Llatí omnibus

Després de molt de temps d’haver-lo abandonat, recupero aquest bloc sobre el llatí a l’actualitat per parlar precisament del que he estat fent aquests tres últims any:

Amb la publicació de “Singulare certamen”, traducció al llatí de la novel·la breu d’en Joseph Conrad “The Duel”, he completat una trilogia d’adaptacions per a alumnes i docents d’obres literàries dels dos últims segles. Prèviament he publicat una traducció de la famosa novel·la “Seda” d’Alessandro Baricco i una selecció de cinc relats d’en Juli Verne, H. G. Wells, Oscar Wilde, Maupassant i Allan Poe pensades perquè els alumnes puguin gaudir de la lectura sense massa entrebancs gramaticals. De fet, diversos professors que estan utilitzant el llibre amb alumnes (sobretot de 1r de Batxillerat) em comenten que als alumnes els agrada no només l’argument de cada història sinó també la facilitat amb què les poden llegir.

Podeu trobar més informació sobre els tres llibres a: https://blocs.xtec.cat/domuseditorianeolatina/

Aquest projecte és molt modest i totalment personal, ja que per poder publicar els tres llibres he hagut d’accedir als serveis d’empreses d’autoedició i per tant les tirades han estat petites. Això sí, estic gaudint i aprenent molt amb aquest projecte, que tot i ser modest té un nom molt altisonant: Domus Editoria Neolatina!!

Des del passat 8 de juny s’han iniciat les emissions de ràdio en llatí, amb notícies relacionades amb l’estat del Vaticà i l’església catòlica.

Podeu sentir i llegir les primeres notícies aquí https://www.vaticannews.va/it/vaticano/news/2019-06/debutto-hebdomada-papae-primo-notiziario-latino-radio-vaticana.html

Fins no fa gaire temps, existia una frase feta que s’utilitzava per indicar que algú era molt espavilat, potser massa i tot: “aquest sap llatí”. Malauradament, aquesta expressió s’està perdent, i això es pot comprovar arran de la polèmica que va generar un vídeo de la companyia telefònica Orange.
En ell, uns xiquets de 10 o menys anys expliquen, en un llatí correctíssim, la capacitat que els dóna el telèfon mòbil per a poder connectar-se a continguts pornogràfics. De fet, segons una sèrie d’enquestes realitzades, el percentatge de xiquets que ho fa està creixent. Per això “Orange” promou un ús sensat i controlat pels pares del telèfon mòbil. Al final del parlament en llatí un xiquet comenta que els continguts que es troben a la xarxa són tan complexos que ara ja “saben llatí”. Però com que aquesta frase feta ja no és gaire coneguda, moltes persones van criticar l’ús del llatí en un anunci. Bé, espero que la meva explicació els serveixi d’alguna cosa.
Per cert, aquí teniu la transcripció de les frases llatines:

Hoc quod manibus gero plus quam telephonum gestabile est.
Sescentos locos retiales pornographicos adire possum.
Hoc telephono gestabili omnes paginas adire possum, etiam eas adultis destinatas.
Possum quoque communicare taeniolas venereas.

I aquí està el vídeo:
https://youtu.be/Wu7cdFBHRn0

Tres noms comercials que utilitzen el llatí. El primer pertany al poderós grup tèxtil “Inditex” i està pensat per a la venda de complements de qualitat. Les botigues d'”Uterqüe” tenen productes per als dos sexes i això explica l’ús del nom, que en llengua llatina significa “Cadascun dels dos, ambdós”. A més, cal afegir que la “u” del grup “qu” sempre sona en llatí, i per això els creadors del logo han decidit col·locar una dièresi sobre aquesta lletra, ja que si pronunciéssim la paraula en castellà no sonaria.
El segon nom també pertany a “Inditex”, encara que és més difícil explicar perquè una marca de roba juvenil porta el nom en llatí d’un prestigiós fabricant d’instruments per a corda dels segles XVII i XVIII. En tot cas, si no prestigi, almenys més influència mundial (només cal mirar els buscadors d’Internet) sí que està adquirint.
Finalment, una coneguda cadena de botigues especialitzades en la venda de productes derivats del porc ibèric. En la línia de “Tradicionarius” o “Nostrum”, de les quals ja hem parlat al nostre bloc, utilitza la forma llatina d’aquest adjectiu.

A la pel·lícula “Harry Potter i el misteri del príncep” de 2009 va ser eliminada una escena a la qual el cor del col·legi de mags ens obsequiava amb una cançó. La lletra és en anglès i en llatí, i les dues parts signifiquen el mateix.
Tot i que no apareix al film, sí que ho fa a la banda sonora, amb el títol “In noctem” (“A la nit”). A Youtube podeu sentir-la i també hi trobareu la lletra: https://www.youtube.com/watch?v=3MvHMPKg6oE

Aquests dies es parla de la presentació d’un nou SUV de la casa SEAT, el “Tarraco”. No és el primer cop que l’empresa automobilística utilitza una paraula llatina per a batejar els seus vehicles, ja que fins al 2013 va vendre el model “Exeo” (jo surto). Segueix així a d’altres marques que també ho han fet. Recordem, per exemple, el Toyota “Prius” (primer), el Nissan “Maxima”, el Renault “Modus” (mesura), l’Opel “Signum” o el Ford “Focus”. Cas a banda són les empreses “Volvo” (“jo giro”) i “Audi” (“escolta”), denominades en llatí, encara que els seus models no ho siguin.
Paral·lelament, ens arriba també la notícia que l’amfiteatre de Tarraco ha de tancar-se parcialment per un seguit d’esquerdes aparegudes a un mur. Sembla ser que no hi ha diners pressupostats per a la seva reparació. Esperem que el cotxe no falli també.

El títol de l’article es refereix únicament a la llengua llatina. Amb els meus alumnes faig proves de tant en tant amb aquest traductor per a comprovar la seva utilitat i, de moment, les conclusions que n’extreiem són prou negatives. Per posar només un d’entre moltíssims exemples, proveu a escriure en català “tinc gana”, i veureu com us apareixerà l’al·lucinant traducció al llatí “Im’ esuriit”, una barreja d’anglès i mal llatí. Així que millor que confieu en els mètodes tradicionals que poden semblar lents, però són molt més segurs.
La imatge que acompanya l’article és la traducció del famós llibre infantil de Kenneth Grahame “The wind in the willows” (El vent als salzes) al llatí. No apareix el nom del traductor per enlloc, sinó tan sols un genèric “Onyx Translations”. I no és d’estranyar que no doni la cara, perquè començant pel mateix títol (“In salicibus in ventum”: En els salzes cap al vent??) no paren d’aparèixer despropòsits rera despropòsits a cada línia. Està clar que algú s’ha dedicat a incloure el text original anglès al Traductor de Google sense fer cap mena de correcció posterior.
Si voleu llegir una traducció correcta d’aquest llibre, podeu consultar l’edició de 2011 realitzada per Tom Cotton, amb el títol (correcte) de “Aurae inter salices”.
Ja ho sabeu: de moment, res de Google Translator.

Seguim parlant de cançons, però ara per a conèixer aquelles que ens ajuden a declinar el mot llatí “rosa”. Els que ja tenim una edat recordem la declinació del mot “rosa” com el mode amb què vam iniciar els estudis de llatí. De fet, molta gent que va haver d’aprendre’l per obligació només podria citar de memòria aquesta paraula i algunes de les seves terminacions.
Jacques Brel va publicar l’any 1962 una cançó dedicada a la seva època escolar, en la qual apareix com a tornada la declinació completa (i perfecta) del mot “rosa”: en singular rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa i en plural rosae, rosae, rosas, rosarum, rosis, rosis; això sí, s’ha d’aclarir que el cantant diu preferir la seva cosina Rosa al llatí: https://www.youtube.com/watch?v=v6rLLE48RL0
Aquí teniu la lletra completa de la cançó: http://poemasenfrances.blogspot.com.es/2000/11/jacques-brel-rosa.html

A la següent cançó, de 1995, Gigliola Cinquetti ens parla de les roses com un símbol de l’amor. Però és evident que el compositor de la peça havia estudiat llatí, perquè el títol és “Rosa, rosae”; de fet, fins i tot es declinen algunes formes de la paraula: rosa, rosa, rosae, rosis. Com veieu, sense un ordre determinat. Aquí teniu la cançó i la seva lletra: https://www.youtube.com/watch?v=OwTlGUGnuzQ

José Antonio Labordeta va publicar el 2001 una cançó també titulada “Rosa, rosae”. Com la de Brel és un record nostàlgic de la seva infantesa a l’escola, però la seva capacitat per declinar ha minvat molt: només ens repetirà a la tornada el nominatiu i el genitiu (“Rosa, rosae”): https://www.youtube.com/watch?v=LZd6l7YXPnM

Finalment, us presento una cançó de l’italià Francesco de Gregori de l’any 1996 a la qual la rosa és un símbol optimista de la vida i l’amor. De Gregori no devia ser un fan del llatí, perquè l’única mostra de la declinació és al títol. Aquí teniu música i lletra: https://www.youtube.com/watch?v=_Hfl9tjX1VY

En aquest article trobareu els links que us portaran fins a quatre cançons. Què tenen en comú? Doncs que el seu text és farcit de locucions llatines, fins al punt que en realitat es tracten d’un pur i simple llistat d’expressions. En els quatre casos la intenció és paròdica i una picada d’ullet als contemporanis que han viscut (sofert?) les classes de llatí.

La primera que us presento és d’en Franco Nebbia, que al 1961 va publicar aquest “Vademecum tango”, amb la intenció de donar modernitat a la llengua dels cèsars: https://www.youtube.com/watch?v=WQyQ0rpAx-c

Deu anys més tard va aparèixer el “Gloria Hosanna, that’s the question”, amb el qual el grup argentí Les Luthiers parodia la música religiosa catòlica: https://www.youtube.com/watch?v=dxW3IQOg1Ms

La tercera mostra és una cançó discotequera italiana que va publicar el grup Kronos l’any 2003: “Magica Europa”. Aquesta és la que menys locucions utilitza, ja que la major part de les estrofes fan servir un text en un llatí macarrònic amb el qual s’intenta explicar el valor d’una Europa unida: https://www.youtube.com/watch?v=JL4FnA_PuHg

El quart exemple és del 2005. Es tracta del grup Mamá ladilla que amb el seu “Cunnilingus post mortem” té l’habilitat d’aconseguir una cançó molt pujada de to gairebé amb les mateixes locucions que utilitzen els altres : https://www.youtube.com/watch?v=UCyX6GGeOTM

En el cas de la primera peça, podeu seguir el text aquí: http://testicanzoni.mtv.it/testi-Franco-Nebbia_25536428/testo-Passione-latina-(Vademecum-tango)-25941714. La tercera la podeu llegir aquí mateix: http://lyricstranslate.com/es/Kronos-Magica-Europa-Extended-Mix-lyrics.html. Pel que fa a la segona i la quarta, trobareu el text llatí entre els comentaris a Youtube.

Durant els últims anys i, especialment, durant aquest 2017, ha aparegut una important sèrie de petites (en alguns casos, minúscules) novel·letes en llatí. La intenció és didàctica: de fet, els autors són professors de llengües clàssiques, molts cops americans; i el que pretenen és que els seus alumnes disposin, tal com succeeix a l’aprenentatge de les llengües modernes, de textos adaptats al seu nivell.
Els llibres són fàcils d’aconseguir. De fet a la imatge que us he incorporat a l’article teniu algunes d’aquestes novel·letes a la plataforma de venda per Internet “Amazon”.
Veieu una mostra del nivell elemental, extreta de “Perseus et rex malus” d’Andrew Olimpi:

Us presentem un canal de notícies esportives de Twitter anomenat precisament NVNTII DISPORTIVI. Desconeixem l’autor o autors, però sembla americà, ja que prioritza esports com el béisbol (“basipila”) o el futbol americà (“harpastum”), tot i que també hi ha piulades d’europeus que reclamen la importància del futbol.
Aquí teniu la seva adreça: https://twitter.com/disportus
Els desitgem bona sort!

A diferents pàgines web podem trobar antics còmics en llatí. En algun cas, com el de la imatge, creats a partir d’autors de la literatura romana, com Tit Livi, Plaute, Ovidi o Virgili. Es tracta dels llibres dibuixats per la Magda van Tilburg i que podeu veure sencers a aquesta adreça: https://booxalive.nl/klassieke-strips/

El grup llatinista de San Diego (Califòrnia) des de fa un temps està adaptant vells còmics americans dels anys 50, tot i que d’una manera una mica barroera, esborrant el text original anglès i substituint-lo per una traducció llatina, això sí, ben correcta. De moment han presentat una versió de Ben-Hur publicada a la revista mensual “Famous authors illustrated” i estan en procés d’acabar una versió d’Aladí.

Aquí teniu l’adreça per a accedir al còmic de Ben-Hur: http://gladivs.blogspot.com.es/search/label/Benhur

Seguint l’esemple anterior, trobareu vells còmics (o com es diu en llatí “Nubeculatae”) del dibuixant de Disney Ken Hultgren en aquesta adreça: https://nubifera.wikispaces.com/home

Us presento aquí algunes propostes recents que intenten apropar el llatí als alumnes d’una manera més moderna. En els tres casos s’utilitza la plataforma de vídeos Youtube, tot i que els formats són diferents.
En primer lloc, us parlaré de “Divus Magister Craft”, un divulgador de temes relacionats amb la Història de Roma, la seva mitologia, les seves festes i l’arquitectura. En els seus vídeos utilitza la llengua llatina, a un nivell bastant elemental, però correcte. No fa servir subtítols, però és prou assequible per als alumnes de 4t d’ESO. El curiós d’aquest professor és que utilitza la plataforma “Minecraft” que és relativament accessible per a aconseguir imatges en 3D. A la imatge de dalt veieu l’inici del seu vídeo sobre els set reis de Roma. Si voleu accedir al seu canal, aquesta és l’adreça: https://www.youtube.com/channel/UCTtKmPD0_Qo9Uy932ZGKFhA

L’altra proposta és d’un nivell lingüístic superior. Es tracta de LATINITIUM, un projecte perquè els estudiants i afeccionats puguin sentir i veure vídeos en llatí sobre temes diversos, tot i que destaquen els articles relacionats amb la literatura romana. Molts fragments només tenen àudio, però es poden trobar les transcripcions a Latinitium.com/podcast. La seva adreça és: https://www.youtube.com/channel/UCxS3m8PITAWuADD9Nic1YOg

Una tercer proposta és la de la Classical Academic Press, que va encetar el canal “Latin loaded” (https://www.youtube.com/channel/UCsOsdryu2jSfcq_D_sM9HaQ) per a penjar les seves propostes: cançons, locucions, escenes de pel·lícules…, tot a un nivell molt elemental.

Ja vam comentar el passat maig que el Museo del Prado engegava una interessant iniciativa relacionada amb la llengua llatina. Es tractava d’una sèrie de visites guiades a les quals el “Cicerone” utilitzava únicament la llengua de Roma.
A Youtube es poden veure quatre d’aquestes visites, de les quals us hem triat la dedicada al “Judici de Paris”.
https://www.youtube.com/watch?v=_UI0lGQgOUo
A l’apartat de configuració podeu triar l’idioma dels subtítols, per si alguna cosa no us queda clara…

A la pel·lícula “Millions”, dirigida el 2004 per en Danny Boyle, trobem aquesta curiosa escena, a la qual el nen protagonista es troba amb Sant Nicolau i parla amb ell. El sant es presenta com un home del segle IV i per això parla en llatí(encara que entén les paraules modernes del xiquet).
Aquí teniu les imatges:

https://youtu.be/paGsbYnVj00

A la pel·lícula apareixen subtítols per a entendre la conversa, però la pronunciació és tan inintel·ligible (tan anglesa, vaja), que us escric a continuació les paraules en llatí que es poden deduir:

Inferci, inferci!
…
Sanctus quarti saeculi sum, patronus nautae et vero Natalis.
…
Optime! Erunt semper satis pupillis.
…
Quis?
…
Quid faciebat?
…
Selfridgem?
…
dubito etsi raro in publicum prodeo.

Ha aparegut un llibre amb una selecció d’obres de Mark Ryden, creador del surrealisme pop i pintor de moda a Hollywood.
El títol és “Ryden pinxit”, escrit així, amb aquest verb en llatí, el pretèrit perfet del verb “pingo” (pintar), amb el qual han signat tants artistes plàstics fins al segle XX.
Mark Ryden ens recorda d’aquesta manera que la seva obra no es deslliga del tot de la tradició.

Aquesta primavera l’empresa “Central Lechera Asturiana” ha engegat una campanya publicitària enfocada sobretot a recordar la puresa dels seus productes. Per això, com es veu a la imatge, insisteixen en l’ús de l’adjectiu “natural” per a referir-se a ells.
El que resulta curiós dels seus anuncis és que, sota de algunes de les paraules citades, apareix escrita l’etimologia llatina. Podeu veure alguns exemples als dos anuncis següents: al primer, https://www.youtube.com/watch?v=uCzr6wrZauU hi trobareu el mot “naturalis”, i al segon: https://www.youtube.com/watch?v=L9nMAO0uNW0 les preposicions “sine” i “cum”.
Sembla que als de l’empresa lletera els ha agradat la idea dels antics que consideraven l’etimologia la “ciència de la veritat”. I si es cita l’origen llatí d’una paraula, fa la impressió de ser més autèntica…
Trobareu més exemples d’aquest gust per les etimologies al Twitter de la companyia, quan es parla del dia del pare (del llatí pater, -tris) o de la mare (del llatí mater, -tris)

A partir d’ara, a Turquía està prohibit anomenar els recintes esportius amb el títol d'”Arena”. El nom procedeix dels amfiteatres romans, encara que l’han popularitzat estadis anglosaxons, i sembla ser que al president del país li evocava imatges desagradables, ja que, segons ha comentat, a les “Arenes” romanes molts homes van ser esquarterats per animals.
Tenint en compte que la majoria dels que van patir aquesta tortura eren cristians (els musulmans no existien encara), sembla que es tracta d’un gest conciliador i aperturista del president islamista Erdogan.
Això sí, el llatí sempre surt perdent. Potser li hauríem de recordar al dignatari turc que moltes vegades les que morien eren les bèsties.
A la imatge, l’estadi del club de futbol Galatasaray d’Istanbul, tal com es va denominar el 2011.

El mot llatí “Prodigium” feia en un principi referència a un fenomen especial que servia com avís, com a predicció. Un eclipsi, per exemple, era un dels prodigis més espectaculars i més venerats a les religions antigues.
Amb el temps, ens hem quedat amb la idea de fet estrany o meravellós i s’ha acabat aplicant el mot “prodigium” sobretot als monstres.
I és tenint en compte aquesta accepció que “Universal pictures”, la companyia cinematogràfica americana, ens presenta una sèrie de pel·lícules fantàstiques, que seran protagonitzades per clàssics del terror com la Mòmia, Frankenstein o l’home invisible entre d’altres.
“Prodigium” serà una institució dirigida pel famós doctor Jekyll (ell també un monstre, en el seu alter ego “Mr Hyde”), que al llarg de la sèrie anirà rastrejant tots aquests monstres, amb la intenció de capturar-los.
El primer film és “La Mòmia” i s’estrena el proper mes de juny.
Podeu sentir el doctor Jekyll parlant de la seva missió a aquest vídeo extret de la pàgina web “Wellcome to Prodigium”: https://www.youtube.com/watch?v=-BIkjbTK63s

El tatuatge que veiem a l’esquena de l’actor Keanu Reeves és “Fortis fortuna adiuvat”, que es pot traduir com “la fortuna ajuda els forts (o els valents)”. Té reminiscències clàssiques (recorda una frase de Plini el jove, i una altra de Virgili), però als Estats Units està molt lligat als lemes que les unitats de l’exèrcit utilitzen per a definir-se.
De fet, el protagonista de la pel·lícula, John Wick, (nom que serveix també com a títol dels dos films de 2014 i 2017) és un assassí a sou amb orígens militars.
La imatge és de la primera pel·lícula, però també apareix a la segona. I, probablement, a la tercera…