Implementació

Es presenta el projecte amb diferents reptes a assolir previs a l’objectiu final.

0. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE. Es presenta l’objectiu a assolir pels equips cooperatius i se’ls hi explica un conte que els pugui il·lustrar.

REPTE 1: ELS ELEMENTS DEL TEXT NARRATIU.

a) Quins són els elements d’un text narratiu? Es proposa als equips cooperatius que entre tots facin memòria de tot allò que sobre sobre els elements del text narratiu amb la tècnica del Foli giratori.

b) Consensuar quins son aquests elements. Primer es demana que cada equip  consensuï quins són els elements que han  trobat i especifiquin els trets més característics i quines en son les característiques. Tècnica del llapis al mig.

c) Exposar els elements treballats. Cada portaveu exposa els elements treballats a tota la classe

d) Precisar els trets i les característiques dels elements que manquen en les aportacions que han fet els equips.

Cal concretar i detallar més, per tant, es demana que ampliïn els seus coneixements. A cada grup se’ls hi reparteix la part teòrica dels elements  narratius.

Se’ls hi demana que ho llegeixin mitjançant la Lectura compartida. Cada membre de l’equip ha d’anar prenent apunts individualment per ampliar coneixements.

e) Grau de coneixement dels elements narratius. Ens assegurem que tothom coneix les característiques dels elements  narratius i el professorat fa preguntes amb la tècnica del número.

  1. REPTE 2:  BUSCAR ELS ELEMENTS NARRATIUS EN UN CONTE.
  2. El petit Polzet.   http://miniops.ioc.cat/10/7/index.html. Mirem el conte d’El Petit Polzet i cal que cada membre de l’equip posi en pràctica, individualment, la teoria treballada: cal que identifiquin els elements narratius i que ho justifiquin
  3. Consensuem quins són aquests elements mitjançant la tècnica del llapis al mig. 
  4. Conèixer les característiques principals del conte. La professora fa una introducció de les característiques principals del conte.  Fem parada de 3 minuts per a què cada equip reflexioni, pensi i anoti aquestes característiques.
  5. Conèixer les característiques dels contes infantils destinats a infants de 3 a 5 anys i de 6 a 8 anys. Els grups base fan una recerca per la xarxa sobre les característiques que han de tenir els contes infantils destinats a les edats proposades. 
  6. Sessió de biblioteca + identificació de les característiques que presenten els contes infantils consultats. Es demana que l’alumnat porti contes infantils, ja els tinguin a casa o els vagin a buscar a la biblioteca i que se’ls vagin mirant.

  7. Posem en comú la recerca. Totes les característiques es posen en comú amb els diversos equips. Es llegeix el conte i s’expliquen els elements narratius.

    REPTE 3. ELABOREM UN CONTE

    1. Elaboració d’un conte infantil destinats a les edats treballades. Amb tota la informació obtinguda i amb models vistos, l’equip base ja pot començar la seva tasca: elaborar un conte infantil.

    2. Presentació i lectura dels contes a l’aula. El portaveu de cada equip fa una lectura del conte elaborat a l’aula amb l’objectiu de què cada equip ompli un full de suggeriments, en cas que sigui necessari, per a poder millorar la història.

      C. Feedback. Cada equip base té unes butlletes de suggeriments on haurà d’anotar, en cas necessari, algun element de millora per a les històries dels altres equips. Aquests suggeriments es posen dins d’una caixa.

    D. Fem cas dels suggeriments? Es farà arribar a cada equip els seus suggeriments. Es llegiran i, després, tot l’equip valorarà les aportacions i decidirà si vol canviar i millorar el seu conte.

    REPTE 4. ENS CONVERTIM EN CONTACONTES

    1. Com ens convertim en contacontes? Ens visita a l’Institut el contacontes Pep Tort, que desvetlla els seus secrets més ben guardats per a què l’alumnat aconsegueixi convertir-se en un bon contacontes i explicar la història que han creat amb èxit.

    Mentre explica possibles tècniques fa participar a l’alumnat.

    Ara ja disposem de molts recursos, així que cada equip posa en comú tots aquells aspectes que tindran en compte a l’hora d’explicar la seva història: tipus de narrador, nombre de narradors, entonació, temporització, llenguatge no verbal, decorats, projecció, altres elements de suport… Després es reparteixin les tasques a realitzar.

    b. Preparació de l’exposició. Comencem a preparar l’exposició. Cada equip treballa amb la memorització de la història, l’entonació, la corbes melòdiques de la veu, els decorats físics o una projecció audiovisual… Segons s’hagin repartit les tasques.

    c. Assaig general. Presentem el projecte davant dels companys.

    d. Coavaluació. Quan tots els equips han portat a terme la seva tasca cal que es coavaluiïn mitjançant una rúbrica.

    JA ESTEM A PUNT PER ANAR A L’ESCOLA ASSIGNADA!!!

LA VEU DELS ALUMNES

Fent una valoració general de l’activitat en si hem observat que la varietat d’elements de les capses ha fet que resultés una mica complex aïllar variables en l’experimentació i, per tant, ha dificultat el procés d’extreure conclusions ja que les comprovacions podien haver estat més clares. De la mateixa manera, el registre de l’activitat hagués estat més significatiu amb aquesta experimentació de control de variables.

En una previsió inicial, aquesta proposta estava enfocada a nivell més conceptual però, un cop portada a la pràctica s’observa que amb l’enfocament que se li ha donat ha potenciat molt més un tipus d’aprenentatge procedimental: hàbits en la investigació (creació d’hipòtesis, presa de decisions, actuació, comprovació, refer hipòtesis…) i treball en equip.

Es valora molt positivament la motivació per part de tot l’alumnat, tal com la integració de tots els infants en les dinàmiques que han sorgit. Aquesta motivació es veu reflectida en les cartes d’autoavaluació que es redacten individualment a final de curs, on els infants expliquen què és allò que més els ha agradat, què consideren que han après, què podrien millorar… En el moment en què se’ls proposava parlar del projecte, la gran majoria de nens/es feien referència a les “Mistery Box” i al flota/no flota; el fet d’apropar conceptes científics de manera experimental i treballar-ho amb petits grups, donant-los l’autonomia i la responsabilitat d’haver d’assolir un repte molt concret, els engresca i els fa sentir molt implicats en l’aprenentatge.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Per avaluar aquest projecte en concret ens vam plantejar 4 criteris d’avaluació:

  • Planifica l’experimentació i ho explica de manera fonamentada.
  • És capaç de justificar les seves actuacions relacionant-les amb hipòtesis o idees prèvies.
  • Comparteix les idees amb l’equip i treballa en col·laboració amb els altres.
  • Verbalitza les conclusions a les quals s’ha arribat.

Com a instruments d’avaluació hem utilitzat:

  •  Recull d’observacions amb fotografies.
  • Transcripcions de les converses: la conversa inicial i la conversa de tancament estan transcrites, de manera que queden pal·leses les aportacions dels infants. D’altra banda, al llarg del desenvolupament de les rondes de “Mistery Box” no es donava el cubell d’aigua als infants fins que havien fet les seves hipòtesis i les verbalitzaven a la mestra. Aquest fet també permet una avaluació més individualitzada i formativa.
  • Full de registre d’assoliment dels reptes plantejats: la realització d’aquest full de registre es feia en petit grup, així que la mestra potenciava el diàleg a l’hora de saber on calia situar les creuetes, tot demanant el per què.

PRODUCTE FINAL

Com a producte final tenim, d’una banda, el registre que ha realitzat cada nen/a dels reptes assolits o no assolits:

D’altra banda, a mode més reflexiu, es va fer una conversa de tancament on posàvem en comú les experiències de cada grup amb les diverses caixes. Va ser a partir d’aquesta conversa que vam intentar treure les nostres conclusions sobre quins són els factors que influeixen en què els objectes flotin o no flotin. La seva primera aproximació, doncs, va ser la següent:

Tal com fem amb les descobertes del projecte, vam recollir les conclusions en un full de documentació i també al mapa conceptual, on anem relacionant tot allò que treballem de projecte al llarg del curs. A la foto següent podeu veure el mapa conceptual final i, encerclat en vermell, la part de projecte que es refereix a les “Mistery Box”:

Aquest treball no va quedar tancat aquí, ja que després de parlar de l’aire els nens/es en veien per tot arreu: la tapa de l’Actimel puja perquè hi ha aire a dins, l’aire de fora se sent i el de dins a la classe no se sent… s’originaven petites discussions en el dia a dia al voltant d’aquest tema, fet que va provocar que el projecte derivés en aquest sentit.

COMENCEM AMB LES RONDES!

La implementació de les “Mistery Box” es desenvolupa de la manera següent:

Aquí teniu algunes fotografies de la fase de desenvolupament (de la 2a a la 7a sessió):

Per veure més detalladament la implementació de la primera sessió de presentació i les dues primeres rondes de “Mistery Box” podeu clicar al següent enllaç: https://agora.xtec.cat/escolalesbases/2017-2018/les-mistery-box/

Tercera i quarta ronda: https://agora.xtec.cat/escolalesbases/2017-2018/seguim-amb-els-reptes-de-les-mistery-box/

Dues últimes rondes: https://agora.xtec.cat/escolalesbases/2017-2018/aquesta-setmana-hem-acabat-els-reptes-de-les-mistery-box/

Les sessions de cloenda i de mapa conceptual estan més detallades a la fase del “producte final”.

LES “MISTERY BOX”

El projecte que presentarem, anomenat “Mistery Box”, es va planificar a partir d’una situació prèvia en què estàvem treballant les mescles entre sòlids i líquids amb els infants. Quan posàvem en comú les mescles que havia fet cada nen/a lliurement, ens va cridar l’atenció una bola de “porexpan” que havia quedat flotant en una de les mescles. Per què flota? Un dels nens va exclamar: Perquè té aire a dins!

A partir d’aquí vam estar experimentant lliurement amb diversitat d’esferes (de fusta, de plàstic, de vidre, de “porexpan” i de roba) reflexionant si podia ser que tinguessin aire o no a dins. Arrel d’aquesta experimentació, vam extreure la conclusió que les coses floten quan tenen aire a dins o no pesen i s’enfonsen quan no tenen aire o pesen molt. Per acabar d’endreçar aquestes idees es va plantejar l’activitat de les “MISTERY BOX”.

Les “Mistery Box” consisteixen en unes capses on hi ha un repte escrit: fes que floti o fes que no floti. Amb els objectes que conté cada capsa, els infants han d’aconseguir assolir el repte plantejat.

En aquest cas, ens hem basat en les esferes utilitzades per fer l’activitat prèvia d’experimentació lliure perquè l’alumnat ja tenia la idea de si flotaven o no flotaven creada, de manera que el repte que se’ls planteja és com aconseguir l’efecte contrari.

Aquesta és la planificació de les diverses caixes:

Avaluació

Les mestres d’educació infantil tenen una graella d’observació sistemàtica dels ambients, amb uns ítems compartits per avaluar els alumnes. Són els següents:

  • Respecta l’inici
  • Observa les opcions de l’ambient abans d’actuar.
  • Participa activament de les propostes plantejades.
  • Es relaciona amb companys d’altres grups.
  • Respecta les normes de l’ambient.
  • Respecta els companys i el material.
  • Expressa fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a través de produccions artístiques.
  • Li agrada compartir sensacions, emocions… provocades per les seves produccions artístiques.
  • Participa oralment en el tancament de la sessió.
  • Utilitza un vocabulari específic segons l’ambient.
  • Mostra seguretat en el que fa.
  • Mostra autonomia.

Implementació

Aquest curs no hem fet la implementació del treball per ambients a cicle inicial. La proposta és fer-ho el curs vinent però amb una formació prèvia per ambients a Infantil i  a Primària. D’aquesta manera tindrem més eines i recursos per a dur a terme un bon treball per ambients als cicles o cursos que decidim implementar-ho.