Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
L’activitat d’avuí consiteix en l’anàlisi de diversos cariotips per veure si els pacients presenten algun problema i en l’elaboració final d’una presentació de diapositives amb els vostres resultats. És una adaptació de l’activitat Karyotyping del Biology project.
Es tracta d’una simulació de com treballar cariotips en els éssers humans, amb les imatges digitals de cromosomes d’estudis reals de genètica humana. Arreglaràs els cromosomes d’un cariotip complet i interpretaràs els teus resultats com si estiguessis treballant en un programa d’anàlisi genètica en un hospital o una clínica. Imagina’t que fas aquestes anàlisis per a algunes persones reals i que les teves conclusions afectarien les seves vides dramàticament
Descarregueu-vos les activitats des d’ací o ací i als següents enllaços trobareu els cariotips a treballar:
Com a activitat extra, podeu accedir a un dels següents cariotips i, després de completar-lo, afegir-lo correctament diagnosticat a la presentació de diapositives.
Aquest matí, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2010, amb la gent de 1r de batxillerat de Biologia hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca.
Hem anat de visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) per veure les instal·lacions de l’Institut i -seguint un fil conductor què va des de les molècules fins als animals- conéixer in situ -i de font primària 😉 – algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
Abans no es normalitze el fet de la compra de càtedres privades en institucions públiques -com ja ha passat a la universitat de Saragossa en l’empresa què regala títols d’homeòpata a la xarxa-, és el moment de pegar un cop de puny a la taula i plantejar que ja hi ha prou. Una institució basada en la recerca, la crítica i el mètode científic no pot donar cabuda docent, ni carta de credibilitat, a pseudo-ciències què es neguen a ser contrastades o es basen en la simple fé.
Per completar la sessió de la setmana passada sobre la separació segons velocitats en un suport (cromatografia), uns enllaços per ampliar la informació:
Montatge semblant al nostre per veure els components d’una tinta.
Un repàs teòric des de la URV i una presentació de diapositives des de l’escola del Treball. Si el voleu més sintètic, cliqueu ací, si el voleu més ampliat però accessible, ací.
Si voleu veure altres aplicacions més específiques de la de columna o generals.
Vídeo del procés que vam fer… I del que no, tant en columna per separar substàncies en vídeo de la UB, com en capa fina.
Nivells de confiança en institucions i continguts científics
Els resultats d’una enquesta -tot i que amb una metologia de treball no excessivament rigurosa 😉 -, sobre el nivell de confiança del públic en els continguts científics duta a terme pels editors de les revistes Scientific American i Nature, és un bon punt per rependre la qüestió de la comunicació d’informació i resultats en ciència. Ha sota us adjunte diversos enllaços.
S'han d'involucrar els científics en...?Qui es creu als científics després de la crisi de la pandèmia de grip?
La majoria de la producció científica es comunica públicament a partir de la seua publicació en revistes científiques periòdiques, tot i que hi ha altres tipus publicacions.
Algunes d’elles accessibles de forma oberta en la xarxa. De fet aquesta sembla la tendència actual amb les bases de dades més potents
Per minimitzar els fraus o els resultats erronis, per a la publicació en ciència es fa servir bàsicament un sistema de control de qualitat anomenat revisió per parells (peer review) o arbitratge. Fullegeu aquesta completa guia de l’organització Sense about science.
Ací teniu un exemple de les normes de la revista Science, el que no ha evitat alguna sorollosa relliscada.
I voltant pel blog, a banda d’aquestes dues entrades anteriors amb més enllaços o exemples documentats de fraus, també trobareu els articles què heu d’analitzar per al dia de la prova de CMC.
El Centre de Regulació Genòmica (CRG) presenta la segona edició del concurs de models cel·lulars, adreçat a joves d’entre 8 i 18 anys.
És un concurs on no cal saber-ho tot sobre la cèl·lula, només cal curiositat, deixar anar la creativitat i imaginació per a construir una escultura o maqueta de la cèl·lula.
Els premis per a guanyadors i finalistes inclouen un espectacle científic a càrrec d’en Dani Jiménez i conjunts de materials didàctics per a realitzar experiments.
Feu una ullada a alguns dels premiats de la primera edició.
Us podeu inscriure, consultar les bases del concurs i els premis a la pàgina del concurs. Recordeu que el termini de lliurament acaba el 10 de desembre 😉
Per segon any la Universitat de Barcelona convoca el concurs Enigmes Congelats . Concurs pensat per fomentar la recerca
de solucions originals a reptes actuals de la ciència i adreçat a l’alumnat de secundària.
Enguany hi ha algunes modificacions en la convocatòria -adreçada a alumnat d’entre 15 i 17 anys-, així que repasseu be les bases abans d’inscriure-vos.
En aquesta pàgina trobareu un vídeo de l’entrega de premis del concurs de l’any passat.
Recordeu que teniu de termini fins al 18 de desembre i algunes de les possibles preguntes:
El nostre Univers és l’únic existent?
Estem sols a l’Univers?
És possible una vacuna contra el VIH?
Com saben els òrgans i els organismes que han de deixar de créixer?
Per què les dones embarassades no rebutgen el fetus?
