Informació i enunciats
6a redacció
El fulletó informatiu
Enunciat
Els fulletons dels alumnes
5a redacció
L’entrevista periodística
Textos dels alumnes
4a redacció
Text d’opinió: Els aniversaris, motiu d’alegria o tristesa?
Mohamed Ajaddab:
Per mi els aniversaris són alegres perquè cada aniversari vol dir un any més de vida.
Als aniversaris et donen un regal i, també es fa una menjada especial amb un pastís on hi ha unes espelmes que has de bufar. Les persones que estan amb tu (amics, família, etc..) també es posen contents en aquesta dia.
Per exemple aquest any al meu aniversari, que es al juliol, vam demanar Kebab per menjar, el pastís era de xocolate i em van regalar roba que volia. Era un dia especial per mi i pels amic també, vam riure molt.
A mi m’agrada complir anys perquè quan sigui més gran podré estudiar moltes coses noves, podré tenir carnet de cotxe per anar a treballar, podré anar a veure la meva família, el poble i els amics del Marroc per passejar uns dies allí i desprès tornar aquí per seguir treballant.
Alejandro Crespo:
Els aniversaris haurien de ser motiu d’alegria, perquè un pare o una mare, o bé una parella, decideix tenir un fill o filla això és motiu suficient per celebrar-ho.
Però poden haver diferents tipus d’aniversaris, com ara un “cumple” d’una persona o animal, un aniversari de quan ha mort algú, de quan et vas casar, de quan et vas comprar alguna cosa molt especial per a tu.
Majoritàriament els aniversaris solen ser motiu d’alegria per celebrar quelcom especial. Segons com t’agi anat la vida, igual no pots celebrar un aniversari perquè la teva família no està en condicons o per qualsevol cosa així de dura. Això pot ser una gran tristesa per a una persona, tan pot ser un fill, pares, o familiar, o algu molt proper.
Rosa Merzouki:
Jo penso que quan arriba el dia d’algun aniversari o fins i tot el teu propi, és un motiu d’alegria. Quan la gent et diu felicitats o et regalen alguna cosa molt bonica amb tot l’amor és el més bonic del món. Quan és el teu aniversari, el millor del món, perquè et fixes com passa el temp de ràpid. De vegades penso que m’agradaria complir els anys amb les persones que m’estimen de veritat i que jo estimo.
També penso que el dia del teu aniversari és un dia molt especial per a tothom, però hi ha persones que els seus aniversaris no el celebren per algun motiu.
Fatima Moughad:
Per a mi i per a la meva família els aniversaris sempre han estat un motiu d’alegria perquè ens fan recordar el naixement d’alguna persona estimada.
Nosaltres tenim com una petita costum de que sempre ho celebrem en diumenge i solem anar quasi tota la família, els oncles, cosins, germans,nets… i ens reunim a la masia de la meva àvia. Ens agrada molt perquè és molt bonic estar tots junts i cantar “Moltes felicitats” i quan el que compleix anys bufa les espelmes o obri regals …
No sé per què quasi sempre que ho fem jo m’emociono perquè es com que passa el temps tan ràpid que no me n’adono i no puc evitar-ho.
A més, jo crec que els aniversaris són motiu d’alegria perquè quan els celebrem hi ha molt bon rotllo entre els familiars; i si t’has barallat amb algú, sempre acabem perdonats al menys a la meva família és com una tradició.
A mi m’encanten els aniversaris!
3a redacció
El text dialogat: Una ruptura amorosa
Mohamed Ajaddab:
-Hola amor!
-Hola carinyo, hem de parlar.
-Què passa amor?
-No puc més.
-Però què passa? Ha passat alguna cosa?
-Sí, que ja no t’estimo.
-Però després de cinc anys com em pots dir això?
-És que m’he adonat que he deixat de sentir amor per tu. Ja no estic enamorada de tu.
-He fet alguna cosa malament? Jo t’estimo i segueixo enamorat de tu! Estic més enamorat que el primer dia.
-Però, hem de sentir els dos el mateix, sino acabarem malament. Millor deixar-ho ara que estem bé.
-I si deixem passar un temps i després ho tornem a intentar?
-No ho sé, i si després ja hem conegut a algú?
-Llavors sí que serà el final, i no et molestaré!
-Fins aviat.
-T’estimo molt.
-Jo també però com a un amic.
Alejandro Crespo:
-Hola Antonieta, què fas? -va dir Eustakio.
-Aquí estic, damunt el llit mirant l’Instagram.
-Ah! molt bé -va dir Eustakio una mica nerviós.
-Tu què fas, amor meu? -va dir Antonieta.
-T’estimo molt, ets el millor de mi -va comentar ella.
Ell no va respondre. Al cap d’una estona l’Antonieta va tornar a preguntar:
-Per on pares?
-Veuràs… -va contestar ell.
-Què he de veure, cari?
-Estic pel centre de la ciutat -va contestar Eustakio una mica nerviós- He de comentar-te una cosa -va dir ell.
-Què em vols dir? Vols casar-te amb mi? M’has comprat un anell? Vols ser pare? El que, que es? -molt apassionada.
-No és això exactament, veuras… et deixo… he trobat algú millor que tu. -Ho va dir sense talla-se un pèl.
Ella es va posar molt trista i ho van deixar. Al poc temps Eustakio va acabar pitjor del que estava perquè no va tenir sort amb l’altra noia que li agradava.
Roger Garcia:
-Hola, Laura! -va dir el Pau.
-Què passa Pau? Et noto estrany. -va dir la Laura.
-Et volia dir una cosa…- va dir una mica trist.
-Dis-me.
-Això no funciona, ho hauríem de deixar.
-És una broma? -Va dir molt espantada.
-No, fa temps que m’agrada una noia que es diu Joana, i l’altre dia em va demanar d’anar a prendre alguna cosa els dos sols. -va dir el Pau.
-De veritat em vols deixar per una xiqueta qualsevol? -Va dir la Laura molt decepcionada.
-Sí, no sabia com dir-t’ho, ja que tu t’enfades molt ràpidament. -Va dir el Joel molt atabalat.
-És clar que m’he d’enfadar! M’estàs deixant per una noia, no per res més. -Va dir la Laura molt enfadada.
La Laura li va donar una bufetada al Pau i se’n va anar feta una fera.
Rosa Merzouki:
–Bon dia, Paula – va saludar a la seva núvia de l’Hugo – com estàs? – va preguntar.
-Hola, Hugo, molt bé i tu?- va respondre Paula.
– Bé, però primer de tot voldria parlar amb tu d’una cosa -li va dir Hugo.
-Val però es dolen o bo -va dir Paula.
-Bueno si… però no, no hu sé -va dir Hugo incòmode.
-Si vols, parlem ara – va dir la Paula- perquè després he de fer moltes coses, amor.
-Paula, era d’això que volia parlar… de l’amor – Hugo una mica trist.
-Què vols dir amb això? -va preguntar Paula.
-Paula, et volia dir que haurem de separar-nos – Hugo li va respondre – crec que no estic preparat per estar amb tu.
-Emmm… Hugo… m’estàs dient que vols tallar amb mi? -va dir Paula indignada- però què he fet perquè em diguis això?
-Paula, necessito que m’escoltes molt bé, si us plau – va dir l’Hugo.
-Hugo, jo no vull tallar amb tu -va dir Paula enfadada.
-Paula… no vull que et posis trista ni enfadada vull que entenguis la situació -va respondre l’Hugo- a veure, Paula…
-Nosaltres dos no hem de parlar de res, estem molt bé i punt! – digué Paula molt enfadada.
–Sí, sí que hem de parlar d’un assumpte. – va dir Hugo – ara t’he d’explicar el perquè.
-Sí, perquè no estic entenent res en veritat – va respondre tota enfadada Paula.
-Paula, jo t’estimo molt, però el que passa és que ja no és com abans, crec que el meu amor cap tu ja no és el mateix – va dir Hugo amb una veu trista- ja sé que ara estàs pensant que tinc algú, però jo no tinc a ningú -va dir Hugo.
-Hugo nooo!, ho podem aclarir, a veure… jo t’estimo però podríem ser amics amb una cosa més no? – Paula va proposar a Hugo.
-És clar que sí però vull que siguem només amics – va dir Hugo.
-Llavors, amic, cadascú fa la seva vida -va dir Paula
-D’acord! – van dir els dos a la vegada.
Fatima Moughad:
-Bona nit Martina! -va dir en Joan.
-Hola amor! -va respondre ella-.Com ha anat el dia?
-Molt bé -digué ell -Però hem de parlar seriosament Martina…
-Sí…? -va dir ella molt intrigada -.I sobre què?
-Dona, no t’has fixat que últimament no és el mateix, que des de que vam parlar l’altre dia és tot una mica estrany?
-No – va respondre Martina- Jo ho noto tot igual!.- va exclamar ella.
-Doncs jo no necessito parlar-ne més d’aquest tema, no pot ser que sigui així nomal, et vas enrotllar amb un altre noi i no m’ho volies dir!
-Ai… Joan, no siguis plasta d’això ja en vam parlar! No pots deixar el tema tranquil ja o què? -va respondre ella amb una cara d’esgotament.
-No, no el puc deixar tranquil després de quatre anys de relació i fas aquesta bestiesa… per a què? de què ha servit? -li va dir en Joan tot molest.
-De què parles, home? Això va ser una nit i res més, no t’hi capfiquis. -Va contestar ella molt tranquil·la.
-No, això jo no t’ho puc perdonar, ho sento però fins aquí he arribat ja te’n vaig perdonar una quan tan sols portàvem sis mesos, i em vas dir el mateix que era una tonteria i totes aquestes històries….. Però aquesta no te la perdono! -Joan ja estava molt enfadat.
-I que m’estàs dient Joan que vols trencar amb mi? No pot ser que per una tontada et posis així. Què t’has fumat! -Martina estava confusa i no volia acceptar que en Joan tenia raó.
-Doncs sí, potser sigui el millor per als dos .-li va respondre en Joan molt seriós.
-Però jo no vull, jo t’estimo molt de veritat, Joan, ho sento molt, no tornarà a passar … -ella ja estava amb els ulls plorosos.
-Jo també Martina..-va respondre Joan. -Pero és que ja me n’he cansat i no estic molt agust..
-No per favor, Joan, de veritat que no passarà mai més…-insistí la Martina.
-No, Martina, ho sento però adéu t’estimo molt i espero que et vagi bé.
Martina, després d’aquesta frase, no va parar d’insistir, ell no va parlar més.
Biel Parra:
– Paola, hem de parlar -va dir Joan.
– Digues, Joan… no m’espantis -va dir la Paola.
– Fa molt de temps que m’agrada una altra xiqueta que es porta molt bé amb mi i m’ho passo millor amb ella i amb tu m’avorreixo i no em deixes quedar amb ningú ni estar amb xiquetes.
– És veritat tot això que m’estàs dient Joan? -Va dir la Paola molt enfadada.
– Sí – va dir el Joan.
La Paola va a començar a plorar i a dir-li bestieses al Joan.
– Paola, no cal que ploris, si vols podem ser amics -va dir el Joan amb cara de tristor.
Paola va aixecar la cara i li va dir al Joan…
– Amb tot el que hem passat junts em deixaràs per una altra noia? -va dir-ho plorant.
– Sí, ho sento, tan de bo puguis entendre-ho -va dir el Joan.
2a redacció
El retrat: descripció subjectiva d’un personatge
Mohamed Ajaddab:
Badh Hari és un home alt, té el cabell marró com una castanya i normalment el porta rapat. És una persona molt forta i té molts músculs. És molt bon boxejador i campió d’Holanda en kick boxing. Ha guanyat molts combats.
M’agrada perquè jo també practico kick boxing i m’agradaria arribar a ser un campió com ell i també ser tan fort com ell.
Dins del món del kickboxing és un esportista molt conegut.
Alejandro Crespo:
Auron Play té el pèl molt llarg, com un matoll d’herba sense tallar, i de color castany. Les celles són de color negre i bastant gruixudes, amb un pírcing al costat.
Els ulls els té de color marró. Les orelles són de tamany normal, amb unes arracades a que es veuen de lluny. El nas el té bastant gruixut, de forma triangular. Les galtes les té de color vermell. Els llavis semblen un poquet gruixuts.
Normalment porta barba, que li dóna un toc molt sexy. D’altura no és ni molt alt ni molt baix. Té un cos proporcionat, ideal. Tot això el fa, per a mi, el youtuber més atractiu de tots.
Olaya Martí:
Ñengo Flow és un dels meus cantants preferits, ja que la seva veu i les seves cançons m’agraden molt. El porto escolant desde que era petita fins avui dia, i no em canso d’escoltar-lo.
M’agradaria molt anar a un concert d’ell ja que el vull conèixer-lo en persona, y escoltar-lo, cantar en directe, fer-me fotos amb ell, etc.
El seu nom artístic m’encanta però el seu nom real no m’agrada tant, es diu Edwin Laureano Rosa Vázquez Ortiz. Jo si el veiés algun dia i l’hagués de cridar ho faria pel seu nom artístic.
La seva manera de vestir està molt bé per al meu gust i sobretot les seves cadenes de brillants i arracades li queden molt bé… I ho torno a dir, m’encanten!
Espero conèixer-lo algun dia i conversar un poc amb ell i fer-me fotos.
Rosa Merzouki:
Aron Julio Manuel Piper Barber, més conegut com a Aron Piper, ha destacat en diversos projectes com Élite amb el personatge d’Ander. Aaron Piper va néixer el 29 de març de 1997 a Berlín, Alemanya i actualment és considerat un dels millors actors a tot Espanya, també és cantant. A mi m’agrada molt una cançó d’ell anomenada Friends. Però sobretot m’agrada molt com és físicament i de caràcter.
Físicament és un noi guapo, ni alt ni baix, ni molt blanc ni molt moreno, ni molt fort ni molt prim.
La seva cara no és ni molt gran ni molt petita, el seu cabell és curt i de color cafè, també té els cabells arrissats i naturals, però ara els porta rapats.
Després tenim els seus ulls tan bonics que enamoren, d’un color marró cafè que li destaquen la seva mirada. Al costat de l’ull esquerre té una piga que li queda molt bé. Aron té unes celles molt boniques, no molt grans ni molt fines i de color castany fosc, el seu nas normal, i finalment la seva boca no és molt gran, és d’un color rosa quasi color carmí.
Per a mi el seu caràcter és extraordinari perquè és molt simpàtic i amb moltes ganes de viure la vida, té fe en si mateix…
El que més m’agrada d’ell és quan canta el significat de la vida en general i de les persones. També m’agrada que cregui en si mateix i sobretot que sigui molt bon noi. El que em va agradar molt quan va fer d’Ander a la sèrie de Élite és que feia d’homosexual i em va agradar el paper que feia, ja que em va impactar com s’anava desenvolupant el seu paper durant el transcurs de la sèrie.
El que m’atrau és la seva mirada, també la seva veu i com és ell físicament, com també els pensaments que expressa amb les seves cançons.
Aron Piper, per a mi, no té cap defecte. Únicament penso que, com quasi totes les persones, som una mica “Sad”, és a dir, que sempre representem una persona trista però en veritat no té perquè ser així, solament s’ha de conèixer a la persona.
A mi Aron m’agrada tal com és, sense importar el físic.
Fatima Moughad:
Maximiliano Teodoro Iglesias Acevedo, més conegut com a Maxi Iglesias, és un actor i model.
És un xic molt guapo, d’ulls verds i pèl fosc, té una cara molt bonica, Té un cos bastant treballat. Va néixer el 6 de febrer de 1991, és a dir, té vint-i-nou anys.
Jo el vaig conèixer a una sèrie que es diu Física o Química. A mi m’encanta com actua, és molt realista en tot, ell ha actuat en altres sèries i pel·lícules que també m’agraden però les que més són Física o Química y Los protegidos.
Com a model jo no l’he seguit molt, però a mi només m’agrada com a actor. El que mes m’atreu d’ell és que és molt guapo i de caràcter se’l veu molt simpàtic i molt elegant.
Per a mi aquest actor i model és perfecte, no té cap defecte.
Fernando Uribe:
Kevin De Bruyne és un futbolista de Bèlgica que juga al Manchester City. Té 29 anys. Físicament, és corpulent, té el cabell ros, és bastant alt i medeix 1.8. Jo a Kevin el veig bona persona i amable. M’agradaria algun dia jugar com ell al futbol perquè és molt bo.
1a redacció
La carta personal
Mohamed Ajaddab:
Amposta, 22 de maig 2020
Estimada Fatima,
He rebut la notícia de que vindràs a passar l’estiu amb nosaltres, quina alegria! Estic content que passes l’estiu en mi a casa.
Et puc explicar com és Amposta. Amposta és una ciutat que està al Delta de l’Ebre; tenim camps d’arròs i el mar al costat. Tenim el riu Ebre i el Pont Penjant. Com vens a l’estiu, podem anar a la platja de Sant Carles de la Ràpita, o si vols aigües clares a l’Ametlla de Mar. Si prefereixes muntanya podem anar a la Foradada o al Montsianell. També ens podem quedar a casa i jugar al que vulguis coma les cartes, dominó o parxís.
Espero veure’t aviat.
Una salutació,
Mohamed
Alejandro Crespo:
Amposta, 27 de març de 2020
Hola Juan,
Com va? Tens ganes de venir a Amposta? Aquí estic molt distret, hi ha moltes coses xules.
T’explico, a Amposta hi ha molts supermercats, per a mi el millor és el Mercadona. Tinc una colleta d’amics amb els que anem d’excursió a llocs naturals de les Terres de l’Ebre, anem al cine, explorem llocs abandonats… T’agradaria unir-te i fer nous amics aquí a Amposta?
A més, a mi m’agrada fer activitats com ara amb bicicleta, ja porto quasi 1,800 kilómetros. Jo exploro Amposta i si vols et puc ensenyar molts llocs per si alguna vegada vols anar-hi sàpigues on està. Ja que vens a l’estiu, estaria ve anar a la piscina, dic piscina perquè la platja no m’agrada però si tu vols anar-hi, cap problema.
Estarem al pis dels iaios, i anirem per tot arreu amb la bicicleta, si no en tens ja l’aconseguirem.
Ens veiem aviat,
Alejandro Crespo
Roger Garcia:
Amposta, 30 de juny de 2020
Hola Jordi,
Estic molt emocionat ja que aquest estiu estaràs amb mi a casa meva, anirem als bou d’Amposta ja que com tots els anys faran bou embolat, bou capllaçat, bou serril…
Anirem tots els dies a la piscina municipal, i també visitarem tota la ciutat per a que la coneguis. Tinc una colla molt bona d’amics i m’agradaria que els puguesses conèixer ja que són molt bona gent, juguem a videojocs, mirem el futbol, mirem pel·lícules i moltes coses més.
Espero que quan vingues ens ho passem bé,
Roger
PD: Porta banyador que anirem a la piscina municipal tots els dies.
Olaya Martí:
Amposta, 25 de maig de 2020
Hola Núria!
Els meus pares ja m’han contat que vindràs aquest estiu a casa meva, a Amposta, ja que els teus pares han de marxar de viatge de negocis.
Estic molt emocionada perquè en realitat ja fa molt de temps que no ens veiem, tinc moltes idees per fer aquest dies. Podem anar a la piscina municipal, anar a la Ràpita a la platja, també podem anar de compres a Tarragona, podríem apuntar-nos algun gimnàs per fer l’operació biquini…
Amposta no és molt gran, però tampoc és extremadament petita, hi ha algunes botigues de roba (però no són gran cosa). Hi ha bastants bars però en especial el Vintastik és el millor per a mi, ja que fan crepes, gofres, hamburgueses amb patates, batuts…. Està tot boníssim!
Ah! I per acabar, però no menys important, et presentaré a les meves amigues d’Amposta i les de la Ràpita. Segur que et cauran fenomenalment bé, són molt simpàtiques, rialleres i, com no, els encanta sortir de festa. Ja veuràs que la nit que sortirem no t’avorriràs ni un sol segon amb elles.
T’espero el dia 25 de juny a la parada de bus a les 17:30! T’estimo cosina!!
Un peto molt fort,
Olaya
Rosa Merzouki:
Amposta, 22 de setembre de 2020
Hola Sara!
Estic molt contenta que aquest estiu puguis estar amb mi, tinc moltes coses que contarte i moltíssimes ganes de veure’t.
Aquest estiu farem moltes coses com anar a la platja, també a la piscina del poble i sobretot t’ensenyaré tot el Delta de l’Ebre. També anirem a les festes majors de Santa Bàrbara, la Galera i sobretot a les d’Amposta que són molt divertides.
Ja veuràs com aquest any serà tot més diferent i a més a més et presentaré unes amigues meves i amics que et cauran molt bé. Em van dir que tenen moltes ganes de conéixer-te i estan molt contents.
També t’ensenyaré a ballar una clase de danza que es diu hip-hop, t’agradarà i així ens en riurem una mica les dues. Tu tranquil·la que t’ho passaràs molt bé. La meva família té moltes ganes que vingis.
Espero veure’t aviat i tindre la teva resposta!
Una abraçada i un petó!
Rosa
PD: Ah, recorda de portar la roba d’arreglar i el maquillatge!
Fatima Moughad:
Amposta, 22 de maig de 2020
Hola Paula!
Estic molt emocionada, tinc ganes que vingues ja, de veritat ens ho passarem pipa!
Jo ja he pensat coses que podem fer per aquí. Amposta no és molt gran però s’està guai. Primer de tot, quan vinguis farem una festa de celebració i ja veuras que divertit, i per les nits podrem fer pijamades i mirarem pel·lícules i parlem de coses… ja saps de que parlo, no?
També anirem a la piscina de’n Jordi, i abans que m’ho preguntis: no, no m’agrada en Jordi…
Al costat d’ Amposta està Sant Carles de la Ràpita i allí hi ha platja. Algun dia anirem a sopar a algun restaurant i ens posarem les botes.
Et presentaré a totes les meves amigues i amics i anirem a la muntanya. Sé que fa calor, però xalarem molt. La meva mare treballa i nosaltres dues ens quedarem amb el meu pare, però tranquil·la que ell es gitarà al llit a mirar la tele i ens deixarà fer de tot .
Bé, no et puc contar res més, però hi haurà sorpreses …
Vine prompte que tinc moltes ganes de veure’t!
Salutacions,
Fatima Zohra
Biel Parra:
Amposta, 22-06-2020
Hola Lana,
Sóc Biel, el teu cosí d’ Amposta. He sentit que els teus pares se’n van de viatge de feina i que tu vindràs al meu poble.
Bé, quan estiguis aquí amb mi anirem a molts llocs, podem anar a passejar pel riu Ebre, et podré ensenyar moltes coses del meu poble, com ara la via verda, el pont penjant, i també podem anar tots els matins a la piscina municipal amb els meus amics.
Podrem anar al poble del costat, que es diu la Ràpita i allí podrem anar a la platja, anar a fer uns gelats i moltes coses més.
T’ espero aquí i tinc moltes ganes de veure’t!
Besets,
Biel
PD: No t’oblidis la tovallola!
Fernando Uribe:
Amposta, 22 de març de 2020
Hola Jesus,
Com va per Barcelona? Tenia ganes de preguntar-te si vols venir a passar les vacances d’estiu amb mi, a Amposta.
Farem moltes coses aquí, primer anirem a la piscina municipal amb uns amics i després per la nit podem jugar a la play o menja patates o el que sigue. Un altre dia anirem a la platja amb els meus amics, agafarem el bus i anirem a la Ràpita.
Bé, espero que me digues algo prompte per a preparar tot per quan vinguis a casa meva.
Fins aviat,
Fernando
