L’amor en la pre-adolescència

La pre-adolescència és un etapa que generalment va del 10 als 16 anys, en la qual els nens i nenes experimenten un sèrie de canvis biològics, socials, en la manera de pensar i veure el punt de vista de les adversitats que se’ls presenta de la vida.

Durant aquests anys, el ritme de creixement disminueix, es segueix creixent però més lentament. En el cas de les nenes la pubertat comença abans, per això és mes habitual que elles estiguin sovint més desenvolupades que els nens. El cos dels pre-adolescents ja no és com el de un nen, però tampoc arriba a ser com el d’un adolescent.

En el comportament predominen les contradiccions perquè per una banda mantenen conductes infantils, mentre que per altra banda, comencen a donar indicis d’independència que arribaran a fer-se a l’adolescència.

Molts nois i noies comencen les seves primeres relacions amoroses en la pre-adolescència. Normalment no passen d’agafar-se de les mans i de fer-se algun petó.

Degut als canvis biològics, els nens i nenes comencen a sentir atracció pel sexe oposat, canvien moltes de les seves rutines, s’enamoren i tornen a deixar d’estimar a aquesta persona per la qual han sentit tanta  atracció.

La pre-adolescència és l’etapa del desenvolupament d’un ser humà que passa entre l’infantesa i l’adolescència. És l’època on es senten molt grans per als jocs de nens, però massa petit per encaixar en la societat amb nois i noies de 16 a 19 anys.

Entre els 11 i els 13 anys pateixen canvis d’aspecte fisiològic, és a dir del cos, i psicològics.

És un període complicat, perquè és una etapa en que el nens i nenes comencen a experimentar canvis tractant de cercar la seva pròpia identitat. Els nens i nenes es senten incompresos pels seus pares i els pares no entenen perquè els seus fills estan canviant.

La primera atracció que sent un pre-adolescent quan comença a enamorar-se és adonar-se de que el seu amic o amiga, veí o veïna, té uns ulls preciosos, la roba que porta li queda molt bé, i aquí és on arriba el primer contacte, la primera emoció, o bé el primer petó.

En aquesta etapa de la vida, el nen o nena enamorat sent el mateix que un jove o un adult: il·lusió, desitj d’estar aprop del seu amic o amiga.

L’etapa de l’enamorament en la pre-adolescència, de vegades és delicada, perquè alguns tendeixen a deprimir-se cap a algun interès seu que els preocupa. Quan algun interès ocupa tot el seu pensament, és quan comencen a pujar i baixar les seves emocions. 
En aquesta etapa es necessita molta comprensió per part dels pares, ja que està plena de somnis i dubtes, per això és important el diàleg i el temps que passen junts.

En l’àmbit de les emocions, aquests poden anar de l’amor a l’odi en un instant.

Lluiten amb un desequilibri emocional constant, ja que passen amb una intensitat d’una emoció a altra: al matí poden viure amb passió i optimisme, i a la tarda amb preocupació i por; s’enfaden, es moren de riuer, estan ansiosos, es diverteixen, s’aburreixen…

Canvien d’ànim bruscament: de l’alegria a la tristesa, i el seu aspecte físic i els canvis que experimenten els fan sentir-se insegurs, maldestres o lletjos. També tenen por dels seus propis canvis físics, són més sensibles i senten pudor i vergonya de les opinions que poden tenir els demès sobre ells.

Tot això els provoca una sèrie de sensacions i emocions:

  • Viure centrats en sí mateixos i en el que estan sentint.
  • Ser negatius.
  • Aïllar-se per a no patir.
  • No comprendre perquè estan deprimits i molt feliços en un mateix dia.
  • Preguntar-se: És possible confiar en els meus sentiments? Són normals les emocions que sento?

Però també els comporta un seguit de dificultats:

  • Canvi de l’afectivitat.
  • Inseguretat.
  • Ruptures sentimentals i amoroses.
  • Depressió.
  • Tensions amb els adults.