Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
L’activitat d’avuí consiteix en l’anàlisi de diversos cariotips per veure si els pacients presenten algun problema i en l’elaboració final d’una presentació de diapositives amb els vostres resultats. És una adaptació de l’activitat Karyotyping del Biology project.
Es tracta d’una simulació de com treballar cariotips en els éssers humans, amb les imatges digitals de cromosomes d’estudis reals de genètica humana. Arreglaràs els cromosomes d’un cariotip complet i interpretaràs els teus resultats com si estiguessis treballant en un programa d’anàlisi genètica en un hospital o una clínica. Imagina’t que fas aquestes anàlisis per a algunes persones reals i que les teves conclusions afectarien les seves vides dramàticament
Descarregueu-vos les activitats des d’ací o ací i als següents enllaços trobareu els cariotips a treballar:
Com a activitat extra, podeu accedir a un dels següents cariotips i, després de completar-lo, afegir-lo correctament diagnosticat a la presentació de diapositives.
Aquest matí, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2010, amb la gent de 1r de batxillerat de Biologia hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca.
Hem anat de visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) per veure les instal·lacions de l’Institut i -seguint un fil conductor què va des de les molècules fins als animals- conéixer in situ -i de font primària 😉 – algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
Us adjunte els enllaços a les activitats JClic del laboratori virtual què heu de completar per a la setmana vinent, a més de la fitxa què heu treballat avuí.
D’una banda la de l’utillatge de laboratori i de l’altra el de pictogrames de perillositat.
Abans no es normalitze el fet de la compra de càtedres privades en institucions públiques -com ja ha passat a la universitat de Saragossa en l’empresa què regala títols d’homeòpata a la xarxa-, és el moment de pegar un cop de puny a la taula i plantejar que ja hi ha prou. Una institució basada en la recerca, la crítica i el mètode científic no pot donar cabuda docent, ni carta de credibilitat, a pseudo-ciències què es neguen a ser contrastades o es basen en la simple fé.
Per anar fent goleta de la unitat i veure que recordeu de cursos passats sobre el nucli cel·lular i els seus components, farem una ullada a diversos materials…
Començarem veient un vídeo de 10 minuts anomenat com són les cèl·lules, que ens portarà dels continguts de la unitat de la cèl·lula als del nucli.
I ara com s’empaqueta l’ADN dins del nucli. Amb una mica més de detall.
Com sembla que falla l’enllaç sobre l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), del Programa de les nacions Unides per al Desenvolupament( PNUD), que us havia passat, l’actualitze. Si voleu accedir a altres informes del mateix organisme, cliqueu ací.
Per si de cas, he pujat una còpia i un full de dades amb els resultats de l’activitat.
Us adjunte les correccions de les activitats de la unitat de mescles que faltaven comentar:
Activitat 15
a) En g/L. Massa de solut = 5 g NaCl Volum dissolució (L)= 250 cm3 =0,25L
c (g/L)=5g NaCl/0,25L dissolució=20g/L
b) Hi ha 5 g de clorur de sodi en un volum de 250 cm3 de dissolució. El tant per cent en massa relaciona la massa del solut amb la massa de la dissolució. Per tant, cal esbrinar la massa de dissolució que correspon a 250 cm3 de dissolució.
250 cm dissolució= 252,5g dissolució
% massa = (5 g NaCI/252,5 g dissolució) x 100 = 1,98 %
