Plaça de Sant Josep Oriol

La segona visita la fem a la Plaça de Sant Josep Oriol i  ens fixem en una paret que pertany a l’església de Santa Maria del Pi. Observem unes  lletres pintades amb quitrà. Llegim: ” Plaça del milicià desconegut”.
La primera sensació que tenim és d’una gran tristor i d’un gran oblit.  Les lletres, suposadament, van ser escrites per un milicià el setembre del 1937, en plena Guerra Civil espanyola. Va voler immortalitzar els milicians que, en el seu afany de defensar la terra, amb l’única arma d’un fusell penjat a l’espatlla i la força dels seus ideals i la seva joventut, van exposar la vida a cada cantonada.
Amb la imaginació vam retrocedir a la Barcelona del 1936. La vam veure immersa en una guerra civil interna dins de la Guerra Civil que començava en el territori estatal.

El 19 de juliol del 1936 va tenir lloc l’aixecament militar a Barcelona, el govern de la qual romania fidel a la República. La sublevació va fracassar gràcies a la resistència tant de les forces oficials de la Generalitat  com de les milícies populars.
Aquestes milícies controlades per la CNT-FAI creen, el 21 de juliol del 1936, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Durant uns mesos, el poder real de Catalunya està en mans d’aquest Comitè, l’acció del qual va desbordar les institucions republicanes.
De seguida la CNT-FAI va iniciar un procés revolucionari en contra de la burgesia i també una violència anticlerical. La màxima expressió van ser les col·lectivitzacions d’empreses, els assassinats indiscriminats de religiosos i religioses i la crema d’esglésies i edificis.

La divisió entre anarquistes de la CNT-FAI i trotskistes del POUM, partidaris de la revolució, i la resta de partits i sindicats (sobretot ERC, PSUC, UGT i Estat Català), defensors de prioritzar la guerra, esclatà violentament pel maig del 1937 .
Barcelona estava en mans de les milícies. La ciutat era una barreja de sigles comunistes i anarquistes. Les lluites internes entre anarquistes i comunistes acabarien per tenir més interès que la lluita contra Franco; Barcelona viu la seva pròpia guerra civil.
Pertot s’aixequen barricades i tothom resta a l’expectativa.
Els milicians del POUM i el seu dirigent Andreu Nin, assassinat a Madrid, s’emporten la pitjor part.

Pel que fa a les operacions bèl·liques, el moment clau per Catalunya fou l’arribada de les tropes nacionals a la Mediterrània el 15 d’abril del 1938. Catalunya és aïllada de la resta del territori republicà. La resposta catalana de l’Exèrcit Popular de la República fou la batalla de l’Ebre on van participar també columnes de milicians. La pèrdua de la batalla donà pas a l’ocupació general de Catalunya per part de les tropes franquistes.

La guerra s’havia perdut i les conseqüències serien dramàtiques. Milers de catalans prengueren el camí cap a l’exili.
La majoria de milicians també ho van fer  mentre petits reductes de nois molt joves, majoritàriament anarquistes, fugien a les muntanyes adoptant l’estil de vida del guerriller; foren els maquis.

Us recomano la lectura del llibre “Homenatge a Catalunya” de George Orwell.  L’autor, que va lluitar a la Guerra Civil com a milicià del POUM, relata la vida de la milícia i els fets de maig a Barcelona.
“El que ell va veure, ho va veure objectivament, tan objectivament com és humanament possible de veure les coses. I allò que va escriure és acceptat actualment, em penso, com la veritat essencial per qualsevol que sigui digne de ser escoltat”. Paràgraf de la introducció del llibre d’Orwell escrita per Lionel Trilling.