Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
La gent que promocioneu de curs o passeu però teniu pendents la recuperació de les matèries Ciències Naturals de 2n d’ESO o el bloc de Química de 3r d’ESO, recordeu que, a banda de les proves de recuperació que es duran a terme al llarg del curs vinent, heu de fer entrega al setembre dels dossiers d’activitats de repàs de continguts i preparació de les proves escrites. Aquests dossiers correspondran al 40% de la nota de la recuperació.
En concret us passe els enllaços als documents de:
ÉS OBLIGATORI ENTREGAR BEN FETS I AMB BONA PRESENTACIÓ AQUESTS DEURES AL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NATURALS EL PRIMER DIA DE CLASSE AL SETEMBRE PER PODER OPTAR A LES PROVES DE RECUPERACIÓ DE LA MATÈRIA.
Per recordar i repassar, en els articles originals del juny passat, a més de l’enllaç als dossiers, tenieu enllaços a diversos simuladors i activitats fetes al llarg del curs:
La gent que l’any vinent farà 3r d’ESO, per no desconectar totalment i refrescar els continguts podeu tornar a fer una ullada a algunes de les activitats que hem fet al llarg del curs. Com per exemple els simuladors de moviment; moviment i gràfiques; JClic de cinemàtica o models moleculars.
La gent que l’any vinent farà Física i química a 4t d’ESO, per no desconectar totalment i refrescar els continguts podeu fer una ullada a algunes de les activitats que hem fet al llarg del curs i fer les ampliacions o completar el quadern d’activitats. Entre les activitats recordeu els models moleculars; les reaccions i formulació; mols i reaccions o estequiometria.
Tot seguit teniu els objectius, les primeres activitats i uns enllaços per introduir la darrera unitat d’enguany, La genètica i les lleis de l’herència.
Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:
Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
Explicar la importància biològica de la meiosi
Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
Discutir la influència de l’ambient en l’herència
Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions
Una línia del temps, des del 1759 fins al 2002, relacionant events relatius a l’estudi de l’herència. També en format flash
Portal de la UAB Una invitació a la bioinformàtica, inclou blocs per viatjar pel genoma humà o reflexionar que ens fa humans i visualitzar la variabilitat de mirades humanes o la coloració del pel dels mamuts. També hi ha un curs de genètica amb més diapositives.
Complet i clàssic portal Mendelweb, amb adaptacions de molts dels articles i papers originals del precursor de la genètica. Teniu també les ressenyes de dos interessants lectures estivals
Des d’aquest enllaç podeu descarregar el Joc dels Gens, en que treballarem la setmana vinent. Si teniu problemes per instal·lar-lo, feu una ullada al manual.
Recull de problemes de genètica de la UIB i la UAB, per practicar amb llapis i paper 😉
Pel que fa a la vostra tasca, com a les activitats anteriors, heu de completar les següents activitats en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.
Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer 😥 )
Entreu a la web del Projecte Biosferai completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer 😥 ) sobre Mendel.
Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
Tal com hem quedat, us enganxe els comentaris als exercicis pendents sobre l’expresió de la informació dels àcids nucleics. Repasseu que ja és l’últim 😉
La darrera unitat del curs es centrarà en l’energia. L’avaluació es farà amb l’entrega de les activitats que dureu a terme les properes setmanes.
Teniu una còpia en paper de les activitats al dossier de pràctiques, però també podeu descarregar el PDF desde qualsevol d’aquests enllaços. Bé d’aquest o aquest altre.
Per tancar el bloc de salut i el curs, després de treballar els efectes dels hàbits i la dieta sobre la salut, el darrer paquet d’activitats es centrarà en les malalties infeccioses.
Per focalitzar una mica l’ampli panorama, agafarem d’exemple una patologia recurrent cada temporada i que segur que heu patit més d’un cop a la vostra vida. Cal aclarir què no entrarem en aspectes diagnòstics, sinó que ens centrarem sobretot en els aspectes epidèmics i mediàtics, tot reflexionant sobre la gestió social que d’aquestes crisis es fa. I tenint clar que la millor prevenció sempre és la informació.
L’exemple de la grip A és ben adient ja que, després de dos anys obrint telenotícies periòdicament, a data d’avui ja no es troba entre les malalties de declaració obligatòria sinó entre les agudes dins del PIDIRAC..
Les activitats les podeu descarregar en PDF des de qualsevol dels dos enllaços següents, bé aquest o be aquest altre.
A banda d’una animació sobre la hibridació de que parlavem ahir, tot seguit teniu les activitats que heu de completar sobre les mutacions per pendre consciència de la seua importància i dels agents que les poden causar.
Com sempre, els resultats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.
Fes una ullada a les definicions del Comsoc i a la següent presentació de diapositives sobre mutacions i enginyeria genètica (hi ha versió simplicada) i explica, fent servir exemples, les diferències entre les mutacions gèniques, genòmiques i cromossòmiques.
Llegeix la informació sobre les mutacions del projecte Biosfera i pren nota de les respostes correctes de l’activitat que relaciona patologies i mutacions.
Mira les diapositives del Institut Nacional del Càncer sobre mutacions hereditàries i adquirides, captura’n les imatges i explica’n les diferències.
Visita ara aquesta pàgina amb quatre problemes resolts, planteja’t la teva resposta i contrasta-la. Tot seguit pren nota de la resposta indicant en que anaves encertat i en que no.
Amb això acabem de plantejar els tres processos de l’anomenat Dogma central de la Biologia molecular, tot i que realment no és gens dogmàtic i ha patit diverses reformulacions des del seu plantejament per part de Francis Crick.
Avui en dia ve a dir alguna cosa semblant a que la informació de l’àcid nucleic es pot perpetuar o transferir, però que la transferència de la informació a proteïnes és irreversible.
Com a les activiats anteriors, heu de completar les següents activitats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.
La majoria de les activitats estan adaptades del projecte Biologia en context
Centrant-nos en la traducció, feu una ullada a aquesta animació i, després, captureu les imatges d’aquesta pàgina. Escriviu al costat d’elles una petita descripció del que hi passa. En la primera vinyeta, afegiu-hi la definició de la traducció del RNA i quina funció té cadascun dels enzims en aquest procés. Poseu en les molècules del RNA el sentit del filament. Ajudeu-vos de la informació del web Nobelprize, d’aquest vídeo o de les animacions de John Hopkins
Per reflexionar sobre el concepte de gen, codi genètic i la correspondència entre la informació continguda el la seqüència de nucleòtids en format ADN i la continguda en l’estructura primària de les proteïnes en format aminoàcids, entreu a la següent pàgina i, després de llegir els textos dels enllaços, contesteu a les sis qüestions que s’hi plantegen.
Completeu la correspondència del codi genètic de l’animació de Lourdes Luengo.
Construïu ara el polipèptid corresponent a la molècula d’RNA i feu una captura de pantalla.
Per treballar el Dogma Central de la Biologia Molecular, avuí començarem amb els processos de replicació i transcripció de l’ADN i el concepte d’empaquetament.
Per fer-ho heu de completar les següents activitats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.
La majoria de les activitats estan adaptades del projecte Biologia en context
Ordeneu per nivell de complexitat de l’organització els següents conceptes, ajudeu-vos d’aquesta web o l’animació de sota: Gen, Individu pluricel·lular, teixit, hèlix de DNA, cèl·lula, genoma, cromatina, nucleòtids, òrgan, base nitrogenada, nucli
Feu una ullada al vídeo i a l’animació sobre l’empaquetament del DNA, a continuació escriviu una descripció en 10 línies de com té lloc aquest empaquetament. Podeu capturar imatges que us ajudin en la vostra descripció. Assegureu-vos que la vostra descripció és completa, per exemple, no podeu deixar d’explicar quina relació té la cromatina amb el DNA o de quines molècules estan formats els nucleosomes.
Centrant-nos en la replicació, feu una ullada a aquesta animació i, després, captureu les imatges d’aquesta pàgina. Escriviu al costat d’elles una petita descripció del que hi passa. En la primera vinyeta, afegiu-hi la definició de la duplicació del DNA i quina funció té cadascun dels enzims en aquest procés. Poseu en les molècules del DNA el sentit del filament. Ajudeu-vos d’aquest vídeo o de les animacions de John Hopkins o Wiley.
Llegeix el PDF sobre les evidències de la replicació semiconservativa i contesta les qüestions
Repetiu el procés de l’activitat 3, però ara amb el procés de transcripció. En aquesta pàgina trobareu les vinyetes i en aquesta l’animació. Teniu més informació en aquestes animacions de John Kyrk, PhSchool o la Universitat de Nebraska.
Modificacions post-transcripcionals. Modificacions post-transcripcionals. Un cop ha estat sintetitzat, l’ARNm ha de patir un seguit de modificacions postranscripcionals durant les quals s’afegiran una sèrie de components, com ara un caputxó metilat i una cua d’adenines a la cadena polinucleotídica. En aquesta animació podeu visualitzar el procés (si no queda clara, podeu accedir a una traducció). Acabat aquest procés, es retiraran certs segments de l’ARNm que no codifiquen per proteïnes: els introns. Podeu veure cóm es fa i els elements que intervenen (també hi ha traducció). Teniu més informació ací i ací. Completeu al vostre document les dues activitats d’aquesta pàgina.
Completeu el següent test i expliqueu el paper que desenvolupen la regió iniciadora i terminadora del ADN.
Tot seguit més enllaços per ampliar informació, a més dels de l’entrada anterior…
Podeu visualitzar diverses molècules fent servir el Biomodel, en concret els àcids nucleics i entre d’elles nucleòtids, DNA o RNA
A la pàgina de l’IES Josep Miquel i Guàrdia trobareu més animacions sobre els diversos processos. I també al blog d’Àngels.
Després de plantejar-nos inicialment els efectes dels hàbits en l’alimentació amb les activitats de SuperSizeMe, reflexionarem ara sobre l’efecte dels transtorns alimentaris a partir del visionat del programa 21 dies sense menjar, per acabar el bloc treballant sobre la nostra pròpia dieta.
Des d’aquest enllaç heu de baixar-vos les activitats en PDF, tot i que per a completar-les heu de començar fent un seguiment -i prenent nota al llarg d’una setmana- dels aliments que ingeriu al llarg del dia, com indica l’activitat número cinc.
Altra informació relativa les activitats:
Entrada amb els continguts mínims que ha de tindre la vostra presentació sobre les malalties de l’activitat número 12.
Web Trofos de M. Mulet i C. Costa amb eïnes d’anàlisi d’una dieta.
