El pop pertany a un gènere de música popular que va néixer al 1950 com a una derivació del rock and roll, combinat amb altres gèneres musicals que estaven a la moda durant aquells anys.
La música pop tendeix sovint a agafar prestats element d’altres estils com són: el dance, el rock, la música llatina i el folk.
Els principals trets característics d’aquest gènere són els següents:
- Cançons de curta a mitjana duració (de 3 a 5 minuts).
- Sovint tenen la estrucura simple: estrofa – tornada.
- Tornades repetitives.
- Temes enganxosos.
- Gairebé sempre són cançons individuals o sencilles (singles), per així atreure a un públic general i ampli.
- Les lletres de les cançons pop modernes es centren sobretot en temes sentimentals o de la vida quotidiana, sovint de relacions amoroses, d’experiències personals, i de temes sobre la societat.
Els instruments més utilitzats al pop són:
- Bateria
- Baix
- Guitarra elèctrica
- Veu
- Teclats
És el gènere musical de major difusió i popularitat, però també, un dels més criticats ja que es parla de que el pop és més una empresa, que no pas un art, perquè està realitzat per a tothom.