Arxiu d'etiquetes: Herbari virtual

Cycas circinalis

Nom científic: Cycas circinalis
Família: Cicadàcies
Nom comú: cyca
Nom de l’alumne: Joan Maria Porres
Data i lloc: casa meva
Hàbitat: jardí
Descripció: Posseeix una tija cilíndrica que presenta un creixement apical cobert de les cicatrius que deixen les fulles que va perdent a mesura que creix. Aquestes, pinnades i de color verd brillant per l’anvers i mat pel revés, formen una cresta terminal. La medul·la de la tija, el sagú, s’utilitza per a l’alimentació a causa del seu alt contingut en hidrats de carboni.
La seva reproducció és dioica, és a dir, la planta femenina presenta en l’extrem de la tija els megasporofil·les, agrupats en cons arrodonits que contenen les macròspores. Les plantes masculines emeten una espiga lateral, els microsporofil·les, que s’agrupen formant cons que poden arribar als 60 cm d’alçada.
Relació: Si s’ingereix la cyca és extremadament verinosa tant per als éssers humans com per als animals. Els animals domèstics estan en un risc particular ja que troben la planta especialment saborosa. Els símptomes clínics es desenvolupen en les 12 hores posteriors a la ingestió i poden incloure vòmits, diarrea, debilitat, esvaïments, fallada hepàtica o toxicitat hepàtica caracteritzada per icterícia, cirrosi i ascites. Els animals domèstics poden aparèixer com abatuts, sagnar pel nas (epistaxis), tenir cabellera (sang en els excrements), hematoquecia i hemartrosi (sang en les articulacions). El Centre per al control de verins per als animals (ASPCA en les seves sigles en anglès) estima una proporció de mortalitat que es troba entre el 50 i el 75 per cent quan s’ingereix la planta. La incidència de la ingestió d’aquesta planta pels animals domèstics s’ha elevat en un 200 per cent en els últims cinc anys. Si qualsevol quantitat de la planta és ingerida, se ha de contactar amb un centre de toxicologia immediatament. Els efectes de la ingestió poden incloure danys interns permanents i la mort.
Totes les parts de la planta són tòxiques, però les llavors contenen el nivell més alt de la toxina “cicasina”. La cicasina causa irritació gastrointestinal, i en una alta dosi condueix a la fallada hepàtica. Altres toxines inclouen la “Beta-metilamino L-alanina”, un aminoàcid neurotòxic, i una toxina no identificada que s’ha comprovat que causa paràlisi en el bestiar.

Dieffenbachia sp.

Nom científic: Dieffenbachia sp.
Família: Aràcies
Nom comú: diefembaquia(castellà), diffenbachia (català i anglès)
Nom de l’alumne: Arantxa Cortiella Seguí
Data i lloc: 17/10/2012 i a casa
Hàbitat: jardí
Descripció: Hi tenen flors masculines i femenines. Gènere de plantes tropicals d’Amèrica que inclou diverses espècies i nombrosos híbrids de jardineria. Són plantes robustes, que poden superar el 1 m d’alçada i van proveïdes d’una tija forta de la qual parteixen pecíols de gran longitud, de fins a 20 cm, que suporten les grans fulles. Aquestes tenen forma més o menys allargada i ampla, amb la base una mica de cor i el nervi central mi marcat. Són de color verd fosc, amb taques més clares o groguenques que són al centre i que poden arribar a ocupar gran part del limbe. El substrat ha de ser fèrtil, si és possible una barreja d’humus i torba, ja ha d’estar ben drenat. Perquè es mantingui sempre humit cal donar rigors freqüents.
La diefembàquia s’ha de situar en una habitació caldejada, ja que el fred li fa perdre les fulles, evitant, però, l’efecte de la sequedat de la calefacció ruixant amb aigua. La planta s’ha de col·locar en un lloc ben il·luminat, encara impedint que li donin directamentre els rajos solars, el que provocaria l’aparició de taques de color castany a les fulles.
Relació: La multiplicació és molt senzilla mitjançant esqueixos de tija.

Yucca elephantipes

Nom científic: Yucca elephantipes
Família: Agavàcies
Nom de l’alumne: Selena Michelle Gonzales Gonzalez
Data i lloc: Dia 19/10/12 a la biblioteca
Hàbitat: El Salvador y Guatemala
Descripció: Es conrea com a planta d’interior, i els pètals i brots tendres es consumeixen com a verdura. La seva flor, l’izote, és la flor nacional del Salvador. Y. elephantipes manca d’espines, pel que és més freqüent com a planta ornamental que altres espècies.
Relació: És comestible, els seus pètals es consumeixen amb ou i tomàquet o amb llimona i els seus botons com amanida.
Fonts d’informacio: http://es.wikipedia.org

Ficus macrophylla

Nom científic: Ficus macrophylla
Família: Moràcies
Nom comú: figuera de Badia Moreton (català), higuera de Bahía Moreton (castellà), Moreton Bay fig (anglès)
Nom d’alumne: Cristina Chavarria Escuin
Data i lloc: 19/10/12 Biblioteca pública d’Amposta
Hàbitat: Major par de la costa est de Austràlia
Descripció: La Figuera de Badia Moreton és un arbre sempre verd que pot aconseguir altures de 60 m. El tronc pot ser massís, amb gruixos i prominents contraforts a la base. L’escorça és grisa i rugosa. És monoic: cada arbre produeix flors funcionals masculines i femenines. Com implica el seu epítet específic, té fulles llargues, el·líptiques, vellutades i verd fosques, 15-30 cm de llarg. Les figues mesuren 2,5 cm de diàmetre, tornant-se de verd a porpra amb taques més clares acord maduren, el fruit madura en un any. Encara comestibles, són insulsos.
La característica aparença de “fosa” de la figuera de Badia Moreton es deu a l’hàbit de deixar caure les arresl aèries de les branques aconsegueixen el sòl engrossits en troncs suplementaris els quals ajuden a suportar el gran pes de la part superior.
Relació: Les figueres només són pol·linitzades per les vespes de figa, i aquestes només es poden reproduir en les flors de la figuera. No te cap contacte amb l’ésser humà.

Fam. Poaceae

Nom científic: Gespa és el nom comú d’una desena d’espècies de poàcies
Família: Poàcies
Nom comú en català, en castellà i en anglès: gespa, césped i grass
Nom de l’alumne que ha fet la fotografía: Elisa Ortí Chacon
Data i lloc on vas prendre la imatge: 13 d’Octubre. Parc dels Xiribecs
Hàbitat: Jardí
Descripció de la planta: És una formació vegetal formada només per plantes herbàcies, o sigui, una comunitat vegetal formada només per herba.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Utilitzades com ornamentals per formar una coberta densa, curta i uniforme a prats i jardins. També és utilitzada en els estadis de futbol.

Anthurium andreanum

Nom científic: Anthurium andreanum
Família: Aràcies
Nom comú: anturio (català, castellà), anthurium (francès, anglès…)
Nom de l’alumne: Julià Segura Montagut
Data i lloc: 13/10/12 La Palma d’Ebre
Hàbitat: Casa particular
Descripció de la planta: El gènere Anthurium adopta moltes formes, la majoria de fulla persistent, arbustives o epífites enfiladisses amb arrels que pengen desde la capçada dels arbres fins el sòl. També hi ha formes terrestres de sotabosc i semiepífites. Les fulles són simples, amb pecíol, de formes molt variades i en alguns casos fan més de 100 cm de llargada. Tenen una estructura anomenada genículum, que és única del gènere Anthurium que permet a les plantes moure les fulles en direcció al Sol com fan els capítols florals dels girasols. Les flors són hermafrodites; els fruits són baies amb una o moltes llavors o una infrutescència.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Planta ornamental d’interior o d’exterior en climes suaus a l’ombra.

Cupressus sempervirens

Nom científic: Cupressus sempervirens
Família: Cupressàcies
Nom comú: xiprer (català), cypress (anglès), ciprés (castellà), cyprès (francès)
Nom d’alummne: Paula Boros
Data i lloc: 14 d’octubre de 2012, a casa meva.
Hàbitat: És plantat com a planta ornamental en parcs i jardins. També es planta en renglera per protegir del vent. Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls.
Descripciò: Arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d’alçada. La capçada és estreta i punxeguda. El tronc és recte; l’escorça és de color marronós i s’esquerda amb el pas del temps. Les fulles són molt petites i primes, són de color verd fosc i i estan imbricades.
Relació: En altres zones, el xiprer és considerat símbol d’hospitalitat. Antigament, es plantaven a la porta de les cases dos xiprers per indicar als viatgers que la hospitalitat de la casa els oferia menjar i llit durant uns dies.
Fonts d’informació: www.xtec.cat

Geranium sp.

Nom científic: Geranium sp.
Família: Geraniàcies
Nom comú: gerani (català), geranio (castellà), géranium (francès), barbarozë (albanès), Geranie (alemany), geranioa (basc)
Nom de l’alumne: Besarta Sahitolli
Data i lloc: 10 d’octubre del 2012, a casa meva
Hàbitat: Es troba en totes les regions temperades del món incloses les zones muntanyenques dels tròpics, encara que es troben majoritàriament a la regió oriental de la Mediterrània.
Descripció: És una planta herbàcia, molt atractiva que a penes supera el mig metre d’alçada però sovint creix com anual. Les seves fulles són perennes i de vora onejada i floretes rosades, més aromàtiques que les flors. L’oli que s’extrau d’aquesta planta té un aroma de rosa, de terra, dolç, suau i sec. Requereixen un terreny lleugerament àcid, solt i amb un bon drenatge que eviti l’entollada.
(www.femeninas.com, www.botanical-online.com)
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: És una planta ornamental, i també s’utilitza de medicina, l’oli que s’extrau del gerani actua a nivell emocional i físic:
-A nivell emocional: Actua com antidepressiu, calma l’ansietat, tensió nerviosa…
-A nivell físic: S’usa per calmar dolors i combatre infeccions. Atura hemorràgies causades per talls, ferides, sagnat nasal… (www.femeninas.com)

Chlorophytum comosum

Nom científic: Chlorophytum comosum ‘variegatum’
Família: Liliàcies
Nom comú: cinta (català), cinta (castellà), graminea (anglès)
Nom de l’alumne: Andrea Marín Domingo
Data i lloc: Dia 10/10/12 a casa meva
Hàbitat: És una planta que es troba per les regions de Sud-americà.
Descripció: És molt coneguda com a “malamadre o lanzo del amor”. És una planta herbàcia, és una planta d’interior. Creix, formen una roseta central, té unes fulles perennes i allargades. Les seves flors són petites i blanques i creixen al llarg. Té una reproducció asexual per espores. Es cultiva en zones d’interior o d’exterior, es sol regar poc però a l’estiu s’ha deregar molt. S’ha de trasplantar de test al menys unes 2 vegades a l’any.
Relació: És fa servir molt per al càncer de mama. També el fem servir per a les decoracions de llar.
Fonts d’informació: maringatova.blogspot.com.es, es.wikipedia.org

Ficus carica

Nom científic: Ficus carica
Família: Moràcies
Nom comú: figuera (català), higuera (castellà), fig tree (anglès), Feigenbaum (alemany), شجرة التين (àrab), figuier (francès), fico (italià), 無花果樹 (xinès), ficu (llatí), συκιά (grec), фиговое дерево (rus)
Nom de l’alumne: Jordi Acacio Prat
Data i lloc: El dia 9 d’octubre del 2012, al meu hort
Hàbitat: Ficus carica és l’única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa. Cultivada i naturalitzada en penyals humits, torrents, vores de camins.
Descripció: Arbre de fulla caduca, capçada ampla i arrodonida, pot arribar als 8-10 metres d’alçada, però normalment en sol fer entre 4 i 6. El tronc és torçut i brancós, i l’escorça és llisa, cendrosa i delicada, les branques solen tenir gran creixement longitudinal això fa que “pengin” (adquirint aquests característic aspecte fantasmagòric a l’hivern), la fusta és molt fluixa.
Relació amb l’ésser humà o amb altres espècies: D’aquest arbre s’aprofiten els fruits (figues), també s’usa per la medicina, s’hi construeix mobiliari, eines…
Observacions: Quan es trenquen les fulles s´allibera un làtex blanc un poc irritant que s´ha emprat per a combatre les berrugues.
Fonts d’informació: herbarivirtual.uib.es, ca.wikipedia.org i www.santllorenc.es