Un jove taxista

El dissabte  ens havíem llevat molt d’hora, molt d’hora perquè la Maite ens tenia preparada una agenda d’allò més atapeïda.

Esmorzar a l’hotel, visites durant tot el matí, dinar a l’emblematic Celler del Roser on vam celebrar l’aniversari de la Cèlia amb menjar abundant, ben cuinat, ben servit i ben regat amb  Raimat Abadia negre.
A l’hora del cafè es van afegir a la festa la nostra amiga Rosa i el seu fill que viuen a la comarca de l’Alt Urgell.
A la tarda més turisme i a la nit sense haver passat per l’hotel, sense dutxar-nos, sense canviar-nos de roba, sense pentinar-nos i sense haver paït completament el dinar, la Maite ens va portar a un restaurant de luxe de la zona alta.
Només vam demanar una amanida i una ampolla d’aigua fresca.  Van trigar una barbaritat de temps en servir-nos! No els van agradar les nostres pintes?

A quarts d’una de la matinada sortíem del restaurant absolutament derrotades i la Maite ens va ensardinar, a les quatre de Barcelona, en un taxi que ens havia de dur a l’hotel.
Era molt de nit, el taxi estava molt fosc.  El cas és que ell, el taxista, ens va començar a cantar les virtuts de la ciutat i de la qualitat de vida que tenen els lleidatans. Escoltar això ens va animar i vam iniciar una conversa. No van passar 5 minuts que el taxista ens va proposar portar-nos a Da·moon, la terrassa del Palau de Congressos, per prendre, segons va dir, la penúltima copa i gaudir de la vista panoràmica més espectacular de Lleida.
Les receptores de la proposta teníem totes més de seixanta anys i al taxista no se li endevinava cap problema visual; ens vam quedar bocabadades!
Vam rebutjar l’oferiment, vam arribar a l’hotel, i la Mª Jesús, la més sensata, veient les nostres mirades rialleres,  ens va fer tocar de peus a terra de seguida:
-Segur que li donen comissió quan porta clients o clientes- va dir.

Al dia següent estàvem encuriosides i vam cercar informació sobre el Palau de Congressos de Lleida per saber què ens havíem perdut la nit anterior.

 

 

Palau de Congressos, la Llotja de Lleida
El Palau de Congressos, inaugurat el 21 de gener del 2010, està situat a la vora del riu Segre, en connexió directa amb el recinte firal, en el cor econòmic de Lleida.
Lleida es troba a la confluència dels principals eixos de comunicació entre Madrid i Barcelona, la qual cosa converteix la ciutat en un punt de trobada per a empreses i entitats presents en ambdues metròpolis. Aquesta ubicació, una potent activitat empresarial basada en l’agricultura i la ramaderia, les formacions tecnològiques de la seva universitat han contribuït a atreure, en els últims anys, nombroses empreses. 

La Llotja, un reeixit projecte de Francine Houben, arquitecta holandesa fundadora de l’estudi Mecanoo,  s’ha convertit en una icona arquitectònica. Un edifici que s’integra en el seu entorn i alhora projecta la imatge de Lleida cap al futur. Una ciutat connectada al món, que aposta per infraestructures modernes i ambicioses. És un edifici de la ciutat i per als seus habitants.

 

 

Des de la terrassa ‘Da-Moon’ del Palau de Congressos els  visitants poden fruir d’una panoràmica única de Lleida
El recinte compta amb dos espais diferenciats: el ‘Cocktail Lounge’ que serveix  els còctels de tendència en un ambient selecte fins a les 03:00 hores, i el ‘Tapas Bar’ on s’ofereix una nova carta autèntica i experta, en horari de 21.15 a 00.00 hores. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *