La música del amor

Al llarg de tota la història, la música ha tingut un paper molt important i influent en l’amor, i també en la manera d’estimar i d’interpretar-lo. Al mateix temps en el que l’amor ha esdevingut un dels temes més utilitzats per a compondre lletres de cançons.

Les cançons, durant molts segles, han proporcionat un llenguatge molt expressiu per a l’amor.

Poden commoure i arribar a l’ànima de tothom, ja que desafien els límits de l’edat, de les classes socials o del gust estètic.

El poder de la música i la seva habilitat per elogiar l’amor domina l’antic mite grec d’Orfeu.

Després de la mort de la seva esposa Eurídice, Orfeu, el qui tocava la cítara, descendeix a les profunditats de l’infern per a rescatar-la, on encanta el cor gelat d’Hades, el déu dels morts, amb les cançons del seu durador amor.

Creu que belles joves de llargs cabells tocaven llaüts, al mateix temps que cantaven en honor a l’amor en els salons de música de la Medina del segle VII, com essència de la vida.

Durant tot el segle XI, els trobadors portaven amb si la tradició de l’amor cortès a Europa, amb el que la música va passar a convertir-se en un ingredient essencial de l’amor secular, que era considerat l’origen de tota virtut.

Les cançons de l’amor abasten alguna cosa més que la definició de Sigmund Romberg: “una carícia acompanyada de música”. Les balades populars, la música country, les caçons rockeres, o les cançons melòdiques expliquen una història sobre tot un univers d’amants amb que les seves emocions qualsevol pot identificar-se de manera evident.

Les lletres d’innumerables cançons d’amor de tots els temps, desde l’òpera o dels delicats Lieder de Schubert, fins a l’extrema simplicitat del “Love, love me do!” dels Beatles, constitueixen infinites variants del tema de l’amor.