Es durà a terme una avaluació formadora mitjançant un diari d’aprenentatge.
S’ha elaborat una rúbrica i a partir d’ella es fa una avaluació del grup i una coavaluació.
Els mestres han d’anar avaluant el grup i cada un dels alumnes, a partir de l’ observació de tot el procés .
L’avaluació es durà a terme al llarg del nostre projecte. La nostra eina principal és l’observació directe en les diferents activitats fixant-nos ens els criteris creats a l’inici d’aquest projecte. També es tindrà en compte el producte final ja que haurà de respondre també a uns ítems que els propis alumnes van marcar a l’hora de decidir quin producte final volíen i com havia de ser.
El fet de treballar amb cicle inicial amb una ràtio baixa ens permet ser dos mestres a l’aula, atendre millor a les necessitats individuals de l’alumnat i detectar errors per corregir-los a temps. Finalment, visualitzarem tots els productes finals en gran grup i farem comentaris constructius (responen a la pregunta de com milloraríem la feina feta) a la resta de companys.
Els criteris que hem creat a l’inici del projecte no responen a uns continguts, sinó a unes maneres d’actuar i de comprometre’s amb les tasques que han dut a terme i amb el treball en grup.
La realització del projecte s’avaluarà de manera continuada a l’inici; avaluació inicial, al llarg de la seva realització: coavaluació, autoavaluació i avaluació per part dels i les mestres i al final: avaluació final.
A través de l’autoavalució i la coavaluació obtindrem dades individualitzades. A través d’un full d’observació amb els indicadors plantejats registrarem la implicació i participació de l’alumnat.
Avaluarem si els aprenentatges són significatius a través de la “Carpeta d’Aprenentatge”: reflexions de les tasques, els objectius, resultats de les activitats d’avaluació.
L’avaluació és continua, abans, durant i després del procés, com a activitats competencials en les diferents àrees implicades.
Per tal d’avaluar el producte final, els alumnes escoltaven el programa i s’avaluaven entre ells. En un principi costava que les seves valoracions fossin realistes i que hi haguessin critiques constructives, però mica a mica van anar aprenent a fer valoracions més crítiques i en les quals els companys poguessin millorar.
Com a docents pensem que va ser una experiència molt enriquidora el fet que ells mateixos s’escoltessin, s’avaluessin i es fessin propostes de millora, ja que l’evolució entre el primer i el darrer programa és molt significativa.
També comentar que al haver de desplaçar-nos al poble veí a realitzar el programa, ha comportat un treball d’organització horària i gestió dels bitllets de tren. Els propis alumnes eren els encarregats de buscar els horaris del tren, calcular el temps de gravació del programa, calcular el cost i comprar els bitllets del tren.
L’avaluació serà continua, i es tindran en compte activitats concretes com representacions, informes, una visita en l’entorn proper, habilitats digitals, una prova escrita final, etc.
L’avaluació es plantejava des de l’observació diària a l’aula i el procés que seguia cada grup per a fer front a les dificultats que es van trobant durant la investigació. No obstant, com a mestres, vam tenir algunes dificultats en l’observació de la feina diària dels alumnes, ja que ens trobem que a aquestes edats els cal molta ajuda en el guiatge i discriminació de la informació.
Cada cicle va elaborar una carpeta d’aprenentatge i una rúbriques en funció del que havien treballat. També els lapbooks del propi pas del temps servien per veure si els infants havien entès el seu passat, el present que estan vivint i com s’imaginen que seran en el futur.
A nivell de grup impulsor es va fer una valoració del que havia funcionat i del que es podia millorar. També es va obrir la reflexió en una altra sessió a tot el claustre, ja que finalment el projecte va ser de centre i no només de les persones que s’havien sumat a la Xarxa de Competències Bàsiques.