L’esclava de blau

“(…) -Me’ls regalà Tòcul – es justificà-. Sempre ha dit que gastar soles en esclaves és una despesa debades.

-Baiasca deixarà de ser esclava abans que es pongui el sol – li vaig replicar. I per algun misteriós mecanisme psicològic que renuncio a explorar, parlava amb un to d’orgull.

Des de la porta ens arribà la veu d’Alcímenes:

– És hora que marxem- ens recordà-. El pretor ens espera…”

pàg. 264-266

Heu de fer:
1) Llegiu el text que forma part de l’obra l‘Esclava de blau. Fixeu-vos en les paraules subratllades i busqueu informació  sobre elles (ha de ser una informació detallada ).
2) Aneu a Biblos( hi cliqueu) i deixeu el vostre comentari-opinió a l’article corresponent.
També aquí hi trobareu un ventall de preguntes i respostes que potser us ajudaran.

5 thoughts on “L’esclava de blau

  1. caperula rubra

    Els esclaus a l’antiga roma hi havia quatre maneres d’obtenir l’alliberament:

    La primera manera era per testimoni de l’amo de l’esclau, aquest és el cas ,és freqüent.

    Després també podria ser per mitjà del cens.Cada cinc anys es recomptava la població. L’amo podia inscriure l’esclau al cens i això el feia un llibert(lliure).

    Per decisió judicial, és a dir, l’amo o un magistrat toca l’esclau amb una vara (vindicta) i pronuncia els mots següents: “jo afirmo que aquest home és lliure” i immediatament era lliure.

    També hi havia el recurs de ser comprada la seva llibertat. (peculium’). És el que anomena Diomedes quan pensa que Baiasca podrá ser més feliç si fos lliure i de cop se’n don compte que és culpa seva perque li podria comprar la llibertat, però no pot.

    Tot i l’alliberament, el llibert no té els mateixos drets que un ciutadà romà, però els seus fills sí.

    Pretor:
    El pretor (praetor) era un magistrat de la República de Roma, i aquest s’encarregava sobretot de l’administració de la justícia. Era una magistratura col•legiada, i posseïa imperium (comandament )tot i que subordinat a l’imperium consular,que era durant la república romana un rang donat a la persona que havia exercit el càrrec de cònsol i aquest era el magistrat suprem que li era encarregada la direcció de l’estat i, sobretot,de l’exercit de en campanya.

    El pretor inicialment només ni havia un, l’únic, però va dividir les seves funcions a partir del 243 aC: el praetor urbanus es va ocupar de les qüestions entre els ciutadans i el praetor peregrinus de les qüestions suscitades entre ciutadans i no ciutadans (peregrini).

  2. Gemma

    Un esclau podia ser lliure si el seu amo ho decidia, sigui perquè l’amo volgués premiar tots els anys de servei i fidelitat del seu esclau o bé perquè l’esclau ho pagava amb el seu peculi. El peculi (peculium) era el conjunt de diners o pertinències que l’esclau havia reunit amb els seus propis guanys i dels quals podia disposar i recuperar en qualsevol moment amb la supervisió i l’acord del seu amo.
    En l’Antiga Roma, hi havia diferents maneres d’alliberar un esclau. La primera era mitjançant un testimoni de l’amo de l’esclau que vol ser lliure, un dels casos més freqüents a l’època. La segona manera d’aconseguir l’alliberament, era a partir del cens, es a dir, cada cinc anys es comptava de nou els ciutadans de la població. Només constava d’inscriure a l’esclau al cens i passava a ser totalment lliure. Una altre de les maneres, era per una decisió judicial; l’amo tocava el seu esclau amb una vara i pronunciava el següent: “jo afirmo que aquest home es lliure”. I per últim, la última manera de convertir un esclau amb una persona lliure, era comprant la seva llibertat(peculium). Cal tenir en compte, que la persona que ha passat a ser lliure i que abans era un esclau, no tenia els mateixos drets que un ciutadà romà qualsevol, però curiosament, els fills d’aquest sí.
    Relacionat amb l’Esclava de Blau, l’esclava Baiasca volia aconseguir la llibertat i així poder anar a la seva terra, la terra dels cèmpsics.

    Un pretor, era un magistrat (ofici del jutge) de la República de Roma, era l’encarregat de l’administració de la justícia i estava subordinat a l’imperium. El seu origen, es situa al començament de la República. Al començament, només hi havia un únic pretor, més endavant, a partir del 243 aC, va dividir les seves funcions; un praetor peregrinus s’ocupava de les qüestions entre ciutadans i no ciutadans i el praetor urbanus s’ocupava de les qüestions entre els ciutadans.

  3. ivette pages

    Deixarà de ser esclava: en referència a que algú pagarà per l aseva llibertat i per tant ja no haurà de ser esclava de ningú.
    Pretor:es un magistrat de la república de Roma, encarregat principalment de l’administració de la justícia. Hi han dos tipos de funcions dels preators: els urbanus(es va ocupar de les qüestions entre els ciutadans ) i els peregrinus (de les qüestions suscitades entre ciutadans i no ciutadans ).Eren elegits pels comicis.

  4. Jessica Rubricatus

    L’Esclava de Blau

    “(…) -Me’ls regalà Tòcul – es justificà-. Sempre ha dit que gastar soles en esclaves és una despesa debades.
    -Baiasca deixarà de ser esclava abans que es pongui el sol – li vaig replicar. I per algun misteriós mecanisme psicològic que renuncio a explorar, parlava amb un to d’orgull.
    Des de la porta ens arribà la veu d’Alcímenes:
    – És hora que marxem- ens recordà-. El pretor ens espera…”

    Els esclaus romans per ser alliberats ho podrien fer de les següents maneres:
     Per censum, quan un esclau amb el consentiment del seu amo posava el seu nom en el cens.
     Per vindictam, quan un amo portava el seu esclau al pretor o cònsul (cap de l’exèrcit que tenia poders jurídics com el que avui en dia coneixeriem com a jutje) i recitava: “esitjo que aquest home sigui lliure tal i com diu el custum dels Romans” si el pretor afirmava ficava un canya al cap de l’esclau i pronunciava: “ Afirmo que aquest home sigui lliure tal i com diu el costum dels Romans”. Després el lictor (guardaespatlles) el feia fer una volta, li bufava a la galta i el deixava anar volent dir que ja era lliure per fer el que volgués.
     Per testamentum, quan un amo donava la seva llibertat a partir del seu testament.

  5. INS d' Aurorpoyato Post author

    Ivette , no has contestat la pregunta, ho sento molt, es veu que no has buscat i que l’has fet per fer-la, sense cura!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *