Et diràs Flow 2ª part

Va arribar l’estiu era la cursa d’obstacles. Desprès de tant practicar l’oliver pensava que no guanyaria. Estava a la fila de la cursa. Li tocava a ell. El primer obstacle el Flow el va passar el segon també però l’iltim no el va passar. Li tocava al seu amic Craig i el seu gos. El gos de’n Craig el primer obstacle el va passar però al veure el segon el gos va començar a córrer cap a la boira i en Craig el va seguir. Al cap d’una estona l’Oliver i en Flow van anar en busca de’n Craig. Al peu del turo l’Oliver va veure a en Craig. Estava plovent. L’Oliver portava un xiulet a la moxilla en cas d’emergència, havia de xiular tres vegades i si els sentia algú hauria d’anar a buscar-los. Van passar tres hores i ningú va contesar. Al fons de la boira van veure un equip de bombers i una ambulancia que els venien a ajudar. Van agafar una llitera i van agafar a en Craig. A l’Oliver i a en Flow els van portar cap a casa seva. A en Craig el van portar a la seva. El gos d’en Craig va marxar molt lluny i mai el van poder localitzar.

Un cavall contra Roma Part 1

TÍTOL- Un Cavall Contra Roma
AUTOR- Josep Vallverdú
IL·LUSTRADOR-Lluís Trepat
EDITORIAL- La Galera
PERSONATGES- Aldín Citus Tacca Fúlvia Later
RESUM-
Els Romans havien conquerit gran part de Catalunya, alguns Íbers feien de soldats. Havien conquerit alguna tribu però tenien pactes.
A la nit un jove Íber anomenat Aldín es volia colar en un campament Romà perquè el dia anterior els soldats havien agafat deu cavalls del seu poblat i només en podien agafar un. El van veure i el van atrapar. A Aldín el van portar al legat, (a Tacca que era qui manava) es van posar a cridar i es van enfadar amb Aldín però no el van matar per que tenien un pacte amb els Íbers així que el van fer esclau.
Tacca se’l va emportar a Roma per que havia rebut un missatge que hi havia d’anar Citus i els esclaus.
L’endemà, van lligar a Aldín al carro i quan van passar pel poblat, Citus va estirar la corda i va parar el carro, Aldín es va poder acomiadar dels seus amics i familiars. Aldín va veure el seu cavall i li va dir que corres cap a la muntanya i que l’esperés.
Van marxar cap a Dertosa o havien d’agafar un vaixell.
Quan van arribar al vaixell a Citus li va tocar amb els rems i a Aldín cuidar cavalls. Quan van arribar a Roma Tacca es va emportar a Aldín i a un altre esclau cap a Vila Stúria.
Aldín anava amb un altre noi que no sabia el seu nom i Aldín li va dir que Later era un bon nom així que es va dir Later.
Quan arribaren a la ciutat els va semblar bonica.
A Aldín li va tocar anar al servei de Fúlvia una noia molt jove filla de Tacca. Era molt orgullosa. Li van dir que no la mirés als ulls i que la obeís, quan es van trobar el noi no ho va fer i la noia li va dir que li llepes les sandàlies però el noi no obeí. El van obligar a passar la nit en una cabana molt vella.
Tacca va anar a veure un amic seu i van parlar de que Tacca es volia fer llegat. El seu amic li va recomanar quedar-se un temps a Roma, passejar i anar a les termes per a que la gent el vegues i el reconeixi. Ell s’encarregara de parlar-ne amb els seus amics. a la tarda es van trobar a les termes amb Falvi i els seus amics per organitzar una lluita entre dos cases de gladiadors……

Judici al Carnestoltes 3ª i última part

Tercera part

FISCAL.- Escolti senyor jutge em sembla que vostè s’ ha posat d’ acord amb el Carnestoltes i…

JUTGE.- Però què s’ ha pensat vostè . L’ expulso de la sala i li prohibeixo tornar a interrompre i a parlar sense permís o sinó a la foguera li tirarem a vostè !!! Què s’ ha pensat mal educat ! No sap que la gent no parla quan un altre està parlant ? Oi que no ho feu nens i nenes ?
Bé doncs senyor Carnestoltes, he de reconèixer que em cau molt bé i que estic a punt de declarar-lo no culpable. Així que , digui el que vol dir de més .

CARNESTOLTES.- Jo , només em volia acomiadar d’ aquestes nenes tant petites i que m’ estimen molt , de la Marina que és molt bona amiga meva de la Maka que em dona petonets ,de la Cloé i també de la Maria que no me’n fa tant cas però…bé..
Ah! I em faltava acomiadar-me del mestres. Començarem pel director…. NO, no …primer per les senyoretes… que on hi ha una senyoreta fan festeta. A la senyoreta Imma cada dia li fan un regalet ja que les més petitones li donen un petonet . I de la senyoreta Soledat que sovint puja al terrat ensenya als d’ infantil ,segon i primer que és el que per aprendre cal fer .
Bé , i ara toca al senyor mestre ;al que li aconsello que continuï tenint molta paciència amb alguns que els costa saber que és la prudència …i voltes al pati als que portin la moto o el cotxe engegat dins la classe. I JA HE ACABAT !!!!

JUTGE.-Per fi !!! Em sembla que hauré d’ anar a dinar al restaurant. JA N’ HI HA PROU SENYOR CARNESTOLTES ! CALLI !
Una vegada escoltat el senyor Carnestoltes i reconeixent que m’ ha caigut molt bé ,però aquí en aquestes terres mana la tradició i aquesta diu que si no plou ni fa vent cal llançar-lo a la foguera ! Així que som-hi ! Jo marxo que m’ arribaran al crostó !

( El jutge marxa, el fiscal ja fa estona que ha marxat perquè tenia por que el tiressin, a ell també ,a la foguera i els nens agafen el Carnestoltes i el van a cremar )

Judici al Carnestoltes 2ª part

Segona part

JUTGE.-Bé senyor fiscal , ja n’ hi ha prou ! Ara toca al senyor Carnestoltes dir-hi la seva i defensar-se d’ aquestes acusacions que no tenen massa fonament

CARNESTOLTES.- Només donar-li les gràcies senyor jutge per la seva amabilitat i comentar als alumnes que han vingut molt bonics amb corbata però m’ ha semblat que algun no portava el nus ben fet, així que a veure si n’ aprenen . Que us ajudi el pare o la mare o qui sigui .

JJUTGE.- Bé senyor Carnestoltes vagi acabant que se m’ acaba la jornada i m’ espera la meva dona per dinar . I si no arribo a l’ hora a mi també m’ acusaran. Té quelcom més a dir ??

CARNESTOLTES.- Bé jo només acomiadar-me dels nens i dels mestres Bé, pels alumnes i pels mestres el següent : per l’ Ainhoa , que quan treballa ho fa força bé i és força simpàtica, li cal sovint mossegar-se la llengua i callar que com diuen “ En boca cerrada ………I sort l’ any que ve !!!!
Pel Guifré , que trobo que ha millorat i treballa més, li cal millorar una mica l’ ortografia ( MAJÚSCULA A L’ INICI…però aquest any em sembla que el mestre n’ està molt content . També ho podríem aplicar el del treball al Joel ja que continua treballant però la lletra encara no va millorant i pel segon trimestre, les notes s’ aniran descontant…….. ah! i ja veig que deixem més sovint el cotxe al carrer. Bé així bé però no et deixis les claus posades .
Un altre que entra amb el motor engegat cada matí, és aquest noi que es diu Adelí . Em sembla que el mestre ja està cansat de tanta contaminació atmosfèrica…
Senyor mestre ,si engega molt sovint el motor li pot receptar unes quantes voltetes pel pati i així podrem respirar bé dins la classe.
Aquests dies que he estat a l’ escola m’ ha semblat que s’ ha posat al dia de les correccions , però això del sector primari…que no n’ hi h a a Romania….però bé que continuï treballant ja que sembla que finalment ha après a fer divisions de dues xifres
I de l’ Ainoa sense h què en direm ? Doncs que de treball i de divisions molt bé i d’ interès també , però que ens cal millorar en la lletra i també en preocupar-nos de cadascú i no tant dels altres , ah i això també se li podria aplicar a l’ Ainhoa amb h ( jo no ho faig dirà, però sí …)…i potser a algun altre ….
I de l’ Hug que n’ hem de dir . Hauria de venir cada matí amb la bateria carregada ( no la del cotxe) i de tant en tant una camamilla perquè no para quiet i fins hi tot la seva cadira i jo mateix ,comencem a tenir estrès. Quan treballa ho fa bé però caldria millorar i molt la lletra i la presentació . Espero que l’ any que ve quan torni un altre Carnestoltes hagi millorat molt….i escriure i llegir,llegir,llegir….Ah ! i a futbol és juga amb la pilota no amb la cama del company !

JUTGE.- Bé senyor Carnestoltes acabi home o jo hauré de dormir avui al carrer !

CARNESTOLRES.- Acabo ja , ara els alumnes de l’ altra classe que quan hi he estat a uns més que altres he vist concentrats . L’ Adrià he observat que a vegades està empanat i només es desperta si algun cotxet passa pel carreret. Però quan treballa i s’ esforça la senyoreta està més contenteta .
I l’ altre Adrià de la France he vist que és molt treballador, llegeix molt bé …però sembla que té un coixí de punxes sota el culet que li fa ballar la cama a pleret . Continua treballant així i un gotet de camamilla cada matí .
I de l’ Esteve que en direm … doncs que va fent encara que una mica lent , però em sembla que la mestra n’ està molt contenta. AH! i els dilluns no es pot faltar sinó molta feina tindràs per treballar .
L’ escola li agrada molt a l’ Adelina i en gaudeix cosa fina . Li agrada molt treballar però també xerrar . A vegades cal tancar la radio o la senyoreta quedarà mig atabalada.
I del Miquel, aquest noi tant simpàtic que en diré, doncs que molt s’ esforça i que cal continuar treballant i seuré bé o també haurem de començar a beure una mica de camamilla .
I de la Tina, aquesta noieta que sempre treballa i està molt atenta i a l’ escola ve molt contenta . Espero com a Rei Carnestoltes que l’ any que ve també continuïs així i la senyoreta tindràs contenta cada matí .

JUTGE.-Bé, ja n’ hi ha prou que s’ ha pensat que tenim tot el dia ? On ha après aquets rodolins que fa anar . Em sembla que vostè també ha aprofitat aquests dies que li hem regalat i…..

Judici al Carnestoltes 1ª part

Finalment avui, dia 20 de febrer de l’any 18 després del segon mil·lenni hem fet el judici al Carnestoltes que ha voltat per l’ escola una setmana més de l’ acostumat . I avui , amb plena Quaresma, finalment l’ hem jutjat . Alguns alumnes demanaven el judici des de ja feia dies però n’ hi havia algun que li havia agafat afecte .

Aquí hi teniu la primera part del judici .

JUDICI AL REI CARNESTOLTES

Cubells a 20 de febrer de 2018

JUTGE.- Bona tarda a tothom, ens reunit aquí per a jutjar un senyor que ha aparegut al poble i sembla que ha portat un ambient de força festa i felicitat. Aleshores no sé massa bé perquè l’ hem de jutjar , més aviat sembla que l’ hauríem de felicitar, en fi ……………………

FISCAL .- Bona tarda , com és possible , senyor jutge que tingui algun dubte que s’ ha de jutjar aquest senyor. És clar que cal fer-ho . He observat que el mestre té més problemes dels normals amb algun alumne i alumna que sembla que la cadira li cremi al cul . …

JUTGE.- Però , com gosa interrompre’m ! Què s’ ha pensat !! Ara donaré la paraula, primer, al Sr. Carnestoltes .Vol dir alguna cosa abans el fiscal no el comenci a acusar senyor Carnestoltes ??

CARNESTOLTES .- Bona tarda nois i noies, em pensava que el senyor fiscal no em deixaria ni obrir la boca . Així que penso que és bo que els nens de les escoles passin uns dies una mica més divertits però sense deixar de treballar i ………

FISCAL .També n’ hi ha un que no para quiet amb la cadira , motoritzat…..i perquè no té res més a moure…………

JUTGE .- Calli senyor fiscal ,, no li he donat la paraula , no el vull tornar a avisar , si el torno a avisar el posaré una estona de peus i sense cadira com a càstig. Què són aquest mals modals. Faci el favor de seure i callar mentre no se li demani una altra vegada la paraula . Així que digui, digui senyor Carnestoltes, què estava explicant ?

CARNESTOLTES.- Doncs que per uns dies amb una mica més d’ alegria no passa res que ja hem de treballar més durant l’ any . I a més senyor fiscal ha d’ entendre que avui els alumnes estan una mica nerviosos perquè aquesta tarda fem el judici .

JUTGE .- Molt bé senyor Carnestoltes jo també estic amb vostè .A veure senyor fiscal , digui de que s’ acusa a aquest senyor .

FISCAL .- Puc parlar ? Bé doncs . Jo com a fiscal, acuso al senyor Carnestoltes de portar la disbauxa a l’ escola . Què s’ ha pensat fer venir nens i nenes amb barret i amb un mitjó de cada mena , que és pensa que l’ escola és un circ? . Encara que de vegades em penso que sí , perquè hi ha alguns alumnes que més que alumnes semblen contorsionistes de circ, n’hi ha que no paren quiets ni a la de tres i … El dia de la corbata encara pot passar .
Per acabar acuso , al senyor Carnestoltes de tots els fets esmentats i espero que el senyor jutge dicti sentència .

Et diràs Flow 1ª part

TITOL: Et diràs Flow
AUTOR: Pippa Goodhart
IL·LUSTRADOR: Anthony Lewis
EDITORIAL: Ala delta
PERSONATGES: En Flow, la mare, el pare, l’Oliver i en Craig .

RESUM
Hi havia una vegada un nen que es deia Oliver. Era alt, tenia els ulls negres i el pèl marró. A l’escola no acabava la feina que li posaven. Els nens a lh’ora del pati sortien a jugar i ell es quedava a acabar la feina. L’Oliver volia tenir un gos.
Un dia quan va sortir de l’escola l’Oliver li va preguntar al seu pare i a la seva mare si podia tenir un gos. Els seus pares li van dir que no. L’Oliver al sortir de l’escola per la tarda se’n va anar a una granja. En aquella granja hi havia una gossa que havia cadellat feia un mes. L’Oliver va anar a buscar el seu gos. El seu pare i la seva mare no el deixaven però ell igualment el va anar a buscar.
El seu amic Craig també estava allà. En Craig era alt, tenia els ulls verds i el cabell ros. L’Oliver volia elegir el gos que més li agradava; però el que volia elegir l’Oliver el va elegir en Craig primer. L’Oliver es va quedar amb el que no hi veia bé d’ un ull i que no hi sentia bé d’ una orella.
Al gos li va posar Flow .No volia que els seus pares trobessin al gos . El nen deixava en Flow a fora de casa.
Un dia hi va haver una tempesta i l’Oliver va deixar en Flow al garaig.
L’Oliver entrenava a en Flow cada dia per a una cursa d’obstacles de l’estiu.
Un dia el seu pare va descobrir en Flow. El pare volia que l’Oliver li ho expliqués tot. L’Oliver li va dir que el seu somni era tenir un gos i que ell el volia complir . La seva germana petita va veure en Flow molt fort. Els seus pares li van dir que anirien al veterinari per veure si estava sa.
El veterinari li va dir que no hi veia molt per un ull i que per una orella no hi sentia gaire. Els seus pares li van dir a l’Oliver que es podia quedar el gos amb una condició: que el cuidés ell. El seu pare volia tambè que cada dia es posés a estudiar amb ell una hora.
Quan acabava d’estudiar , amb el seu pare anava amb el Craig i el seu gos a entrenar per la cursa d’obstacles de l’estiu.

Com un cel estrellat

Com un cel estrellat és el 6è i últim conte que llegim i il·lustrem aquest curs .

L’Ona, la Marina i els seus pares pugen, de nit, a un turonet per veure la pluja d’estels que, segons les notícies, havia de ser la més espectacular dels últims 100 anys. Mentre l’observen, les dues germanes recorden el conte de la Poma que volia ser una estrella que els havia explicat el seu mestre a l’escola i acaben parlant de tot allò que els fa brillar.

Un conte sobre autoestima, emocions i vincles.

En Max sobre rodes

En Max sobre rodes és el 5è conte que llegim dibuixem .

Després d’un partit molt igualat i un final trepidant, l’equip de l’escola, guanya el seu primer partit des que en Max hi juga amb la seva cadira de rodes. En Max somnia en convertir-se en jugador professional quan sigui gran i participar en un jocs paralímpics.

Un conte sobre inclusió i diversitat funcional

 
 


LA NIÑA Y SU PERRO

Había una vez una niña que vivia en una casa en el campo . Vivía con su madre. La casa era grande, de piedra .Estaba pintada de dentro de color blanco .
La niña se llamaba María y tenia 10 años . Era alta, tenía los ojos verdes y el pelo rubio.
Un dia la niña se fue a pasear y se encontró un perro. El perro era blanco y con manchas grises: quizá fuera un perro abandonado.
El perro se dejó tocar por la niña. Cuando la niña se fue para su casa el perro la seguía a cierta distancia. La niña no lo sabía.
Cuando maría entró a su casa el perro se coló dentro. Al cabo de un rato la niña se dio cuenta de que el perro habia entrado en su casa. No quería que su madre lo encontrara. La niña se lo quería quedar.. así que lo escondió debajo0 de su cama
A La mañana siguiente su madre se encontró el perro en su habitación. La madre le fue a preguntar a su hija que hacia aquel perro en su casa. La niña le dijo que cuando volvió de pasear el perro se coló dentro de su casa y que lo había escondido dentro de su habitación y que no sabía como el perro había llegado a la habitación de su madre .
María le dijo a su madre:
-¿Me lo puedo quedar mamá?
Después de dudar unos instantes la madre pensó que no tenían perro y que como que la casa estaba un poco lejos del pueblo el perro les iría bien para guardar la casa y vigilar por la noche .
-¡Si!te lo puedes quedar, per con unas condicies :que le des de comer, que lo saques a pasear, que le des de beber…que lo cuides tu.-dijo su madre-.
-¡Bien!
-Mañana lo llevaremos al veterinario y miraremos si esta sano-dijo su madre.
fin

Ainoa 4arto

El Carnestoltes es queda !

El divendres passat, dia 8 de febrer, vam celebrar la festa de Carnaval. Vam donar una volta pel poble tots disfressats i després vam fer un berenar . Es va acordar indultar el rey carnestoltes fins la propera setmana ja que havia estat poc a l’ escola . Però la propera setmana no s’ escaparà del judici que se li farà …

Vet aquí algunes de les imatges de la festa …


Un gos amb sort

Hi havia una vegada un gos que vivia vora d’ una gasolinera de Balaguer. El gosset era de color blanc i tenia les potes negres. L’ havien abandonat.
Un dia el gos va anar cap al centre del poble a buscar menjar. Aquell dia era mercat així que es va ficar al costat d’ una parada del mercat.Per allí hi passaven molts homes i dones però ningú li donava res.
Quan ja feia una bona estona que estava allà , va passar un home amb una bossa del McDonald i li va donar una hamburguesa.
Al migdia el gos va tornar a la gasolinera. Pel camí va veure un home pobre.
El gos, que encara portava la bossa que li havien donat, va partir, amb la boca, l’ hamburguesa que hi havia dins la bossa i li va donar al home pobre mitja hamburguesa. Quan el gos va arribar a la gasolinera es va menjar la seva mitja hamburguesa.
Al dia següent el gos va veure que la gasolinera estava abandonava. Aleshores el gos va anar a buscar el pobre que havia donat l’hamburguesa perquè vingués a viure a la gasolinera. Dins la gasolinera s’ havien deixat algunes coses de menjar. Aleshores el noi i el gos van aprofitar el menjar.
El gos i el noi es van quedar a viure a la gasolinera .

ADELÍN 4T

Formigues

Formigues és el quart conte que llegim i il·lustrem !!

La Mia, el Jan, l’Oriol i el Dídac, passegen amb la seva àvia pel parc quan troben una formiga reina de la família Messor Barbarus. L’àvia és una apassionada de les formigues, tant, que a casa hi té un formiguer artificial amb una colònia de Camponotus Micans. Parlant sobre com viuen i s’organitzen aquests petits insectes, descobreixen que en poden aprendre moltes coses!

Un conte sobre convivència i organització
.

Primer missatge del Carnestoltes

BONA TARDA NOIS I NOIES I TAMBÉ MESTRES, bona tarda !!!
Finalment he arribat, m’ ha costat prou amb tanta neu i tanta aigua . Suposava que faltava aigua i això de ploure és bo per la terra, les plantes, els animals i les persones. Per tan benvinguda l’ aigua del cel!
He arribat aquesta nit procedent de Sevilla. He vingut amb AVE fins a Madrid, però allà m’han fet esperar perquè estava tot nevat . A mitja nit he arribat a Lleida i amb taxi he pujat cap a Cubells.
Estic content de l’ escola que m’ ha tocat , sembla que els alumnes no són massa animalets , però un ja m’ ha fet caure la mà . Amb la feinada que van tenir a fer-la . Aquest noi, no el vull a prop meu, és un perill !! A veure si es comporta una mica millor.
També n’ hi ha un altre que em voldria fer treballar massa. Jo encara vaig poc a poc a aprendre. Si fins avui no m’ he assabentat que m’ havien enviat a una altra nació: Catalunya. Com us dic només de sentir-vos ja vaig aprenent el català perquè com us he dit no fa gaire venia de Sevilla i “ solo entendía el castellano “ . No hi ha res com viatjar per aprendre idiomes !!!
Bé, ja veig que alguns porteu barret , i també m’ ha semblat que algun portava un mitjó de cada color . He quedat parat i per un moment he volgut marxar perquè pensava que un altre Carnestoltes havia vingut abans , però escoltant, escoltant, m’ ha semblat entendre que algun mestre m’ havia volgut substituir. D’ això res, de Carnestoltes només n’ hi ha un i aquest sóc jo : el Carnestoltes de Sevilla, el Carnestoltes sevillà , i OLÉ ! OLÉ i OLÉ!
Ah!, se m’ oblidava sóc de Sevilla però del Betis !! Val la pena recordar-ho .
Bé durant aquest matí, i a part d’ aquest parell de pesats, m’ ha semblat reconèixer alguns alumnes i alumnes que el meu company, el Carnestoltes de l’ any passat m’ havia dit que trobaria : un parell de nois dels que m’ havia parlat molt bé però sembla que aquest any tenen algun problema de motor, S’ obliden de deixar el cotxe a l’ aparcament de fóra i contaminen l’ aire de dins. Potser el mestre els haurà d’ engegar una estona al pati a donar unes quantes voltes a veure si deixen de contaminar l’ aire de dins !
També m’ havia parlat de dues “ tocayes”, una amb h i una sense que protesten força. Una d’ elles sembla que té problemes de seient. Senyor mestre és molt important que el personal s’ assegui bé o sinó quan siguin grans aniran tocant de cap a terra . Així doncs senyor mestre, aquesta setmana en lloc d’ avisar els seus alumnes tres vegades , els avisarà només dues . I aleshores sense cadira .!!!!Però si al final hauré de venir a posar una mica d’ ordre .
I parlant d’ ordre , m’ he assabentat que hi ha un parell d’ alumnes de l’ altra classe que alguns dilluns no venen a l’ escola . Però que és això, el dilluns és un dia de treball . Que no torni a passar eh! Esteve i Miquel o ……
Dels altres de l’ altra classe m’ ha semblat que són força treballadors : l’Adrià , L’ Adelina i la Tina . Així m’ agrada !L’ altre Adrià sovint mira les musaranyes. Va home menys musaranyes i més llibreta !!
Ah senyor !!!! i dels més petits que en diré . D’ aquestes dues nenes tant simpàtiques que m’ han cantat una cançó i de la Marina i de la Maria que no em tinguin perquè jo sóc un amic que he vingut a compartir aquesta setmana de Carnaval amb tots els de l’ Escola , mestres també !!
Bé , com us deia , ja he vist que us heu avançat dos dies a les meves ordres, i ja m’ està bé el que porteu , però que no torni a passar més . Jo sóc qui dóna les ordres, d’ acord!!
Així docs per demà farem un canvi , demà , a més de la corbata portareu també unes ulleres de sol , i així potser el sol sortirà després de tanta pluja . I no us oblideu el barret i un mitjó de cada color que haurem de lluir portant els pantalons una mica arremangats .
I res més per avui, festa i treball !

Cubells , dimarts dia 6 del segon mes de l’ any divuit després del segon mil•lenni després de Crist .

La serp i el mosquit

Hi havia fa molt temps una serp que vivia al costat d’ un riu .Era llarga i prima i tenia el cos de color vermell amb taques verdes i taronges. Era tranquil·la i molt ràpida. Li agradava menjar tot tipus d’ insectes.
El cau on vivia era petit i una mica estret però era el millor que havia tingut perquè amb el riu a la vora es podia menjar tants insectes com volia .
Un dia la serp va sortir a veure si caçava algún petit insecte .Sobre una pedra va veure un mosquit.Era molt petit i li faltava un ull.La serp com que era molt ràpida va intentar caçar-lo amb la llengua però el mosquit va ser molt més ràpid que ella i es va escapar.La serp , molt enfadada , va dir-li al mosquit que se’l menjaria fos com fos .
Mentre la serp parlava no es va adonar que venia un caçador.El mosquit va veure el caçador va sortir volant i li va picar a la mà.
La serp al sentir com es queixava el caçador va comprendre el que havia passat i va marxar ràpidament.
Després d’ aquell dia la serp va ser amiga del mosquit.

Guifré 5è

Un bloc a XTECBlocs