Els components bàsics de l’amor

Com ja hem esmentat anteriorment, és impossible trobar una definició del concepte amor si el que pretenem és que es reflecteixin en ella totes les seves dimensions.

Però si és possible, en canvi, assenyalar els components o ingredients bàsics d’allò que en general la majoria de persones entenem per amor.

Aquests components es divideixen en quatre, els quals són els següents:

1. L’actitud dinàmica: el primer component de l’amor és el moviment, l’apropament d’un “jo” a un “tu” on l’altra persona apareix en primer pla i tota la resta queda sotmesa directament a un segon lloc. Qui estima, veu i sent l’amant amb unes qualitats i aptituds que desitja. “M’importes, signifiques per a mi quelcom molt especial” seria el primer ingredient de tot amor.

2. La sol·licitud, la diligència i la promptitud: a l’hora d’atendre la persona estimada i procurar satisfer les seves necessitats i desitjos, aquestes característiques constitueixen el segon component de l’amor. El missatge que transmet el qui estima expressa que es responsabilitza i es fa càrrec de la persona estimada, perquè la valora tant que necessita contribuir a la seva felicitat.

3. L’afecte: un tercer component de l’amor, conseqüència dels anteriors, és l’afecte, el clima càlid d’acollida, de companyia, de necessitat d’estar junts i compartir coses; temps, alegries, penes, problemes, silencis, mirades; en definitiva, múltiples i variades vivències. És dir “t’estimo” no tan sols de paraula, sinó amb obres i distintes manifestacions, com per exemple sentir interès per les aficions de l’altra persona, voler conèixer els seus amics, cridar aquella persona per telèfon sense motiu ni excusa; simplement perquè tens ganes d’escoltar la seva veu, entre d’altres; a més de fets, expressions i emocions.

4. La correspondència: finalment, aquest és l’últim component de l’amor: sentir l’amor de la persona estimada.
El sentiment mutu no triga a buscar la proximitat física, la intimitat, portada a l’extrem tan desitjat de la fusió apassionada dels cossos, així com de les ments i els cors.
Aquesta intimitat-fusió plena fa possible que les dues persones s’obrin sense límits, es manifestin tal com són, sense cap tipus de por; perquè l’actitud de confiança plena i d’entrega incondicional els ha donat motius per a confiar mútuament l’un en l’altre i refugiar-se en la persona estimada.