Arxiu de la categoria: 1r ESO

Fam. Poaceae

1r ESO, 2n ESO, , ,

Nom científic: Gespa és el nom comú d’una desena d’espècies de poàcies
Família: Poàcies
Nom comú en català, en castellà i en anglès: gespa, césped i grass
Nom de l’alumne que ha fet la fotografía: Elisa Ortí Chacon
Data i lloc on vas prendre la imatge: 13 d’Octubre. Parc dels Xiribecs
Hàbitat: Jardí
Descripció de la planta: És una formació vegetal formada només per plantes herbàcies, o sigui, una comunitat vegetal formada només per herba.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Utilitzades com ornamentals per formar una coberta densa, curta i uniforme a prats i jardins. També és utilitzada en els estadis de futbol.

Anthurium andreanum

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Anthurium andreanum
Família: Aràcies
Nom comú: anturio (català, castellà), anthurium (francès, anglès…)
Nom de l’alumne: Julià Segura Montagut
Data i lloc: 13/10/12 La Palma d’Ebre
Hàbitat: Casa particular
Descripció de la planta: El gènere Anthurium adopta moltes formes, la majoria de fulla persistent, arbustives o epífites enfiladisses amb arrels que pengen desde la capçada dels arbres fins el sòl. També hi ha formes terrestres de sotabosc i semiepífites. Les fulles són simples, amb pecíol, de formes molt variades i en alguns casos fan més de 100 cm de llargada. Tenen una estructura anomenada genículum, que és única del gènere Anthurium que permet a les plantes moure les fulles en direcció al Sol com fan els capítols florals dels girasols. Les flors són hermafrodites; els fruits són baies amb una o moltes llavors o una infrutescència.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Planta ornamental d’interior o d’exterior en climes suaus a l’ombra.

Cupressus sempervirens

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Cupressus sempervirens
Família: Cupressàcies
Nom comú: xiprer (català), cypress (anglès), ciprés (castellà), cyprès (francès)
Nom d’alummne: Paula Boros
Data i lloc: 14 d’octubre de 2012, a casa meva.
Hàbitat: És plantat com a planta ornamental en parcs i jardins. També es planta en renglera per protegir del vent. Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls.
Descripciò: Arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d’alçada. La capçada és estreta i punxeguda. El tronc és recte; l’escorça és de color marronós i s’esquerda amb el pas del temps. Les fulles són molt petites i primes, són de color verd fosc i i estan imbricades.
Relació: En altres zones, el xiprer és considerat símbol d’hospitalitat. Antigament, es plantaven a la porta de les cases dos xiprers per indicar als viatgers que la hospitalitat de la casa els oferia menjar i llit durant uns dies.
Fonts d’informació: www.xtec.cat

Geranium sp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Geranium sp.
Família: Geraniàcies
Nom comú: gerani (català), geranio (castellà), géranium (francès), barbarozë (albanès), Geranie (alemany), geranioa (basc)
Nom de l’alumne: Besarta Sahitolli
Data i lloc: 10 d’octubre del 2012, a casa meva
Hàbitat: Es troba en totes les regions temperades del món incloses les zones muntanyenques dels tròpics, encara que es troben majoritàriament a la regió oriental de la Mediterrània.
Descripció: És una planta herbàcia, molt atractiva que a penes supera el mig metre d’alçada però sovint creix com anual. Les seves fulles són perennes i de vora onejada i floretes rosades, més aromàtiques que les flors. L’oli que s’extrau d’aquesta planta té un aroma de rosa, de terra, dolç, suau i sec. Requereixen un terreny lleugerament àcid, solt i amb un bon drenatge que eviti l’entollada.
(www.femeninas.com, www.botanical-online.com)
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: És una planta ornamental, i també s’utilitza de medicina, l’oli que s’extrau del gerani actua a nivell emocional i físic:
-A nivell emocional: Actua com antidepressiu, calma l’ansietat, tensió nerviosa…
-A nivell físic: S’usa per calmar dolors i combatre infeccions. Atura hemorràgies causades per talls, ferides, sagnat nasal… (www.femeninas.com)

Chlorophytum comosum

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Chlorophytum comosum ‘variegatum’
Família: Liliàcies
Nom comú: cinta (català), cinta (castellà), graminea (anglès)
Nom de l’alumne: Andrea Marín Domingo
Data i lloc: Dia 10/10/12 a casa meva
Hàbitat: És una planta que es troba per les regions de Sud-americà.
Descripció: És molt coneguda com a “malamadre o lanzo del amor”. És una planta herbàcia, és una planta d’interior. Creix, formen una roseta central, té unes fulles perennes i allargades. Les seves flors són petites i blanques i creixen al llarg. Té una reproducció asexual per espores. Es cultiva en zones d’interior o d’exterior, es sol regar poc però a l’estiu s’ha deregar molt. S’ha de trasplantar de test al menys unes 2 vegades a l’any.
Relació: És fa servir molt per al càncer de mama. També el fem servir per a les decoracions de llar.
Fonts d’informació: maringatova.blogspot.com.es, es.wikipedia.org

Ficus carica

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Ficus carica
Família: Moràcies
Nom comú: figuera (català), higuera (castellà), fig tree (anglès), Feigenbaum (alemany), شجرة التين (àrab), figuier (francès), fico (italià), 無花果樹 (xinès), ficu (llatí), συκιά (grec), фиговое дерево (rus)
Nom de l’alumne: Jordi Acacio Prat
Data i lloc: El dia 9 d’octubre del 2012, al meu hort
Hàbitat: Ficus carica és l’única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa. Cultivada i naturalitzada en penyals humits, torrents, vores de camins.
Descripció: Arbre de fulla caduca, capçada ampla i arrodonida, pot arribar als 8-10 metres d’alçada, però normalment en sol fer entre 4 i 6. El tronc és torçut i brancós, i l’escorça és llisa, cendrosa i delicada, les branques solen tenir gran creixement longitudinal això fa que “pengin” (adquirint aquests característic aspecte fantasmagòric a l’hivern), la fusta és molt fluixa.
Relació amb l’ésser humà o amb altres espècies: D’aquest arbre s’aprofiten els fruits (figues), també s’usa per la medicina, s’hi construeix mobiliari, eines…
Observacions: Quan es trenquen les fulles s´allibera un làtex blanc un poc irritant que s´ha emprat per a combatre les berrugues.
Fonts d’informació: herbarivirtual.uib.es, ca.wikipedia.org i www.santllorenc.es

Pinus halepensis

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Pinus halepensis
Família: Pinàcies
Nom comú: pi blanc (català), pino carrasco (castellà), aleppo pine (anglès).
Nom de qui ha fet la fotografia: Albert Sabater Cruz
Data i lloc de la fotografia: 30 de setembre de 2012, Amposta
Hàbitat: bosc
Descripció: Arbre de fins a 20 metres d’alçada, les branques i l’escorça són grisenques (d’aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0,7 a 1mm d’amplada i de 3,5 a 7 cm de longitud d’un verd groguenc. Floreix l’abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents (ca.wikipedia.org).
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: S’utilitza per fer caixes d’embalatge, taulers d’aglomerat i pasta de paper. De la resina se’n poden obtenir diferents productes útils per a la indústria química (fabricació de vernissos, aiguarràs, gomes adhesives…). De l’escorça se’n poden obtenir tanins que serveixen principalment per adobar pells (ichn.iec.cat).

Prunus dulcis

1r ESO, 2n ESO, , , , ,

Nom científic: Prunus dulcis o Amygdalus communis
Família: Rosàcies
Nom comú: ametller (català), almendro (castellà), almond (anglès), amandier (francès)
Nom de qui ha fet la fotografia: Ferran José Duran
Data i lloc de la fotografia: 7 d’octubre de 2012 al camp de les rodalies de Santa Bàrbara
Hàbitat: el camp
Descripció: L’ametller és un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar fins a 10 m d’alçada i que floreix entre els mesos de gener a l’abril i dóna el seu fruit entre els mesos d’agost a octubre. Les seves fulles són estretament lanceolades, les seves flors són blanques o rosa, depenent de l’espècie. El seu fruit és l’ametlla i és comestible.
Relació de la planta amb l’ésser humà: La relació de l’ametller amb l’ésser humà, és que ens mengem el seu fruit, l’ametlla, un fruit sec molt popular.

Yucca filamentosa

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Yucca filamentosa
Família: Agavàcies
Nom comú: – Català: iuca – Castellà: yucca – Anglès: yucca – Francès: yucca
Alumne: Laia Tonda Llombart
Data i lloc on es va prendre: – Data: 07/10/2012 – Lloc: Terrassa (Casa meva)
Hàbitat: jardí
Descripció de la planta: -Port: arbustiu -Tipus de fulles: perenne -Espècies: 49 espècies i 29 subespècies -Distribució: La trobem a Nordamèrica i Amèrica Central arribant fins al Canadà i a Guatemala. He obtingut la informació de Viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Iuca)
Relació amb l’èsser humà: S’utilitza per a l’alimentació, ja que les seves flors, llavors, fruits i rarament les seves arrels són comestibles.
Fonts d’informació: Viquipèdia, Herbari Virtual i diccionari català de paper.

Lithops spp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Lithops spp.
Família: Aizoàcies
Nom comú: lithops, piedras vivas, piedras vivientes, cacto piedra, cactus piedra, plantas piedra
Nom de l’alumne: Lea Tomas Forné
Data i lloc: A l’habitació de casa meva. El dia 6 d’octubre de 2012
Hàbitat: No ha d’estar a l’aire lliure per dues raons, les pluges i ruixades, que podrien fer esclatar la planta en agafar massa aigua i els ocells que podrien picotejar-los o altres insectes que podrien fer-los malbé. Llum: no els convé excessiu sol, han d’estar més aviat ombrejats. Solar 6 a 7 hores (indirecta, molt important). En interior tenir en compte que aquestes plantes requereixen gran intensitat de llum per afavorir el creixement i més encara la floració. Tenir almenys 250-400 watts per metre quadrat (20W-40W peu quadrat).
Descripció:
– Són gairebé idèntiques a les pedres de la regió.
– Els Lithops adoptar la forma de pedres per no ser digerits pels animals.
– Consten de dues fulles.
– Alçada: 5 cm. Diàmetre: 1-3 cm, segons varietats.
– Mida màxima de 8 cm d’ample i 20 cm d’extensió a 10 anys.
– Creixen com exemplars aïllats o formant grups.
– La majoria dels Lithops fan les seves flors a la tardor i al principi de l’hivern.
– Per la ranura que hi ha entre les dues fulles apareix una flor perfumada de 2 a 4 cm de diàmetre, amb nombrosos pètals estrets (25-50 mm de longitud).
– S’assemblen a margarides, són de color groc o blanc segons les varietats i s’obren per les tardes dels dies més assolellats.
– El fruit conté nombroses llavors, s’obre en el moment de les pluges.
– Flor color blanc o groc amb centre groc.
– Creixement lent.
– La seva etapa de creixement va de juliol a novembre (Hemisferi Nord), o el que és el mateix, entre l’estiu a entrada la tardor.
– A la primavera el que queda de la tija antiga és una espècie de paper, que envolta la nova.
– Quan cau una mica d’humitat, rosada o pluja la tija nova emergeix de l’antiga.
– Longevitat: és possible mantenir la planta al mateix test durant uns 10 o 20 anys.
Fonts d’informació: fichas.infojardin.com
Relació: S’usa com a planta ornamental.