Eros: el déu de l’amor

El déu Eros.

El déu Eros.

Eros era conegut com el déu grec de l’amor i se l’associava també amb la luxúria i el desig. Cupido, en la mitologia llatina, era també venerat com a déu de la fertilitat.

Els símbols que el representaven eren l’arc i les fletxes, l’espelma, el cor i les ales.

Cupido és conegut com un nen petit, amb freqüència alat, el qual porta un arc i també fletxes. Aquestes fletxes eren de dos tipus: en primer lloc, estaven les daurades amb plomes de colom, les quals en el moment quan es clavaven al cor tant dels déus com dels mortals, els feia enamorar-se bojament; i en segon lloc, estaven les fletxes de plom amb plomes de mussol, les quals feien caure en la indiferència a tots aquells a qui ferien.

Molts cops se l’associa amb Afrodita, de la qual n’era fill.

Segons la tradició mitològica, Eros era el patró de l’amor entre els homes i Afrodita era la patrona de l’amor entre els homes i les dones.

Explica la llegenda que Psique era una princesa tan bella que va provocar la gelosia d’Afrodita. A causa del seu enutjament, la deessa encomanà el seu fil Eros que amb les seves fletxes la fes enamorar del mortal més lleig i vil possible. Però en veure-la, Eros s’oblidà de l’encàrrec que li havia manat la seva mare i concebé una passió realment irresistible per la bella Psique.

Per mitjà de l’oracle, el déu de l’amor li va fer creure que havia de casar-se amb una criatura monstruosa.

Psique, que sempre seguia les indicacions de l’oracle, va presentar-se el dia acordat al cim d’una muntanya, on el Zèfir va raptar-la per transportar-la a un palau solitari, totalment apartat de la resta del món.

Allà, el seu desconegut espòs la visitava a les fosques. Quan va passar un temps, la princesa, molt encuriosida, va voler saber qui era aquell home que tant l’estimava. Per això, va preparar una llàntia per tal d’il·luminar la cambra quan ell s’adormís aquella mateixa nit i un punyal per si l’espòs resultava ser un monstre. Però quan va fer-ho, Psique no hi trobà cap monstre, sinó el més bell dels déus.

Mentre ella l’admirava, una gota d’oli calent de la llàntia va provocar que Eros es despertés, caient sobre el seu pit. En adonar-se que el seu secret havia estat descobert, va fugir corrents i mai més va tornar.

Psique, realment desesperada, va voler reconciliar-se amb Afrodita. Però la dea només accediria si la princesa es posava al seu servei i era capaç de superar les proves més dures. Psique, però, se’n sortia amb l’ajut dels animals.

Com a última prova, Afrodita va enviar-la a l’*Hades a cercar la bellesa de *Persèfone. També va superar-la, però quan tornava de l’Hades amb una capseta va sentir molta curiositat i la va obrir. Llavors va quedar profundament adormida, i allà hauria quedat si eros, qui encara la desitjava, no l’hagués trobada.
El déu la va despertar amb les seves fletxes i va portar-la a l’Olimp, on va demanar a Zeus que li concedís la immortalitat per poder estar sempre amb ella i que fos la seva muller. Zeus acceptà gratament.