La μαστίχα de Quios

El màstic (μαστίχα) de Quios és una resina natural segregada, en forma de llàgrimes, per la varietat de l’arbust llentiscle que és autòctona del sud de l’illa de Quios, situada al Mar Egeu septentrional.

μαστίχ.

A Grècia és habitual prendre el màstic dissolt amb aigua freda com a refresc, i el seu sabor és totalment diferent a qualsevol cosa que pugueu conèixer.

Les primeres referències conegudes sobre l’arbre del màstic (μαστίχα) i sobre la mastija de Quios es troben en l’Antiguitat i fonamentalment provenen d’Heròdot (Ἡρόδοτος, 484 – 420 a.C), que fa referència al fet que en l’antiga Grècia mastegaven el líquid resinós dessecat que flueix de l’escorça de l’arbre. En textos medicinals de l’antiguitat es troben abundants receptes mèdiques, l’ingredient fonamental de les quals era la mastija, a la qual consideraven beneficiosa per a la salut humana.

El màstic (μαστίχα) encara s’utilitza en els nostres dies per a l’eliminació de tumors en l’anus, al pit, al fetge, a les paròtides, a la melsa, a l’estómac, a l’intestí i a l’esòfag, i fins i tot és eficaç contra les diarrees infantils.

El segon ús més habitual té relació amb la salut de la cavitat estomacal. És adequada per a l’elaboració de dentifricis, ofereix un alè net i irriga la humitat innecessària de la boca. Els antics ja mastegaven xiclet i era de Quios!

El màstic (μαστίχα) s’utilitza fins i tot en la rebosteria com a ingredient addicional d’un gran nombre de dolços i confitures. A la cuina atorga un aroma característic a la carn, al formatge, i fins i tot, s’utilitza com a espècia.

[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/gDYfy2yH8Wc[/youtube]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *