Llatí al cinema (VIII): El loft (i el futur d’indicatiu)

fatum nos iungebit

La pel·lícula del 2014 “El loft” ens parla d’un apartament que comparteixen cinc amics per a les seves aventures extramatrimonials. Un dia apareix una dona morta al llit i tots els indicis apunten a la culpabilitat d’un dels usuaris del loft. Per això, els altres quatre acorden salvar la seva pell afegint i ampliant les pistes incriminatòries.
El curiós del film és que l’encarregat d’arranjar l’escena del crim decideix escriure una frase en llatí amb la sang de la víctima. Aquesta frase és “Fatum nos iungebit”, que es pot traduir com “El destí ens unirà”. La pregunta que jo em plantejo és: per què en llatí? L’únic motiu aparent és la ratlla de cocaïna que l’home s’acaba de prendre. De fet, els altres amics queden igual de sorpresos i li recriminaran que hagi fet una cosa així.
Ara bé, l’efecte més curiós produït per la droga que ens ensenya el film no és escriure en idiomes antics, sinó fer-ho malament. Perquè (i això ho explica un dels cinc amics que ha estudiat llatí) “iungebit” no és la forma correcta del verb. N’hi ha molts que fan així el futur, concretament els de la primera i segona conjugacions (“amabit”, “tenebit”), però en aquest cas l’exacta forma gramatical és “iunget”, ja que “iungo” pertany a la tercera conjugació, que funciona diferent. Com diuen a la pel·lícula: “un típic error en llatí”.

https://youtu.be/LlECkZEN-m8

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *