Implementació

 

En aquest estudi ens hem organitzat en petits equips de treball en funció dels seus interessos. Cadascun d’ells havia de fer recerca a través de diferents fonts (entrevistes, documentals, etc.) per tal de recollir aquella informació imprescindible per portar a terme la fira. Paral·lelament, havien d’organitzar-se per gestionar la recollida de material per l’exposició (cartes a les famílies, inventari, etc.)

ACTIVITATS

Sessió en la que es fa un gran recull de llibres temàtics i es reparteixen per taules per facilitar l’accés a tota la mainada per anar entrant en el tema.

Visita a Sant Miquel de Fluvià on s’hi troba un dels conjunts medievals més importants de Catalunya: Església, monestir, campanar, font, fossat… Ens fa el guiatge el mossèn del poble, persona amb un ampli coneixement històric i amb unes qualitats pedagògiques que permeten fer arribar a la mainada aquest coneixement.

Cada grup de 3 va escollir un moment de l

Sessió en la que es fa un gran recull de llibres temàtics i es reparteixen per taules per facilitar l’accés a tota la mainada per anar entrant en el tema.

Visita a Sant Miquel de Fluvià on s’hi troba un dels conjunts medievals més importants de Catalunya: Església, monestir, campanar, font, fossat… Ens fa el guiatge el mossèn del poble, persona amb un ampli coneixement històric i amb unes qualitats pedagògiques que permeten fer arribar a la mainada aquest coneixement.

Cada grup de 3 va escollir un moment de l’Edat Mitjana per representar:

La pesta negra, un casament arreglat, visita a un monestir, un enterrament,  un atac a un castell, el bufó de la cort, robatori…

Entremig es varen treballar cerques d’informació amb diverses propostes.

L’activitat final era una sessió en que cada alumne sortia per explicar quin personatge havia decidit que hagués volgut ser a L’Edat Mitjana i havia de fer tota l’argumentació tenint en compte aspectes a favor i també en contra (aquest havia estat un treball fet a expressió escrita, treballant el text argumentatiu com a tipologia textual).

’Edat Mitjana per representar:

La pesta negra, un casament arreglat, visita a un monestir, un enterrament,  un atac a un castell, el bufó de la cort, robatori…

Entremig es varen treballar cerques d’informació amb diverses propostes.

L’activitat final era una sessió en que cada alumne sortia per explicar quin personatge havia decidit que hagués volgut ser a L’Edat Mitjana i havia de fer tota l’argumentació tenint en compte aspectes a favor i també en contra (aquest havia estat un treball fet a expressió escrita, treballant el text argumentatiu com a tipologia textual).

Implementació

I VA SALTAR LA XISPA!

A partir de la xerrada de medi ambient i energies renovables que ens van venir a fer a l’escola, els alumnes de 5è van sentir molta curiositat i van voler saber més sobre el tema. Van començar a fer enquestes sobre les energies que s’utilitzen a casa i al seu entorn, van fer recerca sobre els diferents tipus d’energia que hi ha per ampliar la informació, van fer cartells per conscienciar a la resta de l’escola i als veïns, van voler fer una acció directa netejant un parc del poble i van elaborar un dossier amb els coneixements i conclusions extretes.

Després de tot això, en van fer difusió per tota l’escola explicant el que havien après amb aquest projecte i conscienciant a la resta de companys de la necessitat de tenir cura del medi ambient. A través d’un joc van comprovar que la seva audiència havia entès allò explicat.

Al llarg del curs s’ha utilitzat aquest recurs per conscienciar en diferents aspectes relacionats amb el medi ambient dins l’escola.

Implementació

Ens trobem que les propostes de millora del nostre pati són diferents depenent del racó de pati  i de la creativitat i imaginació de cada grup classe o de cada nivell.

Procés El procés d´implementació ha seguit una programació temporal i uns criteris generals però a cada grup classe/nivell ha tingut diferents particularitats. En general:

  1. els arriba al grup classe/nivell la sol·licitud de millora del pati de l´escola. És el delegat de classe que ens la transmet des de la comissió de delegats de grups.
  2. a tutoria es llegeix, es comenta en assemblea i es decideixen quines zones del pati ens agradaria apadrinar i millorar.
  3. el delegat/a, amb uns apunts presos (de simples notes fins a una “acta”) transmet a la comissió de delegats/des el que la classe ha decidit/opinat
  4. La comissió de delegats distribueix, mirant de satisfer les demandes del grup, les zones del pati a cada grup.
  5. el delegat/a ho comunica al grup classe durant la propera assemblea.A partir d´aquí es planteja el desenvolupament del projecte pròpiament dit: “El pati que jo voldria”
  6. Durant una sessió del grup classe es va a visitar la zona del pati i en grups de 3-4 membres observen i comenten les idees que se’ls acudeixen. Després a i a classe els mateixos grups concreten les idees per escrit  sobre :què millorar, què cal substituir/canviar o incorporar al racó icom dinamitzar l´espai
  7. En assemblea, es fa la posada en comú de les propostes de tots els grups i s’ elegeix la  millor proposta per a desenvolupar-la en grups cooperatius . Es  formen  els grups cooperatius (els mateixos o de nous) i es distribueixen les tasques: redacció de les normes de l espai, elaboració de jocs i les seves normes i elaboració de l´eina de difusió. Dos grups poden fer les mateixes tasques.
  8. Sessió de posada en pràctica de la proposta de dinamització a l´espai que els toca i amb el grup classe.
  9. Difusió als altres grups classe de la proposta. Amb el material de difusió i propaganda
  10. Dinamització real a l´estona del pati a la resta dels alumnes del centre i per part de cada grup en dies successius.

Documentació del procés:

  1. Alumnat:
    1. Diari d´aula. El secretari de l’assemblea es qui redacta els acords
    2. Quadern de grup cooperatiu/ portfolio: on es guarden les propostes, esquemes,… del què han anat elaborant.
  2. Mestres:
    1. Programació general del curs i
    2. Programació del projecte concret
    3. Fotos i vídeos pel blog

Autoregulació de l´alumnat:

  • Normes d´aula acordades a inici de curs
  • Normes de funcionament de l´assemblea.
  • Normes del treball per grups cooperatius.
  • Presa de consciència amb l’ eina autoavaluació que coneixen els grups i que reflecteix els diferents aspectes dels treballs en grup: Rubrica d’autoavaluació.

Competències treballades:

  • Lingüística: comunicació oral, expressió escrita
  • Artística
  • Aprendre a aprendre
  • Digital

Funció dels docents

  1. Reunió inicial
  • per a marcar el calendari general
  • el paper del mestre en el procés
  • i la metodologia
  1. Seguiment

El seguiment es farà marcant a la graella de programació els passos realitzats, els continguts treballats i els objectius assolits.

  1. Seguiment implementació

Es l´equip docent que periòdicament proposarà una “revisió2 de la implementació de les millores al pati. Actuacions com observacions dels racons del pati al cap d´un mes, al cap de 2 mesos… etc per si cal tornar a iniciar un procés de millora com aquest.

 

Implementació

S’ha creat una pàgina web on es recull les diferents fases del procés, els objectius, les tasques, les pautes, tutorials explicatius, pàgines de recerca de la informació…s´intenta que siguin el més autònoms possibles.

S’ha acotat on es pot trobar la informació, però tenen diferents fonts; experts, visites, biblioteca, arxiu municipal, webs, mschools, tutorials..

A la classe també hi haurà un racó per anar recollint les informacions i que cada grup tingui clar el seu edifici i el procés que seguim. Fem xarxes de coneixements perquè no es perdin en l’activitat i vagin revisant els objectius inicials.

Implementació

Per tal de relacionar la nova informació amb els coneixements previs es farà ordenant les idees que han sortit en:

  • l’elecció de les cançons o audicions
  • Representació de les cançons o audicions
  • Coreografíes
  • Vestuari i complements
  • Cartell del festival
  • Noms del jurat
  • Circular del vestuari
  • la decoració de la Sala (inici),
  • la infraestructura
  • invitacions a les famílies
  • Materials que es necesiten per elaborar el pressupost
  • Pressupost disfresses
  • Pressupost decoració
  • Guió del jurat
  • Carta per buscar el jurat
  • Decoració escenario i taula del jurat
  • Guió del presentador
  • Fotografies familiars dels/les alumnes de 6è
  • Edició de les músiques
  • Orla
  • Xarxes socials
  • Discurs de despedida
  • Video amb les fotografies
  • Circular del vestuari del/les alumnes

Per relacionar els resultats que es van obtenint per crear coneixement  l’alumnat ho anirà recollint a la Carpeta d’Aprenentatge, a través de la qual documentaran el propi procés de producció.

Cada grup confeccionarà la part del pla de treball de tot el procés.

Per tal d’autoregular-se, els i  les alumnes s’autoavaluaran i s’avaluaran els uns als altres com a avaluació formativa durant el procés.

Per introduir el tema es plantejarà un activitat conjuntament amb el grup classe: fer una maqueta de l’escenari.  Anirem a la sala amb cintes mètriques per mesurar diferents espais… i comencem a dissenyar. Per grups d’experts i diferents materials de l’aula intentaran reproduir aquests elements. És un bon assaig abans de construir la maqueta.

Pel que fa els docents, ens coordinarem en reunions setmanals per tal de presentar els continguts de les diverses àrees de manera integrada.

Per tal d’ajudar l’alumnat a fer-se bones preguntes, basarem el nostre guiatge en els objectius i continguts clau que hem determinat en les tasques que surten dels continguts.

Consensuarem el rol del professorat compartint setmanalment les intervencions que l’alumnat ha anat fent en les diferents sessions.

Anirem documentant el projecte amb fotografies i videos de les diferents activitats.

Implementació

Aprofitant les comissions de treball creades, el departament de llengües ha sigut l’encarregat de portar endavant la revista commemorativa del 10è aniversari del centre. S’ha aprofitat que a 2n i a 3r d’ESO, els alumnes han treballat àmpliament l’entrevista i així, ells s’han responsabilitzat de tirar endavant aquesta part del projecte.

Els professors de llengua han guiat i orientat els alumnes, ajudant-los en la tasca. Els grups de treball els han fet els mateixos alumnes. També, des de l’àrea de matemàtiques, aprofitant el treball d’estadística a l’aula, els alumnes de 4t d’ESO han elaborat diferents gràfiques amb el perfil d’alumnat del nostre centre.

Pel que fa a la Celebració del 10è aniversari, l’àrea de música, s’encarrega d’organitzar els diferents espectacles amb els alumnes participants, ja sigui de forma individual o en grup. Hi hauran quatre presentadors voluntaris que s’encarregaran de fer de mestres de cerimònia. Els alumnes, amb el suport de la professora, faran el guió.

L’AMPA s’encarrega de gestionar la part dels sortejos, butlletes, begudes… durant el sopar.

Destacar la implicació de tota la comunitat educativa durant aquest procés. Sense tots, no hauria sigut possible dur a terme el projecte.

IMPLEMENTACIÓ

Vam encetar el projecte parlant amb els alumnes sobre què en sabien de la Sang. Després de la pluja d’idees inicial vam presentar la xerrada duta a terme per la Cristina del Banc de Sang i Teixits,  en acabat, vam relacionar la informació prèvia amb l’adquirida.

Sota la pregunta: “puc anar a donar sang?”, vam posar-nos en el rol d’una família que necessita fer una transfusió de sang a un parent durant una intervenció quirúrgica. D’ aquesta manera els nens i nenes van haver de preguntar a casa el seu grup sanguini i el seu RH i vam elaborar una graella de compatibilitats de donants.

Les activitats es dividirien en dos apartats. Les activitats que ja ens venien marcades pel projecte (eslògan, logotip, carta, cartell,…) i les activitats dissenyades per a donar resposta a les curiositats dels alumnes.

A continuació vam distribuir els grups en tres tallers diferents de manera rotativa. Un taller dedicat a l’observació i dissecció d’un cor animal, el segon taller centrat en l’aparell circulatori i el tercer basat en relacionar la freqüència cardíaca amb l’aparell circulatori i l’aparell respiratori.

Entre docents ens vam coordinar per a treballar els continguts procedents de diverses àrees com per exemple plàstica , educació física, matemàtiques, medi, etc.

Els alumnes van documentant el projecte i els seus processos d’aprenentatge a la seva llibreta personal , el “Diari de Projectes”  on plasmen la reflexió del treball a nivell individual i de grup, així com, planifiquen què els queda pendent de realitzar.

IMPLEMENTACIÓ

Els diferents grups, a part de les cerques habituals en relació al que han demanat en el Què en volem saber, es preparen representacions de diferents situacions de l’època: La pesta negra, la vida als monestirs, un enterrament, un casament, un atac a un castell, un robatori, mitjans de transport, el bufó…

Es fa una sortida a Sant Miquel per fer una visita guiada amb una persona del poble que té un ampli coneixement i una gran capacitat per connectar la mainada amb el que anem a descobrir.

S’utilitza molt la descoberta en petits grups i posades en comú, ja sigui per trobar informació, com pels teatres…

Per relacionar els nous coneixements amb els c previs, a final de projecte es fa una revisió que cadascuna de les preguntes del què volem saber per comprovar que ho han entès i après. També es fa una petita prova molt pràctica, amb mapes, imatges (vestits dels diferents estaments socials, monuments romànics i gòtics…).

S’ha treballat també l’escala i amidaments per poder elaborar un plànol, tot a partir de la petició del Compte de la zona, de manera lúdica i creativa.

Els alumnes van recollint totes les informacions en una llibreta de projecte.

IMPLEMENTACIÓ

En cada sessió de projecte, els alumnes tenien al seu abast llibres de la biblioteca que parlen dels mitjans de transport o documentació portada per ells mateixos. A més, comptaven amb l’aula d’informàtica i/o accés als portàtils de l’aula, segons convingués.

Durant el procés de descoberta, el paper del mestre va ser orientar en la cerca d’informació (com, on, per què…), discriminar la informació rellevant, i redirigir aquells grups que tinguessin dificultats en organitzar-se.