Teogonia: l’origen del món i dels déus

L’amor és un sentiment tant poderós que està un estadi abans que el naixement dels homes.

Al principi de tot existia el Caos, un estat de desordre a partir del qual neix Gea, la Terra.

La deessa mare se sent molt sola i, aleshores, crea Urà,el Cel, que la cobreix tota.

Aquest abraça contínuament a Gea i li va provocant embaraços, però aquesta no pot acabar de donar a llum perquè Urà no ho permet; ja que en consultar l’oracle, aquest li explica la realitat que li espera: si ell té fills, en un futur el desterraràn.

De la unió de Gea i Urà neixen déus pròpiament dits. En primer lloc neixen els sis Titans: Cronos, Ocèan, Ceu, Crios, Hiperíon i Jàpet; i les Titànides: Rea, Tia, Temis, Mnemòsine, Febe i Tetis.

En segon lloc arriben els cíclops: Arges, Estèropes i Brontes. I, finalment, néixen els hecatonquirs, uns éssers gigants que tenen cent braços i, a més, són violents.

Urà sent odi pels seus fills i no els permet veure la llum del sol, els reté a les entranyes de la seva mare. En front aquesta situació, Gea, cada cop més plena i embarassada, demana els seus fills que la vengin d’Urà. Però cap d’ells accepta, tret de Cronos, mogut pel menyspreu que sent pel seu pare. Aquest agafa una falç d’acer molt esmolada de dimensions enormes i talla els genitals al seu pare, els quals llença al mar. De l’escuma que es provoca neix Afrodita, la deessa de l’amor, identificada a Roma com a Venus.

Cronos es queda amb el poder del seu pare. Aquest i Rea són germans, però alhora són parella. De la seva unió neixen els déus de l’Olimp, el més poderós dels quals és Zéus.