-Joves escriptors

A mesura que anem treballant les diferents tipologies de textuals, escriureu uns textos a partir d’unes instruccions. Pots consultar l’apartat Indicacions per saber quines redaccions has de fer i com.

En aquest espai pujaré les millors redaccions, les que obtinguin les notes més altes per la seva originalitat i correcció lingüística.

Tots podeu ser els millors! Escriviu!


3a redacció

La carta informal

Escriu una carta informal, tenint en compte les característiques estudiades a l’aula. L’has d’adreçar a una persona de la teva família que a causa del confinament fa temps que no veus. Li has d’explicar com t’està anant el curs, el primer d’ESO, i què és el que estàs fent en el teu temps lliure.

Maria Argentó:

Amposta, 30 de novembre de 2020

Hola Oyane,

T’envio aquesta carta perquè fa temps que no ens veiem, ja que vius a València i jo a Amposta, doncs m’agradaria parlar amb tu, saber com estàs, com has passat el confinament…

Jo, la veritat, he passat un estiu molt bo, i he conegut molta gent… He passat el confinament be, a casa (com tothom) però estic segura que a mi i a molta gent ens hagués agradat que no estès el Covid-19 i poder venir a València o a altres llocs, per estar amb gent que per aquesta circumstància no he pogut visitar, com ara una amiga meua que viu a Barcelona, les meves cosines que viuen a la Sénia…

Bàsicament, m’agradaria molt venir a veure’t i que t’estimo molt. A continuació et deixo el meu número de telefon: 6420*****.

Molts records,

Maria Argentó Fumadó


Anna Conesa:

Amposta, 30 de novembre de 2020.

Hola tia!

T’escric perquè ja fa molt temps que no ens veiem a causa del confinament, tinc moltes coses per explicar-te!

Et vull contar que el curs de 1r ESO em va molt bé, trec bones notes i he fet molts amics.   El primer dia anava amb la gent que ja coneixia perquè encara no havia fet amics nous, però ara ja en tinc molts i m’encanta estar amb ells.

Quan tinc temps lliure, moltes vegades el passo amb amics i amb la família que tinc per aquí prop. M’agrada molt llegir, ja fa un temps que se’m feia avorrit però hi ha moltes lectures del meu gust que he anat “trobant” i no paro mai de llegir-les.

Quan et vegi, t’ho contaré tot perquè ara hauria d’enviarte tres cartes.

Fins aviat,

Anna Conesa


Ayla Pech:

Amposta, 26 de novembre de 2020

Hola, Marta,

Com et va el curs? Ara mateix estic carregada de feina, he tingut molts exàmens però ho porto bé. Els caps de setmana quedo amb alguna amiga del poble, però durant la setmana no tinc temps de fer massa coses. L’institut on vaig m’agrada bastant, els primers dies estava nerviosa però he agafat confiança.

T’escric perquè degut a les restriccions per la pandèmia no ens hem pogut veure. Espero que el proper estiu tornis a passar les vacances aquí i anirem a la platja, a la muntanya, a fer paddle surf, etc. Ja anirem parlant perquè encara queden uns quants mesos. Si treuen la vacuna de la còvid i ens vacunen. Pot ser ens podem veure a les vacances de Pasqua, pero com somiar és gratis…….

Cuidat molt i una forta abraçada!

Ayla


2a redacció

L’entrevista

Ara et toca escriure una entrevista! En concret, serà una entrevista de personalitat, és a dir, una entrevista que tindrà com a objectiu construir el retrat de la persona entrevistada.

Neil Alcázar:

Entrevista a Sam Contreras Macias

Quants anys tens?

Tinc catorze anys

On vius?


Visc a Sant Boi de Llobregat

Quines són les teves aficions?

Dibuixar, animar, editar vídeos i llegir.

Tens parella?

-Sí, tinc nuvi.

T’agradaria visitar un país? I si t’agradaria, quin país visitaries?

Perú, Chile i Argentina.

Quin és el teu animal preferit?

El meu animal preferit és la fura.

Quina és la teva assignatura preferida?

Anglès i plàstica.

Què vols ser de gran?

Animador, projector 3D o informàtic.

Quin és el teu major desig?

Viure amb tots els meus amics a una casa de youtubers.

Quines coses no t’agraden?

Els sorolls molt forts, com el dels projectils, m’espanten molt, i que Kokichi mori.


Maria Argentó:

Entrevista a Anna Conesa

Com et dius?

Em dic Anna Conesa Bermejo.

Quants anys tens?

Tinc 12 anys.

Quin dia vas néixer?

Vaig néixer el 30 d’abril del 2008

Quines són les teves aficions?

M’agrada dibuixar y llegir

T’agrada l’esport?

Sí, però em canso molt ràpid i odio córrer.

En practiques algun?

Practico twirling però estic pensant deixar-m’ho.

Tens germans o germanes?

Sí, tinc dues germanes, una de 8 anys i l’altra de 14.

Tens mascotes?

Sí, tinc un gos que es diu Nuck.

Quina assignatura t’agrada menys?

Educació Física

A quin país t’agradaria viatjar?

Als Estats Units.

Pizza en pinya o sense?

Sense pinya.


Ayla Pech:

Entrevista a Maite Espuny

En quin país vas néixer?

Vaig néixer a Catalunya, a una ciutat que es diu Tortosa.

A què et dediques?

Sóc infermera i supervisora de Consultes Externes de l’Hospital Comarcal d’Amposta.

T’agrada viatjar?

Sí, m’encanta viatjar. Ho faig sempre que puc.

Quins llocs has visitat?

He visitat bastants llocs: França, Sùecia, Anglaterra, Hongria, Austria, Rep. Checa, Itàlia, Grècia, Finlandia, Tenerife,Àfrica, Holanda, Illes Balears i molts més.

Practiques algun esport?

Sí, practico pilates i “training”.

Quines aficions tens?

M’agrada restaurar mobles, pintar aquarel.les, escoltar música, llegir, el disseny d’interior i els animals.

Tens parella o fills?

Sí, estic casada i tinc una filla de dotze anys i un fill de quinze.


Iker Salaet:

Entrevista a Laura Casanova

Com et dius?

Em dic Laura Casanova Bertomeu.

Quants anys tens?

Tinc 22 anys, el 30 d’abril en faig 23.

Treballes o estudies?

Ara mateix estic estudiant medicina i estic treballant de cambrera per afegir uns diners per pagar-me el material que necessitem per a estudiar tot i que tinc una beca pagada per l’institut perquè tinc una de les notes més altes de tota la història amb un 9,2 de la ESO al institut Berenguer d’Entença.

Fas esport?

Esport de competició no, però de tant en tant surto una estoneta a córrer perquè per a la bellesa has de sofrir.

Ets més de muntanya o de platja?

Molta gent pregunta que si estic boixa però no, a mi m’agrada la muntanya, no hi ha res com una bona rostida amb els amics.


Nerea Sech:

Entrevista a Mónica Rozas

Monica Rozas es una dona de 45 anys, que a l’èepoca de l’ETA, de ben petita, vivia amb els seus pares i amb els seu germà a Ordizia (San Sebastià, País Basc).

Quan tenia 5 anys, ella i la seva família van anar de vacances a La Cava (Deltebre) on es van quedar a viure fins que ella es va casar i se’n va anar a viure a Amposta.

Quants anys tens?

Tinc 45 anys.

Estàs casada, tens fills?

Estic casada i tinc 2 fills.

Què has estudiat?

Magisteri Infantil a Castelló (Valencia)

Quina opinió tens respecte al Covid-19?

La meva opinió es que van deixar un estiu en massa llibertat i a causa d’això el rebrot ha vingut més prompte del que es pensaven i ara no estaven preparats per al que ha vingut que ha sigut encara més dur.

Què et semblen les restriccions que han establert?

Estan bé, però considero que haurien de ser una mica més estrictes per aconseguir baixar la corba.

Quina restricció afegiries?

Afegiria el confinament domiciliari.

Què canviaries de la llei que ha establert el govern sobre el virus?

Crec que s’haurien de proves o tests ràpids a la gent que entra a Espanya als aeroports, etc. perquè per a sortir d’Espanya necessites haver-te fet com a mínim el test ràpid. I  que les proves PCR es fessin a tot els contactes d’un positiu independentment de les hores que faci que ha estat amb aquest positiu. 


1a redacció

La faula

Escriu una faula breu, d’unes 120 paraules. Pots llegir el document que t’adjunto to seguit per aclarir els conceptes més importants sobre les faules.

Neil Alcazar:

El llop i el seu pare

Un dia, va néixer un petit llopet molt bonic, la mare estava molt contenta, però el pare ho estava molt més, ja que de petit volia tindre un fill. Sempre estaven junts el llop i el seu pare, jugaven junts, menjaven junts, etc. Fins que el llop es va fer més gran i va fer amics. Sempre estava amb els seus amics i ja no passava temps amb el seu pare fins que un dia van arribar a discutir.

Un dia estava anant pel bosc el llop, i es va trobar al seu pare a terra, i va anar corrents cap al seu pare, va mirar i estava ple de sang. Exacte, estava mort pequè s’havia barallat amb un altre animal. El llop es va ficar a plorar.

Moralina: Aprofita el màxim d’estar amb els teus éssers estimats, perquè no saps quan no podràs estar més amb ells.

Maria Argentó:

El gat i la zebra

Hi havia un gat i una zebra que no es coneixien de res. La zebra estava passejant per París i es va asseure a un banc, va veure passar un gat molt ben vestit, elegant i esvelt i va decidir dir-li alguna cosa.

-Hola va dir la zebra. -Hola, ets molt bonica, com et dius?

-Em dic Marta, i tu?

-Em dic Marc. Vols anar a donar una volta?

-D’acord!

Van estar una estona passejant i parlant però, Marta (la zebra) va notar que Marc (el gat) s’interessava molt per coses personals, fins que un moment el gat va segrestar la zebra i la va posar dintre d’un cotxe negre. I encara avui no es sap res de la zebra.

 Moralina: No et deixes enganyar per les aparences.

Ayla Pech:

El gos i el gat

Hi havia una vegada un noi que tenia un gos anomenat Kiko. Quan sortia amb ell a passejar es trobava amb un gat. Llavors, començava a bordar i es posava molt nerviós. En canvi, el gat es quedava quiet i tan tranquil com si no entengués el que passava.

Un dia el noi va portar a kiko davant el gat. Ells es van mirar durant una llarga estona fins que el gat es va apropar més i llavors Kiko li va llepar l’orella al gat. Des d’aquell dia cada vegada que es troben es posen molt contents, juguen i és persegueixen.

Consell: No pots jutjar a ningú sense haver-ho conegut abans.

Nerea Sech:

La serp i el llop

Hi havia una vegada, una serp i un llop. Els dos es coneixien des de quasi quan va néixer la serp (perquè el llop era dos mesos més gran que la serp). Portaven quasi tot el temps de la seva vida junts, eren inseparables, tenien una amistat que tot el mon envejava.

Fins que un dia, va néixer un llop a la manada. El llop tenia la feina de cuidar-lo així que es va unir a l’amistat del llop i la serp. Tot anava bé, la serp havia acceptat perfectament al petit llop, quan de repent un dia ni el petit llop ni la serp van acudir  on quedaven totes les tardes. El llop va buscar i buscar fins que els va trobar estaven los dos junts en un grupet de amics que havien creat. El llop li va preguntar a la serp perquè no volia estar més en ella, i ella li va dir que ho feia amb tota la gent que coneixia.

Moralina: No són els enemics qui et traicionen; solen ser els millors amics.  

Salma Urquizu:

El lèmur i la motxilla

Hi havia una vegada un lèmur que observava atentament la motxilla recolzada al seient del seu propietari. El bon home al veure l’animalet encantador li va fer molta gràcia i se’l va quedar mirant, fins que l’altre es va anar apropant per agafar la motxilla. Des de llavors vam poder observar com els dos corrien darrere la motxilla, un per recuperar el que era seu, i l’altre per quedar-se el que li interessava, com ara el menja . . .

“No et refiïs ni del més petit i bonic ésser viu, perquè això no treu que et pugui enganyar”