Concurs artístic de la cèl·lula 2011

Cartell del concurs 2011

Catrell CRG 2011El Centre de Regulació Genòmica (CRG) torna a engegar un any més el concurs de models cel·lulars en 3D per a alumant de 8 a 18 anys.

A les bases veureu que enguany hi ha modificacions respecte  a la convocatòria del curs passat. Hi ha 3 Categories i 3 temàtiques per categoria.

  • A: Grup de nens/es de primària, cicle mitjà i superior, o grup de nens/es de 8 a 12 anys
  • B: Grup de nois/es de 1r, 2n i 3r de secundària obligatòria, o grup de nois/es de 13 a 15 anys
  • C: Grup de nois/es de 4t de secundària obligatòria i postobligatòria, o grup de nois/es de 15 a 18 anys
  • Temàtica de les escultures per a cada categoria
    • A: La cèl·lula: unitat de vida
    • B: Diversitat de les formes i funcions de les cèl·lules
    • C: Comunicació cel·lular: intracel·lular i/o extracel·lular
  • Us podeu inscriure fins el 30 de novembre o consultar  els premis a la pàgina del concurs. Recordeu que el termini de lliurament acaba el 18 de abril a les 16h. ;)
  • Concurs gràfic pel Centenari de la SCB

    Ara que teniu més temps i menys obligacions, és un bon moment per a fer anar la imaginació i dissenyar el logotip commemoratiu dels 100 anys de la Societat Catalana de Biologia (SCB).

    Logotipus de la Societat Catalana de Biologia
    Fins al 16 de setembre hi ha temps de participar al concurs que han engegat a la SCB o be podeu seguir-ne l’evolució al seu portal o al blog.  A sota us enganxe les bases del concurs extretes de la seua pàgina.

    I si no voleu participar, sempre podeu fer una ullada a la revista Omnis Cellula o a la interessant secció Què cal saber?

    Bases pel concurs de disseny del logotip commemoratiu dels 100 anys de la Societat Catalana de Biologia

    1. Objectius.

    L’objectiu del concurs és seleccionar el disseny del logotip commemoratiu de Centenari de la Societat Catalana de Biologia (SCB), que serà present en tots els actes i materials relacionats amb l’esmentat Centenari i en tots el actes i materials ordinaris produïts per la societat durant l’any del Centenari.

    2. Procediment.

    Per al present concurs s’estableix un procediment obert de participació. Per a la selecció del logotip guanyador s’utilitzarà la fórmula de concurs amb intervenció de jurat.

    3. Participants.

    El concurs està obert a qualsevol persona física o jurídica que desitgi participar. Cada concursant podrà presentar diverses propostes, sense estar limitat el nombre d’elles, anant acompanyades cadascuna d’elles del seu respectiu pseudònim, tal i com s’explica a l’apartat sisè d’aquestes bases.

    4. Requeriments i Característiques.

    Cada proposta pot tenir un màxim de dos autors. Les propostes presentades han de ser originals i inèdites.

    Les propostes han de tenir en compte que el logotip no estarà en cap cas aïllat, sinó que se l’usarà en tot tipus de materials (cartells, tríptics, fulletons, publicacions, pàgines web, papereria diversa, etc.) és per tant imprescindible incloure indicacions sobre l’ús del logotip en aquests contexts.

    5. Criteris de valoració de les propostes.

    El jurat prendrà les seves decisions amb total independència i en base als criteris de valoració que determinin, que, en tot cas, hauran de basar-se en criteris artístics i simbòlics de les propostes. A més de la qualitat i la capacitat de representació del logotip, es valorarà l’adaptació del mateix als espais i formats possibles on es pugui incloure.

    6. Lloc i termini de presentació.

    Les propostes seran presentades al secretariat de la SCB (C/ Maria Aurèlia Campmany 14-16, 08001-Barcelona, tel. 933248584, scb@iec.cat)  fins el 16 de setembre 2011 inclòs, en horari de 9h a 17h.

    Cada proposta s’haurà de presentar en suport digital desat en un CD (en format vectorial) i en versió impresa amb una bona resolució, i podrà anar acompanyada d’una breu explicació i de documentació relativa a la manera d’adaptació del logotip a diferents espais i formats. Les propostes es presentaran en dos sobres tancats:

    El sobre 1, que haurà de contenir en el seu interior les dades identificatives del seu autor/a (nom, adreça, telèfon, adreça de correu electrònic i qualsevol altre dada que l’identifiqui). Aquest sobre anirà identificat en el seu exterior amb les següents dades:

    — Sobre 1. Concurs per al disseny del logotip commemoratiu dels 100 anys de la Societat Catalana de Biologia

    — Pseudònim de/ de la concursant.

    El sobre 2, on s’inclourà la proposta de logotip tant en suport digital com en versió impresa, acompanyada de tota aquella documentació que es consideri oportuna relativa a l’explicació de la proposta. Aquest segon sobre s’haurà d’identificar a l’exterior amb la següents dades:

    — Sobre 2. Concurs per al disseny del logotip commemoratiu dels 100 anys de la Societat Catalana de Biologia

    — Pseudònim de/ de la concursant.

    7. Premi.

    La proposta guanyadora serà premiada amb 2.000 € i un diploma acreditatiu així com la reproducció del disseny en tots els materials que la SCB distribuirà en els seus actes.

    8. Jurat.

    Estarà constituït pel plenari del Consell Directiu de la SCB. El Presidirà el President de la SCB, actuarà de vicepresident el vocal encarregat del centenari i farà de secretari el Secretari de la SCB. La decisió del jurat serà inapel·lable.

    9. Resolució.

    El veredicte es farà públic a finals de setembre de 2011 a través del web de la SCB. Es contactarà personalment amb el/s guanyador/s. El concurs pot quedar desert.

    10. Utilització i propietat intel·lectual.

    La proposta guanyadora quedarà en propietat de la SCB per a ser reproduïda en qualsevol mitjà que aquesta consideri oportú. No es retornarà cap original. Així mateix, l’autor/a del logotip prestarà la seva autorització per tal que la SCB pugui modificar, desenvolupar o adaptar el disseny de la proposta guanyadora.

    11. Condicions.

    La participació en el concurs suposa la total acceptació d’aquestes bases. Qualsevol dubte sobre la seva interpretació serà resolt pel jurat del concurs. No s’acceptarà cap proposta que no acompleixi tots els requisits especificats. Queden exclosos del concurs els membres del Consell Directiu de la SCB.

    Genètica clàssica musicada

    Per tancar el curs, una mica de música i genètica clàssica 😉

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/mx6maAOOfxQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EvR_Sdm1orU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Xb70b_hkaqM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pnTTH3YzGjs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/V6UsVCj2SmA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    La genètica i les lleis de l’herència

    Propostes de lectura estival
    Propostes de lectura estival

    Tot seguit teniu els objectius, les primeres activitats i uns enllaços per introduir la darrera unitat d’enguany, La genètica i les lleis de l’herència.

    Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:

    1. Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
    2. Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
    3. Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
    4. Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
    5. Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
    6. Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
    7. Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
    8. Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
    9. Explicar la importància biològica de la meiosi
    10. Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
    11. Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
    12. Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
    13. Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
    14. Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
    15. Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
    16. Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
    17. Discutir la influència de l’ambient en l’herència
    18. Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions
    Lleis de Mendel
    Lleis de Mendel

    Us adjunte un seguit d’enllaços amb més recursos:

    Pel que fa a la vostra tasca, com a les activitats anteriors,  heu de completar les següents activitats en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.

    1. Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
    2. Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
    3. Escolteu el video i relacioneu els conceptes. Tot seguit completeu i transcriviu el text.
    4. Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer 😥  )
    5. Entreu a la web del Projecte Biosfera i completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer 😥  ) sobre Mendel.
    6. Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
    7. Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
    8. Torneu al Biosfera i completeu ara l’activitat 5 (en Explorer 😥  ), sobre Teoria cromosòmica de l’herència i els problemes de genètica.
    9. Finalment per sintetitzar, completeu els següents problemes de genètica del Biologia en context

    [slideshare id=6835202&doc=b6basesestructuralsdelherncia-sm-4teso-110206232706-phpapp01]

    [slideshare id=30162&doc=classical-genetics-493]

    [slideshare id=1033182&doc=3ccnn4esoval-1234785657446708-3]

    [kml_flashembed movie="http://berosus.org/naturals/Activitats/genetica/genmol/historia.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    Comentaris exercicis pendents àcids nucleics

    Tal com hem quedat, us enganxe els comentaris als exercicis pendents sobre l’expresió de la informació dels àcids nucleics. Repasseu que ja és l’últim 😉

    Continue reading Comentaris exercicis pendents àcids nucleics

    Mutacions, tipus i efectes

    Exemples de mutacions cromossòmiques
    Exemples de tipus de mutacions

    A banda d’una animació sobre la hibridació de que parlavem ahir, tot seguit teniu les activitats que  heu de completar sobre les mutacions per pendre consciència de la seua importància i dels agents que les poden causar.

    Com sempre, els resultats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.

    1. Fes una ullada a les definicions del Comsoc i a la següent presentació de diapositives sobre mutacions i enginyeria genètica (hi ha versió simplicada) i explica, fent servir exemples, les diferències entre les mutacions gèniques, genòmiques i cromossòmiques.
    2. Llegeix la informació sobre les mutacions del projecte Biosfera i pren nota de les respostes correctes de l’activitat que relaciona patologies i mutacions.
    3. Mira les diapositives del Institut Nacional del Càncer sobre mutacions hereditàries i adquirides, captura’n les imatges i explica’n les diferències.
    4. Visualitza les animacions de McGrawHill sobre mutacions per substitució i adicions i delecions i contesta els qüestionaris.
    5. Completa l’activitat sobre mutacions genètiques i proteïnes. Pren nota de la taula i contesta les qüestions
    6. Visita ara aquesta pàgina amb quatre problemes resolts, planteja’t la teva resposta i contrasta-la. Tot seguit pren nota de la resposta indicant en que anaves encertat i en que no.
    7. Ves ara a la pàgina de la Universitatde Utah i fes les activitats SLOOZE WORM MUTAGENESIS i MUTATE A DNA SENTENCE!. Pren nota de les nou qüestions.
    8. Per sintetitzar, visita ara el simulador Mutations: Changing the Genetic Code i pren nota dels resultats de les set activitats.
    9. Fes una ullada a l’article Evolució molecular, el rellotge de la vida del monogràfic Evolució de la revista Mètode i fes-ne una crítica en 10 línies.
    10. Finalment, transforma el teu nom en una seqüència d’ADN i pren nota dels efectes dels diversos tipus de mutacions amb aquest simulador.

    Més informació:

    [slideshare id=4320458&doc=ud11-lesmutacionselsgensilenginyeriagentica-100526140519-phpapp02]

    [slideshare id=6674115&doc=mutacions-110123112740-phpapp02]

    [kml_flashembed movie="http://highered.mcgraw-hill.com/sites/dl/free/0072556781/192785/anim0041.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://highered.mcgraw-hill.com/sites/dl/free/0072556781/192785/anim0044.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://berosus.org/naturals/Activitats/genetica/genmol/mutacion.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    Coneixent el genoma, la canço de la PCR i electroforesi en gel

    Què hi ha al nostre genoma?
    Què hi ha al nostre genoma?

    Hi ha un seguit de cançons dedicades a la PCR i d’altres tècniques de laboratori, us penge aquesta per allò de que és un projecte col·lectiu… 😉

    Pel mateix preu, ara més seriosament, altra tècnica d’estudi usual al laboratori, una animació d’una electroforesi d’àcids nucleics en gel

    Totes aquestes tècniques han ajudat a millorar el coneixement que tenim sobre els àcids nucleics i arribar a plantejar-nos, com fa Larry Moran,  Què hi ha al nostre genoma? i trobar que, aparentment , la part essencial/funcional del genoma està al voltant del 8,7%; el DNA escombreria està vorejant el 65% i aquell encara desconegut al voltant del 26.3%

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/x5yPkxCLads" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www2.uah.es/biomodel/biomodel-misc/anim/elfo/gel_electrophoresis.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    Traducció i síntesi de proteïnes

    Fluxe dinformació biològica
    Fluxe d'informació biològica

    Després de les activitats sobre replicació i transcripció, el darrer procés a tractar és la traducció.

    Amb això acabem de plantejar els tres processos de l’anomenat Dogma central de la Biologia molecular, tot i que realment no és gens dogmàtic i ha patit diverses reformulacions des del seu plantejament per part de Francis Crick.

    Avui en dia ve a dir alguna cosa semblant a que la informació de l’àcid nucleic es pot perpetuar o transferir, però que la transferència de la informació a proteïnes és irreversible.

    Com a les activiats anteriors,  heu de completar les següents activitats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.

    La majoria de les activitats estan adaptades del projecte Biologia en context

    1. Centrant-nos en la traducció, feu una ullada a aquesta animació i, després, captureu les imatges d’aquesta pàgina. Escriviu al costat d’elles una petita descripció del que hi passa. En la primera vinyeta, afegiu-hi la definició de la traducció del RNA i quina funció té cadascun dels enzims en aquest procés. Poseu en les molècules del RNA el sentit del filament. Ajudeu-vos de la informació del web Nobelprize, d’aquest vídeo o de les animacions de John Hopkins
    2. Per reflexionar sobre el concepte de gen, codi genètic i la correspondència entre la informació continguda el la seqüència de nucleòtids en format ADN i la continguda en l’estructura primària de les proteïnes en format aminoàcids, entreu a la següent pàgina i, després de llegir els textos dels enllaços, contesteu a les sis qüestions que s’hi plantegen.
    3. Completeu la correspondència del codi genètic de l’animació de Lourdes Luengo.
    4. Construïu ara el polipèptid corresponent a la molècula d’RNA i feu una captura de pantalla.
    5. Transcriu les frases correctes sobre la síntesi de proteïnes i còpia el text complet sobre el codi genètic.
    6. Completeu el següent test i expliqueu qui forma i el paper que desenvolupen el complex iniciador i el codó de terminació en la traducció.
    7. Captura les  imatges corresponents i identifica els processos del Dogma central  de la Biologia Molecular i els elements implicats en la traducció.
    8. Finalment, com a síntesi dels tres processos, resol els 15 problemes del Biology Project i pren nota de les respostes correctes.
    Esquema de la Traducció
    Esquema de la Traducció

    Altres recursos a tindre en compte són els següents:


    [kml_flashembed movie="http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/molgenetics/translation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.sumanasinc.com/webcontent/animations/content/translation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad13/codigoejercicio.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad13/traduccion.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://nobelprize.org/educational/medicine/dna/a/translation/animations/translation.dcr" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://nobelprize.org/educational/medicine/dna/b/translation/animation/translation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.concord.org/~btinker/workbench_web/models/eukTranslation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www-class.unl.edu/biochem/gp2/m_biology/animation/m_animations/gene3.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.phschool.com/science/biology_place/biocoach/images/translation/tlint.dcr" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    Central Dogma Song i altres processos musicats

    Dogma central de Biologia Molecular
    Dogma central de Biologia Molecular

    Els processos del Dogma Central de la Biologia Molecular -i les molecules implicades-  donen per a molt a la xarxa… fins i tot per a cabassos de vídeos com el Central Dogma Song.

    Altres curiositats musicades per si voleu agafar idees són les següents:

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_Q2Ba2cFAew" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/d1UPf7lXeO8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/bpMhgAGybe4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WO-T6xPnMuk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/dIZpb93NYlw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6G18kFFAE04" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5ldkJxCzXak" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FUA6_Ucw3i4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    Replicació i transcripció.

    Per treballar el Dogma Central de la Biologia Molecular, avuí començarem amb els processos de replicació i transcripció de l’ADN i el concepte d’empaquetament.

    Per fer-ho heu de completar les següents activitats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.

    La majoria de les activitats estan adaptades del projecte Biologia en context

    1. Ordeneu per nivell de complexitat de l’organització els següents conceptes, ajudeu-vos d’aquesta web o l’animació de sota: Gen, Individu pluricel·lular, teixit, hèlix de DNA, cèl·lula, genoma, cromatina, nucleòtids, òrgan, base nitrogenada, nucli
    2. Feu una ullada al vídeo i a l’animació sobre l’empaquetament del DNA, a continuació escriviu una descripció en 10 línies de com té lloc aquest empaquetament. Podeu capturar imatges que us ajudin en la vostra descripció. Assegureu-vos que la vostra descripció és completa, per exemple, no podeu deixar d’explicar quina relació té la cromatina amb el DNA o de quines molècules estan formats els nucleosomes.
    3. Centrant-nos en la replicació, feu una ullada a aquesta animació i, després, captureu les imatges d’aquesta pàgina. Escriviu al costat d’elles una petita descripció del que hi passa. En la primera vinyeta, afegiu-hi la definició de la duplicació del DNA i quina funció té cadascun dels enzims en aquest procés. Poseu en les molècules del DNA el sentit del filament. Ajudeu-vos d’aquest vídeo o de les animacions de John Hopkins o Wiley.
    4. Llegeix el PDF sobre les evidències de la replicació semiconservativa i contesta les qüestions
    5. Repetiu el procés de l’activitat 3, però ara amb el procés de transcripció. En aquesta pàgina trobareu les vinyetes i en aquesta l’animació. Teniu més informació en aquestes animacions de John KyrkPhSchool o la Universitat de Nebraska.
    6. Modificacions post-transcripcionals. Modificacions post-transcripcionals. Un cop ha estat sintetitzat, l’ARNm ha de patir un seguit de modificacions postranscripcionals durant les quals s’afegiran una sèrie de components, com ara un caputxó metilat i una cua d’adenines a la cadena polinucleotídica. En aquesta animació podeu visualitzar el procés (si no queda clara, podeu accedir a una traducció). Acabat aquest procés, es retiraran certs segments de l’ARNm que no codifiquen per proteïnes: els introns. Podeu veure cóm es fa i els elements que intervenen (també hi ha traducció). Teniu més informació ací i ací. Completeu al vostre document les dues activitats d’aquesta pàgina.
    7. Completeu el següent test i expliqueu el paper que desenvolupen la regió iniciadora i terminadora del ADN.

    Tot seguit més enllaços per ampliar informació, a més dels de l’entrada anterior…

    • Podeu visualitzar diverses molècules fent servir el Biomodel, en concret els àcids nucleics i entre d’elles nucleòtids, DNA o RNA
    • A la pàgina de l’IES Josep Miquel i Guàrdia trobareu més animacions sobre els diversos processos. I també al blog d’Àngels.
    • Més activitats en les pàgines de Nclark, Pearson o
    • A banda de reproduir aquest model de la molècula d’ADN o avançar el proper procés jugant amb el codi genètic.

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/X6bdNCuK-zw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.pbs.org/wgbh/nova/photo51/media/journey.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://berosus.org/naturals/Activitats/genetica/genetic/replicacio%20bidireccional.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/molgenetics/dna-rna2.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/molgenetics/transcription.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]