- ENTREVISTA A DAVID MARTÍNEZ
-Primer de tot et volem agrair la teva presència, i, en segon lloc, gràcies per haver acceptat fer aquesta entrevista amb nosaltres. Per començar amb l’entrevista ens agradaria que fessis una breu presentació sobre qui ets.
-Jo soc el David Martínez, integrant del partit polític PACMA, partit animalista amb el medi ambient, que vam canviar de nom fa poquet. Soc un dels portaveus, abans havia estat candidat diverses vegades per la província de Barcelona. Aquest diumenge passat estava ubicat a la llista de Barcelona i fa uns 7 o 8 anys que estic al PACMA. Abans havia estat a protectores d’animals, recollint gossos, però t’adones que encara que tu puguis recollir gossos i gats, arriba un moment que veus que el problema és molt gran i penses que la política és l’única manera de solucionar-ho, des de l’administració.
-Què has estudiat?
-Bé, jo soc informàtic. Soc programador, és a dir, faig programes.
-Com et vas adonar que tenies una gran passió pels animals i que volies participar en diferents activitats per a poder ajudar-los?
-Doncs mira, jo abans no era amant dels animals. Tot va començar amb la meva exparella que volia tenir un gosset i va arribar el Chulín, un gosset petit que em va enamorar. Vaig descobrir que els gossets i tots els animals tenen sentiments. L’enamorament màxim va ser un dia, que vaig arribar a casa d’ella i em va sortir a rebre el gos bellugant la cua com un boig i ple d’emoció i vaig pensar, “això és increïble”. Des d’aquell moment vaig començar a ajudar a protectores perquè volia que tots els gossos fossin igual de feliços que el Chulín.
-Què penses de que Espanya sigui un dels països europeus amb més abandonament animal?
-Penso que és una vergonya evidentment. Hi ha molts més països que estan molt més avançats que aquí i hem de prendre nota i millorar. El tema de la tauromàquia ja és el més a més.
-Com ha avançat en els darrers anys la conscienciació per part dels ciutadans davant el problema del tracte violent que se’ls dona als animals moltes vegades amb resultat de mort?
-És un tema que cada cop té més espai en les converses de la gent. La gent parla més, ho denuncia més i té més conscienciació. Podem dir que, com demostra PACMA, però això no cal, fins i tot altres forces polítiques ja van agafant el tema de l’animalisme i el benestar animal als seus programes electorals. És a dir, cada cop hi ha més conscienciament, la gent és més conscient del tema i demana més als seus polítics i a les seves administracions.
-Estàs d’acord que la gent opti per comprar un gos/gat en comptes d’adoptar?
-Bé, clar, evidentment jo m’estimo més que la gent adopti perquè les protectores estan molt plenes. També us diré que el Chulín era comprat, per exemple, que us he parlat abans d’ell. Però fins que no entres al món potser no ho saps, no ets conscient del problema que hi ha. Fins que no entres en una protectora i veus que està plena no ets conscient. Per això, feines com el vostre treball ajuda molt a què la gent prengui consciència i cada cop adopti més perquè quan adoptes un animal, a part de salvar-li la vida a aquell animal, estàs fent forat també perquè aquella protectora pugui agafar un altre, per a que pugui portar algun d’Andalusia que hi ha molta demanda o de qualsevol lloc. És a dir, adoptar és un premi doble, és un dos per un fantàstic.
-L’animalisme és un moviment que defensa els drets dels animals. Per què els animals tenen drets i, de quina manera els hauríem de garantir?
-Tenen drets perquè són éssers que tenen sentiments llavors qualsevol persona que té sentiments té drets i té també obligacions. Creiem per exemple que els animals tenen dret al lliure moviment, a fer el que vulguin, a tenir la vida el més digna possible, per tant, per part dels animalistes, tots els animals haurien de tenir drets i s’haurien de garantir amb lleis, no es pot fer d’una altra manera. El màxim nivell seria que estigués a la mateixa Constitució, però hem d’anar pas a pas i anar dotant d’aquests drets. Hi ha diverses associacions d’organismes internacionals que ja els consideren éssers amb drets, però hem de lluitar perquè cada cop tinguin més. Evidentment, tampoc direm que un gos vagi a la Universitat i estudiï piano, però sí que tenen una sèrie de drets que hem de garantir.
-Quins són aleshores els límits dels “drets dels animals”? Com hem d’enllaçar la defensa de la llibertat amb, per exemple, l’ús d’animals de companyia?
-Sí que és cert que a vegades tenir animals de companyia a casa, si ens posem molt prims, podríem considerar que és una mena de maltractament perquè no és el seu hàbitat natural, però ja són espècies que estan domesticades com els gossos i els gats i que ja no podrien viure a la natura tenint la seguretat de la seva pròpia cura, per tant, és com els ocells. Un ocell que tens en gàbies a casa, que ha viscut sempre allà, si el lliberes et sembla que sigui un acte de bona fe, però segurament mori perquè no sabrà com alimentar-se.
-El tema de l’esterilització és sens dubte un tema que suscita un gran debat, per això la pregunta següent és… No es vulnera en certa manera la dignitat o la integritat física de l’animal? Què en penses sobre això?
-És un tema com el d’abans, evidentment ara mateix cal esterilitzar perquè si no ens trobem ventrades indesitjades i gent que fa criar sense tenir permisos. A nosaltres ens agradaria que l’esterilització fos obligatòria, excepte als centres de cria per la venda, que tampoc ens acaben d’agradar evidentment. Per nosaltres l’esterilització ha de ser obligatòria perquè ens trobem molts casos de gent que no té la suficient cura i els gossos acaben tenint fills que acaben abandonats i és un problema greu.
El problema que tenim de l’ocasionalitat de les gosseres plenes i tants animals que s’abandonen implica que s’han d’esterilitzar. És com les colònies de gats felars de la ciutat, ells també viuen a la ciutat, però hi ha veïns que es queixaran, llavors s’han d’establir colònies ferals i és la millor manera de controlar que no hi hagi una sobrepoblació que generi molèsties als veïns, encara que a mi no em molestaran mai.
-Pensa que hi ha suficients voluntaris per a ajudar als milers d’animals abandonats que hi ha?
-Hi ha molts voluntaris i cada cop més, gent molt jove i sobretot noies, faltarien més nois a les protectores. No sé si és que teniu una sensibilitat especial vosaltres però està ple. Sí que és cert que cal, el voluntariat és bàsic. Tant de bó no fes falta perquè no tinguem aquest problema d’abandonament. Cal que els voluntaris estiguin reconeguts i valorats pels centres, perquè a vegades ens trobem amb centres públics en que els voluntaris més que una ajuda els hi fan una molèstia perquè diuen “ostres aquell gat que està malalt, perquè no mireu de portar-lo al veterinari?”. Jo m’he trobat això alguna vegada a algún centre, que el voluntari acaba sent una molèstia i això no pot ser, perquè estem fent la feina, que és un problema de tots, perquè els animals són de tots, i un problema de tots hauria de ser de l’administració evidentment. Molta gent amb els seus diners i el seu temps lliure està fent cura d’aquests animals i s’ha de valorar aquesta feina enormement. Sou herois sense capa com dic jo sempre.
-La postura dels polítics davant de la legislació com a les penes imposades pels casos del maltractament, és adequada i suficient i d’acord amb el temps?
-Bé, per nosaltres, per PACMA, el partit animalista, la legislació és insuficient, haurien de ser més grans. Sé que fa mesos es va aprovar la llei de benestar animal nova al congrés dels diputats, bueno, potser fa que les penes siguin una mica més grans però ho haurien de ser més. És molt habitual que una persona que ha matat un gos, a trets d’escopeta per dir-ho d’alguna manera, el condemnin a una pena que s’acabi convalidant amb una causa o treball social per a no arribar mai al cap de tres anys o penes mínimes per anar a la presó. Mai a ningú li agrada anar a la presó evidentment, i tant de bo ningú hagi d’anar, però cal simplificar perquè aquestes coses a les que la gent està tan acostumada com ara d’abandonar un gos, a matar-lo quan ja no li serveix per caçar,… perquè tot això acabi hem de donar exemple i la gent ha de tenir por de fer-ho.
-Què és PACMA? Per què se simbolitza al color verd?
-Bueno el color verd és principalment pel logo que tenim que és de color verd, abans el PACMA, es deia partit antitaurins contra el maltractament animal, en una assemblea perquè el PACMA és assembleari, doncs ens ajuntem com el partit per al futur, però el vam canviar per partit antitaurí contra el maltractament animal i actualment es diu, partit animalista amb el medi ambient perquè és un altre tema molt important, el medi ambient, el planeta, la contaminació, el parlament global,… és un pas molt important i creiem que cap altre partit li està donant la importància que requereix, i per això nosaltres volem fer-ho, per això som patit animalista amb el medi ambient.
-És la primera vegada que PACMA ha presentat un candidat a l’alcaldia de terrassa. Per què vas decidir ser tu?
-Doncs com us he dit anteriorment, va haver-hi un canvi, va canviar la junta directiva que aportava idees noves i una d’elles era la posta municipalista. Doncs, havíem fet els municipis però potser no tants com altres trets municipals. Terrassa va ser una d’aquestes novetats i em va tocar a mi. Jo soc al PACMA des de fa molts anys, número u de Barcelona, havia estat portaveu, coordinador entre d’altres… he estat una mica retirat per temes de salut que vaig estar una mica malalt i llavors em van oferir si volia presentar-me a la llista de Terrassa si trobava prou forçes per fer-ho i portar-ho endavant i a mi em fa molta il·lusió perquè és la meva ciutat i bueno vius allà i t’agrada poder intentar ajudar a la teva pròpia ciutat.
-Què faria PACMA en el cas d’obtenir representació parlamentària?
-Bé faríem moltes coses, també dependria de la força que tinguéssim. Com a partit polític nosaltres volem fer arribar a les constitucions doncs aquests canvis que necessiten els animals i el planeta per tenir millor vida tots. Com us deia abans, per molta feina que facin les protectores, fan falta canvis legals i importants. L’administració és la que s’ha de posar les piles a part de lleis s’han de posar recursos, no hi ha recursos suficients, sabem que tenim lleis bones, però no recursos, llavors és una llei que s’ha quedat en un paper mullat o una foto dient “mira que animalista soc” i després no serveix de res. Què faríem doncs? Dependria de la força si fos per exemple el parlament de Catalunya doncs el primer que tiraríem per fer és abolir els correbous si volguessin i tinguéssim força suficient ho fariem directament, però com sempre en la política s’han de negociar aquestes coses, però la nostra contrapartida seria això.
-Doncs fins aquí la nostra entrevista, Moltes gràcies per haver acceptat aquesta entrevista.
-Gràcies a vosaltres!