Avui, cansada de lluitar contra una malaltia que l’assetjava des de feia mesos, ha mort la nostra companya Marta Blanch.
Ens ha deixat sense renunciar a l’optimisme, l’empenta i la valentia que han impregnat el seu pensament, les seves opinions i , per damunt de tot, els seus actes.
Com a director, només puc parlar de competència, de rigor, de responsabilitat i de compromís. Com a persona, m’enorgulleixo d’haver comptat amb el seu consell i la seva amistat tot i saber-me un gra de sorra entre una miríada d’amics i d’amigues.
Sóc conscient que molta gent comparteix aquestes paraules, especialment aquelles persones que han format o formen part d’aquesta comunitat escolar. Disculpeu-me, doncs, si m’atreveixo a parlar també en nom de tots i de totes vosaltres, i si goso fer-vos copartíceps d’un darrer petó a la Marta i d’una forta abraçada a en Manolo i a la seva família.
Antonio Tinajas
Director
Acabo de saber el que ha passat per aquest blog. La Marta va ser mestra meva fa ja bastants anys a l’Arboç. Una de les millors d’Història que mai he tingut i la primera que va aconseguir que l’art fos per mi més que pintura. I més enllà de les classes, va ser una companya divertida als viatges de fi de curs, que no deixava indiferent. He tingut molts mestres als meus 32 anys i ella era una de les que sempre recordo. Una frase seva encara la tinc a la ment, quan explicava la Guerra Civil i ens deis “Els rebels són les tropes de Franco i no al revés. Això mai ho oblideu”. Des d’aquí, només puc enviar el meu condol a tots.