Donem importància a l’escrit, donem importància a cada paraula i cada detall. Encara que l’escriure fa referència a pensaments que tinguem, el canal, l’eina amb la qual es fa possible el sentiment d’escriure, ha de ser per nosaltres un objecte important, o si més no, un objecte valuós que ens permeti escriure ni que sigui una simple lletra, amb línies definides, un traç lineal i complex, amb el propòsit de poder complaure les paraules.
Un text quasi indesxifrable. Un punt que separa dues pàgines cau de forma uniforme enmig del full, és un fil negre, de textura rugosa, al final del seu recorregut es desfila. És com si la ploma, les pàgines, el punt i l’autor guardessin un petit secret, un secret que només ells saben.
Aquesta sensació de compartir un mateix llenguatge, aquesta sensació de plasmar idees o sentiments en un diari, en un full qualsevol, en una llibreta, és una cosa que fem sovint sense donar-li cap importància, sense adonar-nos que cada text és com la pròpia vida, un conjunt de paraules que almenys tenen una relació entre elles. El sentit de l’expressió ens farà lliures.
Anna Aparicio, 3r C
Explicar el que sento, saludar la meva amiga, demanar allò que necessito…, tot, gairebé tot ho puc expressar gràcies a les paraules. Però quan les trobo impreses, quan les puc llegir, llavors, moltes vegades aquestes paraules m’endinsen en altres mons. M’ensenyen, em fan sentir, em fan gaudir, perquè la lectura és un dels grans plaers, una de les meves passions.
La lectura no entén d’edats ni de pensaments. Tots els llibres són molt diferents, igual que les persones; per això diuen que hi ha un llibre per a cadascú. La lectura no ocupa lloc, sinó temps. Aquest noi sembla haver trobat el lloc perfecte per aturar-se a llegir aquell llibre que el persegueix en els seus pensaments. 
Necessitava llegir, aquell llibre em rondava pel cap tot el matí; era tan emocionant, em despertava tants sentiments… Vaig estar treballant tot el matí a la fruiteria, però hi va haver un instant en què aquell insistent pensament em va vèncer. No vaig poder evitar d’asseure’m en una de les cadires d’aquella taula que hi havia dins del mateix local. Vaig agafar aquell llibre, i vaig anar assaborint lletra per lletra, aquell meravellós relat. Em sentia genial mentre el llegia, tranquil·la i relaxada, fins que un client em va fer despertar d’aquell somni temptador. 
Vivia amb el meu germà i no teníem gaires diners. Tot i això, el meu germà, el Miquel, m’havia ensenyat a llegir i pel meu 13è aniversari em va regalar un llibre de 500 pàgines. La lectura m’apassionava, vaig llegir dia i nit. Fins i tot llegia a la botiga on treballava, assegut a les escales plenes de pols. Només tenia un llibre i per això el vaig llegir 4 vegades en una setmana, i cada vegada que me’l llegia l’entenia millor i captava cada detall d’una manera encara més emocionant. 