Tag Archives: 1r Batx.

Quae fabula in hac picture est?

Us deixo un quadre que fa referència a un fet estudiat a classe. Esbrineu el títol de l’obra, el nom de l’autor i el seu temps ( així podrem treballar la pervivència clàssica). Després enumereu els personatges que hi surten i expliqueu breument el fet llegendari. A la nostra cultura hi trobem un altre fet semblant. El sabeu?

Aquest text “Post multos annos  Numitor inter Albanos regnabat. Unam filiam , Rheam Silviam, habebat; Sed Amulius  Albanorum tyranum e patria expellit et inter Albanos regnat. Rhea geminos filios habet, Romulum et Remum. “ passa  abans, durant o desprès del fet llegendari que apareix al quadre?

Labor aestas

Discipuli, pueri et puellae,  hic  laborem   aestatis  habitis.   Eum  tradere  in initio cursus propinqui  licet.

Carpe Diem !!!!!!

Theseus posteaquam  Cretam  uenit , ab Ariadna , Minos filia, adamatus  est adeo ut   fratem  proderet  et hospitem  servaret.  Eam  enim Theseo   monstravit  labyrinthi   exitum.  Quo  cum Theseus  introisset et Minotaurum   interfecisset,  Ariadne monitu  licium  revolvendo   foras egressus est, eamque,  quod   fidem  ei  dederat, in coniugio secum  habiturus   avexit.

Recordeu que l’heu de fer com a classe: anàlisi sintàctic i morfològic dels noms i verbs. Preposicions, adverbis…

rosa

Un llibre per l’estiu.

Aquest dies que descansem perquè no en tenim exàmens, gràcies segurament als déus, m’he dedicat a passejar i a mirar. Eureka, Rocío i companys, he trobat un llibre de la Maria Roca que es diu “Escollida pels déus”, el llibre es desenvolupa a la ciutat grega d‘Emporion i crec que val molt la pena afegir-lo com a lectura d’estiu i col·locar-lo al nostre “Racó de lectura”. Bones vacances.

Fabula Caperulae Rubrae


Ja ha arribat la versió audio de la nostra “Caperula Rubra”. Els alumnes de 1è de Batx. de llatí han fet la Caputxeta Vermella in lingua latina. Feliciter!!!!

Personae:

Caperula: Múnia

Mater: Dalila

Avia: Alba

Venator 1: Pau

Venator2: : Xavi

Lupus: Gerard

Cor de dones: Luana, Magda i Victòria

Cor d’animals: Neus i Laia

Música: Magister Quim Puig

Akhenaton i Prometeu

Hola sóm la Dalila i la Laia de l’Inst Puig-reig. Fa dies que cerquem i cerquem per la xarxa i van trobar aquesta cançó francesa d‘Akhenaton. El títol ens va cridar la’atenció perquè és molt mitològic, Prométhée, Prometeu, i van pensar que la lletra seria interessant. Encara que nosaltres no sabem francès, la Rocío ens va fer una petita introducció de la cancó i ara podem dir que està relacionada amb la mitologia grega i egipcia. Ens vam emocionar molt!!!! Ara us posem el principi de la traducció que ens va recordar molt a Hesíode, a la Teogonia : ” Al principi hi havia la terra, el mar , el cel, boscos verds i rius de mel…” (La resta de la tradució us la enviarà la profe ). Creiem que és molt dura i que hi hagi de fons la fotografia de la ceràmica grega del “Càstig de Prometeu”, encara ho fa més. Sense haver fet el mite, ja hem après molt.

Dalila i Laia

1r batx. Grec
Al principi hi havia la terra, el mar i el cel,

Boscos verds i rius de mel,

fruits d’or creixen als arbres.

La vinya s’enlaira discretament

a les columnes de marbre

on fan el niu ocells de totes les espècies

en un ballet sempre etern.

Era una “posada en escena”

per un mestre perfet.
En aquest escenari l’home va ser criat.

Es diu que si l’Eden va sortir

d’aquest món establert,

la humanitat deu ser el rubí que havia polit.

Potser al principi,

fins que no va tenir por de les coses que moren,

la felicitat existia.

la suma de les coses simples formaven un estat

de la vida anomenat Harmonia,

l’home prosperava,

el món es feia bell.

En aquesta era de pau,

el rei s’anomenava Prometeu.

Prometeu el tenia tot i no necessitava res

protegit pels déus i respectat pels seus.

Però una nit, en els seus somnis, Iblis el visita i

li demana: “Déu és més fort que tu?

Li ofereix un cofre que conté totes les desgràcies

i li insufla l’odi i l’enveja al cor.

L’endemà va ser el dia més triste sobre la terra.

Prometeu assassina al seu propi germà,

li roba les seves propietats ,

li treu la seva dona,

reclueix a l’esclavitud a dotze tribus.

Ell forma un exèrcit fort i robust per governar

d’una manera cruel i injusta.

Com que es creia immortal,

va matar a tots els seus fills

que un dia haurien pogut revelar-se.

Va fer construir una torre elevada fins al cel.

Armat amb el seu arc, vol fer la guerra a Déu.

Molts homes avui són els seus descendents i

sense escrúpuls amaguen al seu poble la veritable pau.

Un exemple més de la llarga història sobre l’explotació del cec pel borni.

I si la vida a la terra és un got d’aigua de “Javel”,

perquè llençar les fletxes al cel de” Babel”?

Tots aquests drames, tots aquests actes infames

pel tresor de Rackham.

Ells han fet ploure foc sobre la pàtria “d’Abraham”,

tant que han portat el vent del desert.

És el Cerber als inferns que Prometeu ha establert.

Casa seva és la felicitat perquè la pietat és el rastre?

Pots ser un bon rei quan ets ric i triste?

Les ànimes s’evaporen lluny de la terra,

el temps passa, els palaus s’enfonsen,

ens convertim en pols…

Prometeu, ahir, demà, el primer humà

cap d’una ment als regnes dels gosos.

Qui paga la bogeria de les seves accions

mentre esperen amb dolor la resurrecció…

…Prometeu…

Manel i Roma


Quina cançó més bonica, i actual , i del passat , del nostre, del que vivim cada dia, dels turistes àvids de emocions, d’imaginar-se històries, de representar-les, i de viure-les !
Aquesta és la lletra:

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat
.

Feu memòria i poseu noms a les imatges,  Manel s’ho mereixen !!!!!