Tot va començar a finals de primer de Batxillerat, després d’haver-nos parlat sobre el TDR que havíem de fer, a moltes classes de Tutoria.
A l’hora d’escollir el grup del TDR ho vam tenir clar, ja que les integrants d’aquest grup ens coneixem des de fa molts anys i mai hem tingut cap problema, a més a més, treballem molt bé juntes i afrontem les dificultats que se’ns presenten de la millor manera possible. La decisió sobre quin tema escollir per al nostre treball va ser tota una odissea per a nosaltres. Al principi, ens trobàvem davant d’una llista aparentment interminable de temes, i la por de triar el tema equivocat ens paralitzava, car volíem triar-ne un que fos interdisciplinari i que tingués una repercussió en la gent que ho veiés i en nosaltres mateixes, és a dir, provocar en els receptors un exercici de reflexió.
Després de diverses xerrades i discussions animades, vam decidir optar per un dels dos temes següents: “La moda” o “les xarxes socials”. Encara que cap dels dos temes no ens generaven un interès tan gran com per fer un treball tan profund i al qual li hauríem de dedicar tant de temps. Com continuàvem sense tenir clar el tòpic del treball de recerca, vam fer una llista amb les nostres passions i interessos compartits i vam arribar a una conclusió: els animals. Li vam comentar a la nostra tutora de treball, la Isabel Fernández, i li va agradar molt el tema, ara bé, havíem d’acotar-lo perquè era molt ampli. Per consegüent, vam decidir centrar-nos en l’abandonament dels animals domèstics, ja que aquest tema no només ens apassionava, sinó que també consideràvem que era d’una gran importància per al nostre entorn.
Un dia qualsevol, en tornar a casa després d’un dia enfeinat a l’Institut, vam veure com una coneguda nostra portava un cadell a les mans i ens vam mirar, segures que havíem fet una bona elecció amb el tema del nostre projecte pel fet que ens generava il·lusió, interès i moltes inquietuds. Amb el temps, ens vam adonar que la decisió de triar aquest tema no només va ser la correcta, sinó que vam viure moltes experiències de la part pràctica del treball. Aquestes experiències esmentades eren noves per les dues i va reforçar molt la nostra amistat, ja que amb aquest treball hem volgut créixer i millorar juntes. Així doncs, a mesura que investigàvem i compartíem informació, la nostra confiança creixia i la por inicial es dissipava. El que inicialment semblava una tasca difícil, es va transformar en una experiència enriquidora per nosaltres amb la qual ens sentíem apoderades per contribuir en aquest tema i amb ganes de realitzar-lo.
El nostre treball consta de dues parts generals, la part teòrica i la part pràctica.
Abans de començar a organitzar-nos per fer la part teòrica, vam parlar-ne amb la nostra professora, la Isabel Fernández, i vam arribar a la conclusió del que millor ens aniria a l’hora de treballar era crear una hipòtesi per recordar quin era l’objectiu del treball en tot moment.
A l’hora d’organitzar-nos, primerament, vam indagar sobre el tema per poder fer la part teòrica ja amb certs coneixements. Tota la informació del nostre treball de recerca està extreta d’Internet, de webs científiques, d’articles acadèmics i d’algun llibre de la biblioteca. Nosaltres treballàvem a la vegada i ens posàvem alhora amb cada punt que apareix a aquest treball, ja que d’aquesta manera ens complementàvem la informació per poder aprofundir molt més en cadascun dels apartats i per assegurar-nos d’haver enllestit bé la informació adquirida durant la recerca.
Vam voler investigar els grans nombres d’abandonaments que succeeixen, perquè pensem que no som prou conscients de la problemàtica que hi existeix. És per això que volíem que les causes, les conseqüències, casos concrets i molts altres aspectes importants arribessin a aquelles persones que no estan informades, per poder fer conscient a la societat i evitar que un nombre major d’animals pateixi una situació així de desagradable.
Igual que la part teòrica, la part pràctica vam fer-la juntes i d’aquesta manera vam veure bons resultats.
El primer que vam haver de fer per la part pràctica, després de parlar-ho amb la nostra tutora, va ser crear un compte a Instagram i un altre a TikTok per difondre informació sobre el tema, és per aquest motiu que vam començar amb “Coripetjades“. Per tant, “Coripetjades” és una campanya de conscienciació que té com a objectiu fer arribar informació real al major nombre de persones. Per poder dur a terme la campanya ja esmentada i que tingués més èxit del que estava rebent, vam informar-nos sobre què era una campanya de conscienciació i com funcionaven, de manera que vam buscar algunes dades necessàries. El nostre objectiu era començar la campanya a principis d’estiu per poder tenir suficient suport de cara a finals del treball, cosa que vam aconseguir. Tot el contingut pujat a les xarxes socials va ser extret de la nostra part teòrica i per pujar informació sobre el tema de diferents maneres, ho vam fer amb posts, històries, reels… en els que apareixen consells, notícies, casos concrets sobre animals abandonats, entre d’altres, amb l’objectiu d’arribar a moltes persones.
Des del primer moment teníem clar que volíem que la nostra part pràctica estigués conformada per un voluntariat, ja que volíem estar en contacte amb els animals que tant han patit i ens agradava la idea que es veiés com és la vida d’aquests animals un cop arribats a una protectora o associació. Però no sabíem les dificultats que ens trobaríem a l’hora de buscar una Protectora o Associació en la qual fer el desitjat voluntariat, ja que vam intentar establir comunicació amb les Protectores del nostre voltant i amb moltes d’elles no vam poder posar-nos en contacte i si ho aconseguíem, com que no érem majors d’edat, no ens permetien fer-ho. Per sort, vam aconseguir contactar amb l’Associació de Parets, car l’integrant del partit polític PACMA els va parlar de nosaltres i ens van deixar fer el voluntariat pel nostre treball.
El que no sabíem era com enfocar aquesta activitat un cop realitzada i és quan vam acudir a la nostra tutora perquè ens proposés idees. Nosaltres havíem pensat a fer un vídeo sobre l’experiència viscuda, però no volíem fer el nostre treball repetitiu, és per això que vam eliminar aquesta opció de les nostres possibilitats a causa del fet que ja teníem, per la part pràctica, una gravació entrevistant a David Martínez, integrant del partit polític PACMA. La nostra tutora ens va suggerir que féssim un diari de viatge, cosa que ens va semblar molt bona idea i finalment, vam portar-ho a cap, explicant les tasques executades cada dia i el que havíem après.
I per últim, vam fer un taller de conscienciació als alumnes de 1r d’ESO del nostre institut per tal de prendre consciència sobre l’abandonament dels animals domèstics de manera entretinguda, és per aquest motiu que vam decidir fer una mena d’activitats per grups i l’equip guanyador va ser qui va aconseguir un regal relacionat amb la temàtica del treball. Vam creure convenient fer el taller als més petits de l’institut, ja que normalment són ells els que volen un animal domèstic, però han de saber la importància de la seva cura i el respecte cap a ells.
Arribat a aquest punt vam abocar tota la informació al bloc que esteu llegint. Podríem haver escollit entre moltes altres opcions de format per entregar el nostre TDR i entre totes aquestes vam decidir fer-ho a un bloc. Per quin motiu? Doncs bé, la nostra tutora Isabel ens va suggerir fer-ho en aquest format i ens va semblar molt bona idea. Mai havíem fet un treball a un bloc i és per això que vam veure-ho com una bona manera d’aprendre. Vam indagar sobre el funcionament d’aquest i vam arribar a la conclusió que vam escollir la millor manera per fer-ho, ja que és molt interactiu i es pot enllaçar tota mena d’arxius d’allò que volem de manera senzilla. Pensem que és molt útil i molt més amè de llegir, ja que es pot passar d’un apartat del treball a un altre sense fer cap esforç, a més a més, la informació queda molt més visible i atractiva.
Per tots aquests motius creiem que és una bona eina per fer un treball. A més, aquest bloc és una forma original, visual, i pràctica de presentar el treball de recerca i et genera ganes de llegir-lo, a més de la gran facilitat d’accedir a aquest a causa d’Internet, sobretot per la gent jove. Nosaltres vam pensar que el bloc, al ser públic, complia amb l’objectiu del treball que era difondre informació i tenir una gran repercussió en les persones, en comptes d’entregar-ho en format paper perquè només estigués disponible a l’institut.