Afrodita: la deessa de l’amor

La deessa Afrodita

La deessa Afrodita

L’amor sempre es troba present tant en la mitologia grega com en la romana.

La gran coneguda com Afrodita en grec i Venus en la cultura romana és la deessa de l’amor i la bellesa i dea de la fecunditat i l’amor carnal.

El seu mite explica que en el moment quan *Cronos va tallar els genitals al seu pare *Urà, van sortir una gran quantitat de gotes de sang, les quals van caure al mar i a causa de les onades fecundades va néixer la deessa. És per aquest fet que és representada dreta dins d’una petxina.

Una vegada Afrodita va sortir del mar, aquesta va ser portada pels vents *Zèfir a *Citera, en primer lloc, i a *Xipre finalment. Allà les *Hores van cuidar-la i més tard la van guiar fins a la morada dels immortals. És per això que la deessa és una divinitat molt antiga, però com sempre apareix com a una dona jove, algunes versions de mites posteriors l’han considerat filla de *Zeus i de *Dione.

Era la deessa més bella de totes i pràcticament ningú podia resistir-se als seus encants.

Zeus la va humiliar fent-la enamorar d’un mortal, anomenat *Anquises, amb el qual va procrear a Enees.

Per ordre del poderós Zeus, Afrodita va haver de casar-se amb *Hefest, amb el qual no va tenir cap fill.
A causa de la seva infelicitat, la deessa de la bellesa va enganyar al seu espòs buscant la companyia i tenint aventures amoroses amb altres déus, però en especial amb *Ares i *Hermes.
Amb Ares va procrear a *Eros.