Llatí omnibus

El mot anglès “exit” que ben segur heu vist escrit a moltes portes significa, com tots ja sabeu, “sortida”. El que potser no és tan conegut és el seu origen: es tracta d’una forma verbal, concretament la tercera persona del present del verb “exeo”, que, és clar, vol dir “sortir”. “Exit”, per tant, significa “surt” i en un principi s’utilitzava com acotació teatral, per indicar que un personatge marxava de l’escenari; d’aquí va passar a indicar el mateix lloc de sortida.
Ara fa quatre anys, l’economista Ebrahim Rahbari, membre de Citigroup (una de les empreses de serveis financers més influents del món), va encunyar un neologisme a partir del mot “exit”: es tractava de “Grexit”, abreviatura de “Greece exit” (Grècia surt). Amb aquest terme volia referir-se al risc d’una sortida de Grècia de l’eurozona.
Bé, Grècia no ha marxat de l’euro, però ara hi ha un altre país que vol abandonar l’esfera d’influència de la Unió Europea: la Gran Bretanya. Per això aquests dies segur que sentireu parlar d’un altre neologisme:”Brexit” (a partir del mot “British” abreviat).
La primera de les imatges fa referència al debat que ara té lloc a la Gran Bretanya i és obra d’en Joe Cummings. La segona, un dibuix d’en Tom Janssen, juga amb els dos neologismes.

Per cert, alguns han parlat del risc del “Spexit”. Sabeu a quin país fan referència?

La casa “Djeco” és una empresa dedicada als jocs i llibres infantils amb la intenció d’afavorir la creativitat dels nens.
Una sèrie de joguines es dediquen al món de la màgia. A les imatges us he posat dos exemples: El cofre de trucs màgics “Mirabile Magus” i el llibre “Magus Perfectum”. Com podeu veure, s’utilitza el llatí als títols dels productes, ja que aquesta llengua ha estat la pròpia dels nigromants i fetillers. No és menys cert que els encanteris llatins de Harry Potter han influït també.
Per això no em sorprèn l’ús del llatí. El que sí que em sorprèn sempre és la incorrecció. En aquests dos casos que he mostrat l’adjectiu està mal escrit i la veritat és que no costava tant fer-ho bé.
Simplificant-ho molt, al llatí hi ha dos tipus d’adjectius: uns, com “perfectum”, que s’adapten als tres gèneres gramaticals (masculí, femení i neutre); per això tenen tres formes: “perfectus, perfecta, perfectum”; l’última forma no és la masculina, sinó la neutra, de manera que l’expressió correcta per a un mag seria la masculina, “magus perfectus”. Per a una maga, el correcte seria “maga perfecta”.
L’altre tipus d’adjectius, com “mirabile”, té només dues formes: “mirabilis, mirabile”; aquí l’última torna a ser la neutra i, per tant, la forma correcta seria “mirabilis magus”.
Per molta màgia que fem servir, la gramàtica no la podem canviar.

La cantant gironina Sílvia Pérez Cruz acaba de publicar un nou disc en la seva ja destacada trajectòria. Es tracta de “Domus” (en llatí “Casa”) i és un seguit de versions i revisions de les cançons que ha composat per a la pel·lícula “Cerca de tu casa”.
La pel·lícula (encara no estrenada) toca en profunditat el problema dels desnonaments que els últims anys han afectat a tantes famílies.
L’argument del film ens explica el motiu del títol del disc. Per què en llatí? Bé, potser la Sílvia Pérez Cruz és afeccionada a aquesta llengua. Cal recordar que ha col·laborat en diversos discos del grup de percussió “Coetus”. I què és “coetus”? Doncs “grup” en llatí.

El famós dibuixant Forges publica cada dia una vinyeta al diari El País fent-se ressò de les notícies d’actualitat. Això sí, sempre els dóna el seu peculiar toc humorístic.
A la vinyeta del 19 de febrer es critica la presidenta de la comunitat de Madrid, que va dimitir del seu càrrec després que molts dels seus col·legues al govern haguessin estat acusats de corrupció. La dimissió no és el que se li critica, sinó la justificació que va oferir: no haver sabut descobrir ni tallar la corrupció a temps. És una excusa que per a molts resulta poc creïble, tenint en compte que els alts càrrecs corruptes eren de la seva confiança. Forges ens ho presenta fent servir dues locucions.
En castellà s’utilitza l’expressió “A buenas horas mangas verdes” per indicar que s’ha pres una decisió massa tard. Però l’expressió que ens interessa remarcar aquí és la segona: “Culpa in vigilando”. En llatí significa “culpa en la vigilància” i al món del dret al·ludeix a la responsabilitat civil d’una persona que hauria d’haver supervisat una altra sota el seu control (un empresari a un treballador, uns pares a un fill), i ja que aquesta última ha comès un delicte, ha de pagar per la seva no vigilància.
En Forges fa servir de tant en tant el llatí a les seves vinyetes. Una altra de recent és del 20 de desembre passat; juga amb la famosa locució “Alea jacta est”:

Ara fa uns anys la companyia “La Zaragozana”, coneguda sobretot per la seva cervesa “Ámbar”, va presentar una curiosa novetat: “Ambar Caesaraugusta”. Recuperant les formes antigues de producció, la va confeccionar a partir de blat, i perquè ho tinguem clar una llegenda en llatí a l’ampolla ens ho recorda: “Frumenti cervisia”.
El nom del producte és també en llatí, ja que “Caesaraugusta” és el nom de la ciutat de Saragossa en època romana. Fins i tot es veu una moneda on es representa la fundació de la ciutat el 14 a. C.
Seguint aquest camí de recuperació de la cervesa tradicional, una família de Segòvia va treure al mercat una altra cervesa amb el nom en llatí: “Alea iacta” (la sort està llençada), la famosa frase de Juli Cèsar.
Els historiadors ens diuen, en efecte, que el blat era l’ingredient principal utilitzat a la cervesa a l’antiguitat, però no és menys cert que per als romans era una beguda de segona categoria, pròpia dels bàrbars. A Roma no va competir mai amb el vi, i només es produïa a les províncies del nord d’Europa, als territoris dels germànics i celtes. Un bon ciutadà romà que visqués a Caesaraugusta o a Segovia no l’hauria begut mai.
El que hom dedueix amb això és que els noms llatins aplicats a les cerveses són, més que una restauració arqueològica, un altre mètode de màrqueting. Bé, no ho oblidem, aquesta llengua encara té un cert prestigi.

La pel·lícula del 2014 “El loft” ens parla d’un apartament que comparteixen cinc amics per a les seves aventures extramatrimonials. Un dia apareix una dona morta al llit i tots els indicis apunten a la culpabilitat d’un dels usuaris del loft. Per això, els altres quatre acorden salvar la seva pell afegint i ampliant les pistes incriminatòries.
El curiós del film és que l’encarregat d’arranjar l’escena del crim decideix escriure una frase en llatí amb la sang de la víctima. Aquesta frase és “Fatum nos iungebit”, que es pot traduir com “El destí ens unirà”. La pregunta que jo em plantejo és: per què en llatí? L’únic motiu aparent és la ratlla de cocaïna que l’home s’acaba de prendre. De fet, els altres amics queden igual de sorpresos i li recriminaran que hagi fet una cosa així.
Ara bé, l’efecte més curiós produït per la droga que ens ensenya el film no és escriure en idiomes antics, sinó fer-ho malament. Perquè (i això ho explica un dels cinc amics que ha estudiat llatí) “iungebit” no és la forma correcta del verb. N’hi ha molts que fan així el futur, concretament els de la primera i segona conjugacions (“amabit”, “tenebit”), però en aquest cas l’exacta forma gramatical és “iunget”, ja que “iungo” pertany a la tercera conjugació, que funciona diferent. Com diuen a la pel·lícula: “un típic error en llatí”.

https://youtu.be/LlECkZEN-m8

Ara fa uns dies, al programa de televisió “El Intermedio” de La Sexta van passar un vídeo del secretari d’organització del PSOE, César Luena. Intentant respondre les preguntes dels periodistes aquest polític va demostrar que o no tenia un bon dia o era incapaç de fer una explicació coherent. Podeu comprovar-ho directament si ho mireu a Youtube.
Dissortadament, en César Luena va decidir utilitzar dues locucions en llatí: “ex ante” que fa referència a la previsió d’uns resultats, i “ex post” que es refereix a una avaluació realitzada al final. Són termes relacionats, sobretot, amb l’economia i són molt utilitzades pels buròcrates europeus; i de fet, hem de reconèixer que el polític socialista no les fa servir malament. El problema és que després del desgavell de les seves explicacions i amb la mala fama que ja porta sempre el llatí, només li faltava citar les dues locucions…

L’any passat la cantant irlandesa Enya va publicar el seu vuitè àlbum de cançons (“Dark sky island”). Després de tants anys mantenint gairebé intacte el seu estil musical i estètic, era bastant previsible tot el que es podria trobar al seu CD. Una de les seves constants (i és la que a nosaltres ens interessa) és l’ús del llatí en almenys una de les cançons de cada àlbum. Generalment la lletra és un seguit de paraules aïllades, amb la intenció d’evocar algun paisatge o idea, més que no pas explicar una història.
En aquest recent treball ha succeït el mateix: la cançó “Astra et luna” (“Estels i lluna”) ens recrea una imatge molt del gust del món musical d’Enya: un viatge nocturn en vaixell sota les estrelles. Podeu llegir la lletra (amb la traducció a l’anglès) a la seva pàgina oficial, aquí.
Com és també habitual en aquestes cançons, en trobem un parell d’errors gramaticals: un és el “navis noctuabundum” que hauria de ser “noctuabunda”, ja que “navis” és femení; l’altre és l'”orbis terrarium”, que hauria de ser “terrarum”, amb un genitiu plural acabat en “-rum”, perquè es tracta d’un mot acabat en “-a”. Aquest coneixement limitat de les normes és el motiu, probablement, d’uns textos en llatí tan senzills.
Si entreu a la seva pàgina oficial (enya.sk) podreu llegir les lletres de les seves altres cançons en llatí.

Existeix la tradició als diccionaris llatins d’utilitzar l’anomenat “enunciat” per a presentar les paraules, que consisteix en la tria de dues formes (el nominatiu i el genitiu) d’entre les dotze que posseeix cadascuna. D’aquesta manera el lector pot saber quina és l’arrel del mot: “poeta, poetae”, per exemple, ens indica que acaba en una -a; “manus, manus” vol dir que acaba en -u; “canis, canis” en -i, etc.
Aquest sistema ha estat tan popular entre els estudiants, que de vegades, un cop adults, quan aquests han creat una empresa o una associació han decidit batejar-la no amb un simple mot llatí, sinó amb l’enunciat sencer. Així és el cas d’aquest taller d’art floral anomenat “Rosa, Rosae” (per motius obvis), però també d’una acadèmia de traductors anomenada “Lingua, Linguae”, d’unes clíniques dedicades a l’odontologia (“Dens, Dentis”), o d’un taller italià de roba de viatges (“Iter, Itineris”, és a dir, “Viatge”). De tots ells hi trobareu informació i imatges a Internet. Afegiré que existeix fins i tot un programa de Catalunya Ràdio dedicat a la premsa rosa amb el nom de “Vanitas, Vanitatis”. Aquest enunciat recorda molt la cita de la Bíblia: “Vanitas vanitatum et omnia vanitas” (Vanitat de vanitats i tot és vanitat), cita que ens adverteix que els plaers mundans són passatgers i que l’únic segur és la mort. No crec que pensessin en això precisament els periodistes del cor…

Després dels exemples del seguidors del Madrid i el Barça, cada vegada més afeccionats d’altres equips s’hi afegeixen als tuïts en llatí. A la imatge teniu el compte creat per uns seguidors del Rayo Vallecano, però també hi podem trobar el “Caelticum Vicensis”, la “Regia Baetis” o el “Malaca SP”. La novetat més interessant, però, és la protagonitzada pel C.D. Barco, de la tercera divisió, ja que és el primer club de la Lliga espanyola en posseir un compte oficial de Twitter en llatí: https://twitter.com/cdbarco_latin

El llatí s’utilitza a les pel·lícules per motius generalment relacionats amb l’argument, però és evident també que per al públic i els productors aquesta llengua té un punt de misteri i d’exotisme. Això pot explicar l’ús de tants noms llatins en un film apocalíptic com és el recent “Mad Max: Furia en la carretera”.
La pel·lícula (quarta de la sèrie) reprèn les aventures d’un antic policia que sobreviu com pot pels paisatges desèrtics d’una Austràlia post-nuclear. Allí es troba amb “Imperator furiosa” que és una conductora de camions molt enfadada amb el cap de la seva comunitat; això explica el terme de “furiosa”, però no molt bé el d'”imperator” que en llatí es refereix a un conductor de tropes, no de vehicles; tampoc quadra molt bé l’adjectiu femení amb un terme masculí, però té la seva lògica: si la societat s’està enfonsant, com no ho ha de fer també la gramàtica…
Aquesta camionera decideix emportar-se les noies explotades sexualment cap a un lloc més segur i rebrà l’ajuda d’en Mad Max. Ara bé, els fills del cap de la comunitat es posaran mans a l’obra per a recuperar-les. El més violent és en “Rictus Erectus”, en llatí una cosa semblant a “Somriure Tibat”, però que potser ens vol recordar l’Homo erectus, perquè és una mica bèstia… Un altre germà és en Corpus Colossus, qui, no obstant, no es cap gegant, sinó un nano deforme; no es tracta d’una ironia, sinó d’un petit error: el nom original del personatge que apareixia als còmics era “Corpus Callosum” (“Cos ple de callositats”), un nom més lògic, però el van substituir al cinema per un de més comprensible per al públic.
Un altre dels perseguidors és en “Nux”, que forma part dels guerrers capaços de sacrificar la vida pel seu líder.”Nux” és en llatí una nou, però també una cosa de poc valor. És potser amb aquest segon sentit que s’explica el nom del dissortat personatge.

Quan es parla de “Nemo” de ben segur que a la majoria els ve al cap el nom d’un peix. La pel·lícula de Disney “Buscant en Nemo” va popularitzar aquest nom, fins al punt que si hom l’introdueix a un cercador d’internet el més probable és que tota la informació que en trobi sigui sobre el film.
El fabricant d’automòbils Citroën es va adonar d’això quan va presentar un vehicle comercial amb aquesta denominació, i de seguida (com es veu a la foto) va decidir treure una versió amb els colors del peix!!
Aquest èxit de Disney ha ofegat totalment un altre que la companyia havia obtingut l’any 1954: “20.000 llegues de viatge submarí”, una pel·lícula basada en la novel·la de Jules Verne a la qual hi apareixia un altre Nemo; es tractava del misteriós capità que travessava els oceans del planeta amb el seu submarí “Nautilus”. Ara no tothom el recorda, però està clar que a Disney es van inspirar en ell per a batejar un peix que no parava de viatjar pel mar.
“Nemo” significa en llatí “Ningú”, i per això aquest nom era utilitzat pel capità, ja que ell volia ocultar el seu origen. Per al públic modern, però, ha passat a ser sinònim de viatge submarí. Sobre el que pensaven els de la casa Citroën, ja no sabria què dir.

L’any 2015 s’han publicat noves traduccions al llatí de llibres contemporanis. Com sol ser habitual, la literatura juvenil i infantil ha estat la reina en aquest camp. És el cas de la traducció del primer episodi del bestseller internacional “Diari del Greg” de Jeff Kiney, que ha realitzat el filòleg resident al Vaticà Daniel Gallagher. Sembla clara la vocació didàctica d’aquest religiós que ja era conegut per la seva tasca de control dels tuits en llatí del papa Francesc.
En Nikolaus Gross ha augmentat la seva llista de traduccions de la literatura alemanya, amb el “Crabatus”, basat en una novel·la d’Otfried Preussler, un dels autors de literatura juvenil més famosos al seu país.
Per acabar, vull destacar l’aparició d’un clàssic anglès, l'”Orgull i prejudici” de Jane Austen, traduït per Tom Cotton amb el títol de “Superbia et odium”. Es tracta del projecte més ambiciós d’aquest químic retirat afeccionat a la llengua llatina.

Després d’una extensíssima campanya de publicitat, ja s’ha estrenat (amb gran èxit de públic) la setena part de la saga “Star wars”. Aquesta vegada és la multinacional Disney l’encarregada de produir el film, però la seva intenció és continuar amb l’esperit original de les aventures d’en Luke Skywalker i companyia.
De fet, només veure el títol de la pel·lícula ja es veu que s’ha respectat una de les marques de la casa: es tracta de l’ús de xifres romanes per a numerar els diferents episodis; un recurs que semblava un privilegi exclusiu de reis, papes i segles… bé, i de la saga de pel·lícules de “Rocky”.

Us afegeixo dos vídeos interessants sobre la pel·lícula:
El primer és el tràiler del film, amb subtítols en llatí https://www.youtube.com/watch?v=BcykKDpe_Yg
Al segon podem llegir tot el text de la introducció en llatí https://www.youtube.com/watch?v=av5aWwppXCI

L’any 2012 l’escriptor Albert Sánchez Piñol va aconseguir un gran èxit literari amb la seva novel·la “Victus”, ambientada durant el setge de Barcelona de 1714 i que narra des del punt de vista d’un militar allí present els fets més destacats que acabaren amb la derrota dels defensors de la ciutat i, per tant, dels partidaris de la monarquia dels Àustries a la Guerra de Successió. El títol de l’obra significa “vençut” en llatí, i l’ús d’aquesta llengua ens posa de manifest que el conflicte va ser de caire internacional i no un simple enfrontament local.
Fa uns mesos va arribar a les llibreries la seqüela de la novel·la, que ara es va anomenar “Vae Victus”. El títol és un joc de paraules, ja que ens recorda la primera novel·la i, al mateix temps, una famosa expressió llatina adreçada als perdedors i que significa “Pobres vençuts!”. La forma original d’aquesta expressió és “Vae victis”, en plural, i la va fer servir per primer cop el cabdill gal Brennus, quan va derrotar els defensors de la ciutat de Roma i els va imposar unes condicions molt severes com a pagament pel seu rescat.
Una altra relació de l’obra amb el llatí és que els títols dels quatre relats que la conformen són en aquesta llengua: “Americanus”, “Hispaniensis”, “Magna parens” i “Australis”.

El Café Central de Málaga és un local molt popular d’aquesta població andalusa, que va iniciar la seva fama quan el seu propietari va crear 10 maneres diferents de demanar un cafè sol. Per si algú en tenia qualsevol dubte, un mural ens detallava les diferents possibilitats. Ara, el religiós Laureano Manrique ens ha fet la traducció al llatí de les 10 formes i ja podem demanar un “longum”, un “semilongum”, o, si és que en el fons no ens agrada el cafè, un “Horror Vacui”.

Parlant de cafeteries que tenen relació amb el llatí, no ens hem d’oblidar del saló de te i cafè ubicat a Nottingham anomenat “Thea Caffea” (“Te Cafè” en llatí), que va obrir al 2012 i que ja és un dels llocs més visitats pels turistes a la ciutat anglesa, degut a la varietat i qualitat dels productes que hi ofereixen.
hi podeu veure imatges i informació d’aquest saló de te al seu Facebook: https://www.facebook.com/TheaCaffea/

Aquests dies a la nostra veïna França s’estan succeint les manifestacions en protesta per l’aplicació d’una reforma educativa. Una de les conseqüències dels canvis proposats seria una disminució molt important de l’oferta de les matèries de clàssiques.
No vull entrar en la polèmica de si cal ensenyar coses més o menys pràctiques (?), polèmica que han hagut de patir els mestres de la majoria dels països capdavanters i moderns (?). No, ara només em quedo amb una imatge de les protestes que em va sorprendre molt i que he col·locat com a capçalera de l’article.
“Tu quoque, Hollande?” (“Tu també, Hollande?”) és una frase adreçada al primer ministre francès que ens recorda una altra que té ja més de 2000 anys; és la que s’atribueix a Juli Cèsar en el moment de la seva mort: “Tu quoque, filii?” (“Tu també, fill meu?”). Sembla que el general romà la va adreçar a un dels seus assassins, Junius Brutus, a qui apreciava com a un fill, però que tot i això va decidir girar-li l’esquena i acabar amb la seva vida.
Com en Juli Cèsar, aquests professors de llatí que apareixen a la imatge també han volgut censurar la ingratitud de les actuals autoritats franceses.

Sembla que els aficionats del Barça s’han posat ja les piles i contraataquen amb un compte de Twitter en llatí. S’anomena “Barcino P.S.”, és a dir, “Futbol Club Barcelona” en llatí: https://twitter.com/barcinops
Tal i com es comenta a la primera piulada (la que apareix a la imatge) no es tracta d’una pàgina oficial, sinó d’un repte engegat per un grup d’aficionats amb un bon coneixement de la llengua de Juli Cèsar.
Aquest tipus d’iniciativa poc a poc s’està escampant per la geografia futbolística i per això també trobem un exemple dedicat a la “Furia Rubra” (Fúria Vermella) que es com han titulat el seu compte uns aficionats de la Selecció espanyola. Fins i tot a Brasil també existeix un compte del mateix estil de l’Atletico Mineiro.
Esperem que aquest exemple segueixi estenent-se, ja que és una manera simpàtica d’aprendre llatí.

“Verba volant, scripta manent” (“Les paraules volen, els escrits perduren”) és una frase llatina que serveix per recordar que en qüestió de negocis el més segur és posar les coses per escrit. En un altre sentit, “Verba volant” és el títol d’una secció del programa de ràdio “No es un día cualquiera” que s’emet els diumenges cap a les 9:30 a Ràdio Nacional d’Espanya.
Està presentada pel Doctor en Filologia Clàssica Emilio del Río i intenta apropar el llatí als estudiants, tot i que el seu contingut resulta també atractiu per a aquells oients en general que senten curiositat per l’origen de les nostres paraules i no volen que es perdin.
Podeu accedir a una selecció de fragments del programa a través de la pàgina web de Radio Nacional: http://www.rtve.es/alacarta/audios/no-es-un-dia-cualquiera/no-dia-cualquiera-primus-inter-pares/3310280/

D’altra banda, la imatge que encapçala l’article és la d’un joc de taula italià pensat especialment per a la gent gran, sobretot la que comença a tenir dificultats per a retenir les paraules a la memòria. Són les persones per a las quals realment “Verba volant”…

Un grup d’aficionats del Real Madrid ha obert un compte a Twitter dedicat al seu club i que utilitza com a llengua exclusiva el llatí. De fet, el compte s’anomena “Regia Matritensis”, que és com han traduït el nom de l’equip.
Al llarg de la setmana van incorporant notícies i comentaris sobre el seu club, però també fan una mica de didàctica de la llengua, traduint i explicant la terminologia d’aquest esport.
A la imatge que he triat es pot veure la classificació de la Lliga després del derbi entre els dos equips de Madrid. Per si hi ha dubtes, aclareixo que el sisè i setè classificats són el Deportivo de la Coruña i l’Èibar.
Aquí teniu el link per si us animeu a entrar a la pàgina: https://twitter.com/realmadrid_ln

A veure ara quan s’animen els aficionats del “Pedifollius Barcinonensis” i li fan la competència…