Category Archives: grec

Un Final mitològic !!!

Ara que el Barcelonisme viu moments emocionants, moments molt humans, volia compartir amb tots vosaltres on va començar tot aquest camí i va ser : “CAP A LA FINAL DE ROMA, la champions league del 2009″

Per a tots els seguidors del FC Barcelona, el dimecres dia 18 d’Abril, va ser un dia gran: el Barça es va enfrontar en un partit de semifinals de futbol de la champions contra el Chelsea, partit d’anada , al camp de futbol de Stamford Bridge, a Londres. El Barça necessitava, després de veure el desenvolupament del partit, un gol que l’endugués a la final. Però, recordem una mica… Iniesta en el temps de descompte va fer un increïble gol que ningú esperava i axí l’equip, el Barça , es va guanyar un lloc a la final contra el Manchester United, a Roma.

En la transmissió d’aquest partit, els locutors de la cadena de radio de RAC1, en el moment del gol d’Iniesta, van fer els següents comentaris que durant aquest dies les televisions han repetit moltes vegades.

> Pot ser que estigui veient un coliseu imponent?

< Pot ser Joan Maria, pot ser.

 >Pot ser que estigui veient una font plena de monedes amb una dona banyant-se de manera seductora?

< Pot ser Joan Maria, pot ser.

 >Pot ser que estigui veient una lloba alletant a dos nens que es diuen Ròmul i Rem a la vora del riu Tíber?

Saperes, és Roma?

Com es pot veure en el diàleg dels dos locutors, mencionen els trets més importants de Roma. El més sobtat, o el que personalment em va cridar més l’atenció és el de la lloba alletant dos fills, Ròmul i Rem a la vora del riu Tíber. Ara el podem fer servir per repasar l’origen de la ciutat de Roma, l’amfiteatre i fins i tot, podem fer un itinerari fotogràfic de la ciutat ja que moltes fonts tenen motius mitològics.

Gemma Parareda Barcons.
1r Batx. Llatí
INS Miquel Martí i Pol

La Vida es Sueño i Èdip

 Bibliografia: CALDERÓN DE LA BARCA, Pedro, La Vida es Sueño, Editorial, Cátedra, Madrid 1992



 

A l’assignatura de “literatura castellana ” hem llegit el llibre La Vida es Sueño. He de dir que he tingut moltes dificultats per seguir l’argument, però de mica en mica vaig agafar el fil i aquí us deixo la meva relació amb la cultura clàssica.

La Vida es Sueño és un llibre de Calderón de la Barca. El seu protagonista és Segismundo, princep i fill del rei  Basilio, però per culpa d’un somni que va tenir el rei abans que nasqués Segismundo, va fer girar tota la història i el princep es va convertir en un presoner en una cova, perquè el rei va somniar que el seu  fill seria el futur rei i que tambè seria culpable de la seva mort i li prendria el poder; per això el  va tancar en una cova on el fill va créixer tot sol ,sense ningú…
Aquets petit resum del llibre em recorda el mite d‘Edip :  abans de néixer, els seus pares van consultar  a l’ oracle  com seria el seu fill . La resposta va ser demolidora, els va dir que el seu fill  arribaria a ser l’assassí del seu pare i espòs de sa mare; el rei en sentir això, el  primer que va fer en néixer el nadò  va ser  encarregar a un servent fidel que mátés  a la criatura,  però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya,, lligat pels peus a un arbre. D’aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbes, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i se’l va afillar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi. Quan va créixer i va ser un jove heroi ,van començar les seves aventures i tal com havia dit l’oracle, va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare.

Èdip, quan descobreix la veritat, es treu els ulls i queda cec.

Si alguna de vosaltres en troba  més referents, us convido a entrar…

Souad  Kouh, 1r Batx. Llatí

Draco et dracones…et fabulae…et consueta…

“Una gruesa y alta serpiente con garras y alas es quizás la descripción más fiel del Dragón. Puede ser negro, pero conviene que también sea resplandeciente, asimismo suele exigirse que exhale bocanadas de fuego y de humo. Lo anterior se refiere a su imagen actual; los griegos parecen haber aplicado su nombre a cualquier serpiente considerable. Plinio refiere que en verano el Dragón apetece la sangre del elefante, que es notablemente fría(…) También leemos que los Dragones de Etiopía, en busca de mejores pastos, suelen atravesar el Mar Rojo y emigrar a Arabia. Para ejecuatar esa hazaña, cuatro o cinco Dragones se abrazan y forman una especie de embarcación, con las cabezas fuera del agua. Otro capítulo hay dedicado a los remedios que se derivan del Dragón. ahí se lee que sus ojos, secados y batidos con miel, forman un linimento eficaz contra las pesadillas…

En el libro undécimo de la Iliada se lee que en el escudo de Agamenón había un dragón azul y tricéfalo; siglos después los piratas escandinavos pintaban Dragones en sus escudos y esculpían cabezas de Dragones en las proas de las naves. Entre los romanos, el Dragón fue insignia de la cohorte, como el águila de la legión; tal es el origen de los actuales Regimiento de Dragones

En occidente , el Dragón siempre fue concebido como malvado. Una de las hazañas clásicas de los héroes ( HérculesSigurd, San Miguel, San Jorge) era vencerlo y matarlo…

El tiempo ha desgastado notablemente el prestigio de los Dragones. Creemos en el león como realidad y como símbolo; creemos en el minotauro como símbolo, ya que no como realidad; el Dragón es acaso el más conocido, pero también el menos afortunado de los animales fantásticos. Nos parece pueril y suele contaminar de puerilidad las històrias en que figura. Conviene no olvidar, sin embargo, que se trata de un prejuicio moderno, quizá provocado por le exceso de Dragones que hay en los cuentos de Hadas.”

JORGE LUIS BORGES, El libro  de los Seres Imaginarios,

Ed.Bruguera Alfaguara, Barcelona 1979, Pàg. 95-98

En 1678 , Athanasius Kircher publicava Mundus Subterraneus, en el qual hi havia dibuixats quatre dracs, entre ells el de Suïssa i el de Rodes.

El dia 23 d’abril hi celebrem la “Diada de Sant Jordi” , la lluita del Sant contra un Drac que pretenia menjar-se una jove princesa. És el dia els enamorats i les parelles  es regalen una rosa vermella, símbol de la sang del drac , i un llibre  perquè es commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.

És un festa popular i tradicional que omple de colors, de gresca i alegria els carrers de Catalunya. Un  dels documents més antics que  hi en tenim  és la ” Consueta de Sant Jordi”, del segle XIV i d’origen mallorqui. Es tracta d’una representació teatral on apareixen tres caçadors ( Antímaco, Andrònico i el tercer caçador ), el rei, l’algotzir, lo fadrinet , la filla i Sant Jordi. I diu així: ”

ANTÍMACO

Amichs de mi molt amats,

un poch vosvoldria dir

que anàssem a cassar

per nostra vida recrear

y aquella divertir.

(…)Are descobren lo drach.

ANTÍMACO

¿ Què és lo que veig venir

ab una ten gran furia?

ANDRÒNICO

¿ A on és, que descobrir

no u puch ab la vista mia?

TERCER CAÇADOR

¿ No veys an aquell endret

un drach, segons mon parer? (…)

Are van el rey, y diuen an el porter:

ANTÍMACO

Dieu-me, senyor porter:

¿poriem parlar ab lo rey? (…)

Are se dóna un colp el front, y diu lo rey:

REY

O male sort! ¿ Y què serà

de mi, si asó és ver?

Tot quan  és devorarà,

desminuint mon poder. (…)

Are fan la batalla y lo drach los desberate a tots

(…)Are escriuen los noms, y trauen un fadrinet, y

aporten-lo al drach (…) Are  i lígan an el pal, y lo drach ve a menjar-lo-

Y los cavallers, tornant an el cadefal, trauen la filla del rey a sort.

Y lo algutzir va devant lo rey, y diu (…)

Are aporten la filla an el pal, y anant anant

diu, “Plant”:

LA FILLA

O  cavallers de bondad !,

¿ quin desliber és aquest,

voler-me donar el drach

sabent que jo no u maresch? (…)

Are ve Sant Jordi a cavall ab un cavall blanch,

a la donzella, y diu a to de “Veni Creator”

Are ve lo drach envés la donzella, y diu en to “Vexilla”:

LA DONZELLA

Fugiu, fugiu, bon cavaller,

car lo drach me ve devorar.

Baste prou lo vostro voler:

salvau-vos, si us poreu salvar.(…)

Are sant Jordi pega la lansade an el drach,

y aprés devalle del cavall y desliga la donzella. (…)

Are sant Jordi arranque la spase y acaba de

matar lo drach. Y diu-li lo rey, en to “Almé”:

LO REY

En senyal de bona amor

vull prengau, vos ,cavaller,

ma filla ab mon tresor;

que sia vostra muller.

SANT JORDI

No vull muller, o bon rey,

ni or que puga robar;

mas, per fer a Déu servey,

quatre coses vull manar.

La  Sglésia honrereu,

venerau los capellans,

missa tots jorns oireu,

feu bé els pobres vergonyans (…)

are se’n va sant Jordi, i cavalca. Y lo rey fa fer una crida:

ALGUTZIR

Per contentar el gran Déu

façam-nos tots cristians.

Bateix-se tot hom arreu,

i cascú dó lo nom seu,

y viscam com a germans. (…)

Finis

A la mitologia grega tenim una història molt semblant a la de Sant Jordi. Us deixo unes imatges representatives de totes dues. Sabreu dir:

a) Quina imatge pertany a la llegenda de Sant Jordi i quina al mite grec?

b)  A quin mite fa referència?

A més a més, a la literatura llatina Fedre fa una faula titulada La guineu i el drac , i també explica això:   “Una guineu, mentre excavava el seu cau, va treure molta terra fent profundes galeries subterrànies. Així va arribar a la profundíssima cova d’un drac que custodiava uns tresors amagats. Quan el va veure, li va dir: (…)” Fedre acaba la faula criticant un vici humà que està representat pel drac. Feu una petita recerca i escriviu la resta de la faula, i després digueu a quin vici es refereix.

El Naixement d’Afrodita : La Molla i els Obels

Les llegendes diuen i diuen,   expliquen, pinten i representen el mateix mite d’Afrodita. Però com molt bé  diuen, sempre hi ha un dia que tot canvia, doncs avui, el mite d’Afrodita està a punt de ser capgirat.

Gaia ,mare dels Titans, de les Titànides, dels Cíclops, dels Hecatonquirs i esposa d’Urà, creia que la seva vida no podia ser millor. Havia tingut molts i molts fills, havia satisfet al seu marit i no havia de fer esforços, ja que, quan necessitava ajuda, aplaudia dos cops i ja tenia al seu costat algun dels seus fills per fer-li suport. Però, per a Gaia el paradís va durar poc. Una nit, preocupada perquè el seu marit no tornava d’una visita al món dels humans, una d’aquelles visites programades per omplir l’agenda, va sortir a buscar-lo .  A l’hora de sortir,  va aplaudir, com era el seu costum, i a l’ instant  va tenir els seus fills   allà mateix; bé,  tots no, ràpidament es va adonar que faltava la gran de les Titànides, Febe, la necessitava, era la que havia anat més vegades al món dels vius i sense ella estava perduda. Va deixar els altres fills en un racó  envoltats de núvols nous, recent nascuts,  i la va anar a buscar.  Quan va entrar a la seva’habitació , l’infern va envair el seu paradís: la Titànida hi era, però no sola,  Urà també, estaven junts, l’enganyaven !!!  Gaia va embogir.

Gaia es va llençar a sobre d’Urà i li va arrencar els genitals per assegurar-se que no ho tornaria a fer mai més. Després, es va treure la vida, però abans va tirar els genitals al món dels vius per a què Urà no els pogués recuperar.  Els genitals van caure directament a la mar. A l’instant, la mar va començar a fer unes erupcions mai vistes, onades , remolins…Al cap de vuit dies la mar es va tranquil·litzar i en va sortir una dona preciosa. Aquella màgica sortida de l’aigua no la podran oblidar ni déus, ni semidéus, ni monstres, ni humans, ni ningú. Afrodita (nom de la bella dona) va sortir cavalcant d’una enorme Molla i envoltada de petitíssims Obels. Tot el món va parar per un instant. La MOLLA tenia ales de mosca, cos i cap de llagosta i les potes dels dos animals,  però el més impressionant  eren els petits ocellets que l’acompanyaven,  els OBELS. La Molla era bonica, impactant, però els Obels eren…màgics: tenien cos d’ocell i ales de libèl·lula, un animals fantàstics, de somni, de vol agradable, expressava tristesa i a la vegada tendresa, i el seu cant era preciós,hitnotitzador.

 

 Envoltaven a Afrodita i piulaven mentre la Molla avançava cap a la sorra; quan Afrodita hi va baixar , la va fer tornar mar endins i els Obels, amb un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer; després, tothom va reaccionar, déus, semidéus, monstres i humans van afanyar-se a buscar a Afrodita per fer-la seva.

Quan la deessa els va veure córrer cap a ella, es va espantar, no entenia què feia tota aquella gent, monstres, déus i semidéus , comportant-se d’aquella manera; al principi   es va quedar immòbil, el cervell no pensava, el cos no es movia, la boca no parlava, què estava passant? Al final ,va reaccionar i va cridar a la Molla mentre corria  cap a l’aigua. Aquesta va aparèixer i se la va endur mar endins per protegir-la d’aquella ramada.

 Afrodita no va tornar   a terra ferma i tots els que l’havien anar a buscar, s’hi  van quedar amb la seva mirada fixa a l’horitzó, esperant poder tornar a veure aquella bellesa. Mai més hi va sortir el Sol en aquell racó, mai més la mar va estar serena, i  aquell nombre infinit d’humans van morir de tristesa. 

Diuen que les nits de lluna plena es veuen unes llumetes com unes estrelles molt petites, al voltant de l’aigua,  i que la mar és pura nata, dolça i es torna riallera. Diuen que és Afrodita, que hi  baixa per fer el seu bany, i que les llumetes són les ales dels Obels que l’acompanyen…

Violeta Casadesús 4t d’ESO B, Llatí

INS Miquel Martí i Pol

CRYFLY, de fantàstic a mitològic

Cryfly és un animal fantàstic, el mires i veus un ocell curiós: té un cos de marieta amb ales i potes d’ocell, semblant a una àliga; diuen que aquest animal pot viure durant 150 anys, però després d’aquest 150 anys, Cryfly és capaç de seguir vivint ocupant el cos d’un humà recentment nascut; si l’animal no troba cap nadó, morirà juntament amb una dona embarassada perquè representa que l’ocell havia de ser el seu fill i, a causa d’això, la dona no podrà seguir vivint.
Per aquest motiu  és acompanyat per la gran deessa Ceres, en grec Demèter, ja que ella s’encarrega de la fecunditat i l’amor maternal, de manera que sempre li intenta aconseguir un nadól i així evitar qualsevol mort . Però , a més, quan Cryfly encara té vida ,pot canviar el pas del temps, pot aturar-lo o avançar-lo ; això ho fa amb un cop de bec i així pot controlar el naixement d’un nadó.
Un dels seus mites més famosos està relacionat amb el naixement del tot poderòs Zeus:
conten que Cryfly és un dels animals més extraordinaris que existeixen, ja que va tenir un paper fonamental en el naixement de Zeus; es creu que hi va haver una època on les relacions entre els humans i els déus eren molt dolentes.Els humans van deixar de creure en la seva existència. La situació era molt catastròfica i es va crear una baralla entre tots dos bàndols: déus i humans, sobretot amb Cronos i Rea,Rea i Cronos just en el moment que Rea estava embarassada. Els humans no els invocaven, no els feien ofrenes i de mica en mica hi van deixar de creure. Davant d’aquest fet ,Cronos i Rea havien d’actuar  per a que els homes poguessin continuar confiant en ells. La situació va arribar a tal extrem que Cronos i Rea van baixar a la terra, però just en el moment que Cronos feia un discurs des del podium , Rea es va posar de part trencant aigües. Passaven les hores i el part s’anava complicant molt perquè el nadó estava lligat amb el cordill umbilical, el més probable és que Zeus morís. Però just en aquest moment tan difícil, va aparèixer Cryfly , es va ficar a sobre de la panxa de Rea i de cop i volta, Zeus va néixer sense cap problema , l’animal va morir només amb una tancada d’ ulls i amb una gran tranquil·litat. Tots els humans es van quedar sense paraules , ben bocabadats. I així és com els homes van tornar a creure de nou en l’existència dels déus i van aprovar la seva continuïtat , i  també Cryfly es va convertir en un animal mitològic.

Montse Royo Serradell, 4t ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus

Elektra versus Electra


Director: Rob Bowman
País: Estats units
Any: 2005
Gènere: Acció i fantasia
Protagonistes: Jennifer Garner i Goran Visnjic
Elektra és una dona que viu dins del misteri: els seus pares van ser assassinats, ella va morir misteriosament, però de la mateixa manera va resucitar. Torturada per tot això , només viu per venjar la mort dels seus pares i no pot controlar aquest desig. S’entrena en la disciplina  del ninjutsu, i el seu mestre és un sensei , tot i així no pot controlar  la seva fúria.  La necessitat d ‘Elektra de venjar aquest crim la força a l’exili  i es converteix en una assassina, la millor . De la mà d’una jove adolescent de 13 anys, Abby, una noia que s’assembla molt a ella, i del seu pare , Mark, intentarà redimir-se.
D’aquesta Elektra ens parla   l‘Electra clàssica, filla de Clitemnestra i Agamèmnon. Ella també va ser testimoni de la mort del seu pare a mans de l’amant de la seva mare , Egist. Ella també viu per a venjar aquesta mort i intentarà redimir-se salvant el seu germà Orestes, legítim hereu del tron de Micenes.
La nostra Elektra es converteix en una assassina professional, l’altra incita el seu germà per a que mati als assassins del seu pare i hi participa, i hi pateix els mateixos remordiments…La salvació de totes dues ve donada per l’aparició dels sentiments, per l’objectiu de salvar a Abby i Mark, filla i pare, adolescent de 13 anys molt semblant a ella mateixa i el seu antic enamorat.
En el seu camí, Elektra es troba amb personatges sobrenaturals que tenen vida pròpia, amb un dimoni que propaga malalties, el Tifó … Quina casualitat, en tenim  un  mitològic que per la seva forma titànica omple de mal tota la terra!!! A l’altra Electra, ella i el seu germà són perseguits per  les Erínies, divinitats que castiguen  els homicidis de família  . En el seu camí, Elektra té l’ajut del poder conegut com Kimagure: l’habilitat de predir els esdeveniments abans que ocorrin i aquest l’ajuda;  l‘oracle a qui consulta Orestes i Electra els marca el camí , el destí, han de fer el que cal. Els remordiments són la seva redempció i la seva salvació.


Núria Lozano Martell

1r Batxillerat B.

 

 

Animals Fantàstics / Animals Mitològics

Havent preguntat a l’alumnat sobre quina diferència hi ha entre un animal fantàstic i un animal mitològic, la majoria respon que l’animal mitològic és creat pels déus i enviat als homes com a càstig, per a pertorbar-los… la lluita contra ells reflecteix l’esforç de la humanitat per conservar l’harmonia còsmica. Però també és cert que l’home ha gaudit sempre d’una fèrtil imaginació i ha creat uns éssers fabulosos, dignes de qualsevol mite. Tot i així tothom ha coincidit en què se’ls pot considerar uns monstres i i sobretot uns éssers sobrenaturals.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, han treballat a l’assignatura de “Plàstica” els animals, el dibuix a llapis i com fer les ombres. Des del primer moment em vaig posar en contacte amb la M. Rosa Terradellas, l’excel·lent professora, per a veure si podien deixar volar la imaginació dels alumnes, i sense deixar de banda els nostres objectius, poder treballar entre totes dues els animals mitològics, a partir dels seus animals fantàstics. Em va dir que sí i van començar la feina.

Ecce imagines !!!

 

i Ara a partir del que hem estudiat responeu les següents preguntes:
1) Posar nom als vostres animals ( cada dibuix té un número) i raonar-lo.
2) Identificar els animals mitològics ( podeu consultar l’article de TERESA) del segon vídeo i explicar-los breument.
 
3) No tots els animals mitològics fan referència a la cultura clàssica. A quines altres mitologies pertanyen ?

Rocío

Un taller de ceràmica grega especial!!!

La ceràmica és una de les més riques fonts d’informació sobre la vida pública i privada de l’antiga Grècia. Els segles VI i V a. C. constitueixen el període més important de la seva producció. Corint i , sobretot , Atenes són les ciutats des d’on s’exportava la ceràmica a totes les zones que mantenien relacions comercials amb Grècia. 

El procès de fabricació es realitzava en dues etapes: En primer lloc , el fang era modelat pel terrasaire en un torn. Es formava primer el cos de la peça, després les anses  i el peu, si en tenia. Una vegada formada, s’assecava al sol o es feia una primera cocció on la ceràmica adquiria la duresa necessària que permitia la pintura o l’incisió.

A continuació  el pintor decorava el vas, utilitzant pinzells, burins , unes pintures especials i el vernís.

Finalment la peça era introduïda al fonr per a la cocció definitiva, a més de 100 graus de temperatura i després es feia l’envernissat final, ja cuita la peça.

Les diferents formes de fer servir el vernís, les pintures, si es feien o no incisions, distingueixen els dos tipus de la ceràmica àtica: LA CERÀMICA DE FIGURES NEGRES , sobre el fons ocre natural del fang es pintaven les figures en negre i , amb l’ajut d’un burí, s’hi feien les incisions per a marcar els plecs de la roba o la musculatura del cos, i LA DE FIGURES VERMELLES on,  pel contrari, es deixava el fons vermell del fang per a les figures  i es recobria la resta amb vernís negre; els detalls del cos i la roba es marcaven amb un pinzell molt prim.

La forma dels diferents vasos grecs estava lligada al seu ús.

El vídeo que veureu fa referència a la fabricació d’aquest tipus de ceràmica. És un taller realitzat l’agost passat on intentem  reproduir la tècnica dels terrasaires grecs. Les tres peces  les van comprar,  (a classe és podem fer de fang, tipus “churro”, fins donar forma  a la peça, deixar-la assecar més o menys una setmana, i després rascar amb un paper de vidre per eliminar les parts més rugoses ),   la resta  ja el veieu: calcar el dibuixos de temàtica mitològica ( una medusa, animals i diferents senefes) ,pintar amb pintures acríliques o betum de judea  i envernissar.  Va ser molt divertit i   un motiu més per fer família !!!!

Identifiqueu les peces?

 Quina era la seva funció?

Quines són de ” figures vermelles “?

Podeu explicar el fet mitològic del vas de” figures negres” ?

 

 

 

 

 

Oleum i Afrodita

Fa temps que volia fer un article sobre la pervivència clàssica, però no tenia correo electrònic. Ara em veig amb cor de fer-ho. Aquí us deixo la meva recerca. Són dos anuncis publicitaris:
El primer anunci és sobre el restaurant Olèum,, un restaurant nou, de cuina mediterrània, on enuncia la gran qualitat i bellesa , tant en l’aparença del restaurant com en la manera de fer dela seva cuina . Per demostrar-ho ha utilitzat el terme olèum , com a nom del restaurant, per dir-nos que és un restaurant de gran qualitat, que els seus àpats són bons i sans , perquè en llatí Oleum vol dir “oli ” , però el fet d’escriure’l en llatí li dona un gran valor. A més crec que també vol dir que és un restaurant autèntic, ja que geogràficament és una zona de grans cultius d’oliveres, per tant el millor oli.
El segon és un perfum que es diu
AFRODITA i segurament li han posat aquest nom perquè atregui els clients ,perquè fa referència i ens informa que aquest perfum és bell i de gran valor, perqué com ja sabem q la deessa Afrodita era deessa de l’amor i la bellesa femenina, i si els clients saben qui era aquesta deessa, s’hi interressaran i el compraran amb mès facilitat. Tambè si ens hi fixem en l’ampolla del perfum, veurem que té com una mena de cadera i aixó també fa referència la sensualitat femenina i és una atracció més!!!!!!!!!

Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec

Còmic mitològic

Aquesta imatge presenta una tira còmica que, a darrera de la part divertida, presenta un fons mitològic que val la pena esmentar: això fa referència al mite de Dèdal i al laberint del Minotaure. El personatge que insisteix a fer un laberint podria ser Dèdal, un famós i docte arquitecte de Grècia, i l’altre podria ser Minos, rei de Creta pel que treballava l’arquitecte. En el mite hi han moltes coses diferents, però sintetitzant, Minos encarrega a Dèdal fer un laberint per tancar el minotaure, una criatura fruit d’una relació de la seva dona Pasifae amb Zeus convertit en toro.

 
A Vilanova i la Geltrú, a la vora de la platja, he trobat aquesta escultura.

Quins altres personatges apareixen al mite?
Coneixes altres laberints?
Perquè Pasifae va sentir un amor passional per un brau?
Creus que l’escultura reflecteix plenament el mite de Pasifae?
Quins altres animals mitològics en coneixes?
Minos va donar nom a una civilització. Quina? Explica breument les seves característiques.
Ana Dierksheide Molina
1r Batx.