Seguim amb les novetats que, sembla, ens depararà el futur en la nostra professió en els propers anys.
Tant el Sr. Rubalcaba, viceministre primer del govern central, com la consellera d’ensenyament, Sra. Irene Rigau, s’han mostrat favorables a canviar l’actual sistema de selecció del personal docent de l’escola pública per apropar-lo cap a un model semblant al dels MIR (metges interns residents) i aconseguir aixi “seleccionar els/les millors”
El sistema dels MIR, que fa molts anys que funciona per seleccionar i formar el personal mèdic especialista de la sanitat pública a Espanya, té força prestigi a nivell internacional i suposa, per als llicenciats/ades en medicina, una prova a nivell estatal, que permet escollir, en funció de la nota final, una especialitat i un centre per fer-hi les pràctiques avaluades durant 2 anys.
En l’entorn educatiu, caldria fer adaptacions notables per dissenyar un sistema de “selecció dels/les millors”. En medicina és evident que el nivell de coneixements és fonamental per aquest procés i la carrera no en proporciona prous per a desenvolupar una especialitat, però en educació això no és igual. La universitat prepara suficientment, a nivell de coneixements, per fer de docent, però la professió exigeix competències molt desenvolupades que no depenen en absolut del nivell de coneixements i que caldria treballar en els anys de pràctica.
Parlo d’habilitats comunicatives i socials, de sensibilitat, d’adaptabilitat i flexibilitat, de personalització, de passió, de creativitat i esperit innovador, de competència digital, de capacitats tutorials, de confiança, de paciència…
El nou model, a banda de proposar proves de nou format, podria fer aquesta formació partint l’horari de pràctiques de manera que es dediquessin 3/4 a la docència i 1/4 a la formació.
I, per acabar, es podria introduir una novetat, un sistema de seguiment de 3 anys més per donar suport i comprovar la eficiència del mètode.
Seguimos con las novedades que, según parece, nos deparará el futuro en nuestra profesión en los próximos años.
Tanto el Sr. Rubalcaba, viceministro primero del gobierno central, como la consejera de enseñanza, Sra. Irene Rigau, se han mostrado favorables a cambiar el actual sistema de selección del personal docente de la escuela pública para acercarlo hacia un modelo similar al de los MIR (médicos internos residentes) y conseguir así “seleccionar a los / las mejores “
El sistema de los MIR, que hace muchos años que funciona para seleccionar y formar al personal médico especialista de la sanidad pública en España, tiene bastante prestigio a nivel internacional y supone, para los licenciados / as en medicina, una prueba a nivel estatal, que permite elegir, en función de la nota final, una especialidad y un centro para hacer las prácticas evaluadas durante 2 años.
En el entorno educativo, habría que hacer adaptaciones notables para diseñar un sistema de “selección de los/las mejores“. En medicina es evidente que el nivel de conocimientos es fundamental para este proceso y la carrera no proporciona los suficientes para desarrollar una especialidad, pero en educación no es igual. La universidad prepara suficientemente, a nivel de conocimientos, para hacer de docente, pero la profesión exige competencias muy desarrolladas que no dependen en absoluto del nivel de conocimientos y que habría que trabajar en los años de práctica.
Hablo de habilidades comunicativas y sociales, de sensibilidad, de adaptabilidad y flexibilidad, de personalización, de pasión, de creatividad y espíritu innovador, de competencia digital, de capacidades tutoriales, de confianza, de paciencia …
El nuevo modelo, además de proponer pruebas de nuevo formato, podría hacer esta formación partiendo el horario de prácticas de modo que se dedicaran 3 / 4 a la docencia y 1 / 4 a la formación.
Y, por último, se podría introducir una novedad, un sistema de seguimiento de 3 años para apoyar y comprobar la eficiencia del método.
Em sembla molt bé que es vagi millorant el sistema de selecció i d’ingrés d’aquells que aspiren (i hi aspirem) a la dedicació laboral docent. Acabo d’aprovar unes opos tradicionals (gràcies Pep per la teva immillorable ajuda formativa!!!) tot i que no he obtingut plaça, i personalment crec que una llarga temporada de seguiment i recolzament de la feina d’un professor novell (a l’estil del MIR) seria molt positiva, si bé és fonamental comptar amb tot aquesta concepció global i polièdrica de la figura del docent i de la metodologia que cal posar en pràctica. L’actual sistema de selecció encara manté força principis absurds i discriminatoris de molt dubtosa eficàcia, si és que l’objectiu final és (com hauria de ser) l’excel.lència del personal que es dedica a aquesta feina tan delicada i extraordinària.
Hola Xavi,
haver aprovat les oposicions és un estímul, de ben segur. El fet de quedar-te sense plaça només vol dir que l’administració no té lloc en aquests moments. Estic segur que el sistema educatiu necessita gent com tu; amb ganes i recursos.
A veure si aconseguim un bon procediment d’accés en els pròxims anys i, com diu Rubalcaba, aconseguim que entrin “els millors” (entre els quals hi ets tu, hehehe)
Thanks!! …No! jo encara he d’aprendre molt i molt, però estic en camí (gràcies als bons exemples).
¿Què signifiquen els termes “torticulis” i “pàniTic” que apareixen en la teva presentació anterior?
M’ha agradat també el plantejament dels “deures per l’estiu” que has inclòs en un altre article.
Dibuixarem, de ben segur! Jo ja estic entre la posidònia…
Bon estiu! Carrega piles i torna per a compartir!
Hola Xavi,
aquest vespre embarquem cap Eivissa! Vacances!
T’explico els termes de la presentació:
PANITIC – El terror d’alguns docents a la introducció de les TIC a l’aula perquè pensen que els alumnes són hackers i li faran la vida impossible i perdrà el control de les classes
TORTÍCULIS – Contracció de la musculatura del clatell per fer-ne un abús mirant al passat i pensant alhora que “cualquier tiempo pasado fué mejor” L’efecte secundari és la pèrdua de consciència que l’educació ha d’evolucionar (com tot)
Apa, bon estiu!