
Quan el Jordi Sucarrats, que és el mestre de música dels grans, va saber que estàvem investigant sobre el so, l’aire i els efectes que aconseguíem fent-lo passar per un tub, va convidar a l’escola a un músic que és especialista en aquest tema.
L’Oriol Camprodon a més a més té un didgeridoo. Aquest instrument ve d’Austràlia i el feien servir els aborígens. El seu so els posava en comunicació amb els seus déus.
Per construir-lo cal trobar un arbre “l’eucaliptus blanc “, que quan el piquen, descobreixen que està buit per dins. Això vol dir que les “termites” s’han menjat el seu interior sense matar-lo. Llavors el tallen i s’encarreguen de plantar unes llavors en aquell lloc perquè en creixi un altre.
El so d’aquest instrument és molt variable depèn de la persona que el fa sonar, del seu estat físic i anímic, de la humitat, …
Estem provant de construir-ne amb tubs de plàstic i igual que amb els autèncits hi posem cera d’abella a la punta.
Aviat ho veureu !!!