Tag Archives: 4t d’ESO

La Vida es Sueño i Èdip

 Bibliografia: CALDERÓN DE LA BARCA, Pedro, La Vida es Sueño, Editorial, Cátedra, Madrid 1992



 

A l’assignatura de “literatura castellana ” hem llegit el llibre La Vida es Sueño. He de dir que he tingut moltes dificultats per seguir l’argument, però de mica en mica vaig agafar el fil i aquí us deixo la meva relació amb la cultura clàssica.

La Vida es Sueño és un llibre de Calderón de la Barca. El seu protagonista és Segismundo, princep i fill del rei  Basilio, però per culpa d’un somni que va tenir el rei abans que nasqués Segismundo, va fer girar tota la història i el princep es va convertir en un presoner en una cova, perquè el rei va somniar que el seu  fill seria el futur rei i que tambè seria culpable de la seva mort i li prendria el poder; per això el  va tancar en una cova on el fill va créixer tot sol ,sense ningú…
Aquets petit resum del llibre em recorda el mite d‘Edip :  abans de néixer, els seus pares van consultar  a l’ oracle  com seria el seu fill . La resposta va ser demolidora, els va dir que el seu fill  arribaria a ser l’assassí del seu pare i espòs de sa mare; el rei en sentir això, el  primer que va fer en néixer el nadò  va ser  encarregar a un servent fidel que mátés  a la criatura,  però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya,, lligat pels peus a un arbre. D’aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbes, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i se’l va afillar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi. Quan va créixer i va ser un jove heroi ,van començar les seves aventures i tal com havia dit l’oracle, va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare.

Èdip, quan descobreix la veritat, es treu els ulls i queda cec.

Si alguna de vosaltres en troba  més referents, us convido a entrar…

Souad  Kouh, 1r Batx. Llatí

Sóc de Pompeia i…

Fa temps, sota la plàcida ombra d’una muntanya i a la vora de les clares aigües del golf de Nàpols, va existir un poble, Pompeia. Però  el 24 d’agost de l’any 79 d.C. els pous deixen de tenir aigua, els gossos udolen, els ocells deixen de cantar i el terra comença a tremolar. Llavors ningú creu que pot ser perillós, però amb un terrorífic i desafiant crit , el Vesuvi entra en erupció. La vida de la ciutat va finalitzar de cop. Del cel van caure pedres, cendres, foc… que ho van cobrir tot. Pompeia es va mantenir intacta i ara podem saber com era la vida romana de l’època.
Mireu el vídeo i després narreu la vostra història ( és indispensable que surtin edificis, carrers, monuments, domus etc).

 

Repàs de mitologia…

Aprofitant aquest vídeo, una cortina de tela molt prima amb un dibuix d’una divinitat, dibuixat i pintat a mà amb pintures de “tela”, repasarem dues divinitats, Venus i Ceres, dues deesses importants dins de la mitologia. Heu de triar, una o l’altra, dient el perquè de la vostra elecció.

a més us ajunto un enllaç on podeu ampliar les fotografies del vídeo
i l’enllac del bloc on apreixen,el rincón de las poyato
Una altra manualitat del mateix bloc, representa a una altra divinitat: mireu-la i digueu qui és i el perquè:

El Tió de Nadal

Segons una llegenda germànica, Odín, el déu suprem, va crear la humanitat a partir d’un tros de fusta, concretament un fragment d’una branca que el vent va trencar i que el bosc va llençar a la mar. El déu el va agafar , en va fer dos  i els va donar vida: així fou com va crear  l’home i  la dona. D’on ve aquesta llegenda? Sembla que el llibre sagrat dels nòrdics , els  Eddas, fa menció d’aquest fet i a més,  no oblidem que els pobles del nord havien divinitzat els arbres com el roure, el freixe… i que el freixe perene Yggdrasil sosté al seu cim el Valhalla, residència dels déus de la vora del riu Rin.

A la nostra tradició nadalenca en tenin un tronc, un tibosc màgic, una soca al que donem vida  els dies abans de la “Nit de Nadal”. És el Tió, el tibosc a qui  mimem, escalfem amb una manteta  i alimentem amb galetes, fruites, verdures, garrofes… Quan arriba la tarda o  la nit senyalada, se’l posa al foc una estona abans de cagar,  perquè ha d’estar encès, i així fa regals com llaminadures, figues, torrons, figures del pessebre… És una gran alegria  !!!

Els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’Ins MMP  han fet uns tions  a partir de taps de suro d’ampolles, els han pintat els ulls , el nas, la boca i així s’han assabentat de la història. Aquí us he posat les imatges.
Ara, discipulae cerqueu d’altres mites on aparegui un tronc i expliqueu la relació amb el nostre Tió.

Ambulatio per forum romanum

Cor civitatis romanae forum erat. Ibi aedificia publica et privata , templa, basilica, curia, rostra et tabernae ,erant.
Forum Romae inter duos tumulos , Capitolium et Palatium, extendebat.


Mostra un mapa més gran
Videte,facite mentionem monumentorum fori templa, basilica, curia et rostra . A més cerqueu el Forum de Trajà . Quina diferències hi trobeu?

El Comte Arnau

Una nit de tempesta, a la vora del foc, és el moment ideal per a que els nens i no tan nens escoltin històries de por. La iaia Càndida contava la història del Comte Arnau cada dissabte, quan els seus nets van a visitar-la a Can Serra.” Nois , pel Ripollès i les comarques del voltant diuen que a les nits de pluja hi ha molta fressa a l’infern perquè és el moment que el Comte Arnau hi surt i comença a cavalcar amb el seu cavall diabòlic, li surt foc per la boca, i un seguici de gossos pels boscos. L’ombra que molts han sentit i fins i tot vist, és la seva ànima condemnada eternament a voltar per tots els que foren els seus dominis, carregat amb la monja que va ser la seva estimada.- No sentiu els lladrucs ? Nens , a dormir, són les dotze, i fins el cant del gall el tindren per ici !!!! ” Tots sortíem corrent i ens tapaven amb la vànova, cap i tot, tancàvem els ulls ben forts i esperàvem adormir-nos abans de sentir la carrera enfellonida del Comte Arnau. ” Ja més gran vaig buscar la història per saber perquè hi va ser condemnat el nostre comte i vaig trobar a questes petits versos i les versions de Joan Maragall, Josep Carner:
                                       ” A L’infer me l’han donada.

per les males llambregades,

per les males calcades.

per soldades mal pagades.”

Quins dos fets van condemnar  Hug de Mataplana, el nostre comte Arnau?

Perquè s’ha convertit en un mite?

A quin personatge mitològic s’assembla? Quins dos fets contra els déus el van condemnar eternament?

Coneixes d’altres càstigs eterns?

 

Albanives

En Tobar (4t d’ESO ) ha fet aquest dibuix sobre el conte de la “Blancaneus”.
A l’hora de triar el nom en llatí de la nostra “Princesa”, tot el grup va decidir que la traducció literal del nom, “ALBANIVES”, era el més adient. Dit això, anem per feina.
Quina fruita apareix al dibuix? Té un significat mitològic?
Feu la traducció d’aquest text relacionat amb el conte i sabreu de quina fruita es tracta . Després escriviu el seu nom en llatí, el cas i la funció que fa a l’oració. També senyaleu els verbs ( els temps verbals , persona i número)
Interea , regina speculum cotidie interrogabat:
-Quae formosissima regni est?
Et speculum una die respondit:
-Albanives viva est et in casula cum nanis silvae habitat. Albanives formosissima feminarum est.
Ubi nani ad laborem eunt, regina, simulata aniculae, Albanivem visitat et unum malum venenatum ei dat.

La bella dorment

          
 Director : Sleeping Beauty
 Gènere:  Animació
 País: Estats Units
 Any de publicació: 1959
 Productora: Walt Disney

 

EL conte de la “BELLA DORMENT” va ser editat primer per Charles Perrult i després pels germans Grimm i diu així: “Els reis d’un país llunyà desitjaven tenir un fill, però el déus els van enviar una noia molt petitona a qui van anomenar Aurora. El dia de la presentació davant del seu poble, van fer un banquet i van convidar a tothom , incloses les fades Flora, Fauna i Primavera,  però es va descuidar a la fada Malèfica perquè era una fada dolenta i sempre creava discòrdia entre els presents. Quan les fades van començar a entregar-li els seus regals, Flora, la bellesa, Fauna, una veu melodiosa i, quan era el torn de Primavera, Malèfica es presentà i li va deixar una maledició ” quan fes setze anys , la princesa es punxaria  quan fes servir un teler i moriria. Sort que encara faltava la fada Primavera, que va poder minimitzar el regal de la “dolentíssima”: Aurora es punxaria, però es quedaria adormida fins que arribés un princep i li fes un petó d’amor.”



Primer de tot he de dir que el doblatge és  “especial”  i que  la imatge està invertida ,però  espero que  no us importi gaire perquè l’essència del conte hi és. Durant la meva infantesa els contes hi van formar part vida quotidiana. L’ àvia era l’encarregada de posar veus als personatges i d’escenificar les escenes de les fades i sobretot quan arribava el torn de la fada Malèfica, era el punt culminant, meravellòs.

Quan   torno a veure aquesta  pel·lícula, trobo que encara no he perdut el meu esperit  infantil i espero que els meus alumnes tampoc; l’efecte sorpresa és increible i per les cares que fan , veig que és així… Recordo que la meva àvia  el feia servir per ensenyar-me sentiments de la vida com l’amor, la generositat, la bellesa interior…i també l’enveja. Ara trobo semblances amb la cultura clàssica que vull compartir amb ells i vosaltres:  en tenim una cerìmònia de bateig, una princesa i el seu nom Aurora, un banquet i uns convidats especials, les quatre fades, tres de bones i una de dolenta, un càstig i un final feliç.

Quins altres fets mitològics trobeu semblats a aquests que us he esmentat ? El Príncep podria ser Eros ?  Les tres fades podrien ser tres deesses ? i la fada Malèfica,no us recorda a una deessa que sempre estava enfadada? A qui us recorda? i els seus noms? Busqueu el seu significat mitològic ( Una pista:Unes noces prèvies a la guerra de Troiauna guerra famosa i un mite passional)
Rocío
INS Maiquel Martí i Pol
Quod sumus

Quae fabula in hac picture est?

Us deixo un quadre que fa referència a un fet estudiat a classe. Esbrineu el títol de l’obra, el nom de l’autor i el seu temps ( així podrem treballar la pervivència clàssica). Després enumereu els personatges que hi surten i expliqueu breument el fet llegendari. A la nostra cultura hi trobem un altre fet semblant. El sabeu?

Aquest text “Post multos annos  Numitor inter Albanos regnabat. Unam filiam , Rheam Silviam, habebat; Sed Amulius  Albanorum tyranum e patria expellit et inter Albanos regnat. Rhea geminos filios habet, Romulum et Remum. “ passa  abans, durant o desprès del fet llegendari que apareix al quadre?

Comencem el viatge…

Fa unes setmanes que vam començar el curs i ja ens coneixem una mica ; espero que igual que LLuís llach, en el seu “Viatge a Itaca“, la nostra travessa arribi a bon port ; pel camí hi trobarem coses boniques i d’altres  ,que potser , no ho seran tant,però   segur que  ens ajudaran a ser millor persones!!!! La lletra de la cançó és del gran poeta grec Kavafis. Disfruteu…

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.