Com afrontar el desamor

Hi ha un conjunt de consells que són clau per superar el desamor. Són els següents:

1. Cal controlar la nostra forma de pensar sobre la situació: realment no és la ruptura en si el que no ens deixa viure, sinó que és el resultat de l’avaluació que fem d’ella el que ens produeix uns sentiments de pena certament insuportables.

Per a certes persones, la situació és catastròfica. Creuen que ja res té cap mena de sentit i que no sortirà del forat negre on s’ha ficat. Certament, això no és real. Aquesta afirmació ve provocada per les seves característiques personals de pensament, pels seus estils d’afrontar les coses negatives. Però si creuen que realment la situació és així, segurament així succeirà. Tirar endavant o no depèn de la persona mateixa: si tu no et salves, ningú ho farà per tu.

Allò que pensem, que fem i que sentim s’influeixen mútuament, Pots canviar alguna de les tres coses i les altres dues es veuran influïdes.

La solució és tenir clar que momentàniament s’ha de passar una mala època, que serà passatgera, i que al cap d’un temps estaràs il·lusionada amb una altra persona, que estaràs gaudint dels teus amics, dels teus hobbies i de la teva pròpia soledat i intimitat.

2. Les emocions són un motor: és necessari aprendre a tolerar la frustració i les altres emocions negatives, car d’elles s’aprèn i amb elles es madura. S’ha de pensar que desapareixeran, però que durant dies, la seva intensitat i varietat canviaran perquè es tracta d’un procés de dol per la persona perduda. Quan es cregui que són insuportables, s’ha de pensar que són com una onada: que puja i sempre baixa. Són una senya d’avís, has d’escoltar-les per poder entendre-les. Si estàs en contacte amb el seu significat, sabràs que quan creus que et diuen que ets una persona sense cap valor, realment el que estan fent és intentar que tu mateix busquis quins són els teus valors, per tal que els facis relluir en el teu cap: encara que pensis que no ets capaç. L’impossible únicament és qüestió d’esforç i de paciència.

És bo alleujar aquests sentiments a través de l’exercici físic.

3. Parla i escolta: parla del que t’ocorre amb els teus amics, és important. Explica coses sobre la teva vida, pregunta per ells i no converteixis les teves conversacions i estones amb els amics i familiars en un mono tema: la teva exparella. No parlis contínuament del teu problema, surt una mica d’ell. No ets l’única persona amb problemes, tampoc el teu problema és el més greu i alarmant. D’això només te n’adonaràs si escoltes. Si no ho fas, pensaràs que la resta de persones són molt felices, mentre que tu ets la persona més desgraciada.

4. Actua també sobre el teu comportament: Atreveix-te a conèixer a gent nova, visita llocs que sempre t’hauria agradat freqüentar però per als que mai has tingut temps: apunta’t a un curset, assisteix a classes de pintures, de gastronomia, apunta’t a un gimnàs…

Com més pressionada i variada sigui la teva agenda, més fàcil ho tindràs per gaudir de les coses que a priori creus que no és possible sentir. No esperis a estar bé per fer coses, has de fer coses per poder arribar a estar bé.

5. Cuida’t: tingues cura del teu aspecte físic, la teva alimentació, la teva higiene, la teva salut. Dedica més temps a això i menys a pensar. Sobretot al principi, dona’t els capritxos que et facin sentir millor i que habitualment no et concedeixes.

6. Envolta’t de la gent que t’estima: el suport social és molt important en aquestes situacions. No caiguis en la trampa de buscar la soledat constantment. Al estar sol només tindràs més anheles de trucar desesperadament a la persona que encara estimes i et dol; i així no aconseguiràs oblidar el passat.

7. No supliquis ni angoixis a la persona que ha escollit acabar amb la relació, bastant complicat ha de ser per ell o ella prendre la decisió. Deixa’l en pau, igual un temps de separació, sense estressar ni pressionar. Pot ser el més útil per adonar-se de com és la seva vida sense tu.