L’avaluació

Pel que fa a l’avaluació del projecte creiem que hauríem de diferenciar dues vessants.

La vessant d’aula i d’alumnat que creiem que es va fer de manera força adequada amb graelles d’observació directa dels mestres, rúbriques de valoració setmanals dels grups cooperatius, exposicions dels “productes finals” adreçades tan a companys com a famílies i reflexions metacognitives en diferents moments del procés.

L’altra vessant, que és on tenim més marge de millora és la vessant programativa del projecte i en concret la seva part avaluativa. Creiem que una planificació més acorada, si parlem del document en si del projecte, ens hauria permès plantejar més eines i “imputs” d’avaluació, sobretot les adreçades als infants.

Intentarem que els propers projecte que duem a terme a l’escola això sigui així.

Avaluació

Durant el projecte s’ha intentat que l’avaluació fos formativa i formadora. S’ha partit dels coneixements previs respecte el text narratiu i, a partir d’aquí, anar adequant les preguntes guia i les activitats a realitzar per a poder arribar el procés creador.

Durant la realització de les tasques en cada repte, s’ha anat valorant el treball dut a terme, tant en l’equip base com individualment. S’ha reflexionat en grup perquè l’alumnat expliqui com creu que ha treballat, si ha estat còmode, què podria millorar, etc. El fet de realitzar un Diari de grup i un Diari personal es valora molt positivament, ja que els ajuden a ser conscients de si han complert o no amb els requisits demanats en cada sessió. Amb el diari, sense descartar l’observació a l’aula, veiem que els mateixos alumnes s’atreveixen a formular preguntes, a expressar allò que s’ha de tenir en compte, a valorar si el seu treball és adequat o haurien d’esforçar-se més, etc… Hem pogut observar que mitjançant l’autoavaluació diària, l’alumnat va millorant el seu compromís amb el grup i amb la feina.

El professorat ha portat control setmanal de les activitats del treball en equip, l’observació individual i cooperativa, els documents compartits al Drive i de la rúbrica d’autoavaluació de cada sessió.

També ha servit d’autoavaluació la fitxa del Pla d’Equip, en què cada alumne ha avaluat, a la meitat del projecte i al final, els compromisos fixat a l’inici del trimestre.

Des d’un principi es pauta amb l’alumnat aquells elements que seran avaluats en el Projecte, tant a nivell cooperatiu com a nivell individual. Aquest és un dels resultats de rúbrica que s’ha elaborat en un dels grups.

RÚBRICA 1

En el següent document trobem dues rúbriques, la primera és per a autoavaluar-se a l’hora de treballar en grups cooperatius i individualment. Per a l’elaboració de la rúbrica s’ha consultat el banc de recursos i s’han adaptat a les nostres necessitats, de manera que el resultat de cada apartat de la rúbrica ens pot servir per avaluar la competència personal i social de l’alumnat.

La segona rúbrica és per a coavaluar la seva tasca com a contacontes S’han repartit aquestes rúbriques abans de realitzar l’activitat final dels equips, per tal que cadascú sàpiga quins són els elements subjectes a ser, en aquell moment, autoavaluats . El dia que es projecten els resultats finals al grup classe, és el moment de coavaluaran i es dona una rúbrica a cada alumne.

RÚBRICA 2

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Per avaluar aquest projecte en concret ens vam plantejar 4 criteris d’avaluació:

  • Planifica l’experimentació i ho explica de manera fonamentada.
  • És capaç de justificar les seves actuacions relacionant-les amb hipòtesis o idees prèvies.
  • Comparteix les idees amb l’equip i treballa en col·laboració amb els altres.
  • Verbalitza les conclusions a les quals s’ha arribat.

Com a instruments d’avaluació hem utilitzat:

  •  Recull d’observacions amb fotografies.
  • Transcripcions de les converses: la conversa inicial i la conversa de tancament estan transcrites, de manera que queden pal·leses les aportacions dels infants. D’altra banda, al llarg del desenvolupament de les rondes de “Mistery Box” no es donava el cubell d’aigua als infants fins que havien fet les seves hipòtesis i les verbalitzaven a la mestra. Aquest fet també permet una avaluació més individualitzada i formativa.
  • Full de registre d’assoliment dels reptes plantejats: la realització d’aquest full de registre es feia en petit grup, així que la mestra potenciava el diàleg a l’hora de saber on calia situar les creuetes, tot demanant el per què.

Avaluació

Les mestres d’educació infantil tenen una graella d’observació sistemàtica dels ambients, amb uns ítems compartits per avaluar els alumnes. Són els següents:

  • Respecta l’inici
  • Observa les opcions de l’ambient abans d’actuar.
  • Participa activament de les propostes plantejades.
  • Es relaciona amb companys d’altres grups.
  • Respecta les normes de l’ambient.
  • Respecta els companys i el material.
  • Expressa fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a través de produccions artístiques.
  • Li agrada compartir sensacions, emocions… provocades per les seves produccions artístiques.
  • Participa oralment en el tancament de la sessió.
  • Utilitza un vocabulari específic segons l’ambient.
  • Mostra seguretat en el que fa.
  • Mostra autonomia.

AVALUACIÓ i VEU DELS ALUMNES- JOAN BROSSA

L’avaluació d’aquest projecte, es va fer a partir de converses d’aula. Els alumnes havien de parlar de com havien treballat en grup, si havien participat, si havien pogut exposar les seves idees, si aquestes s’havien respectat…

També van visionar els vídeos de l’exposició de la fira on explicaven les seves lletres i van valorar a partir de les rúbriques de les exposicions orals que utilitzen a l’aula (Conferències i El Reporter), com havia estat la seva intervenció (això és va fer als grups de P4 i P5).

AVALUACIÓ

Totes les activitats que fem a l’aula (escrites, orals, de representació, manipulatives, converses formals i informals, etc.) ens són útils per prendre nota de l’alumne/a i formen part de l’observació, que més tard servirà per fer l’avaluació dels alumnes.

Com hem explicat en la metodologia, es fan unes exposicions orals del treball realitzat, i en aquest moment, també recollim evidències de progrés, tot fent preguntes, dirigint o donant suport si és necessari. En aquest moment també omplen una rúbrica d’autoavaluació, per tal de fer-los conscients i posen la mirada sobre ells mateixos de quina ha estat la seva evolució.

Utilitzem diferents mètodes d’avaluació: rúbriques d’autoavaluació, de coavaluació, valoracions de les exposicions orals, bases d’orientació, etc. En algunes ocasions la rúbriques les elaborem amb els propis alumnes, per tal que siguin ells mateixos que posin paraules i defineixin el que s’espera d’un treball ben realitzat.

En els debats generats en l’equip impulsor ha sorgit la necessitat de crear unes rúbriques per tal compartir criteris d’avaluació i indicadors de progrés en el treball dels projectes.

LA MEVA MANRESA 3 – Avaluació

Aquest treball ha estat una oportunitat per aplicar nous sistemes d’avaluació cooperativa, com per exemple la coavaluació per rúbriques compartides al núvol. Els alumnes saben en tot moment què és el que se’ls demana i espera d’ells. Aquí teniu alguns exemples aplicats enguany al projecte.

AVALUACIÓ

L’avaluació del projecte la fem a partir de diferents activitats on l’alumne pot anar regulant el seu propi procés d’aprenentatge. De manera continuada i mitjançant l’observació directa a l’aula valorem la motivació, l’interès, la implicació i el treball en equip durant tot el projecte.

En les diferents activitats que s’han realitzat s’ha prioritzat el treball en grup, de vegades per parelles, tot i que sempre acabem amb una reflexió individual ja sigui a la rotllana , de forma oral o de forma escrita per saber el procés individual de cada alumne.

El dibuix individual final i la gravació de la veu dels alumnes conjuntament amb l’ exposició oral, ens ha permès veure fins a quin punt els alumnes han assolit l’objectiu donant resposta a la pregunta inicial del projecte.

Els alumnes fan una autoavaluació fent servir la rúbrica com a eina per mesurar el seu propi esforç, el treball a la llibreta, el seu nivell d’aprenentatge i la seva implicació personal en la realització de tot el treball. La xarxa de relacions ens ha ajudat al llarg de procés a anar prenent consciencia d’on es trobaven a cada moment.

Usem diferents instruments i compartits amb alumnes.

Aquest segon any hem destinat sessions de grup impulsor a valorar diferents instruments d’avaluació formativa i analitzar l’avaluació que fem dels projectes al centre.Així en el projecte s’han fet servir tant diferents instruments (rúbrica, qüestionari i diari d’aprenentatge) i diferents usos (autoavaluació, coavaluació i avaluació del professorat). Tots ells han estat compartits amb l’alumne prèviament.

– El mateix qüestionari inicial serveix d’avaluació inicial de coneixements previs i necessitat de crear coneixement i, d’avaluació formativa (a nivell de docent i del propi alumne). Tant en l’inicial com final, l’omplen en tres fases diferents i amb tres colors diferents: 10minuts individualment, 25 minuts amb el seu propi grup d’expert (mitjançant la tècnica del llapis al mig) i, 20 minuts intergrups.

– La rúbrica de l’exposició oral. Primer s’autoavaluen ells mateixos i  després es coavaluen entre els mateixos companys del grup d’experts. Diari d’aprenentatge: es destinen els últims 10-15 minuts de cada sessió a fer la valoració en el seu diari on anoten les preguntes que han resolt, la continuïtat de cerca d’informació, aspectes de rols del grup,…. Amb aquest instrument s’autoregulen el seu procés d’aprenentatge. Cada vegada hi estan més acostumats i és una eina que funciona cada vegada més bé.

Joc post-it. Un cop acabat el projecte se’ls presenta el joc-repte, de simualció d’una donació de sang fent dues simulacions: primer a qui poden donar sang i després de qui en poden rebre.

– A nivell de les famílies, encara hi ha una gran tradició amb el pes numèric de les qualificacions. Així doncs, quan acabem cada projecte els faciltem una mini graella amb el pes de cada apartat i els criteris d’avaluació.