L’any 2012 l’escriptor Albert Sánchez Piñol va aconseguir un gran èxit literari amb la seva novel·la “Victus”, ambientada durant el setge de Barcelona de 1714 i que narra des del punt de vista d’un militar allí present els fets més destacats que acabaren amb la derrota dels defensors de la ciutat i, per tant, dels partidaris de la monarquia dels Àustries a la Guerra de Successió. El títol de l’obra significa “vençut” en llatí, i l’ús d’aquesta llengua ens posa de manifest que el conflicte va ser de caire internacional i no un simple enfrontament local.
Fa uns mesos va arribar a les llibreries la seqüela de la novel·la, que ara es va anomenar “Vae Victus”. El títol és un joc de paraules, ja que ens recorda la primera novel·la i, al mateix temps, una famosa expressió llatina adreçada als perdedors i que significa “Pobres vençuts!”. La forma original d’aquesta expressió és “Vae victis”, en plural, i la va fer servir per primer cop el cabdill gal Brennus, quan va derrotar els defensors de la ciutat de Roma i els va imposar unes condicions molt severes com a pagament pel seu rescat.
Una altra relació de l’obra amb el llatí és que els títols dels quatre relats que la conformen són en aquesta llengua: “Americanus”, “Hispaniensis”, “Magna parens” i “Australis”.