Arxiu per categories: Educació física
Com hem de córrer
Vídeo que mostra en 30″…com hem de córrer.
[vimeo]http://vimeo.com/33667983#at=0[/vimeo]
Salsa i Rock & Roll
Salsa
Contràriament al que se sol pensar, la salsa neix a Nova York a principis dels 60, a partir de la immigració porto-riquenya i cubana. El son i la guaracha, combinades amb el rock, formen la seva base musical i de ball. Des dels primers autors, com Rubén Blades o Héctor Lavoe, que van posar les bases rítmiques amb el clàssic “tumbao” i la “clave de son” , els compositors i orquestres han anat matissant i enriquint aquest gènere, donant-li molts accents, però sempre dins un idioma universal.
En l’actualitat continua completament viva i es balla a gairebé a tot arreu, sent estrany que qualsevol ciutat del món no gaudeixi d’una o vàries salsoteques
Més que un ball, doncs, és una forma de ballar (tant junt com separat), un estil, que permet ballar sol o en parella, sempre però amb una gran mobilitat de cintura i de malucs, i que obliga gairebé a ballar-lo entravessat, a contratemps. Contràriament al son, aquí els peus no arriben a ajuntar-se en el darrer temps, i les sèries solen de quatre moviments en quatre temps. El pas bàsic i les figures són les mateixes en totes les modalitats, però l’estil canvia en funció del tempo i del ritme. Així, la salsa cubana talla el moviment de malucs i té una sèrie de figures semblants a les del rock, mentre que la salsa romàntica es caracteritza pel sensual vinclament de cossos al compàs de la música i pel contacte entre els ballarins
Les combinacions més usuals són el pas bàsic, el pas lateral, el balanceig (endavant-endarrere), l’obre-tanca, el pas entrecreuat, el pas girat, el setanta, el setanta complicat, el pas dels enamorats i els girs (a la dreta o a l’esquerra) i desplaçaments. En grup es balla, de vegades, en forma de roda, (roda cubana).
En el vídeo que presentem a continuació podeu veure els diferents passos que fem a classe:
Rock & Roll
Nom procedent de l’anglès rock & roll (gronxar-se i rodar o girar). Ball de parella agafada generalment de mans. Pot suggerir: força, elasticitat, resistència, duresa, modernitat, innovació.
El rock & roll procedeix d’Amèrica del Nord on és conegut a partir de la dècada 1930, tot i que es popularitza a la dècada de 1950. Arriba a Catalunya a principis de la dècada dels cinquanta.
La música deriva del Rhythm and Blues i del Country and Western. Coincidint amb la II Guerra Mundial una generació de músics emigra cap al nord dels EUA (Detroit, Chicago i altres grans ciutats) de manera que el blues rural, en arribar a la gran ciutat, incorpora elements urbans.
Juntament amb elements del country, més endavant evolucionarà cap al rock and roll esdevenint una actitud rebel dels joves. Alhora representa una nova manera de ballar, moure’s, de relacionar-se i de viure. Popularitzat sobretot per Elvis Presley, Chuch Berry, Bill Haley, Jerry Lee Lewis, etc
Així es balla el rock:
i així el ballarem nosaltres:
Enllaços bàsquet
A continuació us passem alguns enllaços per poder treballar la preparació de les sessions que heu de fer:
Ejercicios baloncesto
Fitxes d’exercicis
Pautes per un bon escalfament
Conec el bàsquet
Escoles de bàsquet: quaderns
Plantilla coavaluació sessió bàsquet
Plantilla sessió
Quan l’alumne estigui malalt o lesionat i no pugui fer la classe pràctica d’EF, haurà de elaborar al menys dues sessions seguint els criteris que fem a classe. Tot seguit teniu dos arxius; un format docx és la plantilla en blanc de una sessió .
Plantilla sessió
i l’altre en pdf, és un exemple de com hauria de ser una sessió, en aquest cas de bàsquet
Plantilla-sessió-bàsquet
Entrenament del Barça
5 de gener del 2012, 11:30 del mati, estem al Mini estadi, el 1r equip del Barça fa un entrenament de portes obertes. Aprofitem els videos que hem fet per ensenyar com és l’escalfament i que segueixen les mateixes pautes que nosaltres.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=gnXuqEd8Bis&feature=youtu.be[/youtube]
Aparell respiratori
Els nostres òrgans respiratoris formen un sistema global compost per: vàries vies respiratòries, els pulmons, els músculs respiratoris i els músculs auxiliars, i d’un centre respiratori.
Les vies respiratòries superiors
- foses nasals
- cavitat bucal,
- la laringe i la faringe (comuniquen amb les vies respiratòries inferiors)
- tràquea,
- els bronquis
- bronquíols
En aquesta animació i vídeo podem veure els diferents òrgans:
- [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=wNAiyhcDWBI&feature=player_embedded[/youtube]
Els pulmons ocupen gaire bé tota la cavitat toràcica, compartint espai amb el cor, sobrepassant la clavícula per la part superior; per davant i ambdós costats toquen amb l’estèrnum i les costelles, recolzant la seva base en el diafragma.
Els músculs respiratoris principals són el diafragma i els músculs intercostals externs; quan s’intensifica la respiració o l’espiració també intervenen els músculs respiratoris auxiliars (intercostals interns).
El diafragma separa la cavitat toràcica de la cavitat abdominal, els òrgans del tòrax dels de l’abdomen.
En aquesta animació podem veure com s’omplen i buiden els pulmons i com es contrau i es relaxa el diafragma
En les següents imatges veiem altres elements que intervenen en la respiració
Perquè fer exercici?
PER QUÈ FER EXERCICI?
El moviment és una propietat i una necessitat de l’organisme humà. L’aparell locomotor, és a dir, ossos i músculs són especialment dissenyats i construïts per complir una missió de sosteniment|suport i moviment, però han de ser exercitats perquè siguin capaços de complir-la eficaçment, si no és així, s’atrofien i degeneren.
Com a conseqüència d’aquesta atròfia es poden produir desviacions de columna, deformacions als peus, ablaniment del teixit muscular permetent al greix establir-se entre les seves fibres, artrosi, artritis i tota una sèrie de malalties degeneratives pròpies de la vellesa, encara que cada vegada més present en persones joves.
Els sistemes cardiovascular i respiratori es veuen afectats de la mateixa forma. Per a una persona que fa poca activitat, i, per tant amb un cor i uns pulmons poc adaptats per fer esforços qualsevol activitat extraordinària com: pujar un tram d’escales, transportar un objecte pesat, jugar a la pilota, etc., li produiran un grau de fatiga considerable. El ritme cardíac i respiratori s’alteraran tant que es veurà obligada a realitzar aquestes tasques lentament, havent de parar-se a descansar en algunes d’elles.
Practicant exercici regularment s’eliminen les conseqüències de la vida sedentària, substituint-les per múltiples beneficis, que podrien resumir-se en un:
AUGMENTAR LA CAPACITAT DE MOVIMENT I FER COSES. Afavorint així la teva vida en general, el teu treball|feina i el teu temps de lleure.
En el quadre següent, s’analitzen els beneficis produïts per la practica, regular d’exercici, així com, la seva repercussió en la vida. L’assolir els esmentats beneficis hauria de ser el vostre objectiu prioritari. I això, ho podem aconseguir desenvolupant, millorant o mantenint un determinat nivell en les nostres qualitats físiques bàsiques. Fixem-nos-hi
Teoria 3r Trimestre: Activitat física i planificació
Arxiu per descarregar Teoria Planificar
Al final de l’educació secundària obligatòria ja es tendeix a fomentar l’adquisició de les eines necessàries per organitzar la pròpia pràctica d’una manera autònoma, entesos els beneficis que comporta l’adquisició d’aquest hàbit, practicat sistemàticament i permanent per a la millora de la qualitat de vida. A 4t, aquest any es tracta de fer un pas més cap a l’autonomia de l’alumnat en la planificació, gestió i pràctica de l’activitat física, així com en la comprensió del món en què vivim, des d’una perspectiva holística de les activitats físiques i esportives que contempli l’aspecte físic i biològic, l’aspecte social i l’aspecte psicològic i emocional, amb la finalitat d’adquirir un estil de vida saludable.
Els nois i noies han d’esdevenir persones responsables, autònomes i integrades socialment, capaces d’intervenir activament en la societat des de l’àmbit de la seva realitat corporal i dels hàbits socials, i també pel que fa a l’activitat física i l’esport.
Us heu de beneficiar del que ofereix la cultura, i les activitats físiques i l’esport hi són incloses, per tal de participar d’una manera activa i crítica en la transformació de la societat. Heu d’aprendre a valorar els aspectes positius de les activitats físiques, tant pel que fa a la salut com als valors implícits en l’esport (esforç, superació, cooperació i respecte) i ser crítics amb les pràctiques que hi incideixen negativament.
Competències bàsiques de l’àmbit de l’educació física
Una de les finalitats més importants de l’educació física a l’educació secundària obligatòria és aconseguir que els adolescents aprenguin a tenir cura de la seva salut per mitjà de la pràctica d’activitat física i que tinguin una bona predisposició a fer-ho.
Així, aquesta dimensió de l’activitat física saludable comprèn les competències més orientades cap a l’activitat física com a eina de millora de la salut i assolir-les ha de servir per marcar les pautes d’un estil de vida actiu. Són:
Competència 1.-Aplicar un pla de treball de millora o manteniment de la condició física individual amb relació a la salut
Competència 2.-Valorar els efectes d’un estil de vida actiu a partir de la integració d’hàbits saludables en la pràctica d’activitat física
Expresió corporal
L’Educació Física inclou l’expressió, dins els seus objectius, com un contingut imprescindible per a l’educació del moviment del cos humà. La dansa i l’expressió corporal, com a parts de l’educació física, treballen amb el moviment, i tenen el cos com a principal instrument. La coreografia, excepte en les activitats d’improvisació, forma part integrant de l’expressió corporal, i, quan l’activitat d’expressió està mínimament organitzada i planificada, la coreografia és un element bàsic que cal dominar.
Cal doncs considerar la dansa una font d’expressió i creativitat de les persones i és per això que la situem en la següent classificació tradicional de les arts que deus conèixer per altres matèries:
| Arts plàstiques, estàtiques o de l’espai | Arts dinàmiques o del temps | ||
| Pintura | Art de la forma i del color | Literatura | Art de la paraula |
| Escultura | Art del volum | Música | Art dels sons |
| Arquitectura | Art de l’espai | Dansa | Art del moviment del cos |
| Fotografia | Art de la llum | Cinema | Art de les imatges en moviment (7è art) |
| Ocupen un espai determinat.
Es poden observar tot el temps que vulguin i no varien.
|
Només existeixen quan transcorren en el temps. Varien a cada moment. | ||
1.- LA COREOGRAFIA
Coreografiar, segons el diccionari és “l’art de compondre balls i en general, l’art de la dansa”. Significa la construcció, la creació, l’escriptura de la dansa. El coreògraf és la persona que escriu la dansa, és a dir, escriu els elements que li donen forma i els ballarins l’executen.
Per tant, podem dir que l’expressió “coreografia” prové del món de la dansa i s’utilitza, dins del món de l’activitat física, en esports com la gimnàstica rítmica, la gimnàstica artística, el patinatge artístic, etc., en els quals l’expressió és un factor important. I també s’utilitza en altres modalitats amb suport musical com pot ser l’aeròbic, els balls de saló, les danses populars….
La coreografia ha de tenir un principi i un final però, en general no hi ha regles. L’elecció dels elements és lliure. La creativitat estimulada per la imaginació, el bon gust, el sentit musical, etc. són factors que intervenen en la creació coreogràfica que ha de deixar espai per a l’expressivitat dels intèrprets.
2.- ELS ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ COREOGRÀFICA
2.1.- El cos
El cos és el que realitza el moviment i per tant, el primer que ha de preveure la coreografia és quin serà el moviment del cos.
Per executar i interpretar una coreografia de moviments, cal tenir consciència del propi cos, sentir i controlar la respiració, l’estreta relació entre el moviment i la força de gravetat, l’equilibri i el desequilibri, la posició exacta dels segments corporals i el treball de contracció-relaxació muscular.
Aquesta consciència del propi cos ens proporcionarà un domini corporal que ens permetrà realitzar amb eficàcia, els habilitats i destreses requerides en la coreografia.
Per realitzar la composició d’una coreografia, caldrà tenir en compte les diferents possibilitats de moviment dels ballarins, com per exemple:
–Els desplaçaments: Passes, marxa, galop, cursa, passes saltades, etc.
–Els salts: salt agrupat, en gambada, galop, en gir, des de parats, etc.
–Els girs: en els tres eixos: longitudinal, transversal, i sagital, amb un peu o dos, amb moviments associats, etc.
–Els llançaments i les recepcions, si hi ha materials o complements.
–Els equilibris: amb diferent nombre de punts de suport, amb moviments associats, etc.
2.2.- L’espai
L’espai és el medi que ens permet i des del qual projectem el gest. És on es desenvolupa la comunicació i on ens trobem amb les altres persones.
–L’espai parcial o proper: és el que envolta el nostre cos. Ens permet prendre consciència del nostre volum corporal, de la postura i del moviment.
–L’espai total o comú: és l’espai existent entre la persona i els altres, entre la persona i els objectes que l’envolten.
En la utilització de l’espai, hem de tenir en compte:
–Les trajectòries: rectes, corbes, paral·leles, així com la relació i associació entre elles.
–Les direccions: segons els plànols i nivells, poden ser davant, darrera, dreta i esquerra, i totes les seves combinacions, o poden ser cap a dalt o a baix, com serien els salts.
–Les dimensions: si el moviment té amplitud, si és estret, petit o gran…
–Les relacions: si en la coreografia intervé més d’una persona, s’ha de preveure relacions com a prop, lluny, etc. i les formacions que construeixen.
Tant les possibilitats que ens donen els dos tipus d’espais que ens envolten, com les possibilitats combinatòries de les habilitats i destreses bàsiques, s’han de tenir en compte per construir una coreografia dels moviments.
2.3.- La música
La música és un recurs molt important i molt habitual en el treball d’expressió corporal i serveix de suport per al seu desenvolupament.
La seva base són les vibracions sonores i els seus elements són:
- el ritme
- la melodia
- l’harmonia
i té per objecte o finalitat l’expressió dels sentiments. El so, el ritme, la mesura del temps i la dinàmica estan units en una melodia.
– El ritme
És un dels grans fenòmens de la vida. Tot a la natura segueix un ritme: el moviment dels astres, les marees, la vida dels animals, els batecs del cor… del cor humà. El ritme té una de les seves màximes expressions en la música i en la dansa perquè és un dels seus elements.
El ritme és doncs, una de les maneres d’organitzar el temps musical i consisteix en ordenar les durades del so i del silenci. El ritme consisteix en l’ordre, més o menys simètric i característic amb què es presenten les diferents durades de les notes.
El ritme és l’ordre i la progressió dels sons en el temps. En el llenguatge musical, es representa amb les figures. La durada de les figures és el ritme i l’ordre del so d’aquestes notes de diferents prolongacions forma el dibuix rítmic musical o esquema rítmic.
La pulsació és el batec continuo i regular de cada música. És una unitat de mesura.
El compàs és la divisió d’un fragment de música en parts iguals. El compàs bàsicament es divideix en dues (accentuació binària), tres (accentuació ternària) o quatre parts (quaternària).
– La Melodia
És la successió de sons de diferents altures que formen frases per expressar les idees musicals del compositor. És el que ens permet identificar una peça o una cançó quan la sentim.
– L’Harmonia
És l’acompanyament de la melodia. Són els sons de base sobre els que es recolza la melodia.
3.- COM ES CREA UNA COREOGRAFIA
S’ha de començar amb l’elaboració de coreografies senzilles amb pocs moviments i pocs participants, curtes de durada i utilitzant peces musicals que ens agradin molt accentuades en el ritme.
3.1.- Elecció de la música
Es poden utilitzar tot tipus de músiques, des de les danses populars fins a la música més actual. La música ens pot servir simplement d’acompanyament o bé podem seguir el ritme marcat, o ambdues coses en una mateixa coreografia. Per començar a fer coreografies hem de seleccionar músiques senzilles, de ritme marcat, d’accentuació binària , ja que així serà més fàcil compondre i executar l’evolució dels elements.
És important, també, fixar-se en la forma de la peça. La forma és l’estructura que l’autor li dona en el moment de crear-la. N’hi ha de molts tipus: binària (AB; AABB), ternària (ABA;AABABA), reexpositiva (AABA) o rondó (ABACADA). Evidentment si hi ha una part de la melodia que es repeteix també es pot aprofitar per repetir els moviments que haguem escollit.
3.2.- Selecció dels moviments
El primer que cal fer, fins i tot abans de seleccionar la música, és determinar els moviments principals de què constarà la coreografia. Després s’han de crear els enllaços.
Si la coreografia, per exemple, consta de moviments acrobàtics de la gimnàstica artística, les parts principals de la coreografia seran els moments en què, individualment o en grups, es realitzin les acrobàcies. Per passar d’una formació a una altra s’han de crear els moviments d’enllaç, que han de tenir molt en compte el ritme de la música.
3.3.- Representació gràfica.
Un cop decidits els moviments, es dibuixen els esquemes que es representen en un paper. Un cop dibuixada la coreografia, “en brut”, s’ha de posar a prova. S’assaja per fragments i sense música, primer, per memoritzar els moviments i verificar que les formacions, els moviments i els enllaços que hem pensat que es poden realitzar. Després, amb música i tota sencera, es comprova que s’adapta al ritme i s’observa l’efecte de conjunt.