada més que creres i perquè era molt important en la mitologia grega.
FOTOGRAFIA 2: Artemis (Diana): Filla de Zeus i Leto, també germana bessona de Apol·lo.
Artemisa va pasar més tard en ser identificada com a Selene, una titànida que era la deesa grega de la lluna, representada a vegades amb una lluna creixent sobre el cap.
Sempre anava acompanyada del seu arc i sempre tenia al seu costat un cervol, ja que li agredava molt la caça.
Aroa, la teva el·lecció em sembla correcta sempre i quan l’haguessis argumentat. El fet de dir que has triat Venus perquè t’agrada més, no és suficient i no és el que et demanava.
La segona part de la pregunta és correcta.
Qui és, Ceres o Venus?
Jo crec que és Ceres, perquè normalment es representa amb l’aspecte d’una dona bonica, d’estatura majestuosa i de cutis acolorit, amb la mirada lànguida i el cabell ros caient en desordre sobre les seves espatlles. A més d’una corona d’espigues de blat, porta una diadema molt alta. Porta una tela de color groc, el color del blat madur. De vegades està coronada amb una garlanda d’espigues o de roselles, símbol de la fecunditat. Té uns pits grans i porta un feix d’espigues a la mà dreta i una torxa encesa a l’esquerra. La seva túnica li arriba sobre els peus, i sovint porta un vel tirat cap a enrere. De vegades li donen un ceptre o una falç, i té en braços dos nens petits que porten cada un un corn de l’abundància. A la imatge de la cortina, veiem molts aspectes que ens fan pensar que es Ceres, com per exemple: els llargs cabells rossos, les espigues de blat, està envoltada de natura, el cutis acolorit, la seva gran bellesa…
Ceres, filla de Saturn i d’Ops, esposa i germana de Júpiter, mare de Prosèrpina i germana de Juno, Vesta, Neptú i Plutó.
Va ensenyar els homes l’art de conrear la terra, de sembrar, recollir el blat i elaborar pa, la qual cosa va fer que fos considerada deessa de l’agricultura.
Judit 4t d’ESO. C
Qui és?
La imatge que ens mostra aquest coixí crec que és Diana, amb grec, Àrtemis. Crec que és així perquè he mirat els atributs i tots coincideixen amb la imatge de Diana. En la fotografia es veu l’arc, el buirac, la coloma i el cérvol. Diana és la deessa de la castedat i de la caça. Diana, a part de ser la deessa de la caça i la castedat, és també la deessa de la lluna. La mitologia la descriu com: atlètica, amb gracia, amb una bellesa molt gran, amb molta força i amb moltes habilitats. Els seus atributs són l’arc, el buirac, la lluna creixent, la coloma i la poma. L’arc i el buirac són perquè és la deessa de la caça i feia servir-los per caçar. La coloma perquè sempre l’acompanya. El cérvol és l’animal que fa servir per caçar i la planta simbolitza la caça al bosc. Diana era filla de Júpiter y Latona.
Judit 4t d’ESO.C
Correcte, Judit.
Molt correcta i encertada la resposta.
1. VENUS O CERES?, Crec que la deessa que està representada a la cortina, és Ceres. Aquesta, deessa de l\’agricultura, fecunditat i amor maternal, els seus atributs són l\’espiga de blat i la falç, i encara que aquests no hi surtin en el dibuix es pot deduir fàcilment que no és Venus degut a la multitud de naturalesa representada., es veu clarament que no és Venus ja que aquesta va nàixer de l\’escuma de mar, no com Ceres que és filla de Cronos, i així els seus atributs són la petxina, la coloma i la poma i cap d’aquests surt representats en la cortina.
2. QUI ÉS?
En el coixí es veu clarament una dona ben armada amb un arc i un buirac, aquesta va acompanyada d’un cérvol i una coloma. Sabent això podem deduir fàcilment que es tracta de la deessa Diana. Aquesta és filla de Zeus i Leto, una de les moltes amants seves, el seu germà bessó és Apol·lo, déu de la bellesa física i les belles arts. Diana, o també coneguda com Àrtemis és la deessa de la castedat i la caça.