Monthly Archives: desembre 2011

Feliciter, discipulae !!!!!!!!!

    Heus! Ego Andrea sum . Puella multum laeta sedecim annorum sum. Filia unica sum. In Roda de Alba cum mea familia habito, patre et matre . Nomen mei patris Lluisus Dachus est. Meus pater tignarius faber est. Nomen meae matris Núria est atque illa non laborat.

Ego Núria, puella fusca sedecim anorum , sum . Kalendis Ianuariis nata sum . In  Roda de Alba  in magna domo  cum duos fratres habito . Mihi cubicula aprica est. Parentes , Petrus et Susagna, triginta novem annos habent.

Beata esse volo!!!!!!!!!!!!!!  FELIX     NATALIS

Ego Gemma , puella sedecim annorum, sum . Ante diem sextum Kalendas Iunias nata sum . In Roda de Alba cum mea familia, patre, matre et fratre , habito . Cotidie in schola MMP studeo . Nomina meorum parentum Xavius et Rosa sunt. Meus frater magister est.

Pingere volo!!!!!!!!!!!!!!!!

Ego Iulia, puella sedecim annorum, sum. . In Roda de Alba habito. Nomen patris Iaumus Tolosus est. Ille rotas fabricat. Nomen meae matris Marta Carbonella est. Illa venditorem est. Sororem , parva puella novem annorum, habeo et suum nomem Iana est.


Ego Ana sum et etiam puella sedecim annorum sum. In vico prope Ausam cum mea matre et meo patre habito . Nomen mei patris Rogelius est et nomen meae matris Spes est. Tres fratres , Rogerium, Eduardum et Angelum , habeo.



Dorian Grey i la Sibil·la

Hola! L’altre dia  vaig mirar una pel·licula que en un  principi no hauria de tenir pervivència clàssica, però  hi vaig trobar uns quants elements que em van cridar l’atenció: la pel·licula es diu El retrato de Dorian Gray de O. Wilde.  És la versió del 2009.

Títul original: Dorian Grey Direcció: Oliver Parker País: Regne Unit Any: 2010 Gènere: Drama 

Dorian, un jove aristòcrata,  torna a Londres després de viure la seva adolescència al  camp. Quan arriba  a la ciutat, fa amistat amb lord Henry Wotton que l’ntrodueix a la vida nocturna. A mesura que coneix nous vicis i plaers, s’obsesiona per tenir l’eterna juventut i bellesa , i  per això fa un tracte amb el dimoni a qui  li dona la seva ànima a canvi de ser immortal.  Ell queda aixíns durant molts anys ,però  el retrat que li havia pintat  Basil Hallward , s’anava fent vell i corrumput i és un recordatori de les seves faltes greus. Dorian es llença a una vida desenfrenada i fins i tot és transforma en un  criminal perquè  mata al seu amic Basil .  La primera vegada que veu com el retrat canvia és quan rebutja fredament a la seva promesa Sibyl Vane, una actriu de teatre. Passen divuit anys i Dorian disfruta de tots els vicis possibles. El seu aspecte exterior continua igual mentres que el retrat és degrada cada vegada més  i per això el tanca en una habitació. S’enamora de Hetti Merton i decideix retirar-se de la vida nocturna, però el quadre segueix la seva corrupció i  en un atac de ràbia l’apunyala. Els criats senten un crit horripilant, hi entren i hi veuen el retrat del seu senyor com era al principi, i al terra, hi troben un monstre horripilant ja mort.

Podriem relacionar aquesta història amb la Sibil·la de Cumes i el déu Apol·lo. Ell volia aconseguir la sacerdotessa tan si com no i li va dir que li portaria a terme qualsevol dels seus desitjos.  La Sibil·la va agafar un grapat de sorra i va dir que volia tants anys com granets. Apol·lo li va concedir, però en  veure que tot i haver-li garantit el desig , la Sibil·la es negava  a tenir cap mena de relació amb ell, va maleir-la i aquesta envellia, però no li va donar l’eternitat. Igual que el quadre: es fa vell i lleig, però mentres duri Dorian no en podrà morir .
A part de la història hi ha d’altres elements  que podem observar : hi ha una escena on  Dorian va a una casa de barrets i allà representada hi ha una estàtua immensa de la Deesa Venus/Afrodita amb la gran closca. És interessant també que la primera dona, la que Dorian més estima, té una cabellera llarguíssima i pèl-roja com la mateixa Afrodita.
La pel·lícula m’ha agradat força  i segur que hi té moltes coses més per a comentar , però el llibre sempre serà millor.

Jèssica “Rubricatus” Mcdaid, 1r Batx. llatí
Ins Miquel Martí i Pol,
Roda de Ter

El Tió de Nadal

Segons una llegenda germànica, Odín, el déu suprem, va crear la humanitat a partir d’un tros de fusta, concretament un fragment d’una branca que el vent va trencar i que el bosc va llençar a la mar. El déu el va agafar , en va fer dos  i els va donar vida: així fou com va crear  l’home i  la dona. D’on ve aquesta llegenda? Sembla que el llibre sagrat dels nòrdics , els  Eddas, fa menció d’aquest fet i a més,  no oblidem que els pobles del nord havien divinitzat els arbres com el roure, el freixe… i que el freixe perene Yggdrasil sosté al seu cim el Valhalla, residència dels déus de la vora del riu Rin.

A la nostra tradició nadalenca en tenin un tronc, un tibosc màgic, una soca al que donem vida  els dies abans de la “Nit de Nadal”. És el Tió, el tibosc a qui  mimem, escalfem amb una manteta  i alimentem amb galetes, fruites, verdures, garrofes… Quan arriba la tarda o  la nit senyalada, se’l posa al foc una estona abans de cagar,  perquè ha d’estar encès, i així fa regals com llaminadures, figues, torrons, figures del pessebre… És una gran alegria  !!!

Els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’Ins MMP  han fet uns tions  a partir de taps de suro d’ampolles, els han pintat els ulls , el nas, la boca i així s’han assabentat de la història. Aquí us he posat les imatges.
Ara, discipulae cerqueu d’altres mites on aparegui un tronc i expliqueu la relació amb el nostre Tió.

Veeenus !!!!!!

Hola , sóc Jessica i mirant la televisió he vist que sobre la deessa Venus podem trobar una cosa que potser fins ara ningú s’hi ha fixat: la marca de Gillets, per a depilar-nos, es diu Venus. A l’anunci surten noies molt guapes, canten part d’una cançó de Bananarama – Venus que diu: “Sóc la teva Venus, sóc el teu foc, el teu desig “. Representa a la deessa , que com que era tant guapa i desitjable, doncs si fas servir aquesta “eina”, tu també ho pots ser . A més utilitzen una Gillet molt estilitzada i el fons és de color rosa, un color que segons alguns és molt de dones. És interessant que la pervivència clàssica continuï ,però potser no tant amb aquesta mena de publicitat, almenys jo ho crec crec així. La imatge és aquesta:

Jèssica “Rubricatus”, 1r Batx. llatí