Tag Archives: literatura

El Naixement d’Afrodita : La Molla i els Obels

Les llegendes diuen i diuen,   expliquen, pinten i representen el mateix mite d’Afrodita. Però com molt bé  diuen, sempre hi ha un dia que tot canvia, doncs avui, el mite d’Afrodita està a punt de ser capgirat.

Gaia ,mare dels Titans, de les Titànides, dels Cíclops, dels Hecatonquirs i esposa d’Urà, creia que la seva vida no podia ser millor. Havia tingut molts i molts fills, havia satisfet al seu marit i no havia de fer esforços, ja que, quan necessitava ajuda, aplaudia dos cops i ja tenia al seu costat algun dels seus fills per fer-li suport. Però, per a Gaia el paradís va durar poc. Una nit, preocupada perquè el seu marit no tornava d’una visita al món dels humans, una d’aquelles visites programades per omplir l’agenda, va sortir a buscar-lo .  A l’hora de sortir,  va aplaudir, com era el seu costum, i a l’ instant  va tenir els seus fills   allà mateix; bé,  tots no, ràpidament es va adonar que faltava la gran de les Titànides, Febe, la necessitava, era la que havia anat més vegades al món dels vius i sense ella estava perduda. Va deixar els altres fills en un racó  envoltats de núvols nous, recent nascuts,  i la va anar a buscar.  Quan va entrar a la seva’habitació , l’infern va envair el seu paradís: la Titànida hi era, però no sola,  Urà també, estaven junts, l’enganyaven !!!  Gaia va embogir.

Gaia es va llençar a sobre d’Urà i li va arrencar els genitals per assegurar-se que no ho tornaria a fer mai més. Després, es va treure la vida, però abans va tirar els genitals al món dels vius per a què Urà no els pogués recuperar.  Els genitals van caure directament a la mar. A l’instant, la mar va començar a fer unes erupcions mai vistes, onades , remolins…Al cap de vuit dies la mar es va tranquil·litzar i en va sortir una dona preciosa. Aquella màgica sortida de l’aigua no la podran oblidar ni déus, ni semidéus, ni monstres, ni humans, ni ningú. Afrodita (nom de la bella dona) va sortir cavalcant d’una enorme Molla i envoltada de petitíssims Obels. Tot el món va parar per un instant. La MOLLA tenia ales de mosca, cos i cap de llagosta i les potes dels dos animals,  però el més impressionant  eren els petits ocellets que l’acompanyaven,  els OBELS. La Molla era bonica, impactant, però els Obels eren…màgics: tenien cos d’ocell i ales de libèl·lula, un animals fantàstics, de somni, de vol agradable, expressava tristesa i a la vegada tendresa, i el seu cant era preciós,hitnotitzador.

 

 Envoltaven a Afrodita i piulaven mentre la Molla avançava cap a la sorra; quan Afrodita hi va baixar , la va fer tornar mar endins i els Obels, amb un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer; després, tothom va reaccionar, déus, semidéus, monstres i humans van afanyar-se a buscar a Afrodita per fer-la seva.

Quan la deessa els va veure córrer cap a ella, es va espantar, no entenia què feia tota aquella gent, monstres, déus i semidéus , comportant-se d’aquella manera; al principi   es va quedar immòbil, el cervell no pensava, el cos no es movia, la boca no parlava, què estava passant? Al final ,va reaccionar i va cridar a la Molla mentre corria  cap a l’aigua. Aquesta va aparèixer i se la va endur mar endins per protegir-la d’aquella ramada.

 Afrodita no va tornar   a terra ferma i tots els que l’havien anar a buscar, s’hi  van quedar amb la seva mirada fixa a l’horitzó, esperant poder tornar a veure aquella bellesa. Mai més hi va sortir el Sol en aquell racó, mai més la mar va estar serena, i  aquell nombre infinit d’humans van morir de tristesa. 

Diuen que les nits de lluna plena es veuen unes llumetes com unes estrelles molt petites, al voltant de l’aigua,  i que la mar és pura nata, dolça i es torna riallera. Diuen que és Afrodita, que hi  baixa per fer el seu bany, i que les llumetes són les ales dels Obels que l’acompanyen…

Violeta Casadesús 4t d’ESO B, Llatí

INS Miquel Martí i Pol

Còmic mitològic

Aquesta imatge presenta una tira còmica que, a darrera de la part divertida, presenta un fons mitològic que val la pena esmentar: això fa referència al mite de Dèdal i al laberint del Minotaure. El personatge que insisteix a fer un laberint podria ser Dèdal, un famós i docte arquitecte de Grècia, i l’altre podria ser Minos, rei de Creta pel que treballava l’arquitecte. En el mite hi han moltes coses diferents, però sintetitzant, Minos encarrega a Dèdal fer un laberint per tancar el minotaure, una criatura fruit d’una relació de la seva dona Pasifae amb Zeus convertit en toro.

 
A Vilanova i la Geltrú, a la vora de la platja, he trobat aquesta escultura.

Quins altres personatges apareixen al mite?
Coneixes altres laberints?
Perquè Pasifae va sentir un amor passional per un brau?
Creus que l’escultura reflecteix plenament el mite de Pasifae?
Quins altres animals mitològics en coneixes?
Minos va donar nom a una civilització. Quina? Explica breument les seves característiques.
Ana Dierksheide Molina
1r Batx.

Sóc de Pompeia i…

Fa temps, sota la plàcida ombra d’una muntanya i a la vora de les clares aigües del golf de Nàpols, va existir un poble, Pompeia. Però  el 24 d’agost de l’any 79 d.C. els pous deixen de tenir aigua, els gossos udolen, els ocells deixen de cantar i el terra comença a tremolar. Llavors ningú creu que pot ser perillós, però amb un terrorífic i desafiant crit , el Vesuvi entra en erupció. La vida de la ciutat va finalitzar de cop. Del cel van caure pedres, cendres, foc… que ho van cobrir tot. Pompeia es va mantenir intacta i ara podem saber com era la vida romana de l’època.
Mireu el vídeo i després narreu la vostra història ( és indispensable que surtin edificis, carrers, monuments, domus etc).

 

Les lliçons de Demèter

Hi havia una vegada un déu anomenat Hades que era el déu del reialme dels morts. Un dia Hades es va enamorar de Persèfone ,que més tard es va convertir en la deessa de la mort i la renovació . Hades volia reptar-la quan recollia  flors; quan la va veure i anava per agafar-la, es va adonar que era Demèter, la mare de Persèfone. Hades es va quedar paralitzat en veure que no era la jove. Demèter li va demanar el motiu de la seva visita i Hades  improvitzant va dir-li que volia aprendre tot el possible sobre el creixement de les plantes , ja que Demèter era la deessa de la fertilitat. Durant nou dies i nou nits Demèter li va explicar tots els seus coneixements sobre els vegetals . Aquest, cada dia estava més avorrit i més cansat de les llargues explicacions de Demèter, però no sabia com dir-li que no en volia saber res més sobre aquelles malaïdes plantes. Al final, al vuitè dia, quan Hades ja no podia més ,li va dir la veritat: que no li agradaven les plantes i que no l’interessaven per res tots aquells coneixements. En veure la primera reacció de Demèter, Hades es va espantar, però després Demèter va canviar radicalment la cara i li va dir que no es preocupès, que tingut molt  mèrit que aguantès tants dies d’explicació simplement per no ferir-li els sentiments,  i que li estava agraïda per haver-li dit la veritat. Hades , content de com havia acabat la història , va tornar ben content al món subterrani. Però quan hi va arribar, es va adonar que totes les plantes estaven mortes i que tot el seu reialme s’havia tornat un desert. Desesperat pel paissatge  descobert, de seguida va saber qui era la responsable, però com que estava tan enfadat, es va esperar a tranquil·litzar-se per planejar una bona venjança. Va rumiar i rumiar  durant uns quatre dies sense menjar, dormir i tancat a la seva habitació , i finalment tenia el pla perfecte. Reptaria la filla de Demèter (Persèfone), ja que per una mare el més important són els fills, li faria menjar aliments del món dels morts (un cop menjaves qualsevol aliment del món dels morts ja no podies surtir-ne) i la faria la seva esposa per tal que no poguès tornar al món dels vius. Així decidit a enfonsar Demèter , va tornar al món dels vius i va reptar a Persèfone, la va portar al món subterrani i va seguir el seu pla fil per randa.Persèfone ,innocent com un àngel, no se n’ adonava de res i va acabar convertint-se amb la seva esposa i per això tranformant-se en la deessa de la mort i de la renovació.

Demèter en adonar-se’n no sabia què fer ja que tenia prohibida l’entrada al món subterrani, i  l’únic que se li va acudir va ser anar a visitar a Zeus, explicar-li el que havia passat i que aquest l’ajudès , però l’únic que va treure de Zeus va ser: No reperteixis maldats,  si no vols rebre’n.

Demèter va viure escarmentada la resta de la seva vida i mai més va tornar a fer una cosa així.

Violeta Casadesús Cabral

 

4tB

Nous relats mitològics!!!!

Els alumnes de 4t d’Eso de llatí han començat una nova activitat: es tracta de fer un llibre de relats mitològics. Això està molt vist,veritat ?? , però és que ells en faran uns una mica diferents, mireu:  dels mites i fets ja estudiats, només mantindran els personatges, i  a partir  d’aquí en faran noves narracions, imaginaran noves situacions, canviaran
situacions, personatges d’un mite apareixeran en d’altres…de les seves narracions  en farem una audició ( serà com quan sentien el conte de la  Caputxeta Vermella de la veu de la nostra mare o la nostra àvia), però encara  hi ha més…de cada narració, en faran un dibuix que també publicarem…i si  tot va sobre rodes, per Sant Jordi sortirà al públic el nostre libre de relats. La portada, és clar, la faran entre la Gina, l’Elisabhet, la Judit i la
Cristina, que fan l’assignatura de Visual i Plàstica.

Ara us deixo el primer relat titulat PARIS, DAFNE i EROS: un triangle ambiciós

Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més cara,  que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena, Afrodita y Hera es van barallar  per disputar-se-la entre elles. Veient el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços,  Zeus va intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme  un mortal: Paris, heroi guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les revistes del cor ,  Paris, el fill del rei de Troia.Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la polsera.

París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant… aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada. Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar, va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep i la seva nova amada.

París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui, acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.

Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així que, quan Paris la perseguia pels  jardins del palau de Versailles , quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit roser.  Paris es desesperà i agafant  una llarga i dura espina ,se la clavà al cor: Allà mateix ell quedà  estés al terra,  mort. Els seus últims pensaments van ser  què hauria passat   si hagués escollit a Afrodita  i a la noia més bella del món.

Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
JUDICI DE PARIS (Nabil)

De “quod sumus” a “Biblos”

Benvinguts blocaires,  quod sumus us presenta un nou bloc, Biblos , un bloc pels apasionats de la lectura, entusiastes dela  imaginació i fanàtics del món clàssic. És un projecte en el qual esperem  que hi volgueu participar, ja que la vostra col·laboració és primordial. La idea va sorgir a partir de la pàgina “Racó de lectura” on es comentaven i recomenaven llibres. Ara volem ampliar-la i donar l’oportunitat  a tothom de crear un espai on pogueu fer menció de les novetats a les llibreties, de llibres i publicacions en general; escriviu els seus arguments, el que us sembli més adequat, però també i sobretot, poseu els referents clàssics que hi trobeu: noms, temes, portada, cites etc.

L’objectiu és demostrar que el món clàssic és viu, que quan estudiem, a més del llibre de text, hem de mirar més enllà, ens hem de creure que les clàssiques hi són, que el món clàssic no és només el passat , sinó que perdura en el temps fins a l’actualitat.Els fets ho demostren: quan tenim un llibre a les mans , l’hem de tocar, sí, cuidar, sí, però sobretot, hem d’entendre el què hi diu, i diuen molt… Des d’aquí us convido a posar,a l’abast de tothom, les experiències de les vostres lectures.
Deixeu-hi la vostra petjada, voleu, imagineu, interpreteu… i segur que farem la nostra biblioteca més complerta .

El Tió de Nadal

Segons una llegenda germànica, Odín, el déu suprem, va crear la humanitat a partir d’un tros de fusta, concretament un fragment d’una branca que el vent va trencar i que el bosc va llençar a la mar. El déu el va agafar , en va fer dos  i els va donar vida: així fou com va crear  l’home i  la dona. D’on ve aquesta llegenda? Sembla que el llibre sagrat dels nòrdics , els  Eddas, fa menció d’aquest fet i a més,  no oblidem que els pobles del nord havien divinitzat els arbres com el roure, el freixe… i que el freixe perene Yggdrasil sosté al seu cim el Valhalla, residència dels déus de la vora del riu Rin.

A la nostra tradició nadalenca en tenin un tronc, un tibosc màgic, una soca al que donem vida  els dies abans de la “Nit de Nadal”. És el Tió, el tibosc a qui  mimem, escalfem amb una manteta  i alimentem amb galetes, fruites, verdures, garrofes… Quan arriba la tarda o  la nit senyalada, se’l posa al foc una estona abans de cagar,  perquè ha d’estar encès, i així fa regals com llaminadures, figues, torrons, figures del pessebre… És una gran alegria  !!!

Els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’Ins MMP  han fet uns tions  a partir de taps de suro d’ampolles, els han pintat els ulls , el nas, la boca i així s’han assabentat de la història. Aquí us he posat les imatges.
Ara, discipulae cerqueu d’altres mites on aparegui un tronc i expliqueu la relació amb el nostre Tió.

La bella dorment

          
 Director : Sleeping Beauty
 Gènere:  Animació
 País: Estats Units
 Any de publicació: 1959
 Productora: Walt Disney

 

EL conte de la “BELLA DORMENT” va ser editat primer per Charles Perrult i després pels germans Grimm i diu així: “Els reis d’un país llunyà desitjaven tenir un fill, però el déus els van enviar una noia molt petitona a qui van anomenar Aurora. El dia de la presentació davant del seu poble, van fer un banquet i van convidar a tothom , incloses les fades Flora, Fauna i Primavera,  però es va descuidar a la fada Malèfica perquè era una fada dolenta i sempre creava discòrdia entre els presents. Quan les fades van començar a entregar-li els seus regals, Flora, la bellesa, Fauna, una veu melodiosa i, quan era el torn de Primavera, Malèfica es presentà i li va deixar una maledició ” quan fes setze anys , la princesa es punxaria  quan fes servir un teler i moriria. Sort que encara faltava la fada Primavera, que va poder minimitzar el regal de la “dolentíssima”: Aurora es punxaria, però es quedaria adormida fins que arribés un princep i li fes un petó d’amor.”



Primer de tot he de dir que el doblatge és  “especial”  i que  la imatge està invertida ,però  espero que  no us importi gaire perquè l’essència del conte hi és. Durant la meva infantesa els contes hi van formar part vida quotidiana. L’ àvia era l’encarregada de posar veus als personatges i d’escenificar les escenes de les fades i sobretot quan arribava el torn de la fada Malèfica, era el punt culminant, meravellòs.

Quan   torno a veure aquesta  pel·lícula, trobo que encara no he perdut el meu esperit  infantil i espero que els meus alumnes tampoc; l’efecte sorpresa és increible i per les cares que fan , veig que és així… Recordo que la meva àvia  el feia servir per ensenyar-me sentiments de la vida com l’amor, la generositat, la bellesa interior…i també l’enveja. Ara trobo semblances amb la cultura clàssica que vull compartir amb ells i vosaltres:  en tenim una cerìmònia de bateig, una princesa i el seu nom Aurora, un banquet i uns convidats especials, les quatre fades, tres de bones i una de dolenta, un càstig i un final feliç.

Quins altres fets mitològics trobeu semblats a aquests que us he esmentat ? El Príncep podria ser Eros ?  Les tres fades podrien ser tres deesses ? i la fada Malèfica,no us recorda a una deessa que sempre estava enfadada? A qui us recorda? i els seus noms? Busqueu el seu significat mitològic ( Una pista:Unes noces prèvies a la guerra de Troiauna guerra famosa i un mite passional)
Rocío
INS Maiquel Martí i Pol
Quod sumus

Comencem el viatge…

Fa unes setmanes que vam començar el curs i ja ens coneixem una mica ; espero que igual que LLuís llach, en el seu “Viatge a Itaca“, la nostra travessa arribi a bon port ; pel camí hi trobarem coses boniques i d’altres  ,que potser , no ho seran tant,però   segur que  ens ajudaran a ser millor persones!!!! La lletra de la cançó és del gran poeta grec Kavafis. Disfruteu…

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.

Un llibre per l’estiu.

Aquest dies que descansem perquè no en tenim exàmens, gràcies segurament als déus, m’he dedicat a passejar i a mirar. Eureka, Rocío i companys, he trobat un llibre de la Maria Roca que es diu “Escollida pels déus”, el llibre es desenvolupa a la ciutat grega d‘Emporion i crec que val molt la pena afegir-lo com a lectura d’estiu i col·locar-lo al nostre “Racó de lectura”. Bones vacances.