Pop

El pop pertany a un gènere de música popular que va néixer al 1950 com a una derivació del rock and roll, combinat amb altres gèneres musicals que estaven a la moda durant aquells anys.

La música pop tendeix sovint a agafar prestats element d’altres estils com són: el dance, el rock, la música llatina i el folk.

Els principals trets característics d’aquest gènere són els següents:

  • Cançons de curta a mitjana duració (de 3 a 5 minuts).
  • Sovint tenen la estrucura simple: estrofa – tornada.
  • Tornades repetitives.
  • Temes enganxosos.
  • Gairebé sempre són cançons individuals o sencilles (singles), per així atreure a un públic general i ampli.
  • Les lletres de les cançons pop modernes es centren sobretot en temes sentimentals o de la vida quotidiana, sovint de relacions amoroses, d’experiències personals, i de temes sobre la societat.

Els instruments més utilitzats al pop són:

  • Bateria
  • Baix
  • Guitarra elèctrica
  • Veu
  • Teclats

És el gènere musical de major difusió i popularitat, però també, un dels més criticats ja que es parla de que el pop és més una empresa, que no pas un art, perquè està realitzat per a tothom.