Nom cientific: Mespilus germanica
Nom comú: nesprer
Nom de l’alumne: Joaquim Limbos Martin
Data i lloc: 3 de novembre del 2012, al xalet dels meus avis
Descripció: Conreu: Es tracta d’un fruiter secundari que actualment no es conrea ni se’n fan plantacions. Resta, normalment com exemplar adult o vell, al costat de les cases de pagès i de vegades subespontani. Es tracta d’un arbre rústec i resistent a la majoria de les malalties i que no ha estat objecte de gaire millora genètica.
Fruits: Els seus fruits de color taronja es tornen negres un cop pelats, si en peles molts passa com la carxofa i la magrana que els dits es tornen negres, te’ls fregues amb unes gotes de llimona i llestos. Tenen un pinyol considerable pel petits que són.
Els podeu menjar cap el maig i juny. L’arbre de casa es va fer de 8 m d’alçada i uns set m d’amplada, buscava el sol i el de la masia dels pares que està a ple sol fa uns 4 m. Són dolços quan estan madurs i un punt àcids quan no estan al seu punt.
És un fruit que ha caigut en desús però antigament gairebé totes les cases de pagès tenien un o més arbres d’aquests per aprofitar-ne els fruits. Hi ha una dita que diu que “Amb temps i palla maduren les nespres (o nesples)” i significa que cal deixar passar temps perquè les coses arribin a ser allò que es pretén; que cal ser pacient i no desesperar. Les nespres es collien a la tardor, amb el fruit madur però encara incomestible i es posava a sobre de palla que, a la vegada, estava escampada a sobre d’un canyís; quan les nespres estaven molt madures, quasi passades, era quan es consumien. Tenen un notable poder guaridor de les diarrees comunes.