Per què necessitem les abraçades?

Que són una conducta fonamental és indiscutible, i ho són en totes les etapes de la nostra vida. Estudis científics realitzats amb nadons i nens petits sostenen que l’absència del contacte físic no només genera la mort de neurones, sinó que també impedeix la producció d’una quantitat suficient d’hormones del creixement donant lloc, aleshores, a un problema comú conegut com a “enanisme psicosocial”.

A més d’això, altres investigacions recents revelen que els cervells dels nadons que no són acariciats són un 20% més petits que els d’aquells nadons que sí que són cuidats amb gestos afectuosos.

Però a mesura que els anys van passant, les persones seguim necessitant les abraçades. I, potser, encara més.

Ghedin, famós metge, psiquiatra, psicoterapeuta i sexòleg, ja citat anteriorment; detalla que s’ha comprovat que durant l’acte d’abraçar s’alliberen hormones reductores de l’estrès i potenciadores de benestar i plaer. L’oxitocina, coneguda com “l’hormona de l’amor”, té el benefici de disminuir els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès. Per tant, baixa l’ansietat, relaxa, atenua les preocupacions, disposant els cossos per la trobada”.