Una vegada hem fet l’estudi teòric i ens hem informat sobre tot el que cal saber de l’abandonament dels animals domèstics, ens vam adonar de la veritable importància que té aquest tema i del fet que lamentablement, no és conegut com ha de ser. La gent té coneixements sobre l’abandonament animal, però encara sabent el patiment que tenen aquests, no tenen consciència d’allò que comporta estar en una situació tan delicada com ara l’abandonament. És per això, que tenint l’oportunitat d’estar fent aquest treball de recerca, sobre un tema que ens apassiona, vam decidir portar a terme una part pràctica amb l’objectiu de poder conscienciar al nombre més gran de persones sobre l’abandonament dels animals de companyia.
Vam estar molts dies, rumiant sobre que podríem fer perquè la gent prengués consciència d’una manera agradable, sense que li sembles avorrit. Per aquest motiu, vam decidir emprendre una campanya de conscienciació a dues xarxes socials avui dia molt conegudes, com ara són l’Instagram i el Tik Tok. La majoria de les persones disposen d’elles en el seu dispositiu mòbil, de manera que el contingut que publiquéssim, podria arribar cada vergada a més gent i d’aquesta manera prendrien consciència sobre el tema, d’una forma indirecta.
En segon lloc, volíem portar a terme una activitat divertida i didàctica per als infants, ja que la majoraria de vegades, són ells els que volen un animal domèstic con ara un gos i un gat, i és per això que és important que tinguessin coneixements sobre la importància que és tenir-los i fer cura d’un d’ells. Amb aquests objectius, vam tenir la idea de fer un taller als alumnes de 1r d’ESO, on hi hagués diverses activitats sobre el nostre treball de recerca, i d’aquesta manera, poder obtenir nous coneixements rellevants.
En tercer lloc, vam contactar amb un integrant del partit animalista PACMA, David Martínez, on vam poder realitzar-li una entrevista sobre l’abandonament animal, de manera que ens va proporcionar molts conceptes, i que ens va explicar detalladament, de manera que els vam poder integrar en la nostra part teòrica del treball.
Per finalitzar, teníem molt clar que volíem dur a terme una activitat on poguéssim ajudar a tots aquells animals que es troben en perill o que necessiten una cura. És per aquest motiu que vam decidir fer un voluntariat. Ens vam posar en contacte amb diverses protectores del nostre voltant diàriament, i lamentablement ens va costar molt trobar una on poguéssim armar, ja que o eren per a persones majors d’edat, o no es podia anar en transport públic car era massa lluny. Però finalment vam trobar una on s’adequava perfectament amb el nostre perfil. Aquesta va ser L’Associació d’Animals de Parets del Vallès. Cada dia que anàvem, preníem nota de totes les activitats que realitzàvem i sobretot de les infamacions que ens donaven, amb d’intenció de crear un diari de viatge, i d’aquesta manera explicar-les.
