De virus amb corona, SARS, estat de la qüestió i fonts fiables

Font: Transmission electron microscope image of SARS-CoV-2. Credit: NIAID-RML https://commons.wikimedia.org/wiki/File:SARS-CoV-2_49534370233.jpg

Davant de la velocitat que van agafant els esdeveniments relacionats amb l’expansió de l’anomenat virus del Sindrome Respiratori Sever Coronavirus 2 (SARS-CoV-2) causant de la malaltia de la Covid19 i de la proliferació d’informacions dubtoses, que acaben generant desinformació i el brou perfecte per al pànic, un recull ràpid de quatre recursos i fonts fiables per seguir-ne l’evolució. I remarque la importància, ara més que mai, de fer servir FONTS FIABLES i de CONTRASTAR  la informació abans de transmetre-la. Menys compartir vídeos i memes i més tallar cadenes de desinformació.

Continuarem actualitzant la pàgina…

(actualitzat a 25/10/2020)

COVID-19 tracking map

Font: Dong E, Du H, Gardner L. An interactive web-based dashboard to track COVID-19 in real time. Lancet Infect Dis; published online Feb 19. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(20)30120-1

Font: By NIAID – https://www.flickr.com/photos/niaid/49534865371/, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=87484997

Fonts fiables i actualitzades:

Font: https://twitter.com/sev_virologia/status/1247953479030710273

Importància de frenar l’expansió en fases inicials:

Font: https://cdn.theconversation.com/static_files/files/890/Flatten_the_curve1.gif?1583941324

Debats sobre desconfinament

Articles generals i sobre l’origen dels virus i del SARS-CoV-2:

FONT: https://twitter.com/VirusesImmunity/status/1238475009712160769/photo/1
SARS-CoV and MERS-CoV structure and replication. Font: https://www.nature.com/articles/nrmicro.2016.81/figures/1
Cicle vida SARS-CoV-2 Font: https://magazine.jhsph.edu/2020/science-vs-virus

Mites i fakes

Pautes individuals:

Actualitat a xarxes
Font: https://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-son-las-pruebas-PCR-que-se-utilizan-para-detectar-el-coronavirus
Recerca, estudis i tractaments
Perspectives i plantejaments de futur
Altres recursos

Per explicar als menuts

Tot i estar alguns inserits a sota de l’article, un recull de diversos vídeos per aproximar-nos als virus en general i al SARS-CoV-2 en concret, i la seua  transmissió.
 Entrades relacionades al bloc:

 



Activitats Estructura i funció de l’aparell respiratori

Per revisar els components de l’aparell respiratori, fent servir la informació de les animacions i de la informació que trobareu a la pròpia web preneu nota a la llibreta i completeu el dibuix mut, els mots encreuats i les respostes del test.

aparato respiratorio5 numeros.jpg

Parlem de drogues al PRBB

Dimecres passat l’alumnat de 4t d’ESO de Biologia i Geologia va anar fins a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) per participar a la xerrada sobre drogues i cervell, usos i efectes del cànnabis Parlem de drogues a càrrec de Patrícia Robledo, Lorena Galera i Anna Vàzquez investigadores del Neurophar i del departament de Ciències experimentals i de la Salut de la UPF.

A la primera part de la xerrada la Patrícia ens va fer una aproximació a l’activitat del cervell i els efectes generals de les drogues sobre la seva activitat i els conceptes de tolerància i addicció. Posteriorment, l’Anna i la Lorena es van centrar en l’ús i efectes del cànnabis i els cannabinoides. Reflexionant tant sobre els usos recreatius i terapèutics, com pel que fa als seus efectes generals sobre l’organisme i específicament sobre diversos neuroreceptors.

Podeu veure més imatges en aquest àlbum.

Xerrada sobre genòmica “Seqüenciant el paller” amb 1r de BAT Biologia

Amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat hem assistit a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb)  a la xerrada sobre genòmica Seqüenciant el paller a càrrec de Ferran Casals, director del servei de Genòmica del CEXS-UPF.

La xerrada ha començat explicant què és el genoma i com es va arribar a seqüenciar en el cas dels humans després de més de deu anys d’esforços coordinats d’equips d’investigació de diferents països, i amb un cost de tres mil milions de dòlars. Avui, un genoma humà es pot seqüenciar per 1000 dòlars en només una setmana. Tot això està fent que es generin dades sobre genomes complerts a una velocitat increïble. A partir de aquest allau d’informació, es van plantejar els objectius actuals de treball aquesta informació, què estan permetent aprofundir en el coneixement de la nostra espècie, des de comprendre millor la nostra història evolutiva fins a conèixer quins són els mecanismes moleculars de la malaltia humana.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.

Podeu veure més imatges en aquest àlbum.

1r BAT Bio Contaminació atmosfèrica: com afecta al cervell dels joves?

A l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) hem assistit amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient Contaminació atmosfèrica: com afecta al cervell dels joves? a càrrec de Jordi Sunyer, responsable del grup de recerca de salut infantil d’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona)

La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de maduració cognitiva en humans i de com aquesta es pot veure afectada per diversos elements en etapes crítiques. Ens ha plantejat com l’exposició a la contaminació atmosfèrica és diària i afecta al conjunt de tota la població. Tanmateix, existeixen grups de població que són especialment sensibles als efectes de la contaminació: qualsevol persona amb malalties cardíaques i/o respiratòries, nadons, nens en edat preescolar, persones grans i dones embarassades.
Després ens han fet cinc cèntims sobre l’estudi BREATHE, coordinat per l’ISGlobal, centrat en l’avaluació dels efectes de la contaminació atmosfèrica a les escoles i el desenvolupament neurològic dels infants a Barcelona, què va concloure que existia una afectació negativa en la maduració del cervell en aquesta edat. La millora en el desenvolupament cognitiu dels infants durant el transcurs de l’estudi va ser menor en els infants d’escoles amb nivells més elevats de contaminació respecte al dels nens de les escoles amb els nivells més baixos.

Podeu veure més imatges en aquest àlbum.

2n BAT Bio Transformant bacteris al PCB

Avui, amb l’alumnat de 2n de Batxillerat de Biologia, hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca i de com podem aplicar l’enginyeria genètica al tractament d’algunes malalties.

En concret hem fet una vista ràpida al Parc Científic de Barcelona i hem fet una estona de biotecnòlegs duent a terme el taller Transforma bacteris per a l’aterioesclerosi. Es tracta d’una de les activitats del cicle Fes Recerca! del programa de divulgació i foment de vocacions científiques Recerca en societat.

Trobareu més imatges en aquest àlbum.

Assistim a la xerrada Hackejant la comunicació bacteriana al PRBB amb 1r i 2n de Batxillerat de Biologia

Amb l’alumnat de 1r i 2n de Biologia de Batxillerat, a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb), hem assistit a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient “Hackeando la comunicación bacteriana, y otras cosas que necesitas que te comuniquen sobre la carrera científica (pero todavía no lo sabes)” a càrrec de Carlos Toscano, investigador del Single Cell Behavior Lab del DCEXS-UPF

Completa matinal sobre bacteris, comunicació, quorum sensing, hackeig, ordinadors pudents, perspectives, carrera cièntífica, espectatives i realitats… 

La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de com modificar la comunicació bacteriana i de com fer-la servir per a crear circuits fets amb cèl·lules per a, tot seguit, plantejar quina ha estat la seua trajectoria des d’alumne de l’ESO fins a doctorand de 3r any i quines opcions i handicaps s’ha anat trobat pel camí.

Podeu veure més imatges en aquest àlbum.

Comença la Geocerca Cacera Científica SCISE18

Programació #SCISE18

Com a cloenda de la Setmana de la ciència 2018 a l’Institut #SCISE18 14 científics de renom internacional de tots els temps s’han citat a Santa Eulàlia i volen convidar-vos a una juguesca que han organitzat amb una activitat de cacera del tresor o geocaching pel barri.

Aquesta geocerca consta de 14 geoamagatalls corresponents a les 14 persones de l’àmbit científic. A sota teniu les coordenades que determinen la posició de cada geoamagatall, en format de graus decimals (DD) i de graus, minuts i segons (DMS).

A cadascun dels punts, en un radi de 10 metres, heu de localitzar un contenidor amagat què inclou un full de registre i un codi QR corresponent a cada científic imprès a una targeta. Trobareu a Averrois/Ibn Ruixd, Marie Curie, Alexander Fleming, Rosalind Franklin, Jane Godall, Carol Greider, Hipàtia d’Alexandria, Edwin Hubble, Joan Oró, Nikola Tesla, Marie Tharp, Anna Veiga, Carmina Virgili i Alfred Wegener.

Amb un lector de codis QR, escanegeu els codis que hi trobareu i què us enllaçaran amb més informació sobre la persona a qui correspon cada punt. D’aquesta informació, en concret, preneu nota de la frase que s’atribueix al científic i lliureu un full amb les 14 frases i les vostres dades a la Consergeria de l’Institut. Les tres primeres persones, aconseguiran entrades dobles pel cinema.

Torneu a amagar el contenidor exactament on i com era així altres geocercadors podran trobar-lo.

Sort, GPS activat, ulls oberts i bona cacera científica

LOCALITZACIÓ GEOAMAGATALLS

CACERA CIENTÍFICA 2018

Número Nom amagatall Latitud DD/DMS Longitud DD/DMS

1

Institut 41.36489

41°21’53.6″2 N

2.127360

2°07’38.5″ E

2 Biblioteca 41.364693

41°21’52.9″ N

2.127870

2°07’40.3″ E

3 Metro 41.368458

41°22’06.5″ N

2.127608

2°07’39.4″ E

4 Vidre 41.369593

41°22’10.5″ N

2.126312

2°07’34.7″ E

5 Ronda 41.367185

41°22’01.9″ N

2.133962

2°08’02.3″E

6 Jardí interior 41.367731

41°22’03.8″ N

2.132645

2°07’57.5″ E

7 Illeta Justícia 41.365712

41°21’56.6″ N

2.131519

2°07’53.5″ E

8 Consarnau 41.364964

41°21’53.9″ N

2.129943

2°07’47.8″ E

9 Alhambra 41.362833

41°21’46.2″ N

2.131033

2°07’51.7″ E

10 Aprestadora 41.363699

41°21’49.3″ N

2.127922

2°07’40.5″ E

11 Escorça 41.368040

41°22’04.9″ N

2.130353

2°07’49.3″ E

12 Ermita 41.364978

41°21’53.9″ N

2.118173

2°07’05.4″ E

13 Natzaret 41.359127

41°21’32.9″ N

2.124470

2°07’28.1″ E

14 Ciències 41.352691

41°21’09.7″ N

2.121514

2°07’17.5″ E

Xerrades SCISE18. Dona, ciència i futur

Dins de les activitats de la Setmana de la CIència 2018 (SCISE18) l’alumnat de 1r de i 2n de Batxillerat hem assistit a la biblioteca a dues xerrades al voltant dels eixos de la Setmana al centre Dona, ciència i futur.

D’una banda l’Ingrid Regalado a partir de la seua experiència com a biòloga i tècnica de suport a la recerca en diversos projectes al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb Una finestra a la nostra recerca, ens ha parlat sobre l’organització dels grups de recerca i el paper relatiu de les dones en els diversos perfils implicats. Així com del treball desenvolupat pels tècnics de recerca en diversos tipus d’investigacions al laboratori o al camp.

D’altra banda, amb Integritat i ètica a la recerca científica la Joana Porcel, coordinadora de la unitat de projectes de l’Institut de Salut Global ()  ens ha fet reflexionar sobre la importància i característiques de la recerca però, també, sobre implicacions ètiques i socials que comporta.

Podeu veure més imatges en aquest àlbum.

Assistim a l’IIBB a les xerrades sobre Pseudociències i el Cervell humà amb 1r i 2n de Batxillerat de Biologia

Dins de les activitats de la Setmana de la CIència 2018 (SCISE18) l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat de Biologia hem assistit, a l’aula Miquel Servet del Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC),  a les xerrades sobre pseudociències Ciència, credulitat i xarlatans a càrrec de Daniel Closa Autet, i sobre el Cervell humà a càrrec de Teresa Vilaró.

Les xerrades d’una banda en han donat, amb grans dosis d’ironia, diverses eines per analitzar la fiabilitat i versemblança de la informació que ens arriba i ens han fet reflexionar sobre per què algú voldria fer passar per ciència una cosa que no ho és. I, de l’altra ens han acostat les cèl·lules que formen el cervell, com es comuniquen i interrelacionen entre elles, i on i com hi actuen fàrmacs i drogues …?

Podeu veure més imatges en aquest àlbum.