Fem contes de ciència 2015

Aquest concurs es convoca amb l’objectiu d’estimular l’interès pels temes de ciència i el pensament científic entre els estudiants, amb la intenció de potenciar la creació d’obres literàries o plàstiques que tractin la ciència amb imaginació i valor científic.

Totes les classes que enviïn un conte al concurs, només pel fet de participar tindran dret a visitar CosmoCaixa, amb reserva prèvia a través del web www.eduCaixa.com. D’aquesta manera, es valora el treball i l’esforç didàctic que representa l’elaboració d’històries de ciència i es premia tots els concursants.

El premi als guanyadors consisteix en invitacions familiars per a tota la classe, un ordinador portàtil per a l’aula i un lot de llibres de ciència i la publicació del treball premiat al web de l’Obra Social “la Caixa”.

Categories

A. Alumnes de 4 a 8 anys. Educació infantil i primer cicle de primària
B. Alumnes de 8 a 12 anys. Cicle mitjà i superior de primària
C. Alumnes de 12 a 16 anys. Educació secundària obligatòria
D. Alumnes de 16 a 20 anys. Educació secundària postobligatòria
E. Alumnes de centres d’educació especial

Modalitat: narrativa en català o castellà.

Inici de la convocatòria: gener de 2015

Termini d’admissió: 10 d’abril de 2015

Bases del concurs, a www.eduCaixa.com »

Un pensament sobre “Fem contes de ciència 2015

  1. Sautal era una planeta molt petit però a la vegada amb un gran força vital.
    Era una planeta molt semblant a la Terra, però no hi havia cap ànima, estava mort.
    D’un dia per l’altre, de cop i volta, sense previ avís va començar a tremolar, era una sensació molt estranya, l’aire ja no era e mateix, les aigües tremolaven, les muntanyes es trencaven, era com si al petit planeta l’haguessin posat dins una gran batedora a la màxima potència, fins que de cop va aparèixer una llum enmig del planeta que ho va cega tot, i de cop i volta va explotar en mil pedaços. A Sautal només hi van quedar microorganismes. Van passar els anys… i ja no estaven sols, havien crescut les primeres criatures aquàtiques, que eren mes o menys com els peixos, mes tard els mamífers, van anar creixent tot tipus d’espècies fins que van aparèixer els humans. Hi havia humans que es van expandir per tot arreu, tenien llum pròpia i a la nit eren els únics que s’il·luminaven, se’n feien dir estrelles.
    Els humans molts es van ajuntar perquè s’agradaven i volíen estar junts, i es van posar el nom de galàxies però una de elles destacava, tenia una brillantor especial, es deia Vía Làctea. Molts dels humans, mes ven dit les estrelles, es feien grans, i es morien però quan morien es deixaven anar, quan morien es feien dir estel fugaç, però de seguida naixìa una de nova.
    De tot això que es va formar s’anomena univers

Respon a Júlia Ruedas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *