Petits grans científics
Posts tagged aigua
Tens set? Fem molècules d’aigua!
14 anys
Objectius
- Conèixer que tota la materia està feta de petites peces que es diuen molècules
- Adonar-se que realment aquestes petites peces són molt i molt petites
Nivell a qui s’adreça
Infantil
Material
Happy Mais, material ecològic a base de blat de moro que es moldeja i s’engamxa fàcilment. A més es necessitarà una esponja humida per tal d’anar mullant i neganxant les peces.
Precaucions
Tot és molt ecològic i no hi ha cap part tòxica.
Com ho fem?
- Humiteja una mica les peces a la zona que vulguru que s’enganxin utilitzant l’esponja i unir les peces entre si. És important no mullar massa les peces ja que és desfarien.
- En el cas de la molècula de aigua les peces blanques han de ser més petites que les vermelles, ja que aquestes representen els hidrògens. Per això podeu tallar el HappyMmais fàcilment amb unes tisores per donar-li la mida que vulguem.
Què observem?
Construim una molècula d’aigua, que no és res més que una de les moltes que formen una gota d’aigua. Aquesta molècula veiem que té dos parts diferents i que totes són iguals. El que veiem, és que en el nostre got només ens hi caben unes poques molècules.
Els conceptes científics
L’aigua, i tota la matèria, està formada per petites peces anomenades molècules. Aquestes són molt i molt petites, de manera que es pot veure que si les molècules d’aigua tinguéssin aquesta mida, un gota d’aigua seria més gran que la muntanya de l’Everest.
Per saber-ne més…
Centre educatiu / entitat
Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG
Responsable
Sílvia Simon Rabasseda
Flotàrium
14 anys
Objectiu
- Aplicar el concepte de densitat per explicar la flotació.
Nivell a qui s’adreça
Cicle superior
Material
- ous
- aigua (per poder omplir les peixeres fins la meitat)
- tònica/aigua amb gas
- plastilina
- vasos de precipitats
- xocolata
- sal
- varetes per mesclar
- peixeres
Precaucions
–
Com ho fem?
Portarem a terme 3 experiments entorn al concepte de flotació. Primer presentarem un material consistent en vasos de precipitats, aigua i trossos de plastilina. Repartirem els nens en grups de quatre, i a cada grup li donarem el material citat. Els demanarem que busquin la manera de fer flotar la plastilina. A continuació, els direm que omplin el vas de precipitats d’aigua, i els donarem un ou de gallina, sal, i una bareta per mesclar. Els preguntarem què creuen que passarà si posem l’ou dins l’aigua, si surarà o no. Un cop comprobat que no flota, els animarem, per grups, a trobar la manera de fer que l’ou suri. Per acabar, donarem a cada grup una llauna de tònica i una tauleta petita de xocolata. Els demanarem que buidin la llauna en un vas de precipitats i esmicolin la xocolata en trossos petits. Observarem què passa. Per finalitzar el taller, ens asseurem tots en rotllana i intentarem buscar una resposta que expliqui què ha passat amb l’ou, la xocolata i la plastilina.
Què observem?
En aquesta activitat és interessant veure els diferents factors que afecten a la flotabilitat dels objectes, i treure’ns del cap el tòpic de que les coses que s’esfonsen són les que pesen més.
Els conceptes científics
- Densitat: Propietat dels cossos sòlids, líquids i gassosos que defineix la quantitat de matèria que hi ha per unitat de volum. Podem obtenir la densitat cos sòlid, líquid o gasós dividint la massa entre el volum.
- Flotació: el fet que un cos es sostingui a la superfície d’un líquid per l’impuls de baix a dalt que el líquid exerceix sobre aquest cos. En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquè desallotja un pes de líquid superior al seu propi pes; així, l’empenyiment és superior al pes i l’objecte sura. Per exemple, cal molta força per a submergir una pilota a l’aigua, perquè desallotja molta aigua però en canvi pesa poc en estar plena d’aire. Si s’omple la pilota de sorra, el pes serà superior a l’empenyiment i la pilota s’enfonsarà.
Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Gemma Barrera, Núria Buscarons, Joan Bover, Axel Camarero, Ricard Miana i Maria Alabau.
Experimentem amb essències de plantes i flors
14 anys
Objectius
- Conèixer diferents fruits i plantes aromàtiques.
- Introduir el concepte d’essència.
- Diferenciar olors amb el sentit de l’olfacte.
Nivell a qui s’adreça
Cicle inicial.
Material
- plantes i fruits aromàtics (lavanda, nou moscada, clau, canyella, llimona i taronja).
- aigua
- pots
- varetes
- rallador
- turmix/batidora
Precaucions
Utilitzar el turmix/batidora amb un adult.
Com ho fem?
- Agafarem cada una de les plantes i les esmicolarem i les triturarem molt finament, cada una la col•locarem dins de pots i hi afegim una mica d’aigua.
- Tallarem les peles dels fruits i les rallarem amb el rallador, ho aboquem en un pot on hi haurà una mica d’aigua.
Què observem?
Com a través de diferents parts de les plantes, com els fruits, les fulles, … en podem extreure una essència.
Els conceptes científics
Oli essencial, o simplement essència, és el nom tradicional d’aquelles substàncies líquides, generalment olis, concentrades que contenen compostos d’aromes volàtils i que s’obtenen de les plantes.
Un oli es qualifica d’essencia en el sentit que té una olor caracterísitica o essència de la planta.
Els olis essencials no tenen, com a grup, cap propietat química o farmacèutica específica en comú. Els olis essencials es defineixen pel fet de transmetre fragàncies característiques.
Els mètodes amb el que s’obtenen el olis essencials són, bàsicament, el premsat, la destil•lació i l’extracció. La destil•lació en corrent de vapor és la més acceptada per obtenir-los.
Per obtenir un litre d’aquestes substàncies sovint es necessiten diverses tones de plantes i això explica l’alt preu que tenen en el mercat.
Aquestes essències es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes.
Per saber-ne més…
Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Eva Bonache, Jessica Gurnés, Irene Fontàs, Eva Garcia, Roser Boschdemont i Mª Àngels Gatius.
Densitat i colors
14 anys
Nivell a qui s’adreça
Cicle infantil, cicle mitjà, cicle superior i ESO
Material
- Vasos
- Balança
- Culleres
- Comptagotes
- Tubs d’assaig
- Vareta de vidre
- Aigua
- Sucre (300 g)
- Colorants alimentaris
Com ho fem?
Es preparen dissolucions de sucre en aigua de concentracions del 50%, 40%, 30%, 20% i 10% en massa. Les quantitats per 200 g de dissolució són:
- 50%: 100 g d’aigua + 100 g de sucre
- 40%: 120 g d’aigua + 80 g de sucre
- 30%: 140 g d’aigua + 60 g de sucre
- 20%: 160 g d’aigua + 40 g de sucre
- 10%: 180 g d’aigua + 20 g de sucre
El millor mètode consisteix en posar el vas a la balança i afegir aigua fins a tenir la massa necessària. Després afegir el sucre al vas amb aigua fins que la balança ens marqui els 200 g de dissolució. Cada dissolució es conserva en un vas que s’etiqueta o es marca amb retolador.
Ara, amb molta cura, amb un comptagotes es diposita la dissolució més concentrada en el tub, fins a una altura d’uns dos centímetres. S’acoloreix amb un dels colorants que tenim. Per fer-ho es recomana mullar la punta de la vareta dins el colorant i tocar la dissolució. Si cal es repeteix més d’una vegada l’operació fins a tenir la intensitat de color que interessi.
A continuació, amb el comptagotes es diposita amb molta cura la següent dissolució per ordre decreixent de concentració. Si es vol que quedi acolorida, es fa la mateixa operació descrita abans amb un altre colorant de diferent color.
Es procedeix així successivament, de manera que podem arribar a tenir 5 capes de diferents colors, o amb alternança de colors si en deixem alguna sense colorants. Una sisena capa es pot fer amb aigua destil•lada i una setena, també treballant amb cura, amb etanol.
Què observem?
Dins un mateix tub d’assaig podem tenir capes de diferent colors (són estables durant dies, però els colorants es difonen i un parell de dies més tard, els colors s’han difuminat força).
Els conceptes científics
La densitat d’una dissolució relaciona la seva massa amb el volum que ocupa. Com major és la massa per unitat de volum, major és la densitat. Podem mantenir dissolucions de diferent densitat sense mesclar-se dins un tub si les col•loquem per ordre decreixent de densitat.
Descriptors
Aigua, sucre, colorant, tub d’assaig
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Departament de Ciències de l’Institut Montilivi
Alumnat
Alumnes de 1r de Batxillerat
